Castelló s'atura el 8 de març
Castelló s’ha adherit a la vaga feminista de 24 hores convocada per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona. L’exposició Dones rebels i una cercavila han sigut algunes de les activitats que han cobert la ciutat de reivindicacions. Condicions de treball dignes, la fi de la bretxa salarial, la conciliació laboral, la corresponsabilitat i la falta de visibilització de les cures a la família han protagonitzat els càntics de la jornada.
publicado
"Si les dones ens aturem, el món s’atura". Ahir, les dones de Castelló van decidir parar-lo. Alçaren els punys. Ondejaren les banderes feministes. Van cridar ben fort i clar. Sacsejaren l’opressora estructura heteropatriarcal. Oficines, establiments i milers de llocs de treballs es quedaren buits. A les llars, les dones penjaren els davantals. Totes a una veu van prendre els carrers. El color violeta va tenyir el centre castellonenc. El 8 de març de 2018 passarà a la història, tant en aquesta petita ciutat, com a la resta del món.
Com deia l’anarcofeminista Emma Goldman, "si no puc ballar, no és la meua revolució". I així ho van demostrar les manifestants que, a ritme de la Batukada Donakumbà, van marxar des de la plaça l’Ereta fins a la plaça María Agustina. D’aquesta forma començava una jornada reivindicativa en plenes festes de la Magdalena. L’ambient festiu va acompanyar l’acte, sense impedir que dones de totes les edats s’uniren amb l’objectiu d’exigir els seus drets i visibilització en tots els àmbits.
Càntics, com "Si toquen a una, toquen a totes" o "Patriarcat i capital, aliança criminal", es van fer sonar enfront de la Subdelegació de Govern cap a les 13.00 hores. Més de 5.000 persones van omplir de feminisme els carrers per a arribar a concentrar-se en una convocatòria emocionant per a moltes de les assistents, que mai havien vist la plaça María Agustina tan violeta. "Ha sigut una concentració emocionant i necessària, amb la qual ha quedat clara la gran força que podem arribar a tenir les dones si ens unim i ens donem suport», contava María, una estudiant de Magisteri a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).
L'acte va concloure amb la lectura de manifests per part de diversos col·lectius i sindicats, que van exigir unes condicions laborals dignes. Des de CGT es va denunciar la doble dificultat d'accés al treball. "No volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se'ns imposen", exposen. També van defensar la fi de la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions i l'assetjament sexual en els centres de treball. Altra de les reivindicacions es va centrar en el paper de les institucions i les seues lleis que "reprodueixen actituds i conductes masclistes". A més a més, van advocar per un sistema educatiu "que reconega tota la nostra diversitat com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere o queers", entre altres.
La jornada va continuar amb una macarronà no mixta, organitzada pel col·lectiu feminista de l’UJI Subversives. Aquests espais feministes busquen mostrar la necessitat d’empoderament i d’autoorganització de les dones, en un ambient en què guanyen confiança i perden la por a parlar en públic, a més de ser les úniques protagonistes. Sense cap tipus d’hostilitat i masculinitat i amb molta sororitat i alegria, desenes de persones van dinar a la plaça l’Ereta, decorada amb diverses pancartes i banderes que exigien una societat de dones lliures, vives i combatives.