Fiestas populares
Com la dona s’incorpora al ball dels Tornejants d’Algemesí

La primera dona tornejant dansa entre aplaudiments després d’un llarg procés d’entrebancs i debats. El fet va ocórrer la passada nit del 7 de setembre de 2019 durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 28 de novembre de 2011 per la UNESCO. Els tornejants havien recorregut al Patronat de la festa un any abans per tal de trobar una solució definitiva

tornejants buena
Primera dona que balla de manera oficial com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Enric de Gràcia

publicado
2019-09-13 09:00

La incorporació de la dona a la Dansa dels Tornejants d’Algemesí ja és una realitat. El ball del torneig fa història al permetre a una dona incorporar-se de manera oficial, i amb normalitat, durant aquesta edició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

La notícia cau, doncs, en l’adjectiu oficial, perquè altres dones havien fet la dansa abans, però sense aquest adjectiu. Recordem que és un ball de vora 200 anys d’història, i molts viatges, gent del carrer —de vegades dones— participa i fa el ball del torneig, però sense la vestimenta reglamentària i tan sols en algun moment puntual del recorregut.

També hi ha hagut dones als assajos dels Tornejants que no han pogut participar-hi amb aquest caràcter d’oficialitat fins a la darrera nit del 7 de setembre. Mai, fins ara, una dona havia format part del grup de dansaires seleccionats per desenvolupar el ball del torneig durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquest canvi ha sigut possible després d’un llarg camí, que ha tingut certs entrebancs. Després d’alguns anys de converses, debats i assemblees, una part dels tornejants pren una decisió: incorporar dones al ball. Ara fa un any, durant les jornades Una visió de gènere de la nostra festa —que van succeir el 6 de setembre de 2018, al Museu de la Festa d’Algemesí—, diverses persones vinculades al Ball dels Tornejants van avançar que estaven preparant un comunicat per resoldre la situació de la incorporació de la dona al seu ball.

La realitat dels Tornejants era prou complexa. Per una banda, hi havia qui volia mantenir el ball de la manera més propera als seus orígens i, per l’altra, qui volia que totes les persones que assajaven i formaven part del ball hi pogueren participar amb normalitat. Però com aquest col·lectiu fester no va arribar a un acord, van formular una possible solució al voltant de la figura del Patronat de la Festa, que en el cas d’Algemesí és l'òrgan encarregat del “correcte” funcionament de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

ball tornejants
Ball dels tornejants durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

carta dels tornejants al patronat

La carta que va rebre el Patronat començava amb lloances cap a les particularitats d’aquesta dansa bicentenària, però apressadament assenyalava el problema: el torneig és un ball d’homes. En la carta ho argumenten de la manera següent: “Els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu i, en tant que cavallers, homes”. No obstant, seguidament, reconeixen: “A ningú se li pot negar l’opció de formar part dels Tornejants i eixir a ballar en la processó sols pel fet de ser una dona”.

Com que els Tornejants van veure impossible el consens, l’escrit finalitzava apel·lant a la necessitat de la intervenció amb el resultat d’una resolució definitiva presa pel Patronat. “El ball no és nostre i tant els dansants com el mestre estem de pas”, admeten en la carta, i deleguen al Patronat prendre una decisió al respecte, també perquè accepten que aquesta “no afectarà tan sols el Ball dels Tornejants, sinó que anirà més enllà, afectant el conjunt de la festa”.

Amb tot, que aquesta carta aplegara al Patronat la mateixa setmana de la Festa de la Mare de Déu de la Salut —2019— va fer que ningú s’esperara una resposta ràpida, ja que el que es demanava era, a banda d’una decisió, “un debat”. Així i tot els Tornejants afegeixen un cop de realitat perquè les institucions s’impliquen en la resolució el més prompte possible i aquesta qüestió no s’allargue indefinidament en el temps: “Actualment, després d’alguns anys assajant i d'altres exercint de botarga, hi ha una xica que, segons el sistema d'accés al ball [...], té l’edat necessària per eixir a ballar”. En resum, volien una resposta abans de l’edició de la festa d’enguany.

Tornejant trenzas
Debut de la primera dona que participa oficialment com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

Durant l’inici de l’estiu, el Patronat es va pronunciar. Ens ho confirma Juanfran Felici, ex-mestre dels Tornejants: “Les dones podran participar en les mateixes condicions que els hòmens, perquè això no afectarà la festa”. Segons conta l’ex-mestre, l’accés al ball depenia d’un sistema que tenia molt en compte la veterania i això dificultava la regeneració i la diversitat de participació de la gent que feia aquesta dansa. A més, Felici ens comenta que “a açò se li va sumar el fet que gent del mateix grup de tornejants es pronunciara a favor de posar obstacles a les dones que volien participar en el ball —que en l’actualitat són diverses— malgrat la resolució del Patronat”. Aquest fet fou el definitiu per al renunciament de Felici com a mestre.

La dimissió del mestre de tornejants al poc de la resposta del Patronat i les entrevistes que li van fer on explicava els motius van suposar un punt de pressió per resoldre definitivament la qüestió de la integració de la dona, ara entre els mateixos membres del grup; però també amb la mediació de les institucions.

El darrer 3 de setembre, els Tornejants d’Algemesí comunicaven la decisió presa, de manera oficial i junt amb l’Ajuntament d’Algemesí i el Patronat de la Festa, i anunciaven com aquest 7 de setembre la primera dona, Lola Lozano, complint els “mecanismes de funcionament habituals del ball i d’acord amb el seu Reglament de Règim Intern”, formaria part en el grup de dansaires. En el mateix comunicat també es fa menció a la UNESCO, ja que aquesta té les seues pròpies “exigències en matèria d’igualtat de gènere”. Tanmateix, el cas dels Tornejants no és un cas estrambòtic, ja que hi ha moltes altres festes de l’Estat que, siga per motius de tradició, històrics o religiosos, no compten amb alguna part de la població.

Feminismos
"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"
La primera alcoiana a la qual van impedir desfilar en esquadra en Moros i Cristians d'Alcoi argumenta el masclisme encara imperant en estes festes.

Un altre exemple és la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Com ho explicava Hermínia Blanquer per a aquest mateix diari, hi ha persones que porten des de finals dels anys 90 posant obstacles perquè les dones participen amb el “ple dret”. Això vol dir que hi ha persones que porten dues dècades pagant una quota com la dels hòmens i pel fet de ser dones estan limitades a participar amb un paper secundari en la festa alcoiana. No obstant, la incorporació de dones a balls o altres esdeveniments festius “d’hòmens” es comença a veure cada vegada amb més normalitat.

En el cas de la Festa d’Algemesí, sembla que “no ser un home” no serà mai més un obstacle per poder participar en una dansa, com es va poder comprovar la nit del 7 al 8 de setembre de 2019. David Pous, historiador i especialista en patrimoni, ens ho explica així: “Ha sigut un procés llarg, per les resistències que hi ha hagut, però jo espere que la qüestió de gènere siga un debat totalment superat, i no un fet puntual, perquè açò es convertisca en una dinàmica per a tota la festa d’Algemesí”. Però matisa que encara queda molt per tal de millorar la festa: “Cal portar el debat a altres punts també importants, com ara la regeneració, la gestió del Patrimoni Immaterial, i cap a estes coses”.

Relacionadas

Nicaragua
Feministas denuncian un repunte de la violencia contra las mujeres en Nicaragua
Muchos colectivos han tenido que inventar prácticas de seguridad después de que más de un año de detenciones y amenazas a feministas.
Renta básica
Feministas presentan un manifiesto a favor de la renta básica universal

Las firmantes consideran urgente situar la renta básica en la agenda del movimiento feminista con el fin de potenciar herramientas que apunten a la igualdad material y aporten autonomía a todas las mujeres.

Feminismos
Ana Bernal Triviño: “Los bulos y la desinformación ponen en riesgo el apoyo social a las víctimas”

A principios de otoño Ana Bernal Triviño, reconocida periodista feminista, presentaba el libro No manipuléis al feminismo: una defensa contra los bulos machistas. En ese marco conversamos con ella sobre el rol de los medios en el auge y blanqueamiento de discursos misóginos. Pero también abordamos un debate nada fácil, el que enfrenta a los feminismos en torno a la prostitución.

1 Comentario
#39439 17:20 17/9/2019

pero que fotos mas horribles !!!!!!!!!! que verguenza de diario , solo por eso paso de entrar mas a este diario , hay una profesion que se llama FOTOGRAFO . : - (

Responder
0
0

Destacadas

Multinacionales
Vecinos de una futura macropresa en Portugal acusan a Iberdrola de impulsar desalojos forzosos

La multinacional con sede en Bilbao presiona a los habitantes de los alrededores la presa de Daivões para que acepten indemnizaciones por debajo de los precios del mercado de cara al inicio de la construcción de una macropresa en esta zona del norte de Portugal.

Costa Rica
Quince balas para acallar a los pueblos indígenas de Costa Rica

Las comunidades indígenas del país de la Pura Vida denuncian una situación de acoso, violencia, asedio y racismo institucional. El asesinato de uno de sus líderes evidencia la situación que sufren las y los “recuperadores”, aquellos que han decidido recuperar las tierras usurpadas a sus etnias.

Afganistán
Dieciocho años de mentiras para justificar la guerra más larga

En el peor punto de un conflicto que se ha recrudecido en los últimos tiempos ⎼solo en 2018 se contabilizaron diez mil víctimas civiles⎼ la publicación de entrevistas confidenciales a responsables de la invasión de Afganistán ha anulado la coartada de que Estados Unidos progresa en sus objetivos en una guerra que dura ya 18 años.

Laboral
Más de un centenar de trabajadoras de hogar y cuidados ponen el cuerpo en su segundo congreso

Con el lema Juntas transformamos desde la acción, ¿y tú?, las trabajadoras de hogar y los cuidados están celebrando su segundo congreso en tres años. 

Artes escénicas
‘Birdie’, un espectáculo multimedia contra el discurso dominante sobre las migraciones

En Birdie colisionan un campo de golf, la película Los pájaros de Hitchcock, maquetas en miniatura de 2.000 animales y otros variados elementos en un espectáculo multimedia que pretende enriquecer el discurso sobre las migraciones, aportando un enfoque que escasea en las tribunas habituales de los medios de comunicación.

Últimas

Música
El sonido del trap: de Steve Lean a Metro Boomin

La labor en la sombra de Steve Lean es la del constructor sónico de toda una filosofía vital donde figuras como PXXR GVNG, Yung Beef o Kaydy Cain han armado su universo.