Fiestas populares
Com la dona s’incorpora al ball dels Tornejants d’Algemesí

La primera dona tornejant dansa entre aplaudiments després d’un llarg procés d’entrebancs i debats. El fet va ocórrer la passada nit del 7 de setembre de 2019 durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 28 de novembre de 2011 per la UNESCO. Els tornejants havien recorregut al Patronat de la festa un any abans per tal de trobar una solució definitiva

tornejants buena
Primera dona que balla de manera oficial com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Enric de Gràcia

publicado
2019-09-13 09:00

La incorporació de la dona a la Dansa dels Tornejants d’Algemesí ja és una realitat. El ball del torneig fa història al permetre a una dona incorporar-se de manera oficial, i amb normalitat, durant aquesta edició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

La notícia cau, doncs, en l’adjectiu oficial, perquè altres dones havien fet la dansa abans, però sense aquest adjectiu. Recordem que és un ball de vora 200 anys d’història, i molts viatges, gent del carrer —de vegades dones— participa i fa el ball del torneig, però sense la vestimenta reglamentària i tan sols en algun moment puntual del recorregut.

També hi ha hagut dones als assajos dels Tornejants que no han pogut participar-hi amb aquest caràcter d’oficialitat fins a la darrera nit del 7 de setembre. Mai, fins ara, una dona havia format part del grup de dansaires seleccionats per desenvolupar el ball del torneig durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquest canvi ha sigut possible després d’un llarg camí, que ha tingut certs entrebancs. Després d’alguns anys de converses, debats i assemblees, una part dels tornejants pren una decisió: incorporar dones al ball. Ara fa un any, durant les jornades Una visió de gènere de la nostra festa —que van succeir el 6 de setembre de 2018, al Museu de la Festa d’Algemesí—, diverses persones vinculades al Ball dels Tornejants van avançar que estaven preparant un comunicat per resoldre la situació de la incorporació de la dona al seu ball.

La realitat dels Tornejants era prou complexa. Per una banda, hi havia qui volia mantenir el ball de la manera més propera als seus orígens i, per l’altra, qui volia que totes les persones que assajaven i formaven part del ball hi pogueren participar amb normalitat. Però com aquest col·lectiu fester no va arribar a un acord, van formular una possible solució al voltant de la figura del Patronat de la Festa, que en el cas d’Algemesí és l'òrgan encarregat del “correcte” funcionament de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

ball tornejants
Ball dels tornejants durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

carta dels tornejants al patronat

La carta que va rebre el Patronat començava amb lloances cap a les particularitats d’aquesta dansa bicentenària, però apressadament assenyalava el problema: el torneig és un ball d’homes. En la carta ho argumenten de la manera següent: “Els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu i, en tant que cavallers, homes”. No obstant, seguidament, reconeixen: “A ningú se li pot negar l’opció de formar part dels Tornejants i eixir a ballar en la processó sols pel fet de ser una dona”.

Com que els Tornejants van veure impossible el consens, l’escrit finalitzava apel·lant a la necessitat de la intervenció amb el resultat d’una resolució definitiva presa pel Patronat. “El ball no és nostre i tant els dansants com el mestre estem de pas”, admeten en la carta, i deleguen al Patronat prendre una decisió al respecte, també perquè accepten que aquesta “no afectarà tan sols el Ball dels Tornejants, sinó que anirà més enllà, afectant el conjunt de la festa”.

Amb tot, que aquesta carta aplegara al Patronat la mateixa setmana de la Festa de la Mare de Déu de la Salut —2019— va fer que ningú s’esperara una resposta ràpida, ja que el que es demanava era, a banda d’una decisió, “un debat”. Així i tot els Tornejants afegeixen un cop de realitat perquè les institucions s’impliquen en la resolució el més prompte possible i aquesta qüestió no s’allargue indefinidament en el temps: “Actualment, després d’alguns anys assajant i d'altres exercint de botarga, hi ha una xica que, segons el sistema d'accés al ball [...], té l’edat necessària per eixir a ballar”. En resum, volien una resposta abans de l’edició de la festa d’enguany.

Tornejant trenzas
Debut de la primera dona que participa oficialment com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

Durant l’inici de l’estiu, el Patronat es va pronunciar. Ens ho confirma Juanfran Felici, ex-mestre dels Tornejants: “Les dones podran participar en les mateixes condicions que els hòmens, perquè això no afectarà la festa”. Segons conta l’ex-mestre, l’accés al ball depenia d’un sistema que tenia molt en compte la veterania i això dificultava la regeneració i la diversitat de participació de la gent que feia aquesta dansa. A més, Felici ens comenta que “a açò se li va sumar el fet que gent del mateix grup de tornejants es pronunciara a favor de posar obstacles a les dones que volien participar en el ball —que en l’actualitat són diverses— malgrat la resolució del Patronat”. Aquest fet fou el definitiu per al renunciament de Felici com a mestre.

La dimissió del mestre de tornejants al poc de la resposta del Patronat i les entrevistes que li van fer on explicava els motius van suposar un punt de pressió per resoldre definitivament la qüestió de la integració de la dona, ara entre els mateixos membres del grup; però també amb la mediació de les institucions.

El darrer 3 de setembre, els Tornejants d’Algemesí comunicaven la decisió presa, de manera oficial i junt amb l’Ajuntament d’Algemesí i el Patronat de la Festa, i anunciaven com aquest 7 de setembre la primera dona, Lola Lozano, complint els “mecanismes de funcionament habituals del ball i d’acord amb el seu Reglament de Règim Intern”, formaria part en el grup de dansaires. En el mateix comunicat també es fa menció a la UNESCO, ja que aquesta té les seues pròpies “exigències en matèria d’igualtat de gènere”. Tanmateix, el cas dels Tornejants no és un cas estrambòtic, ja que hi ha moltes altres festes de l’Estat que, siga per motius de tradició, històrics o religiosos, no compten amb alguna part de la població.

Feminismos
"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"
La primera alcoiana a la qual van impedir desfilar en esquadra en Moros i Cristians d'Alcoi argumenta el masclisme encara imperant en estes festes.

Un altre exemple és la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Com ho explicava Hermínia Blanquer per a aquest mateix diari, hi ha persones que porten des de finals dels anys 90 posant obstacles perquè les dones participen amb el “ple dret”. Això vol dir que hi ha persones que porten dues dècades pagant una quota com la dels hòmens i pel fet de ser dones estan limitades a participar amb un paper secundari en la festa alcoiana. No obstant, la incorporació de dones a balls o altres esdeveniments festius “d’hòmens” es comença a veure cada vegada amb més normalitat.

En el cas de la Festa d’Algemesí, sembla que “no ser un home” no serà mai més un obstacle per poder participar en una dansa, com es va poder comprovar la nit del 7 al 8 de setembre de 2019. David Pous, historiador i especialista en patrimoni, ens ho explica així: “Ha sigut un procés llarg, per les resistències que hi ha hagut, però jo espere que la qüestió de gènere siga un debat totalment superat, i no un fet puntual, perquè açò es convertisca en una dinàmica per a tota la festa d’Algemesí”. Però matisa que encara queda molt per tal de millorar la festa: “Cal portar el debat a altres punts també importants, com ara la regeneració, la gestió del Patrimoni Immaterial, i cap a estes coses”.

Relacionadas

Feminismos
Un Encuentro del feminismo sin fronteras

En Argentina el Encuentro de Mujeres, Lesbianas, Travestis, Trans y No Binaries congregó un año más a miles de personas. La 34 edición de esta cita tuvo lugar en la ciudad de la Plata y fue declarada Encuentro “plurinacional” por primera vez respondiendo al reclamo de las mujeres indígenas.  

Ofensas a los sentimientos religiosos
Absueltas las activistas del ‘Coño Insumiso’

El juzgado sentencia que no hubo ofensa a los sentimientos religiosos y que la acción “puede ser considerada como una mamarrachada o no, que puede ser compartida o no”, pero que su finalidad era abrir el debate sobre la reforma de la Ley del aborto.

Feminismos
Feminismo y soberanía: Hacia un feminismo andaluz.


El feminismo andaluz, pone la territorialidad por delante y viene para decirnos que, más allá de un simple relato, ser andaluza es una cuestión política. Y como toda cuestión política, necesita una herramienta.
Andalucía, que viene de soberanía. Se trata de poner los puntos sobre las íes y de que se termine ya el cachondeito que rodea lo andaluz, porque mientras ellos (los de Despeñaperros parriba) se ríen, nosotras, cada día, perdemos un poco más de nuestra soberanía (si es que algo nos queda).

1 Comentario
#39439 17:20 17/9/2019

pero que fotos mas horribles !!!!!!!!!! que verguenza de diario , solo por eso paso de entrar mas a este diario , hay una profesion que se llama FOTOGRAFO . : - (

Responder
0
0

Destacadas

Juicio del 1 de Octubre
Miles de personas colapsan el Prat en la jornada de protestas contra la sentencia del 1 de octubre

Miles de personas han acudido a la convocatoria para colapsar el aeropuerto de Barcelona con motivo de la sentencia de cien años de cárcel a políticos y activistas del referéndum del 1 de octubre.

Referéndum del 1 de octubre
Catalunya no se va, a Catalunya la empujan

Por si no ha quedado claro, dos líderes civiles han sido condenados a nueve años de cárcel por convocar una manifestación sin heridos, una presidenta del Parlament ha sido condenada a 11 años y seis meses por no vetar un debate parlamentario... Catalunya no se va, a Catalunya la empujan.

Juicio del 1 de Octubre
Penas de entre 9 y 13 años para los acusados del 1-0

Junqueras es condenado por el Supremo a 13 años de prisión por sedición en concurso medial con un delito de malversación. Los exconsellers Romeva, Turull y Bassa a 12 años; Forcadell a 11 años y medio; Forn y Turull a 10 años y medio, y Cuixart y Sànchez a nueve años.


Juicio del 1 de Octubre
Adéu, España

Hoy, después de una sentencia que condena a cien años de cárcel a nueve de los doce acusados por el referéndum del 1 de octubre de 2017, una parte de Cataluña se va para no volver.

Juicio del 1 de Octubre
Un exasesor de la ONU tacha la sentencia del Procés de “aberración jurídica”

El jurista Alfred de Zayas, asesor de la ONU hasta 2018, emplaza al Tribunal Europeo de Justicia de Luxemburgo a decidir si España está violando el artículo 2 del Tratado de Lisboa, en el que se expresa que “la Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de derecho y respeto a los derechos humanos.

Últimas

Rojava
Europa decide esta semana su política frente a la invasión de Rojava

Borrell se suma al veto de venta de armas a Turquía, una de las principales receptoras de armamento español, tras la reunión entre ministros de exteriores de la UE celebrada este lunes 14 de octubre en Luxemburgo.  

Ecuador
Lo han vuelto a hacer: el movimiento indígena tumba el ‘paquetazo’ de Lenin Moreno

Doce días de movilización han dado como resultado una nueva gran victoria del movimiento indígena: el presidente de Ecuador Lenin Moreno deroga el polémico decreto 883.

Feminismos
Un Encuentro del feminismo sin fronteras

En Argentina el Encuentro de Mujeres, Lesbianas, Travestis, Trans y No Binaries congregó un año más a miles de personas. La 34 edición de esta cita tuvo lugar en la ciudad de la Plata y fue declarada Encuentro “plurinacional” por primera vez respondiendo al reclamo de las mujeres indígenas.  

Biodiversidad
“No es la DANA”: los ecologistas culpan a la agroindustria y las administraciones del colapso del Mar Menor

Ecologistas en Acción exige al Gobierno de la Región de Murcia que “no tire balones fuera” en la crisis medioambiental y señala al sector agroindustrial del Campo de Cartagena y a las administraciones locales, regional y estatal “por no hacer su trabajo”.

Memoria histórica
El Gobierno exhumará discretamente a Franco el día 21 de octubre

Los detalles del operativo se darán a conocer el viernes anterior, es decir, el 18 de octubre. El Gobierno niega que se trate de una estrategia electoral y recuerda que su intención era hacerlo en junio.

Teatro
La santidad o la hoguera: vida y muerte de las místicas de la Baja Edad Media

Las llamaron locas y herejes, las quemaron, y con el paso de los siglos algunas fueron canonizadas. Son las místicas, figuras ambiguas de la Edad Media que desafiaron el patriarcado y se opusieron al incipiente capitalismo.

Movimiento obrero
Aquella madrugada de primavera
Un acercamiento (empezando por los hechos del 25 de marzo) de lo que supuso la emigración de extremeños al País Vasco en los 60 para el movimiento obrero vasco
Música
La Polla Records en Madrid. Crónicas de una ciudad

En los tiempos políticos de los buenos chicos, de su nueva moral acaramelada, y de la reacción conservadora, que La Polla reventase en Madrid fue un regalo.

Opinión
Putas: ¿de la prostitución a la proletarización?

Las posiciones prohibicionista, regulacionista y abolicionista de la prostitución aspiran, cada una a su manera, a imponer al conjunto de la sociedad un concepto y una práctica de sexualidad y reservan al trabajo un espacio más amplio que a la libertad.

Colonialismo
Gabriela Rivera: "El 12 de octubre no hay nada que celebrar"
Gabriela Rivera, artista visual y activista del colectivo Resistencia Migrante, participó en la manifestación del pasado 12 de octubre en València y explica a fondo sus reivindicaciones.