Extrema derecha
És País Valencià presenta una querella per odi contra Mediterráneo digital

Assetjament en el seu lloc de treball i en xarxes socials, notícies falses, amenaces i coaccions són alguns dels motius que han portat al professor d'història i sindicalista Kilian Cuerda, portaveu de l'Associació Cultural És País Valencià, a querellar-se contra el ‘periòdic’ d'extrema dreta Mediterrani Digital. L'associació ha aconseguit, amb la seua campanya No finances l’odi, acabar amb tota la publicitat de Mediterrani Digital i soscavar d'aquesta manera, gran part del seu finançament. Ara, Kilian Cuerda anuncia en exclusiva a El Salto que presentarà una nova querella contra Mediterrani Digital per delictes d'odi. Una denúncia que és suma a la ja presentada per un presumpte delicte de coaccions.

Mediterraneo Digital és un pseudomitjà de comunicació que es defineix com ‘políticament incorrecte’ i va tindre el seu moment daurat quan en 2017 va publicar una notícia amb el titular “Demostrat científicament que les feministes són més lletges que les dones normals”. En el seu historial, compta amb titulars que no són menys bastos: “Ana Peleteiro, negra per fora i roja per dins”, “Una feminazi mata al seu nuvi de 30 punyalades per gelosia” o “Una feminazi vegana més dolenta que els sugus de pinya va treballar anys assassinant porcs en un escorxador” i fins i tot un tuit commemorant l'aniversari d'Hitler.

Totes les empreses que s'anunciaven en aquesta pàgina s'han retirat gràcies a la campanya No finances l’Odi, només queden uns pocs bàners de prostíbuls o cases d'apostes

Titulars cadascú més groller generaven paradoxalment que Mediterrani Digital funcionara gràcies al clickbait: quanta més interacció tinguera més ho comparteix l'algorisme, augmentant les seues visites i, per tant, el posicionament web. No obstant això, gràcies a la campanya No finances l’Odi, totes les empreses que s'anunciaven en aquesta pàgina s'han retirat estrepitosament.

Ara, sense pràcticament publicitat, solament uns pocs bàners de prostíbuls o cases d'apostes il·lustren la seua decadència. Tal com assegura Kilian Cuerda, aquest tipus d'anuncis “deslegitimen a Mediterrani Digital com a mitjà de comunicació”. L'empresa registra pèrdues pocs mesos després de l'inici de la campanya i el seu propietari, Edgar Sánchez Agulló, ha traslladat la seua seu social a Malta amb la presumpta intenció d'evadir impostos.

L'efectivitat de la campanya de És País Valencià va enfurir als responsables de Mediterráneo Digital,  qui van començar una acarnissada campanya d'assetjament i amenaces contra Cuerda. El ‘mitjà de comunicació’ va publicar en el seu twitter una foto que li van fer a Kilian en el qual li aconsellaven “cuidar-se” ja que “seria una pena que et passara alguna cosa”.

“Han publicat en les seues xarxes fotografies meues amenaçant-me, al més pur estil mafiós”, conta el portaveu. També van publicar la direcció de l'institut en el qual treballa com a docent d'història. “En la seua línia de calúmnies han publicat notícies assegurant que adoctrine en les meues classes, s'han inventant testimoniatges falsos dels meus alumnes i m'han anomenat assetjador que treballa amb menors”. Malgrat les faules, Kilian assegura que, per sort, tot el seu entorn laboral i personal li ha donat un “suport absolut”.

L'efectivitat de la campanya de És País Valencià va enfurir als responsables de Mediterráneo Digital, els qui van començar una acarnissada campanya d'assetjament i amenaces contra Cuerda

Després de l'assetjament patit, Kilian va decidir presentar una querella per coaccions contra Edgar Sánchez, que el Jutjat d'Instrucció Nº12 de València va admetre el passat 13 d'abril. L'amo de Mediterrani Digital haurà de declarar davant la justícia i s'enfronta a penes que podrien portar-lo a la presó. Ara, Cuerda presentarà de manera imminent una nova querella per delictes d'odi.

Maria Ibáñez (pseudònim empleat per a protegir la seua identitat), qui també és membre de És País Valencià, assegura que les webs contra les quals dirigeixen les campanyes, juguen amb la premissa de la por. “Juguen amb la por de saber que tu tens menys recursos legals que ells perquè no et pots gastar aqueixos diners - comenta Ibáñez- Després, parlant amb advocats t'adones que moltes coses són lletra morta, que no arriba a cap part i és per a ficar temor”, sentència.

L'amo de Mediterrani Digital haurà de declarar davant la justícia i s'enfronta a penes que podrien portar-lo a la presó

Kilian assegura que els grups d'esquerres estan acostumats a “estar sempre a la defensiva”, però en És País Valencià han decidit passar a l'ofensiva amb aquesta campanya. “Estem acostumats a actuar de manera reactiva. Amb aquesta campanya, hem creat una manera fàcil i accessible de combatre el feixisme, i passar a l'ofensiva”, assegura. A més afirma que des de l'antifeixisme s'ha d'atacar a l'extremisme per totes les vies possibles, i la via legal és una d'elles.

Com ho han aconseguit?

L'Associació Cultural És País Valencià és pionera en l'ús d'aquesta estratègia a Espanya, però Kilian i Maria expliquen com es van basar en l'estatunidenca Sleeping Giants, que va ser la primera que va usar aquesta tècnica per a posar fre i combatre els discursos d'odi durant l'època del trumpismo. Per a posar en marxa No finances l’odi es van posar en contacte amb Nandini Jammi, cofundadora de Sleeping Giants que ara dirigeix Check My Ads, una iniciativa similar.

Tot va començar quan als Estats Units un grup de gent es va unir per a frenar als mitjans que promovien l'odi i amb això beneficiaven els discursos d'ultradreta. Es van adonar que la majoria de llocs web d'aquestes plataformes es finançaven amb l'anomenada “publicitat programàtica”. Des d'És País Valencià defineixen aquest tipus de publicitat com “un sistema per a les empreses d'anunciar-se en línia".

La majoria de websites d'aquestes plataformes es financen amb l'anomenada “publicitat programàtica”. Desde És Pais Valencià defineixen aquest tipus de publicitat com “un sistema per a les empreses d'anunciar-se en línia"

Té l'avantatge de ser senzill i barat, però les companyies no saben on s'estan mostrant els seus anuncis, ja que els fa aparéixer de manera automàtica a través d'algorismes”. Kilian Cuerda assegura que com les empreses no són conscients que apareixen al costat de contingut extremista estan, per tant, finançant-ho. “La idea és trencar amb eixa espiral de radicalització. Dificultar la difusió d'aquests discursos d'odi”, comenta.

“El funcionament és senzill. Es trau una captura de pantalla d'algun titular masclista, racista, misogin o extremista, al costat de l'anunci. Després, es puja la foto a twitter citant a l'empresa o bé se li envia un correu electrònic, exposant educadament que la seua marca s'està anunciant al costat d'aquests titulars i que si això no encaixa amb els seus valors, retiren la publicitat”, explica Kilian.

Les empreses es mostren agraïdes per l'avís i la resposta ha sigut retirar-se immediatament, fins al punt que actualment Mediterráneo Digital ha perdut el 100% de la seua publicitat programàtica

Tant el portaveu com la seua companya María coincideixen que normalment les empreses es mostren agraïdes per l'avís i la resposta ha sigut retirar-se immediatament, fins al punt que actualment Mediterráneo Digital ha perdut el 100% de la seua publicitat programàtica. María Ibáñez conta que “quan una empresa es retira, hi ha més facilitat perquè ho faça la resta. Fa un efecte dominó”.

Ibáñez insisteix que la campanya No Finances l’Odi suposa una “estratègia d'activisme polític flexible”, a la qual pots dedicar-li “el temps que vulgues i de manera senzilla”. “No tenim problema a explicar com ho estem fent a nivell tècnic, quants més ho fem, millor”, anima l'activista. En el seu web han fet públic el modus operandi i animen a “qualsevol a unir-se”.