Vida i treball, prendre i fer

Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports.

Estibadores reunidos en Alicante.
Estibadores se reúnen para hablar las consecuencias del decreto. Nadim H. Arques

publicado
2017-12-13 17:01:00

Treballar a destall en torns irregulars que abasten les 24 hores del dia. Fer-ho en qualsevol condició climàtica. Saber que en el teu lloc de treball han mort companys i que qualsevol xicotet error pot ser fatal i acabar amb la teva vida o la dels teus companys. Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports. Escoltar en les tertúlies als ‘totòlegs’ defensant que els estibadors són un col·lectiu privilegiat. Que no tenen motius per queixar-se i veure’ls argumentar que ens costen diners públics. Sense la vergonya de nomenar que els 60.000 milions a fons perdut lliurats a la banca són quasi 2.500 vegades la multa que pagarà l’Estat espanyol per no haver ‘liberalitzat’ el sector a temps. Sense aclarir tampoc que J.P. Morgan, financera que es seu al consell d’administració d’Atresmedia, va comprar en 2010 una mercantil de descàrregues en ports a Florentino Pérez i que l’acaba de vendre, ara que es preveuen creixents marges de benefici derivats de la devaluació laboral. El conflicte en els ports de l’Estat està obert. El Reial decret del govern és una mostra més de l’estratègia neoliberal de sortida de la crisi: “Treballar més per guanyar menys”, la cèlebre frase de Díaz Ferrán, expresident de la patronal ara empresonat. Els estibadors han comprovat que la fi última d’aquesta mesura legislativa és canviar el model de contractació i repartiment del treball i introduir nous treballadors amb condicions salarials i laborals devaluades; un expedient de regulació d’ocupació (ERO) encobert. Encara que les forces són desiguals, els treballadors tenen una forta basa que jugar: el 70% de les importacions i exportacions a nivell estatal transiten pels ports. Per la qual cosa l’estiba suposa un sector estratègic i patronal i govern no es poden permetre la seva combativitat. D’ací la seva difamació. D’altra banda, la nostra identitat mediterrània està relacionada amb les nostres tradicions, però també amb la nostra geografia: només en el port de València es concentra el 20,1% de tota la mà d’obra portuària de l’Estat, i el 36% dels contenidors estatals passen pels seus molls.

Els estibadors i les estibadores han destacat per la seva forta organització, materialitzada en èxits com el 100% de seguiment en les vagues convocades. Assoliments aconseguits a través de la unió, força de base i horitzontalitat; característiques que també són senyals d’identitat de l’Ingovernable. El nou centre social okupat a València era una històrica residència que fins a 2012 albergava la major part de l’oferta cultural de la Universitat de València, però que va cessar la seva activitat en 2012 amb l’arribada de la crisi. I un primer de maig va succeir: la universitat, la ciutadania i els mitjans valencians van ser testimonis de com un grup de persones s’organitzava per generar oci alternatiu, per pal·liar la manca d’espais comuns. Prendre i fer: ser mitjà i fi per qüestionar les dinàmiques de vida capitalistes. Desobediència per la no mercantilització en vides quotidianes. No és gens nou: l’Ingovernable és només una part de la trajectòria del moviment Okupa a la ciutat de València. Tampoc és gens nou que una iniciativa així estiga sota amenaça de desnonament: va succeir amb altres espais autogestionats a Santiago, Barcelona o Madrid. Creiem que no hi ha gens més fort que un exemple de fraternitat en una comunitat conscient de si mateixa. Encara que el manteniment de l’Ingovernable i l’èxit de les negociacions en l’estiba no siguen encara una certesa, si ho és que aquestes i altres iniciatives han proposat altres formes de vida i treball basades en l’horitzontalitat, la col·lectivitat, la participació i el diàleg. I aquestes són precisament algunes de les senyes d’identitat del Salto; la unió d’elles és l’única forma que entenem de fer periodisme.

0 Comentarios

Destacadas

Salud mental
¿Conseguirán las máquinas predecir el suicidio?

Solo somos capaces de adivinar quién va a morir por suicidio con una precisión apenas superior a la del puro azar. Para colmo, estos discretos resultados casi no han mejorado durante los últimos 50 años.

Altsasu
Un millar de personas protestan ante el Ministerio de Justicia por la sentencia de la pelea de Altsasu

La manifestación, que ha salido a las 19h desde la Puerta del Sol, ha recorrido un kilómetro gritando consignas contra la sentencia que condena a los jóvenes a penas de entre 2 y 13 años de cárcel.

Carbón
Muerte lenta en Siberia

Los gobiernos y negocios de Europa quieren que creamos que el carbón es extraído de formas inocuas, pero la verdad es justo la contraria. 

Crímenes del franquismo
Los esclavos del franquismo

Aunque el trabajo forzado de los presos era algo corriente desde el golpe de Estado, la construcción del Valle de los Caídos será una de las primeras grandes obras en utilizar mano de obra esclava de forma masiva.

Contigo empezó todo
Los pobres de EE UU que querían ya el pastel
Miles y miles de europeos, asiáticos y latinoamericanos se unieron a otros tantos estadounidenses nativos y conformaron este ejército de pobres en huelga.

Últimas

Centros sociales
Chueca estrena centro social: La Pluma

Un pasacalles transmaricabollo convocado en el marco del Orgullo Crítico ha terminado frente a las puertas del nuevo centro social.

Música
Doctor Deseo: “Cualquiera con dos dedos de frente y un poco de corazón se identifica con el feminismo”

La peculiar idiosincrasia de Doctor Deseo, verso suelto en el ámbito del rock con denominación de origen vasca, ha permanecido intacta durante tres décadas. Al conversar con Francis Díez, voz cantante del grupo bilbaíno, es fácil entender por qué.

Fotografía
Nuevas miradas para combatir la hegemonía
Binomio Mujeril es un proyecto fotográfico que propone miradas desde las que cuestionarse y cuestionar.
Culturas
Mamá, ahora sí querré ser artista

La Comisión de Cultura del Congreso aprueba por unanimidad la propuesta de Estatuto del Artista, que deberá ser ratificada en el Pleno. El texto plantea cambios legislativos de calado para adaptar la normativa a la realidad laboral de medio millón de personas.

Menores tutelados
Perder a tu hijo por ser vegana: las prácticas en tutela de menores del IMAS de Mallorca

El hijo de Cristina López es uno de los 1.688 niños con expediente abierto en el Institut Mallorquí d’Afers Socials. Desde 2014, esta madre lucha por recuperar la tutela de su hijo.

Feminismos
Irantzu Varela: “A quien no le gusta negociar, le gusta violar”
Esta periodista de profesión, enlaza hábilmente las palabras para que el discurso feminista sea entendido por todas las personas.