Editorial
Vida i treball, prendre i fer

Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports.

Estibadores reunidos en Alicante.
Estibadores se reúnen para hablar las consecuencias del decreto. Nadim H. Arques

publicado
2017-12-13 17:01:00

Treballar a destall en torns irregulars que abasten les 24 hores del dia. Fer-ho en qualsevol condició climàtica. Saber que en el teu lloc de treball han mort companys i que qualsevol xicotet error pot ser fatal i acabar amb la teva vida o la dels teus companys. Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports. Escoltar en les tertúlies als ‘totòlegs’ defensant que els estibadors són un col·lectiu privilegiat. Que no tenen motius per queixar-se i veure’ls argumentar que ens costen diners públics. Sense la vergonya de nomenar que els 60.000 milions a fons perdut lliurats a la banca són quasi 2.500 vegades la multa que pagarà l’Estat espanyol per no haver ‘liberalitzat’ el sector a temps. Sense aclarir tampoc que J.P. Morgan, financera que es seu al consell d’administració d’Atresmedia, va comprar en 2010 una mercantil de descàrregues en ports a Florentino Pérez i que l’acaba de vendre, ara que es preveuen creixents marges de benefici derivats de la devaluació laboral. El conflicte en els ports de l’Estat està obert. El Reial decret del govern és una mostra més de l’estratègia neoliberal de sortida de la crisi: “Treballar més per guanyar menys”, la cèlebre frase de Díaz Ferrán, expresident de la patronal ara empresonat. Els estibadors han comprovat que la fi última d’aquesta mesura legislativa és canviar el model de contractació i repartiment del treball i introduir nous treballadors amb condicions salarials i laborals devaluades; un expedient de regulació d’ocupació (ERO) encobert. Encara que les forces són desiguals, els treballadors tenen una forta basa que jugar: el 70% de les importacions i exportacions a nivell estatal transiten pels ports. Per la qual cosa l’estiba suposa un sector estratègic i patronal i govern no es poden permetre la seva combativitat. D’ací la seva difamació. D’altra banda, la nostra identitat mediterrània està relacionada amb les nostres tradicions, però també amb la nostra geografia: només en el port de València es concentra el 20,1% de tota la mà d’obra portuària de l’Estat, i el 36% dels contenidors estatals passen pels seus molls.

Els estibadors i les estibadores han destacat per la seva forta organització, materialitzada en èxits com el 100% de seguiment en les vagues convocades. Assoliments aconseguits a través de la unió, força de base i horitzontalitat; característiques que també són senyals d’identitat de l’Ingovernable. El nou centre social okupat a València era una històrica residència que fins a 2012 albergava la major part de l’oferta cultural de la Universitat de València, però que va cessar la seva activitat en 2012 amb l’arribada de la crisi. I un primer de maig va succeir: la universitat, la ciutadania i els mitjans valencians van ser testimonis de com un grup de persones s’organitzava per generar oci alternatiu, per pal·liar la manca d’espais comuns. Prendre i fer: ser mitjà i fi per qüestionar les dinàmiques de vida capitalistes. Desobediència per la no mercantilització en vides quotidianes. No és gens nou: l’Ingovernable és només una part de la trajectòria del moviment Okupa a la ciutat de València. Tampoc és gens nou que una iniciativa així estiga sota amenaça de desnonament: va succeir amb altres espais autogestionats a Santiago, Barcelona o Madrid. Creiem que no hi ha gens més fort que un exemple de fraternitat en una comunitat conscient de si mateixa. Encara que el manteniment de l’Ingovernable i l’èxit de les negociacions en l’estiba no siguen encara una certesa, si ho és que aquestes i altres iniciatives han proposat altres formes de vida i treball basades en l’horitzontalitat, la col·lectivitat, la participació i el diàleg. I aquestes són precisament algunes de les senyes d’identitat del Salto; la unió d’elles és l’única forma que entenem de fer periodisme.

Relacionadas

Editorial
Antes da tormenta

A desvantaxe competitiva na tecnoloxía 5G e o interese de Trump por chegar ás eleccións sen ter defraudado a quen o votara pola súa aposta proteccionista fixo que os republicanos volvan a súa mirada a Europa.

Editorial
28A, el yo contra el nosotras

La derecha plantea soluciones simples a problemas complejos para capitalizar las incertidumbres. La feminización de la política no ha cambiado el modo de hacerla, pero no todos son iguales.

Editorial
És temps d’idees pròpies
1
Ocórrega el que ocórrega hui, demà o el 28 d’abril, una cosa han de saber: al País Valencià, no passaran. No els deixarem passar.
0 Comentarios

Destacadas

Infancia
Ana María Bayo: “Servicios Sociales te dice que denuncies; lo que venga detrás ya te lo comes sola”
La tercera de las mujeres a las que se ha intentado relacionar con una presunta “trama” para secuestrar niños a través de la asociación Infancia Libre no ha sido acusada por sustracción de menores. Tampoco se ocultó con su hija ni pasó por la consulta de la pediatra de Granada.
Partidos políticos
A la portuguesa o a la turca
3

La táctica del presidente en funciones está definida ya. Su plan puede funcionar a corto plazo, pero eliminar la política de su programa de Gobierno acarrea importantes riesgos.

Libertad de expresión
Gritar “fuera fascistas de nuestros barrios” a miembros de Vox no es delito

Un juzgado de Madrid absuelve a 13 vecinos de Puente de Vallecas acusados de coacciones por echar de su barrio a miembros de Vox al grito de “fascistas”. La sentencia señala que la protesta vecinal fue legítima y una respuesta al ideario del partido de extrema derecha.

Alemania
Alemania: plan financiero de recortes

Berlín ha debatido hoy sobre los presupuestos de 2020 y el plan financiero hasta 2023, que incluye un frenazo en las inversiones que supondrá un hachazo en época de una publicitada bonanza laboral.

Refugiados
La nueva estrategia de rescate en el mar del Gobierno de Pedro Sánchez provoca más muertes en el Mediterráneo

Desde APDHA e Irídia advierten que la limitación de la actuación de Salvamento Marítimo ordenada en enero por el Gobierno de Pedro Sánchez fue la causante de la muerte, el pasado 18 de junio, de 22 personas en el Mar de Alborán.

Fiscalidad
Los países en los que se paga por ver la televisión

Este impuesto, un fijo mensual en algunos lugares y en función del número de aparatos en otros, sirve para financiar los medios de comunicación públicos de algunos países de Europa.

Últimas

Sanidad
Cuando una imagen vale más que 100.000 palabras

A la geriatría no la humillan los trabajadores, no señores míos, la humillan los grupos empresariales que sin tener ni idea de servicios sociales juntan en su cartera de negocios gasolineras, cadenas de supermercados, activos inmobiliarios y ahora la nueva moda, centros geriátricos.

Fronteras
“Si no hubiésemos estado ahogándonos en la frontera, hubiesen venido a salvarnos”

El colectivo Caminando Fronteras publica su informe Vida en la Necrofrontera, una denuncia contra las políticas fronterizas que recupera la memoria de más de un millar de personas muertas o desaparecidas en su intento de llegar al Estado español por la Frontera Sur.

Antiespecismo
La historia de River
2
River es un cerdo rescatado por personas voluntarias del Santuario El Hogar. Su cuerpo está marcado por una vida de explotación. Esta es su historia.
Extrema derecha
Abascal, aliado del Likud israelí y a su vez del presidenciable pinochetista, hijo de un oficial de Hitler

Santiago Abascal niega una y otra vez que él y su partido sean de ultraderecha. Defiende posiciones de ultraderecha día tras día, sus aliados internacionales son de ultraderecha, pero teme que un reconocimiento explícito de su ideología alerte a electores ingenuos y haga repensar ciertos apoyos.

Polución
Madrid Central: nuevo récord de aire limpio en los 22 primeros días de junio

Con los datos de junio, Madrid Central habría conseguido por tercer mes consecutivo reducir los niveles de dióxido de nitrógeno a mínimos históricos.

Polución
45 millones de personas respiraron aire contaminado en España en 2018

El informe La calidad del aire en el Estado español 2018 señala que, pese a que la inestabilidad atmosférica alivió la polución, el 97% de la población y el 92% del territorio estuvieron expuestos a niveles superiores a los recomendados por la OMS.