Les batalles que som i serem

El País Valencià no vol perdre més el temps amb ‘batalles’ que s’originen en despatxos de partits i es pateixen als carrers de la nostra capital


publicado
2018-09-25 13:36:00

Les seqüeles d’una dura postguerra, la repressió de la dictadura, la incertesa i l’esperança van ser el brou de cultiu del clima bel·ligerant que, a finals dels anys setanta, es va desencadenar dins d’una societat valenciana que estrenava democràcia. El feix de llum de les idees fusterianes, que van germinar en el si d’una incipient universitat, a la qual començaven a arribar els fills i les netes dels vençuts de la guerra, xocaven amb els interessos i l’afany continuista de les elits econòmiques franquistes, fidels al règim anterior i, per tant, profundament espanyolistes.

Eixes noves idees, ideològica i políticament avantguardistes, que situaven en el centre la qüestió nacionalista valenciana, i que plantejaven un nou model de país, van oblidar ‘jugar la carta popular’ de la qual es va voler apropiar l’espanyolisme, recolzant-se en la promoció de la por i l’odi cap a allò català. Un maniqueisme que arriba fins als nostres dies, i aflora de tant en tant; però que s’ha mantingut latent gràcies a la impunitat dels atacs de l’extrema dreta i dels esforços d’alguns partits per obviar la major part de la cultura valenciana, desvirtuar-la, associant-la a la castellana i identificant l’anticatalanisme com el tret característic del valencianisme.

A dia de hui, la societat valenciana sembla que està repetint una vegada i una altra els mateixos errors i reproduint els mateixos conflictes. Tal volta ens fem les preguntes incorrectes, és com si visquérem ancorats en una cançó de Siniestro Total - Qui som? D’on venim? A on anem? –, en constant crisi d’identitat -Què és ser valencià?-. Ens volen llevar la nostra cultura, com si açò fora possible. Aquesta petulància simbòlica ens atrapa i, com se sol dir, no ens deixa veure el bosc.

Més enllà de la qüestió identitària, si tenim clara alguna cosa, és que el que no volem és més feixisme, ni tampoc més impunitat cap a la violència de l’extrema dreta. A pocs dies del 9 d’octubre, que torna a esperar-se casi tan caldejat com a principis dels 80’ -donades les agressions dels grups feixistes de l’any passat-, hem de ser capaçes de senyalar als que mai han optat ni pel diàleg, ni per la democràcia, i tanmateix han comptat amb la connivència d’alguns mitjans de comunicació. El cas de l’atac al mural dels presos polítics, d’Elías Taño, denominat ‘moviment espontani’ pel Levante-EMV; les continues amenaces en les xarxes socials; el recent atac a l’Aplec de Camp de Túria en Bétera, o les amenaces i insults el dia següent en Burjassot, durant l’acte en homenatge a Vicent Andrés Estellés, són només alguns exemples de com el fanatisme de dretes continua tractant de intimidar a les que volem soterrar d’una vegada el feixisme en totes les seues formes.

El País Valencià no vol perdre més el temps amb ‘batalles’ que s’originen en despatxos de partits i es pateixen als carrers de la nostra capital. Moltes de nosaltres tenim clar que la nostra lluita és per un país on l’habitatge siga un dret, on la llum i l’aigua siguen asequibles, on els barris no siguen un escaparate per als turistes, on no es maltracte el patrimoni paisatgístic i agrícola, on les dones no tinguem por pel carrer -ni enlloc- i on la nostra cultura ens enriquisca emocional i mentalment. No volem altra batalla que en última instància servisca per alleujar els nivells de testosterona d’uns desgraciats que mai han llegit un llibre d’història. No podem tolerar que se’ns continue tractant com les vençudes, perquè ‘som i serem’.

Relacionadas

Editorial
Riesgos y peligros

La gota que colmó el vaso es una gota de agua marina. De ese mar dibujado en los coloridos carteles con los que el Área de Equidad, Derechos Sociales y Empleo del Ayuntamiento de Madrid. “Si compras falsificaciones, la aventura siempre acaba mal”, alerta. 

Editorial
La clase obrera (blanca) va al paraíso

Las élites políticas y sindicales representan hoy a la aristocracia obrera blanca, nativa, adulta, con derechos civiles y laborales.

Editorial
Jornada laboral: mejor partida

La jornada continua castiga a las familias con rentas bajas —ese 60% de trabajadoras y trabajadores que cobra menos de 1.000 euros mensuales— y a las mujeres en particular

Editorial
Operación 2019
2
La misma operación que rechazaba en 2016, ahora sale adelante promovida por Manuela Carmena y el área de Urbanismo.
0 Comentarios

Destacadas

Huelga feminista
CNT escucha al movimiento feminista y convocará huelga el 8 de marzo

La Confederación Nacional del Trabajo anuncia que convocará una huelga de 24 horas durante la huelga feminista. CGT tomará la decisión en un congreso a finales de enero, aunque todo apunta a que volverá a sumarse a la convocatoria de huelga.

Feminismos
Movilizaciones en todo el Estado tras la primera sesión de investidura

Los lemas “Ni un paso atrás en igualdad” y “Nuestros derechos no se negocian” se han trasladado de Andalucía a un centenar de ciudades en todo el Estado para mostrar el rechazo al acuerdo del PP con Vox para investir a su candidato en Andalucía.

Italia
La extradición de Cesare Battisti: donde Bolsonaro y Salvini se dan la mano
La extradición el pasado lunes de Cesare Battisti, tras 38 años de fuga de la justicia italiana, provee a Salvini y Bolsonaro de un marco para exhibir modos e intereses comunes y lanzar un aviso a navegantes.
Municipalismo
El último asalto de la Comisión Europea a los ayuntamientos

Una nueva directiva europea pretende que la Comisión Europea tenga la última palabra en las decisiones de las administraciones locales en temas como el suministro de agua, la electricidad o la gestión de residuos.

Militarismo
Centro Delàs: “Se quiere impulsar el culto al militarismo”
Edgard Vega y Quique Sánchez, activistas e investigadores del Centro de Estudios por la Paz J.M Delàs, hablan sobre el trabajo de esta organización por desenmascarar las exportaciones de armas y el gasto militar.
Música
Laibach: cuando Bertolt Brecht trolea a Leni Riefenstahl

Las herramientas de Laibach son versiones grotescas y marciales de éxitos pop, himnos nacionales y un repertorio propio que bascula entre lo altisonante, lo ridículo y lo majestuoso.

Últimas

Catalunya
Dos alcaldes y ocho activistas detenidos en una operación de la Policía Nacional en Girona

Los arrestos no han sido ordenados por el Juzgado de Primera Instancia número 4 de Girona, que lleva la causa, sino directamente por las fuerzas de seguridad españolas. Las acusaciones de desórdenes públicos están relacionadas con la ocupación de las vías del AVE durante el aniversario del 1 de octubre.

Masculinidades
Gillette y la mercantilización de las masculinidades
2

El anuncio de Gillette sobre las masculinidades tóxicas ha levantado airadas críticas y pasiones, pero la campaña abre también el debate sobre la cooptación y mercantilización del feminismo y las nuevas masculinidades por parte de grandes empresas.

Asia
El reto de la educación en el Nepal rural: “Dejé de estudiar para casarme”

Las áreas rurales de Nepal presentan una dificultad añadida en materia de educación, sanidad y derechos sociales. Para las mujeres, los obstáculos se multiplican.