Desigualdad
Aprenentatge entre iguals per a garantir el dret a l'alimentació

Justícia Alimentària i ACOEC continuen per tercer any consecutiu amb el seu projecte Entre Iguales. Aquest projecte impulsa la formació de líders comunitàries per fomentar el dret a l’alimentació a la ciutat de València.
Entre iguals
Asamblea a la III Trobada comunitària pel dret a l’alimentació. Lucas Guerra
9 jun 2024 06:00

El passat 17 de maig, a la llibreria La Repartidora del barri de Benimaclet de València, una cinquantena de persones es trobaven per a celebrar la III Trobada comunitària pel dret a l’alimentació. Aquesta trobada, organitzada per Justícia Alimentària i ACOEC (Associació per la cooperació entre comunitats), s’emmarca en el projecte Entre Iguales, que té per objectiu impulsar l’alimentació saludable, sostenible i solidària en el teixit associatiu de València, mitjançant formacions en matèria de dinamització comunitària pel dret a l’alimentació.

Més de cinquanta persones vinculades a diferents projectes o associacions, com ara Perifèries, Save the Children, La Saïdia Comuna o Som alimentació, escoltaren les ponents i les seues experiències amb projectes contra l’exclusió social com ara Asdecoba de Salamanca, Mujeres Supervivientes de Sevilla o La Granja Julia, del col·lectiu de Joves de La Coma a València.

trobada entre iguals

Entre Iguales, nascut l’any 2021, fomenta el protagonisme de les persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes es transformen en educadores que sensibilitzen sobre la sobirania alimentària en les seues comunitats i amplien el procés pedagògic a unes altres persones que pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats. El requisit previ per a rebre les formacions és mantenir vincles amb alguna entitat gràcies a la qual les persones inscrites podran exercir aquest paper de dinamització per a què se les prepara. Després, aquestes “líders comunitàries” comparteixen coneixements en tallers, trobades comunitàries i visites a experiències agroecològiques. 

Les organitzacions promotores del projecte denuncien les dificultats de gran part de la població per a accedir a una alimentació de qualitat. Algunes d’aquestes dificultats estan recollides en el plantejament del Fons Social Europeu, segons el qual el repartiment d’aliments ha de reorientar-se cap a models d’acompanyament integral que tinguen en compte la cobertura de les necessitats bàsiques, la dignitat de les persones i la seua autodeterminació.

“En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

Des dels activismes pel dret a l’alimentació s’assenyala que la burocràcia dels Serveis Socials és difícil de transitar. Tanmateix, hi ha una insuficiència en els nivells d’assistència social a les persones vulnerables de l’ajuda financera que reben i del temps que tarden a rebre-la. També es generen situacions d’estigmatització social que deixen poc d’espai perquè la gent afectada puga prendre decisions. “La idea del projecte va sorgir durant la pandèmia. Ambdues organitzacions ens vam posar en contacte per a veure què podíem fer en relació al dret a l’alimentació a València. El confinament havia incrementat les situacions d’inseguretat alimentària”, comenta Marta Asensi d’ACOEC.

Un estudi sobre la inseguretat alimentària a les llars de l’estat espanyol durant la pandèmia de la covid-19 indicava que el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària havia augmentat. “En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

En el marc del projecte cada any es forma a deu persones líders de l'àmbit associatiu com a dinamitzadores comunitàries pel dret a l’alimentació. L’objectiu de la formació és que esdevinguen educadores entre els seus iguals. Com ens explica Marta Asensi, coordinadora d’ACOEC, “la formació entre iguals és aquella que es dona entre persones de característiques semblants o condicions d’edat, gènere, origen o cultura”. Després de la formació, aquestes persones traslladen els aprenentatges al seu entorn comunitari: família, veïnat o associació, a través del que anomenem “tallers entre iguales”. Julinar El Hurani és una de les líders comunitàries, que va conéixer el projecte a través d’una altra amiga, Hannan, qui s’havia format l’any anterior. Es va interessar pel curs per la seua inquietud en l’alimentació dels seus quatre fills. “Crec que una alimentació saludable és bàsica per a previndre malalties”, afirma Julinar. “Les companyes de la seua filla al col·legi se sorprenien quan li veien les verdures per a esmorzar”. “Ma mare sí que em va ensenyar a cuinar per a tindre una alimentació adequada, però ara veig els xiquets i xiquetes, que sobretot mengen aliments processats”, apunta.

trobada entre iguals2

Una de les habilitats adquirides per El Hurani és saber llegir les etiquetes dels productes i poder triar segons el seu valor nutritiu. Com ella diu, “ja no compre a cegues”, i és més crítica i curosa al l’hora d'omplir la cistella de la compra.

Des de Justícia Alimentària assenyalen que les malalties relacionades amb la mala alimentació s'acarnissen amb les classes populars, i així afecten més a les persones amb rendes baixes i amb un baix nivell acadèmic. Hi ha un pensament generalitzat que l'alimentació és una elecció personal, però les persones no mengen sempre el que voldrien, sinó el que poden permetre's o el que és accessible al seu entorn. La salut alimentària ve condicionada per determinants socials com ara el barri on vius, l'educació dels teus pares o les botigues que hi ha al teu entorn, i això són determinants que s’escapen del control individual.

Existeix un evident problema sistèmic, no individual, basat en desigualtats socials. Les estadístiques evidencien que els models vigents són insuficients, fins i tot a l’hora d’assolir uns objectius mínims. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), al voltant del 40% de la població mundial no es va poder permetre una dieta considerada “saludable” durant l’any 2020. L’alimentació és un bé essencial per a la vida, per tant, des del projecte Entre Iguales s’aposta per transitar cap a models alimentaris que posen la vida al centre i garantisquen una alimentació saludable, sostenible i justa a nivell local i global.

En aquest punt és fonamental parlar del paper que tenen les administracions públiques per tal de garantir que el dret a l’alimentació siga una realitat. Com apunten ACOEC i Justícia Alimentària, les principals accions que s’haurien d’impulsar des de les agendes polítiques són la compra pública sostenible als menjadors escolars, hospitals, residències i tots els establiments que depenguen de l'administració; l'impuls de la transició agroecològica i els mercats locals; o la incorporació de l'educació alimentària als currículums educatius; entre d’altres.

En aquesta trobada d’Entre Iguales van participar treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, que s’han format i han replicat els aprenentatges per a poder traslladar a les persones usuàries dels seus servicis eines per a assolir una alimentació més saludable i sostenible.

Al mateix temps, en les dinàmiques que es van proposar en aquest espai van sorgir idees per part de les diferents persones i col·lectius sobre com aterrar en accions concretes aquestes inquietuds per tal d’impulsar projectes a nivell comunitari. Es va posar en valor el projecte Cuina de Barri, situat al barri del Cabanyal de València, on des de l’associació Cabanyal-Horta s’ha posat en marxa un menjador accessible, amb productes ecològics i de proximitat.

Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat

Davant d’una mirada caritativa i estigmatitzadora de la pobresa, estesa en gran part de les polítiques que pretenen abordar el problema alimentari, el projecte Entre Iguales planteja una perspectiva comunitària on les persones que hi participen són les protagonistes a l’hora de millorar la seua alimentació i la del seu entorn. Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat, d'una banda, donant a conéixer diverses fórmules per a millorar l'alimentació des de l'autoorganització, d'altra banda, impulsant la col·laboració publicocomunitària”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

El Salto Radio
El Salto Radio Mirada a los barrios andaluces
A partir de la presentación por parte de la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía del informe “Pobreza Sur” hablamos sobre la realidad de alguno de los barrios más castigados de Europa.
Andalucía
Derecho a la vivienda La pobreza se recrudece en los barrios de Andalucía según un informe de la APDHA
Andalucía tiene 11 de los 16 municipios y 10 de los 15 barrios más empobrecidos de todo el Estado, “vuelve a ser la comunidad autónoma con niveles más elevados de pobreza, exclusión y pobreza infantil”, sostienen desde la entidad.
Opinión
Precariedad Lanbide ejerce violencia institucional sobre las personas pobres
No creo que aventar la imagen de unas prestaciones sociales amenazadas por el fraude, algo que todas las estadísticas desmienten, sea la mejor forma de legitimarlas.
Ley de Seguridad Ciudadana
Congreso de los diputados Reforma de la Ley Mordaza: ¿esta vez sí se puede?
Una de las mayores deudas de toda la izquierda del Estado español parece que está a punto de saldarse.
Análisis
Análisis El independentismo se reorganiza, pero ¿sigue siendo independentista?
Los partidos independentistas han sufrido la crisis del procés y el posprocés, y todavía no la han resuelto, sino, a lo sumo, la han aplazado. El PSC aparece como el ganador de una carrera con corredores agotados.
Literatura
Gustavo Faverón Patriau “Quizá la novela sea ahora mismo más relevante que nunca”
El escritor peruano Gustavo Faverón Patriau quería narrar en su nueva novela la historia de un boxeador que no sabía boxear pero tumbaba a sus rivales recitándoles al oído versos de César Vallejo. ‘Minimosca’ acabó siendo un cuentacuentos inagotable.
Galicia
Memoria histórica Así fue como el Patronato de Protección a la Mujer transformó Galicia en un convento de clausura
Las mujeres que cayeron en las redes del Patronato iniciaron un periplo de encierro, humillaciones, abusos y explotación que es desconocido para la mayor parte de la población. Queda hoy en la impunidad de un silencio que tenemos el deber de romper.
Derecho a la vivienda
Vivienda El Sindicato de Vivienda de Euskal Herria propone la “expropiación de pisos turísticos”
Ponen en el punto de mira los intereses del sector inmobiliario y tachan de “falsas” a todas las medidas propuestas por los partidos políticos como la Ley de Vivienda.
Que no te cuenten películas
Comunidad El Salto Suscríbete a El Salto y llévate seis meses de regalo a Filmin
Estas navidades, haz posible que El Salto llegue más lejos con sus contenidos críticos y llévate de regalo medio año de Filmin. Y si ya tienes Filmin, suscríbete a El Salto y regala el acceso a esta plataforma a quien quieras.
Opinión
Tribuna Todas las razones para decir ‘Altri non’
Aquí van unos cuantos motivos para juntarnos este domingo en Compostela y dejar clara nuestra postura frente a un expolio que nos están tratando de imponer disfrazado de progreso, pero que sólo trae beneficio económico a unos cuantos indeseables.
Palestina
Eyad Yousef “No cuentes lo que queremos ser, cuenta lo que nunca hemos dejado de ser: un pueblo que quiere la paz"
Eyad Yousef es profesor en la Universidad de Birzeit, Cisjordania, y comparte su experiencia en una universidad que “representa el pluralismo y la libertad que tanto anhela la sociedad palestina”
Relato
Relato Descubrirse las manos
Descubres tus manos: el palmar y el dorso, la posibilidad futura de la pinza atrapacosas, dos miembros que te vinculan al chimpancé y al lémur. Aprendes su mecanismo.

Últimas

Más noticias
Opinión
Opinión Sobrevivir pagando en el Álvaro Cunqueiro
Una de las victorias ideológicas del PP de Feijóo en Galicia ha sido hacernos creer que pagar por servicios esenciales en los hospitales durante el cuidado de nuestros enfermos es lo natural, que no hay otra manera de abordarlo, pero es mentira.
Siria
Oriente Próximo Israel impone hechos consumados sobre Siria para condicionar la transición según sus intereses
“Está escrito que el futuro de Jerusalén es expandirse hasta Damasco”, dijo este octubre el ministro de Finanzas israelí, Bezalel Smotrich, uno de los exponentes ultras del Ejecutivo.
Ocupación israelí
Ocupación israelí Un tercio de los asesinatos de periodistas en 2024 fueron obra del ejército de Israel
Reporteros Sin Fronteras documenta la muerte de 18 periodistas en Palestina y Líbano este año “asesinados deliberadamente por hacer su trabajo” y habla de una “masacre sin precedentes” de profesionales del periodismo.

Recomendadas

Pensamiento
Sarah Jaffe “En realidad tenemos que hacer menos. E impedir que algunas cosas sucedan”
La escritora y periodista Sarah Jaffe aborda el desengaño cotidiano al que nos aboca el mundo laboral e investiga cómo, a pesar de todo, las personas se organizan colectivamente en sus empleos para que “trabajar apeste menos”.
Ocupación israelí
Palestina Vivir en alerta: la resistencia palestina frente la ocupación israelí
La cruda realidad de las feministas palestinas que, ante la represión y las detenciones arbitrarias, continúan su lucha por la libertad, la justicia y los derechos humanos.
Madrid
Ciudades Fake Madrid, un paseo por los hitos del simulacro
Un recorrido por los grandes éxitos de la conversión de Madrid en una ciudad irreal.