Comercio justo
València estrena el títol de ‘Ciutat pel Comerç Just’ amb una gran festa

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

València 'Ciutat pel Comerç Just'
València ha sigut nomenada enguany 'Ciutat pel Comerç Just' Claudio Moreno

publicado
2019-05-18 06:00

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

La festa tindrà lloc d'11 a 21 hores i comptarà amb activitats de sensibilització, llocs de degustació i música en directe a càrrec de Domisol Sisters o l'Home Brut. Tot això per a visibilitzar el treball d'un moviment internacional que aspira a canviar el model de comerç dominant, responsable que més de 25 milions de persones en tot el món estén atrapades en noves formes d'esclavitud laboral, segons les dades de l'Organització Internacional del Treball.

"El consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives

"Cada vegada que comprem, elegim: podem decantar-nos per una camiseta de tres euros produïda per una dona en Bangladesh amb jornades inacabables i un salari irrisori o escollir una camiseta de comerç just amb els mateixos diners més el que et gastes en una canya", argumenta Carmen Rodríguez, portaveu de la Coordinadora Valenciana d'ONGD -entitat organitzadora de la festa-.
Sota esta perspectiva, el consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives i, de manera contrària i des de dins dels cabdals del comerç just, afavorir condicions de prosperitat respectuoses amb cada esclavó de la cadena productiva i el territori al qual es desplega.

Sona rentable per a tots; aleshores, per què no s'abracen massivament les iniciatives de desenvolupament sostenible? El hàndicap és que sovint queden esclafades sota el pes d'un mercat espídic. La indústria tèxtil resulta paradigmàtica: "Ocorre que les empreses tèxtils de comerç just no poden competir al nivell de demanda instal·lat en la societat, un nivell que ha sigut creat artificialment per la indústria de la moda a força de fabricar peces d'utilitzar i titat, i amb màrgens ínfims per als treballadors. Necessitem consumir tanta roba? Nosaltres tractem d'aconseguir que es consumisca de manera racional", apunta Rodríguez.

"En l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible

Adoptar eixa racionalitat significa esquivar la pirotècnica publicitària que les grans indústries utilitzen per a induir al consum compulsiu i fer opaques les propostes cooperatives. No obstant això, segons Salvador Pérez, president de la xarxa RAES del País Valencià -col·lectiu que també estarà present a la festa-, encara que no tinguem notícies al respecte, ja és possible agrupar quasi totes les factures en el marc de l'economia sostenible: "Nosaltres ho estem evidenciant amb un projecte anomenat 'Tornallom', un mapatge de totes les iniciatives que oferisquen productes i servicis en consonància amb els principis de l'economia solidària", explica.

"En el nostre cas solem treballar molt amb les administracions perquè les seues compres i contractacions, les que fan amb els diners de tots, seguisquen criteris ètics en el pla social i mediambiental. Per exemple, en l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible", explica Carmen Rodríguez.

El ben cert és que l'acció de les entitats socials i l'exemple d'algunes administracions ajuden a consolidar un consum que, segons un informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, en España va créixer en 2017 un total de huit punts percentuals. Este creixement maquilla la nostra exigüitat, doncs el mateix informe indica que en España s'invertix en comerç just una mitjana de 0,93 euros per persona, mentre que la mitjana europea supera els 14 euros.

Relacionadas

Finanzas éticas
Cómo conseguir que tu banco no invierta en armamento

Diversas entidades financieras éticas han presentado el barómetro de las finanzas éticas e inciden en que aunque es un sector al alza, es imprescindible la educación financiera.

Brasil
Imaginar Brasil

La izquierda latinoamericana no ha sabido construir una alternativa económica, desde la que acumular poder político y construir una nueva propuesta de sociedad.

Medio rural
A comunidade rural

Ao contrario do que se adoita crer, o mundo rural galego é un exemplo importante de que outros modos de convivencia son posibles. A cooperación é o motor que move as relacións sociais a tal grao que substitúe certas prácticas capitalistas que criamos tan arraigadas e, por tanto, irreversibles.

0 Comentarios

Destacadas

Memoria histórica
Cuenta atrás para la salida de Franco del monumento fascista que él ideó

A las 10.30 horas del 24 de octubre deben comenzar los trabajos para el traslado de los restos del dictador Francisco Franco a un cementerio público.

Memoria histórica
De espacios de represión a lugares de memoria

De Austchwitz al Museo de la Libertad de Lisboa: cinco ejemplos para una resignificación democrática del Valle de los Caídos.

Catalunya
La sentencia, un terremoto político en Catalunya

En medio de las balas de goma, de foam, y las porras, Catalunya se encuentra con una clase política sin líderes claros, en la que los dos partidos hegemónicos (Esquerra Republicana de Catalunya y Junts per Catalunya) se apuñalan entre ellos y en la que las entidades sociales (Òmnium Cultural y Assemblea Nacional de Catalunya) se han quedado sin el carisma de Jordi Cuixart y Jordi Sànchez.

Memoria histórica
Martín Arnal: “Yo habría matado a Franco, aunque nunca maté ni a una mosca”

Tras vivir casi 40 años exiliado en Francia, Martín Arnal Mur volvió a España al morir Franco. Y se decepcionó. En su larga biografía hay espacio para la derrota, el dolor, las ilusiones perdidas y la esperanza. La llama del anarcosindicalismo, la experiencia de la colectividad agraria en su pueblo en 1936 y el paso por los campos de concentración franceses forjaron una vida que es todo un monumento a la dignidad y a la memoria.

Chile
El fantasma de la dictadura recorre Chile

Regresan los fantasmas del pasado en un país con una paradigmática dictadura militar, en la que las violaciones a los derechos humanos y la instalación neoliberal son cuestiones imposibles de olvidar.

Catalunya
La caza del octubre rojo (2017-2019)

Resulta llamativa la insistencia con la que se interroga al movimiento de masas en Catalunya respecto a sus intereses de clase y los peligros chovinistas en que podría incurrir o incurre.

Últimas

Opinión
Los anarquistas: el enemigo

Lo podemos leer en todos los medios de comunicación mainstream: los anarquistas han hecho todas las maldades sucedidas en el último mes en toda España. 

Insólita Península
Tiempo y tragedia en Granada

Nadie tiene dudas de que el cadáver de Federico García Lorca se encuentra en una zona abarrancada entre las localidades de Alfacar y Víznar, a pocos kilómetros al norte de la capital granadina. Allí fue asesinado.

Historia
Barcelona disturbios S.A.

El conflicto urbano es una seña de identidad de Barcelona. Los acontecimientos de esta semana muestran que, más allá de la sentencia del Supremo, hay motivaciones profundas por parte de sujetos políticos nuevos sin expectativas ni futuro.