Comercio justo
València estrena el títol de ‘Ciutat pel Comerç Just’ amb una gran festa

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

València 'Ciutat pel Comerç Just'
València ha sigut nomenada enguany 'Ciutat pel Comerç Just' Claudio Moreno

publicado
2019-05-18 06:00

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

La festa tindrà lloc d'11 a 21 hores i comptarà amb activitats de sensibilització, llocs de degustació i música en directe a càrrec de Domisol Sisters o l'Home Brut. Tot això per a visibilitzar el treball d'un moviment internacional que aspira a canviar el model de comerç dominant, responsable que més de 25 milions de persones en tot el món estén atrapades en noves formes d'esclavitud laboral, segons les dades de l'Organització Internacional del Treball.

"El consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives

"Cada vegada que comprem, elegim: podem decantar-nos per una camiseta de tres euros produïda per una dona en Bangladesh amb jornades inacabables i un salari irrisori o escollir una camiseta de comerç just amb els mateixos diners més el que et gastes en una canya", argumenta Carmen Rodríguez, portaveu de la Coordinadora Valenciana d'ONGD -entitat organitzadora de la festa-.
Sota esta perspectiva, el consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives i, de manera contrària i des de dins dels cabdals del comerç just, afavorir condicions de prosperitat respectuoses amb cada esclavó de la cadena productiva i el territori al qual es desplega.

Sona rentable per a tots; aleshores, per què no s'abracen massivament les iniciatives de desenvolupament sostenible? El hàndicap és que sovint queden esclafades sota el pes d'un mercat espídic. La indústria tèxtil resulta paradigmàtica: "Ocorre que les empreses tèxtils de comerç just no poden competir al nivell de demanda instal·lat en la societat, un nivell que ha sigut creat artificialment per la indústria de la moda a força de fabricar peces d'utilitzar i titat, i amb màrgens ínfims per als treballadors. Necessitem consumir tanta roba? Nosaltres tractem d'aconseguir que es consumisca de manera racional", apunta Rodríguez.

"En l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible

Adoptar eixa racionalitat significa esquivar la pirotècnica publicitària que les grans indústries utilitzen per a induir al consum compulsiu i fer opaques les propostes cooperatives. No obstant això, segons Salvador Pérez, president de la xarxa RAES del País Valencià -col·lectiu que també estarà present a la festa-, encara que no tinguem notícies al respecte, ja és possible agrupar quasi totes les factures en el marc de l'economia sostenible: "Nosaltres ho estem evidenciant amb un projecte anomenat 'Tornallom', un mapatge de totes les iniciatives que oferisquen productes i servicis en consonància amb els principis de l'economia solidària", explica.

"En el nostre cas solem treballar molt amb les administracions perquè les seues compres i contractacions, les que fan amb els diners de tots, seguisquen criteris ètics en el pla social i mediambiental. Per exemple, en l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible", explica Carmen Rodríguez.

El ben cert és que l'acció de les entitats socials i l'exemple d'algunes administracions ajuden a consolidar un consum que, segons un informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, en España va créixer en 2017 un total de huit punts percentuals. Este creixement maquilla la nostra exigüitat, doncs el mateix informe indica que en España s'invertix en comerç just una mitjana de 0,93 euros per persona, mentre que la mitjana europea supera els 14 euros.

Relacionadas

Economía social y solidaria
José Armenta: "Los mercados están controlados por las grandes empresas"

José Armenta, de Colacot, argumenta que el mercado está controlado por las grandes empresas capitalistas que han llevado a una sobreexplotación de los recursos, por lo que esto se debería combatir generando más espacios donde se pudieran vender los artículos elaborados por cooperativas o pequeños productores

Energías renovables
La oportunidad transformadora de las Comunidades de Energía
"Comunidades energéticas", un nuevo actor reconocido por Europa con amplias posibilidades para la autogestión energética de las comunidades.
0 Comentarios

Destacadas

Vivienda
Calviño vuelve a echar agua fría sobre la regulación del alquiler pactada con Podemos
La ministra de Economía y vicepresidenta del Gobierno, Nadia Calviño, respalda al Banco de España y dice que la regulación de precios del alquiler no ha funcionado en otras ciudades.
Laboral
Meter prisa al repartidor en medio de un temporal

La falta empatía de los clientes, la precariedad y la ausencia de una normativa clara que les defienda hace que los repartidores de comida se jueguen la vida cuando hay un temporal como el que ha arrasado recientemente la costa mediterránea.

Salario mínimo
Subida del SMI: un acuerdo suficiente si estuviéramos en 2015, dicen algunos sindicatos

El acuerdo para la subida del SMI no ha gustado en el sindicalismo vasco y gallego por quedarse corto, pero hay algo más: una desconfianza a que la recuperación del diálogo social no sea tan positivo para la mayoría trabajadora.

Fronteras
Un hombre encerrado en un CPR italiano muere tras recibir una paliza de varios policías

La víctima, Vakhtang Enukidze, tenía 38 años y era de origen georgiano. Murió el pasado 18 de enero, cuatro días después de haber sido violentamente agredido por unos diez policías en el interior de un CPR (Centro Permanente para la Repatriación), una prisión no formal que en Italia cumple funciones similares a los CIEs españoles.

Últimas

Humor
Troll a sueldo mínimo

Trigésimo tercera entrega de las viñetas de Mauro Entrialgo para El Salto.

Tecnología 5G
Organizaciones médicas, ecologistas y científicas reclaman paralizar la instalación del 5G

Una resolución del Defensor del Pueblo reconoce que la implantación de la tecnología 5G en España no ha sido objeto de evaluación ambiental previa. Tampoco se ha hecho en el caso del Plan 5G ni de los proyectos piloto derivados del mismo, en los que se va a utilizar una banda de frecuencias para las que aún no se han fijado los límites de exposición seguros. 

Filosofía
Unabomber y la fragilidad de las sociedades sostenibles
“Desarrollo sostenible” es el oxímoron con el que Occidente legitima un proyecto civilizatorio colonialista en el corto plazo, y suicida en el largo.
América Latina
“Ya estamos transformando el Perú”
Gahela se define como trans mujer, feminista, migrante e indígena y postula al Congreso del Perú con uno de los programas más valientes e interseccionales de la emergente y diversa izquierda peruana.
Memoria histórica
Contra el pin parental, la vocación democrática de las maestras de la República

Las maestras y los maestros republicanos fueron los funcionarios más represaliados por el franquismo. Parece que debemos seguir insistiendo en que nuestros conciudadanos se pregunten por qué. Sobre todo en Murcia

Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.