Comercio justo
València estrena el títol de ‘Ciutat pel Comerç Just’ amb una gran festa

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

València 'Ciutat pel Comerç Just'
València ha sigut nomenada enguany 'Ciutat pel Comerç Just' Claudio Moreno
18 may 2019 06:00

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

La festa tindrà lloc d'11 a 21 hores i comptarà amb activitats de sensibilització, llocs de degustació i música en directe a càrrec de Domisol Sisters o l'Home Brut. Tot això per a visibilitzar el treball d'un moviment internacional que aspira a canviar el model de comerç dominant, responsable que més de 25 milions de persones en tot el món estén atrapades en noves formes d'esclavitud laboral, segons les dades de l'Organització Internacional del Treball.

"El consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives

"Cada vegada que comprem, elegim: podem decantar-nos per una camiseta de tres euros produïda per una dona en Bangladesh amb jornades inacabables i un salari irrisori o escollir una camiseta de comerç just amb els mateixos diners més el que et gastes en una canya", argumenta Carmen Rodríguez, portaveu de la Coordinadora Valenciana d'ONGD -entitat organitzadora de la festa-.
Sota esta perspectiva, el consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives i, de manera contrària i des de dins dels cabdals del comerç just, afavorir condicions de prosperitat respectuoses amb cada esclavó de la cadena productiva i el territori al qual es desplega.

Sona rentable per a tots; aleshores, per què no s'abracen massivament les iniciatives de desenvolupament sostenible? El hàndicap és que sovint queden esclafades sota el pes d'un mercat espídic. La indústria tèxtil resulta paradigmàtica: "Ocorre que les empreses tèxtils de comerç just no poden competir al nivell de demanda instal·lat en la societat, un nivell que ha sigut creat artificialment per la indústria de la moda a força de fabricar peces d'utilitzar i titat, i amb màrgens ínfims per als treballadors. Necessitem consumir tanta roba? Nosaltres tractem d'aconseguir que es consumisca de manera racional", apunta Rodríguez.

"En l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible

Adoptar eixa racionalitat significa esquivar la pirotècnica publicitària que les grans indústries utilitzen per a induir al consum compulsiu i fer opaques les propostes cooperatives. No obstant això, segons Salvador Pérez, president de la xarxa RAES del País Valencià -col·lectiu que també estarà present a la festa-, encara que no tinguem notícies al respecte, ja és possible agrupar quasi totes les factures en el marc de l'economia sostenible: "Nosaltres ho estem evidenciant amb un projecte anomenat 'Tornallom', un mapatge de totes les iniciatives que oferisquen productes i servicis en consonància amb els principis de l'economia solidària", explica.

"En el nostre cas solem treballar molt amb les administracions perquè les seues compres i contractacions, les que fan amb els diners de tots, seguisquen criteris ètics en el pla social i mediambiental. Per exemple, en l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible", explica Carmen Rodríguez.

El ben cert és que l'acció de les entitats socials i l'exemple d'algunes administracions ajuden a consolidar un consum que, segons un informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, en España va créixer en 2017 un total de huit punts percentuals. Este creixement maquilla la nostra exigüitat, doncs el mateix informe indica que en España s'invertix en comerç just una mitjana de 0,93 euros per persona, mentre que la mitjana europea supera els 14 euros.

Relacionadas

Coronavirus
Siete propósitos para después del confinamiento
Ante la “nueva realidad”, es momento de tomar conciencia de nuestro poder de transformación social, para lo que te proponemos siete propósitos.
Coronavirus
Mapa | Una ola de iniciativas de apoyo mutuo desde los barrios desborda la inacción institucional

Redes vecinales y de cuidado mutuo crean más de 500 espacios de solidaridad en todo el Estado para hacer frente a una crisis social que ha sobrepasado a las autoridades. Encuentra en este mapa las iniciativas más cercanas.

Barcelona
Arquitectura económica para la Barcelona más guapa

Muchas de quienes han encontrado dónde vivir en la ciudad condal, desean algo más que una postal modernista: un tejido cooperativo y comunitario que cuente con el respaldo de la administración pública. Esa es el clave, según el investigador Ivan Miró, especialista en economías solidarias y sociales.

0 Comentarios

Destacadas

Universidad
El alumnado universitario becado demuestra mejores resultados académicos

El anuncio de la eliminación del criterio académico para las becas universitarias ha generado rechazo entre los defensores de la “cultura del esfuerzo”, pero la actualización de cifras del sistema universitario demuestra lo que los expertos ya advertían: los estudiantes becados son los que más rinden, y las ayudas han de buscar paliar la desigualdad social en el acceso a la educación superior. 

Memoria histórica
Carabanchel pide a Marlaska recuperar la memoria de la cárcel convertida en CIE
Una plataforma ciudadana de Carabanchel solicita a Interior la apertura de un centro de memoria para recuperar la historia de la cárcel del barrio madrileño construida por presos franquistas, que estaba siendo usada como CIE.
Coronavirus
La autogestión de los cuidados en un Chile en resistencia

Numerosas iniciativas en Valparaíso permiten crear estructuras de salud paralelas a las oficiales, ante el olvido de los más vulnerables por parte del Estado

Política
Mi libertad y solo mi libertad

Cuando el individualismo esencialista se estructura y se recrudece en las sociedades, al final, en la apelación de libertades y derechos, estos se reducen a los propios pasando por alto, y en ocasiones por encima, de los derechos del resto.

Últimas

Migración
Migrar o invertir la propia vida como peaje

A los detractores de la inmigración todo indica que les mueve un egoísmo desbordante fruto de un privilegio inmerecido. La mera casualidad de haber nacido en un lugar concreto les otorga un derecho de movilidad ilimitado que, a su vez, les habilita a desembarcar en los países de aquellos que quieren ver sólo como atracción exótica.


Coronavirus
¿Una buena oportunidad?

Cuando finalice la epidemia, nuestros gobiernos seguirán con su dinámica habitual, la de gestionar el funcionamiento de la máquina-mundo capitalista e intentar atenuar diariamente sus daños colaterales.

Laboral
El sindicato gallego CUT se querella contra Marlaska por la prohibición de la manifestación del primero de mayo

Considera que existe una discriminación ideológica, ya que las manifestaciones de la ultraderecha han podido llevarse a cabo durante el estado de alarma, mientras su propuesta fue prohibida.

Migración
Las administraciones dejan en desamparo a un grupo de migrantes argelinos

Las 16 personas argelinas que tras llegar a la costa de Motril, y pasar por el Centro de atención temporal de extranjeros, fueron abandonados ante la subdelegación del gobierno y después retenidas en instalaciones no aptas están siendo ya derivadas con el apoyo de APDHA.