Cine
Mon·Doc, un miracle que no cau del cel

Com cada any a hores d'ara i des de fa ja una dècada, Montaverner celebra la seua Mostra Internacional de Cinema Documental Mon·Doc. L’edició d’enguany, la desena, comptarà amb un total de 18 documentals que comprenen temàtiques diverses d’obres audiovisuals d’origen valencià, nacional i internacional.

Festival Mondoc, sala de projeccions.
Sala de projeccions del Festival Mon·Doc | Foto: Lucas Soler

publicado
2018-11-28 07:00

La sala de projeccions de l’Auditori Luis Peiró de Montaverner està abarrotada per a la presentació de la nova edició de la Mostra. Els organitzadors han sabut cridar l’atenció del públic iniciant enguany amb un documental que els interpel·la de forma directa: Espais de pau en temps de guerra, obra de Jaume Bayarri que narra la història de la colònia educativa engegada per la República, en plena Guerra Civil, al balneari del poble veí de Bellús. Del 3 de novembre a l'1 de desembre, pel Mon·Doc passaran curts i llargmetratges premiats en festivals nacionals i internacionals.

Certament, la idea d’una mostra internacional de cinema documental a un poble com Montaverner és una bogeria. Una meravellosa bogeria impulsada, fa ara deu anys, per la gent de la plataforma Salvem el Cine, una iniciativa ciutadana que pretenia rescatar de la ruïna l’antic Cinema Royal, potser el referent cinematogràfic més important de la zona des de la dècada dels anys 40 fins els 80 del segle passat. Entre estes persones es trobava Catherine Ulmer, reconeguda directora de cinema documental i aleshores veïna, que deixaria la seua empremta per sempre a este poble de 1.700 habitants de la Vall d’Albaida.

El que va nàixer com una iniciativa d'uns particulars es hui un referent cultural de la zona

El que va nàixer com una iniciativa d’uns particulars vinculats sentimentalment i professional al seté art s’ha convertit en este temps en tot un esdeveniment per al poble i la comarca. La Mostra és hui un referent cultural de la zona, cosa que les institucions públiques han sabut veure assumint de forma directa el seu finançament i organització. Criden l’atenció la gran cura pels detalls, la professionalitat de la gala de presentació, i la selecció dels treballs per part d’un jurat que, amb el pas dels anys, ha anat polint el criteri estètic i tècnic.

Però estos deu anys no han sigut un procés lineal. Mon·Doc ha passat per les dificultats pròpies de tot allò que acaba depenent de forma quasi exclusiva de la iniciativa de l’equip consistorial de torn. Tots aposten, sobre el paper, per la cultura com a instrument de desenvolupament social, però sols una labor decidida per mantindre amb vida projectes tan enriquidors com este pot aportar a l’entorn rural eixos espais d’oci alternatiu que tan sovint es troben a faltar. No és tan sols una qüestió d’entreteniment, sinó d’eixamplar la sensibilitat generant altres referents culturals, altres llenguatges, altres subjectivitats... I tot açò en el cinema, un espai per compartir.

Açò ho van haver d’entendre bé les persones que eixiren al carrer a defensar el manteniment del festival quan la seua continuïtat va perillar, casualment durant la jornada de reflexió de les Eleccions Generals del 2011. Eixa manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria llavors a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part del poble de Montaverner. Des d’aleshores, la llista de treballs presentats no ha fet més que augmentar amb cada nova edició, vivint en les tres últimes mostres un creixement exponencial. Els 243 treballs presentats enguany en donen bona fe, tot un assoliment de l’equip municipal, encapçalat per Juli Juan, i dels veïns i veïnes que, amb la seua presència, donen suport al projecte.

La manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part de Montaverner

Al llarg d’estos deu anys, Mon·Doc ha aconseguit situar-se com un referent àmpliament conegut entre professionals i aficionats del cinema documental. És per això que els directors i directores no dubten a passar-se per este xicotet poble quan l’organització projecta els seus treballs. Açò xoca, no obstant, amb l’abast que té el festival a la comarca tot i els esforços de l’equip organitzador per visibilitzar l’esdeveniment i atraure el públic de tota la Vall. És l’únic, però, que es pot fer a l’organització, el no haver aconseguit encara que tota la comarca senta Mon·Doc com un assumpte propi, estant les zones rurals tan necessitades, en especial la Vall d’Albaida amb més de 90.000 habitants, d’una oferta cultural a l’altura.

Per aconseguir-ho, potser es requereix una major col·laboració de les institucions i associacions culturals de la zona; la comprensió per part de la Mancomunitat i de la Diputació que dels serveis públics culturals que donen finançament estiguen descentralitzats en pobles més xicotets sense perdre la categoria de béns públics per al conjunt de la població de la comarca o de la província. Així, l’encomiable esforç d’un poble com Montaverner per mantindre amb vida, cada vegada més fort, la meravellosa bogeria d’una mostra internacional de cine documental no s'hi tornarà a veure enfosquit.

Relacionadas

Cine
‘1917’, emocionante (y turístico) simulacro de algo parecido a la guerra

Sam Mendes, el realizador de Camino a la perdición y Skyfall, visualiza en 1917 una misión contrarreloj de dos combatientes de la I Guerra Mundial en un fingimiento de tiempo real a través de dos largos planos-secuencia. El resultado es un thriller de supervivencia contrarreloj más que un filme bélico al uso.

Cine
Crítica de ‘1917’
Sam Mendes resuelve con pulcritud envidiable, aunque sin proclamas políticas, una epopeya de la Primera Guerra Mundial
Literatura
La domesticación de ‘Mujercitas’ en el siglo XXI

La intención con la que Louisa May Alcott escribió la novela ha podido quedar eclipsada en alguna de las versiones cinematográficas en favor de la historia romántica y de personajes algo estereotipados, donde el mensaje crítico ha sido suavizado.

0 Comentarios

Destacadas

Vivienda
Calviño vuelve a echar agua fría sobre la regulación del alquiler pactada con Podemos
La ministra de Economía y vicepresidenta del Gobierno, Nadia Calviño, respalda al Banco de España y dice que la regulación de precios del alquiler no ha funcionado en otras ciudades.
Laboral
Meter prisa al repartidor en medio de un temporal

La falta empatía de los clientes, la precariedad y la ausencia de una normativa clara que les defienda hace que los repartidores de comida se jueguen la vida cuando hay un temporal como el que ha arrasado recientemente la costa mediterránea.

Salario mínimo
Subida del SMI: un acuerdo suficiente si estuviéramos en 2015, dicen algunos sindicatos

El acuerdo para la subida del SMI no ha gustado en el sindicalismo vasco y gallego por quedarse corto, pero hay algo más: una desconfianza a que la recuperación del diálogo social no sea tan positivo para la mayoría trabajadora.

Fronteras
Un hombre encerrado en un CPR italiano muere tras recibir una paliza de varios policías

La víctima, Vakhtang Enukidze, tenía 38 años y era de origen georgiano. Murió el pasado 18 de enero, cuatro días después de haber sido violentamente agredido por unos diez policías en el interior de un CPR (Centro Permanente para la Repatriación), una prisión no formal que en Italia cumple funciones similares a los CIEs españoles.

Últimas

Humor
Troll a sueldo mínimo

Trigésimo tercera entrega de las viñetas de Mauro Entrialgo para El Salto.

Tecnología 5G
Organizaciones médicas, ecologistas y científicas reclaman paralizar la instalación del 5G

Una resolución del Defensor del Pueblo reconoce que la implantación de la tecnología 5G en España no ha sido objeto de evaluación ambiental previa. Tampoco se ha hecho en el caso del Plan 5G ni de los proyectos piloto derivados del mismo, en los que se va a utilizar una banda de frecuencias para las que aún no se han fijado los límites de exposición seguros. 

Filosofía
Unabomber y la fragilidad de las sociedades sostenibles
“Desarrollo sostenible” es el oxímoron con el que Occidente legitima un proyecto civilizatorio colonialista en el corto plazo, y suicida en el largo.
América Latina
“Ya estamos transformando el Perú”
Gahela se define como trans mujer, feminista, migrante e indígena y postula al Congreso del Perú con uno de los programas más valientes e interseccionales de la emergente y diversa izquierda peruana.
Memoria histórica
Contra el pin parental, la vocación democrática de las maestras de la República

Las maestras y los maestros republicanos fueron los funcionarios más represaliados por el franquismo. Parece que debemos seguir insistiendo en que nuestros conciudadanos se pregunten por qué. Sobre todo en Murcia

Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.