Mon·Doc, un miracle que no cau del cel

Com cada any a hores d'ara i des de fa ja una dècada, Montaverner celebra la seua Mostra Internacional de Cinema Documental Mon·Doc. L’edició d’enguany, la desena, comptarà amb un total de 18 documentals que comprenen temàtiques diverses d’obres audiovisuals d’origen valencià, nacional i internacional.

Festival Mondoc, sala de projeccions.
Sala de projeccions del Festival Mon·Doc | Foto: Lucas Soler

publicado
2018-11-28 07:00:00

La sala de projeccions de l’Auditori Luis Peiró de Montaverner està abarrotada per a la presentació de la nova edició de la Mostra. Els organitzadors han sabut cridar l’atenció del públic iniciant enguany amb un documental que els interpel·la de forma directa: Espais de pau en temps de guerra, obra de Jaume Bayarri que narra la història de la colònia educativa engegada per la República, en plena Guerra Civil, al balneari del poble veí de Bellús. Del 3 de novembre a l'1 de desembre, pel Mon·Doc passaran curts i llargmetratges premiats en festivals nacionals i internacionals.

Certament, la idea d’una mostra internacional de cinema documental a un poble com Montaverner és una bogeria. Una meravellosa bogeria impulsada, fa ara deu anys, per la gent de la plataforma Salvem el Cine, una iniciativa ciutadana que pretenia rescatar de la ruïna l’antic Cinema Royal, potser el referent cinematogràfic més important de la zona des de la dècada dels anys 40 fins els 80 del segle passat. Entre estes persones es trobava Catherine Ulmer, reconeguda directora de cinema documental i aleshores veïna, que deixaria la seua empremta per sempre a este poble de 1.700 habitants de la Vall d’Albaida.

El que va nàixer com una iniciativa d'uns particulars es hui un referent cultural de la zona

El que va nàixer com una iniciativa d’uns particulars vinculats sentimentalment i professional al seté art s’ha convertit en este temps en tot un esdeveniment per al poble i la comarca. La Mostra és hui un referent cultural de la zona, cosa que les institucions públiques han sabut veure assumint de forma directa el seu finançament i organització. Criden l’atenció la gran cura pels detalls, la professionalitat de la gala de presentació, i la selecció dels treballs per part d’un jurat que, amb el pas dels anys, ha anat polint el criteri estètic i tècnic.

Però estos deu anys no han sigut un procés lineal. Mon·Doc ha passat per les dificultats pròpies de tot allò que acaba depenent de forma quasi exclusiva de la iniciativa de l’equip consistorial de torn. Tots aposten, sobre el paper, per la cultura com a instrument de desenvolupament social, però sols una labor decidida per mantindre amb vida projectes tan enriquidors com este pot aportar a l’entorn rural eixos espais d’oci alternatiu que tan sovint es troben a faltar. No és tan sols una qüestió d’entreteniment, sinó d’eixamplar la sensibilitat generant altres referents culturals, altres llenguatges, altres subjectivitats... I tot açò en el cinema, un espai per compartir.

Açò ho van haver d’entendre bé les persones que eixiren al carrer a defensar el manteniment del festival quan la seua continuïtat va perillar, casualment durant la jornada de reflexió de les Eleccions Generals del 2011. Eixa manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria llavors a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part del poble de Montaverner. Des d’aleshores, la llista de treballs presentats no ha fet més que augmentar amb cada nova edició, vivint en les tres últimes mostres un creixement exponencial. Els 243 treballs presentats enguany en donen bona fe, tot un assoliment de l’equip municipal, encapçalat per Juli Juan, i dels veïns i veïnes que, amb la seua presència, donen suport al projecte.

La manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part de Montaverner

Al llarg d’estos deu anys, Mon·Doc ha aconseguit situar-se com un referent àmpliament conegut entre professionals i aficionats del cinema documental. És per això que els directors i directores no dubten a passar-se per este xicotet poble quan l’organització projecta els seus treballs. Açò xoca, no obstant, amb l’abast que té el festival a la comarca tot i els esforços de l’equip organitzador per visibilitzar l’esdeveniment i atraure el públic de tota la Vall. És l’únic, però, que es pot fer a l’organització, el no haver aconseguit encara que tota la comarca senta Mon·Doc com un assumpte propi, estant les zones rurals tan necessitades, en especial la Vall d’Albaida amb més de 90.000 habitants, d’una oferta cultural a l’altura.

Per aconseguir-ho, potser es requereix una major col·laboració de les institucions i associacions culturals de la zona; la comprensió per part de la Mancomunitat i de la Diputació que dels serveis públics culturals que donen finançament estiguen descentralitzats en pobles més xicotets sense perdre la categoria de béns públics per al conjunt de la població de la comarca o de la província. Així, l’encomiable esforç d’un poble com Montaverner per mantindre amb vida, cada vegada més fort, la meravellosa bogeria d’una mostra internacional de cine documental no s'hi tornarà a veure enfosquit.

Relacionadas

Balea Cultural
Jonas Mekas (1922-2019): breves momentos de beleza
O director lituano Jonas Mekas deixou para a posteridade anos de material que fixeron da súa vida, a súa obra fílmica.
Cine
Baila, chica, baila

Dorothy Arzner no solo fue responsable del ascenso de las carreras cinematográficas de Katharine Hepburn, Rosalind Rossel y Lucille Ball, entre otras; también consiguió ser la primera mujer en dirigir una película con sonido.

Cine
Boddinale, llevar el cine a los barrios

Lejos de focos y alfombras rojas, en 2012 surgió Boddinale, un festival alternativo a la gran cita cinematográfica de Berlín, su famoso festival internacional de cine que se celebra cada febrero.

0 Comentarios

Destacadas

Juicio del 1 de Octubre
Jordi Sánchez: “Una pegatina en un vehículo no es motivo para desconvocar una movilización”

El expresidente de Asamblea Nacional Catalana ha testificado hoy sobre los tuits que mandó el 20 de septiembre sobre las movilizaciones ante el registro de la sede del Govern.

Opinión
Lo político es lo privado

Una tarde para un amigo. Cinco semanas para conocer a tu hijo. Y si no puedes con ello, si no lo asumes, si la mentira se te hace excesivamente dura, tendrás dos días de baja y cuatro tipos de pastillas.

Juicio del 1 de Octubre
Santi Vila: “El independentismo no sectario quería tensar la cuerda, no romperla”

El exconseller de Empresa ha declarado ante el Tribunal Supremo en la sexta jornada del juicio del Procés. Vila, en libertad provisional, dimitió horas antes de la DUI el 27 de octubre de 2017 y la consecuente aplicación del 155: “Todos deberíamos haber sido más responsables”, ha afirmado.

Ayuntamiento de Madrid
Carmena sabe desde mayo que Villacís mintió cuando dijo que había dejado Iuriscontencia en 2009

El informe del Gabinete de la Alcaldía sobre la actividad de Villacís constata que la concejal siguió representando a la mercantil Iuriscontencia y se cierra diciendo que las dificultades para la imposición de una sanción a la concejala parten de que otros representantes tampoco han sido “escrupulosos” en sus declaraciones.

Desahucios
Cuatro desahucios en Argumosa 11 anunciados casi sin antelación

Los colectivos vecinales convocan con urgencia al activismo y al vecindario de Lavapiés mañana viernes frente al edificio para intentar pararlos

Opinión
Un juicio a nuestra forma de ver el mundo
4

Hoy hago huelga. Es una huelga convocada por la situación política que vivimos en Catalunya. Una huelga como una propuesta de mínimos para denunciar el juicio a la democracia que está teniendo lugar estos días en el Tribunal Supremo.

Últimas

Contigo empezó todo
No es país para mujeres libres

En una época en la que  aún no se hablaba de “techos de cristal”, Amparo Poch rompió la cristalería entera.

Fascismo
La píldora del día antes

El pensamiento que borra a los individuos —pensamiento autoritario o antipensamiento— comienza en el interior de cada uno y lo hace en el lenguaje; en la normalización de expresiones que uniformizan y aplanan la singularidad de cada uno, de cada una.

Educación
Luz Rello saca la dislexia del armario

Durante los últimos ocho años, la investigadora Luz Rello ha tratado de resolver la ecuación de la dislexia desde la primera persona.

Ecofeminismo
Fraguas: revivir un pueblo dinamitado
¿Te imaginas pasar cinco años construyendo tu casa con tus propias manos y que te condenen a ver su demolición, y encima arruinarte para pagarla?
Tecnología
Los inconvenientes de las nuevas tecnologías de las información

La cuestión es si los seductores aparatos electrónicos ofrecen una mejora real en la enseñanza y en las capacidades humanas o si tienen inconvenientes que hacen que tengan que ser utilizados con cautela.

Transexualidad
El último cine X de Andalucía, refugio laboral para transexuales

La Sala X de Granada, la última sala que proyectaba películas porno en Andalucía y aún resistía al envite inclemente del tiempo y de internet, ha apagado sus proyectores.