El centre social La Cosa Nostra de Castelló podria tancar-se en set dies

L’Ajuntament de Castelló i la policia han acusat l’espai La Cosa Nostra de no tenir llicencia per a exercir la seua activitat, malgrat que han presentat en diverses ocasions la documentació com Associació Juvenil.

La Cosa Nostra Centre Social
'Ser antifeixista no és cap delicte' és el lema defensat pels membres del centre social La Cosa Nostra María Mora

publicado
2018-01-21 20:23:00

El centre social La Cosa Nostra de Castelló ha rebut una carta certificada de l’Ajuntament de la ciutat en la qual se l’acusa de no tenir llicència per a poder exercir activitat com a pub o bar. Mitjançant aquesta notificació, també li han avisat que la policia podria tancar el local en els pròxims set dies, després de 10 anys en funcionament.

Des del col·lectiu, afirmen que es tracta d’una denúncia “completament falsa, perquè està acollit a la llei 28/2011 del 18 de març, del Consell”, que regula les condicions i diferents tipus de colles festeres que existeixen arreu del País Valencià. Els seus membres expliquen que la seua seu social està constituïda legalment com a Associació Juvenil i federada dins de la Federació de Colles de Castelló amb la qualificació tipus B, “que permet organitzar activitats lúdiques, culturals i musicals”. A més a més, recorden que aquest decret no permet als ajuntaments exigir l’obtenció d’una llicència d’obertura.

El requeriment de l’Ajuntament es basa en dues denúncies per part de la policia. Una està relacionada amb uns actes organitzats el 25 de novembre, per part dels col·lectius Subversives Assemblea Feminista Universitària i Dones en Lluita, en relació amb el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona. Segons relaten, la policia local i nacional va tractar d’aturar les activitats, amb una actuació que va suposar la citació a judici d’una portaveu, acusada d’atemptat; i la detenció d’un membre per amenaces, insults i agressions. Des de l’espai antifeixista, critiquen la “desproporció del desplegament oficial”, així com “l’actuació repressiva”.

L’altre acte es remunta al 18 de novembre, dia en què es va celebrar una manifestació antifeixista. Després de la marxa, les Brigades Antifeixistes de Castelló van organitzar un sopar i concerts a la seu de La Cosa Nostra. La policia va ficar l’endemà una denúncia. En aquesta, “s’inventa que va haver de marxar, perquè els agents van ser increpats després de la negativa d’alguns militants a identificar-se i requerir-nos la llicència”, tal com relata el col·lectiu. Així mateix, defensen que l’actuació policial mai es va produir. “S’escuden en denúncies i queixes veïnals falses”, afegeix.

Per ara, l’associació disposa de deu dies per a presentar al·legacions i la documentació necessària. En cas contrari, podrien clausurar l’espai. Culpen a la policia de prevaricació i consideren que “estan dictant una resolució injusta i contrària a la llei”.

Lluita constant

No és la primera vegada que La Cosa Nostra s’enfronta a denúncies. Fa tres mesos, i després d’un procés judicial de cinc anys de duració, tres dels seus membres van ser absolts dels delictes de lesions i d’associació il·lícita, arran d’uns altercats succeïts als voltants de l’estadi Castalia i de l’acusació posterior per part d’uns ultres de futbol, vinculats a l’extrema dreta.

Els militants són conscients que la repressió no cessarà, encara que continuen presentant al·legacions i desmuntant el muntatge policial. De fet, el pròxim dilluns, uns dels portaveus del local acudirà a l’Audiència Provincial pels fets succeïts el 25-N. Per aquestes raons, clamen que es denuncien aquestes mesures. I tenen clar que, si els toca desobeir, desobeiran, ja que “l’Estat espanyol, l’Ajuntament i les seues forces, amb tota la seua violència, no ens venceran ni ens aturaran mai. La seua legalitat no és un impediment per a la nostra activitat”, sentencien.

0 Comentarios

Destacadas

Alimentación
Del sándwich de atún a la porrusalda: cómo cambiar la alimentación de escuelas y hospitales

Las compras públicas de alimentos y la contratación de empresas para comedores determinan la economía de ciudades y comunidades autónomas. Una iniciativa madrileña recoge firmas para que esas compras introduzcan criterios sociales y ecológicos, como ya se están haciendo en experiencias pioneras en Valencia y las Islas Canarias.

Unión Europea
Sabine Lösing: “Hay que transformar la producción armamentística en producción de bienes que beneficien a las sociedades”

Hablamos con Sabine Lösing, la europarlamentaria alemana que ha borrado a España de la lista de países con buenas prácticas en cuanto a la venta de armas a terceros países, después de la decisión del Ejecutivo de Pedro Sánchez de continuar los negocios con la dictadura Saudí a pesar de la catástrofe humanitaria que está provocando en Yemen con armas españolas.

Brexit
La UE y la “soberanía”
1

Si algo queremos es debilitar la soberanía. Contra Trump y sus apologetas, contra Juncker, no puede haber poder que no sea desafiado, ninguna decisión que no pueda ser sometida a revisión democrática.

Justicia
Una pena de agresión sexual es rebajada porque la víctima hizo teatro en el colegio
La Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians ha empezado una campaña contra esta sentencia por considerarla humillante tanto para la víctima como para las profesionales de la interpretación.
Cine
“Quiero que me enterréis enderezada”

A las mujeres que se les ha enseñado a relacionarse consigo mismas a través de las miradas de los demás, la retirada de esta mirada equivale a una muerte, a entrar en un limbo, y es en ese limbo donde se aparca a las mujeres de mayor edad.

Últimas

Extremadura
Las ayudas sociales y el mercado de trabajo (según la patronal extremeña)
5

Recientemente, representantes muy destacados de organizaciones empresariales han realizado declaraciones públicas relativas a valoraciones sobre las ayudas sociales y sobre la influencia de estas en el interés de los trabajadores y trabajadoras por ocupar puestos de trabajo. Sus propuestas expresan una vez más la insolidaridad de estos sectores sociales acomodados con las capas de la población más empobrecidas.