Adéu a La Ingovernable, el Col·legi Major Lluís Vives condemnat a l’abandonament

El dia 28 de juny, poques hores després que es produira el desallotjament de La Ingovernable a les 6 de la matinada, un camió aparcà al darrere de l'emblemàtic edifici. El vehicle s’encarregaria de transportar les sobres. Al seu costat, un contenidor de metall d’uns cinc metres quadrats almacenava tots els mobles descurats que restaven a l’interior de l'antic Col·legi d'Estudiants d'alt valor patrimonial.

La ingovernable Valencia
La ingovernable. Col·legi Major Lluís Vives María Herreros

publicado
2017-07-07 14:07:00

Després del desallotjament, sofás, taules, cadires, llibres, i tot un seguit de coses que omplien el Vives, llevat d’uns pocs indultats…se n'han anat al fem. Cinc anys abandonat han sigut temps suficient com per a que l’edifici haja perdut facultats pel que fa al seu equipament. No obstant, quasi dos mesos d’okupació i activitats socioculturals obertes al públic, de l’1 de maig fins al 28 de juny, demostraven que encara es podia traure profit d’aquest espai públic.

Les cinc okupes que es trobaven a l’interior, en el moment que tot un desplegament policial va entrar a l'edifici, han estat identificades i es troben a l'espera de que es presenten els càrrecs contra elles. La policia va entrar en massa, trencant les portes de les habitacions tancades per si alguna s'havia amagat. Després d’això, queda el buit de l’edifici i les futures multes.

La curta vida de La Ingovernable ha finalitzat amb el desmantellament total del que va ser el Col·legi Major Lluís Vives, un viver cultural per a la societat valenciana. D’això persisteix l’estructura, que inclou la façana d’estil racionalista altament valorada pels arquitectes. Però no alberga ja cap senya d'activitat, ni de col·lectivitat. Aquest edifici, de moment, ni és per, ni està obert a, la ciutadania. La Universitat assegura, després de tindre’l tancat cinc anys, que hi ha un projecte per al Vives, però no finançament ni permisos per portar-lo a terme.

El 28 de juny, es va convocar una concentració al davant de La Ingovernable amb motiu del desallotjament. Algunes assistents i ciutadanes van ser identificades i registrades pels voltants de l'edifici, i com a conseqüència de l'abundant presència policial que hi havia en l'antic Vives, l'assemblea La Ingovernable decidí canviar l'emplaçament a l'edifici del Rectorat. Allí va ser on, finalment, es va penjar una pancarta que resava “Fòrem, Som, Serem Ingovernables”. En canviar el lloc, els cossos policials i el personal de seguretat de la Universitat s'aproparen al Rectorat, però l'acció ja s'havia produït. 

L'assemblea de La Ingovernable ha afirmat en el seu últim comunicat que“l'aferrissada defensa de la propietat” ha acabat amb hores de treball i un projecte autogestionat. No obstant, han volgut expressar que “La Ingovernable no és tan sols un edifici (...) som el fruit d'allò que hem fet, i la col·lectivitat i el suport mutu continuen el camí per encetar nous somnis i nous espais de vida”. 

Col·legi Major Lluís Vives: racionalisme sotmés a l’abandonament

E l tancament del Vives, com es coneixia comunament, es va justificar amb un informe, fet per arquitectes contractats per la Universitat de València (UV), que li atribueix danys en l’estructura. Segons la Fundació Goerlich (pel nom de l’arquitecte autor del Col·legi Major, Javier Goerlich) no és així. El seu president, Andrés Goerlich, va negar en la Cadena SER que l’edifici tinga danys estructurals, i criticà la “deixadesa de la UV” pel que fa a l’edifici.

La peça racionalista forma part del registre Docomomo (Document of Conservation of Buildings, sites and neighbourhoods of Modern Movement), directori que inclou 1.200 edificis del Moviment Modern pel “seu reconeixement com part de la nostra cultura del segle XX“. També s’ha considerat Bé Immoble de Rellevància Local, inclòs al Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València, i protegit pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). La UV assegura que estan tramitant un projecte de re-habilitació, però no serà possible sense els permissos de l’Ajuntament i el finançament necessari. El plan no es portarà a terme, almenys durant el 2017, perquè no està inclòs en el pressupost anual de l’institució acadèmica.

Aquest edifici emblemàtic es va projectar durant la Segona República però, paralitzat el projecte per la Guerra Civil, va ser acabat de construir finalment durant la dictadura i inaugurat per Franco el 1954. Des d’aleshores fins al 2012, va ser tot un viver cultural. Andrea Luquin Calvo, coautora del llibre La Residencia de Estudiantes y la Ciudad Universitaria de Valencia: El Colegio Mayor Lluís Vives, fa palés en eixa mateixa obra que el Vives “no només és un magnífic immoble racionalista”, sinó que també era “un vertader creador —i no només expositor— de continguts culturals” amb una vocació de “servei públic”, perquè oferia activitats gratuïtes de qualitat i estava obert a la participació i generació de projectes amb associacions i altres agents culturals, que van crear “una gran xarxa cultural al seu entorn”. Segons Luquin, el Vives “es va constituir com aglutinant receptor i promotor de la cultura extra de base. Una tasca en què la versió més acadèmica de la Universitat no sol enfocar-se”. 

La seua época daurada van ser els anys 70. En el col·legi es celebraven seminaris com ara Història Moderna del País Valencià, el conflicte lingüístic valencià, Literatura catalana, el teatre en València i en valencià o Obstacles polítics per a la integració d’Espanya en el Mercat Comú. Moltes personalitats de la cultura valenciana van participar de les activitats fetes en l’antiga residència, com ara Joan Fuster o Manuel Broseta. A més, en els anys de bonança el Col·legi Major Lluís Vives també va albergar concerts com ara el de Maria del Mar Bonet o Raimon.

Relacionadas

Italia
Gentrificación y represión: crónica de una Torino militarizada

El desalojo del centro social Asilo Occupato, en Turín, ha desembocado en una militarización de la ciudad italiana.

Derechos Humanos
“Ahí te vas a quedar sepultado”

El Tribunal Europeo de los Derechos Humanos da la razón a un activista del CSOA Casas Viejas (Sevilla), al que condenaron por calumnias tras denunciar torturas.

Derechos Humanos
Lecciones desde Andalucía y Estrasburgo

Hace ya 11 años, el 30 de noviembre de 2007, el activista Agustín Toranzo, junto a otro compañero, fue extraído por la fuerza de un túnel bajo tierra en el que se encontraba sujeto como forma para protestar por el desalojo judicial del inmueble situado en la calle Antonia Sáenz nº12, en la ciudad de Sevilla.

0 Comentarios

Destacadas

Cambio climático
La rebelión por el clima rejuvenece sus filas

Mientras los paros estudiantiles de Fridays for Future (Viernes por el futuro) se propagan por el mundo y cosechan su primer gran éxito internacional con su huelga global del 15 de marzo, colectivos como Extinction Rebellion, Madres por el Clima, Teachers for Future o Juventud por el Clima diversifican la protesta. 23.000 científicos firman un manifiesto de apoyo al movimiento con un mensaje claro: “Sin un cambio drástico, el futuro de lo jóvenes está en peligro”.

Crímenes del franquismo
30 colectivos de memoria histórica piden en Estrasburgo que se lleve a Martín Villa ante la justicia

Un grupo de representantes de la campaña Juicio a Martín Villa viaja a la sede del Parlamento Europeo en Estrasburgo para reclamar que el exministro de Interior se siente en el banquillo de los acusados.

Economía colaborativa
Entrevista a la investigadora Mayo Fuster

El blockchain y la economía colaborativa también puede ser investigada con una mirada de género y de justicia social. Mayo Fuster es una de esas personas que lo hacen posible.

Banco Central Europeo (BCE)
La crisis económica y los bancos centrales

Ya se han reunido los elementos de una nueva crisis financiera internacional: no sabemos cuándo estallará, pero estallará y tendrá un importante impacto en todo el planeta.

Centros de Internamiento de Extranjeros
Zapadores: prisión para inocentes

Vulneración de derechos humanos, condiciones insalubres, falta de medios o malos tratos psicológicos son algunas de las realidades que denuncian organizaciones, colectivos y personas internas en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Zapadores, en València

Últimas

Feminismos
Hacia adelante
4
Feminismo y ecologismo ofrecen propuestas radicales de transformación y de justicia social que los partidos están obligados a escuchar
Gasto militar
Con o sin presupuestos, el gasto militar en 2019
Pase lo que pase en las elecciones, nos va a caer sobre las espaldas a quienes siempre perdemos al menos 31.830 millones de euros de gasto militar.
Altsasu
60.000 personas colapsan Altsasu para pedir justicia

Manifestación masiva en Altsasu (Navarra) para pedir justicia y libertad para los condenados a prisión por una pelea de bar.

Cáncer
Ser valiente, tener miedo y estar insoportable. Una reflexión emocional en torno al cáncer
5

Me han ayudado más las personas que recuerdan el miedo que las que no lo han tenido o lo han olvidado, porque yo tengo miedo. Aprender a vivir desde la debilidad es una verdadera fortaleza.

Música
Óscar Mulero: “A València le ha costado mucho quitarse el estigma de los años 90”

El techno reactivo del veterano dj y productor Óscar Mulero cumple 30 años. Un buen momento para hablar con él de su música, de las drogas, de la Ruta valenciana y de sus referentes femeninos del género musical que nació en Detroit.