Adéu a La Ingovernable, el Col·legi Major Lluís Vives condemnat a l’abandonament

El dia 28 de juny, poques hores després que es produira el desallotjament de La Ingovernable a les 6 de la matinada, un camió aparcà al darrere de l'emblemàtic edifici. El vehicle s’encarregaria de transportar les sobres. Al seu costat, un contenidor de metall d’uns cinc metres quadrats almacenava tots els mobles descurats que restaven a l’interior de l'antic Col·legi d'Estudiants d'alt valor patrimonial.

La ingovernable Valencia
La ingovernable. Col·legi Major Lluís Vives María Herreros

publicado
2017-07-07 14:07:00

Després del desallotjament, sofás, taules, cadires, llibres, i tot un seguit de coses que omplien el Vives, llevat d’uns pocs indultats…se n'han anat al fem. Cinc anys abandonat han sigut temps suficient com per a que l’edifici haja perdut facultats pel que fa al seu equipament. No obstant, quasi dos mesos d’okupació i activitats socioculturals obertes al públic, de l’1 de maig fins al 28 de juny, demostraven que encara es podia traure profit d’aquest espai públic.

Les cinc okupes que es trobaven a l’interior, en el moment que tot un desplegament policial va entrar a l'edifici, han estat identificades i es troben a l'espera de que es presenten els càrrecs contra elles. La policia va entrar en massa, trencant les portes de les habitacions tancades per si alguna s'havia amagat. Després d’això, queda el buit de l’edifici i les futures multes.

La curta vida de La Ingovernable ha finalitzat amb el desmantellament total del que va ser el Col·legi Major Lluís Vives, un viver cultural per a la societat valenciana. D’això persisteix l’estructura, que inclou la façana d’estil racionalista altament valorada pels arquitectes. Però no alberga ja cap senya d'activitat, ni de col·lectivitat. Aquest edifici, de moment, ni és per, ni està obert a, la ciutadania. La Universitat assegura, després de tindre’l tancat cinc anys, que hi ha un projecte per al Vives, però no finançament ni permisos per portar-lo a terme.

El 28 de juny, es va convocar una concentració al davant de La Ingovernable amb motiu del desallotjament. Algunes assistents i ciutadanes van ser identificades i registrades pels voltants de l'edifici, i com a conseqüència de l'abundant presència policial que hi havia en l'antic Vives, l'assemblea La Ingovernable decidí canviar l'emplaçament a l'edifici del Rectorat. Allí va ser on, finalment, es va penjar una pancarta que resava “Fòrem, Som, Serem Ingovernables”. En canviar el lloc, els cossos policials i el personal de seguretat de la Universitat s'aproparen al Rectorat, però l'acció ja s'havia produït. 

L'assemblea de La Ingovernable ha afirmat en el seu últim comunicat que“l'aferrissada defensa de la propietat” ha acabat amb hores de treball i un projecte autogestionat. No obstant, han volgut expressar que “La Ingovernable no és tan sols un edifici (...) som el fruit d'allò que hem fet, i la col·lectivitat i el suport mutu continuen el camí per encetar nous somnis i nous espais de vida”. 

Col·legi Major Lluís Vives: racionalisme sotmés a l’abandonament

E l tancament del Vives, com es coneixia comunament, es va justificar amb un informe, fet per arquitectes contractats per la Universitat de València (UV), que li atribueix danys en l’estructura. Segons la Fundació Goerlich (pel nom de l’arquitecte autor del Col·legi Major, Javier Goerlich) no és així. El seu president, Andrés Goerlich, va negar en la Cadena SER que l’edifici tinga danys estructurals, i criticà la “deixadesa de la UV” pel que fa a l’edifici.

La peça racionalista forma part del registre Docomomo (Document of Conservation of Buildings, sites and neighbourhoods of Modern Movement), directori que inclou 1.200 edificis del Moviment Modern pel “seu reconeixement com part de la nostra cultura del segle XX“. També s’ha considerat Bé Immoble de Rellevància Local, inclòs al Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València, i protegit pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). La UV assegura que estan tramitant un projecte de re-habilitació, però no serà possible sense els permissos de l’Ajuntament i el finançament necessari. El plan no es portarà a terme, almenys durant el 2017, perquè no està inclòs en el pressupost anual de l’institució acadèmica.

Aquest edifici emblemàtic es va projectar durant la Segona República però, paralitzat el projecte per la Guerra Civil, va ser acabat de construir finalment durant la dictadura i inaugurat per Franco el 1954. Des d’aleshores fins al 2012, va ser tot un viver cultural. Andrea Luquin Calvo, coautora del llibre La Residencia de Estudiantes y la Ciudad Universitaria de Valencia: El Colegio Mayor Lluís Vives, fa palés en eixa mateixa obra que el Vives “no només és un magnífic immoble racionalista”, sinó que també era “un vertader creador —i no només expositor— de continguts culturals” amb una vocació de “servei públic”, perquè oferia activitats gratuïtes de qualitat i estava obert a la participació i generació de projectes amb associacions i altres agents culturals, que van crear “una gran xarxa cultural al seu entorn”. Segons Luquin, el Vives “es va constituir com aglutinant receptor i promotor de la cultura extra de base. Una tasca en què la versió més acadèmica de la Universitat no sol enfocar-se”. 

La seua época daurada van ser els anys 70. En el col·legi es celebraven seminaris com ara Història Moderna del País Valencià, el conflicte lingüístic valencià, Literatura catalana, el teatre en València i en valencià o Obstacles polítics per a la integració d’Espanya en el Mercat Comú. Moltes personalitats de la cultura valenciana van participar de les activitats fetes en l’antiga residència, com ara Joan Fuster o Manuel Broseta. A més, en els anys de bonança el Col·legi Major Lluís Vives també va albergar concerts com ara el de Maria del Mar Bonet o Raimon.

Relacionadas

Derechos Humanos
“Ahí te vas a quedar sepultado”

El Tribunal Europeo de los Derechos Humanos da la razón a un activista del CSOA Casas Viejas (Sevilla), al que condenaron por calumnias tras denunciar torturas.

Derechos Humanos
Lecciones desde Andalucía y Estrasburgo

Hace ya 11 años, el 30 de noviembre de 2007, el activista Agustín Toranzo, junto a otro compañero, fue extraído por la fuerza de un túnel bajo tierra en el que se encontraba sujeto como forma para protestar por el desalojo judicial del inmueble situado en la calle Antonia Sáenz nº12, en la ciudad de Sevilla.

Operaciones urbanísticas
Carlos Marcos Pita: “Cuidem Benimaclet lluitarà fins paralitzar el PAI”
Entrevistem a Carlos Marcos Pita, portaveu de Cuidem Benimaclet, tras la negació de Metrovacesa a reduir l'edificabilitat del seu projecte per al PAI.
Libertad de expresión
España indemnizará con 8.000 euros a un activista del centro social Casas Viejas que denunció torturas
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos condena a España por vulnerar la libertad de expresión del activista, que fue condenado al denunciar en rueda de prensa que sufrió torturas durante el desalojo del centro social de Sevilla.
0 Comentarios

Destacadas

Empresas autonómicas de capital riesgo
CRM destinó 1,5 millones de euros a una empresa cuando un primo de Esperanza Aguirre entró en su accionariado

La empresa de capital riesgo madrileña Capital Riesgo Madrid perdió 1,3 de los 1,5 millones de euros que invirtió en la empresa textil Suprasport coincidiendo con la entrada de Esperanza Aguirre en el Gobierno de la Comunidad de Madrid.

Chalecos amarillos
“La protesta de los chalecos amarillos tiene que ver con la vida, la gente dice: ‘No conseguimos vivir así’”

Conversamos con la filósofa francesa Judith Revel sobre los chalecos amarillos franceses, los movimientos sociales que les precedieron durante esta década y cómo Foucault puede ayudarnos a entender estos tiempos.

Brexit
La propuesta de Theresa May fracasa, su gobierno sobrevive, y el Brexit sigue siendo un enigma

En la práctica, hay un motivo muy sencillo para que May haya sobrevivido la moción: Jeremy Corbyn es el líder de la oposición. La moción fallida de censura alimenta las posibilidades de un segundo referéndum sobre el Brexit.

Opinión
Cómo deshacerse de Vox rápidamente
2

A pesar de todas las diferencias entre el panorama político de España y Alemania, parece que ahora se ha encontrado un nuevo rasgo común: el surgimiento de un partido de extrema derecha.

Balcanes
Ha empezado: la protesta de Uno entre Cinco Millones en Serbia
1

Cuando el presidente ultranacionalista serbio Aleksandar Vucic dijo que no cedería ante las demandas de los manifestantes “incluso si hubiera cinco millones de personas en la calle” [Serbia tiene una población de siete millones], prendió la mecha.

Últimas

México
El perdón del Gobierno de Mexico a la periodista Lydia Cacho llega con 14 años de retraso

El Gobierno de México pide perdón a la periodista Lydia Cacho por la persecución, detención y tortura que sufrió en 2005 tras la publicación de su libro Los demonios del Edén, una investigación sobre las mafias de la trata y la explotación infantil en el sur del país.

Pueblos recuperados
La Audiencia Provincial confirma la sentencia a los pobladores de Fraguas

Los seis jóvenes condenados afirman que no pagarán la demolición del pueblo, por lo que la pena de cárcel podría ampliarse al año y cinco meses.

Refugiados
¿A qué huele un refugiado?
1

Los pabellones que todavía se mantienen en pie en el campo de concentración franquista de Montijo son un monumento (no reconocido) a la memoria de las víctimas de la represión fascista. Estos días, el bloqueo en el puerto de Barcelona del barco de Open Arms devuelve al presente la indignidad del trato degradante a los refugiados.  

Catalunya
Dos alcaldes y ocho activistas detenidos en una operación de la Policía Nacional en Girona

Los arrestos no han sido ordenados por el Juzgado de Primera Instancia número 4 de Girona, que lleva la causa, sino directamente por las fuerzas de seguridad españolas. Las acusaciones de desórdenes públicos están relacionadas con la ocupación de las vías del AVE durante el aniversario del 1 de octubre.