Agricultura
Una tona de cebes contra el prohibicionisme

El passat dissabte les consumidores que van acudir al mercat de l’Horta de Benimaclet, dut a terme cada setmana de 9 a 14H a la plaça del barri valencià, van comprovar que el preu de les cebes l’havien de fixar elles mateixes. Es tractava d’una edició especial com a resposta a la denegació del permís del mercat de Preus Justos, per part del govern municipal de PP i Vox.

Una prohibició que l’Ajuntament maquilla per “la necessitat de respectar el visual” de les torres, quan, el que es proposava era, igual que s’havia fet en altres ocasions, situar-ho en l'entrada del pont de Serrans, la qual cosa vol dir entre 20 i 30 metres de distància de les torres, lluny dels huit metres que limita la normativa.

L’agricultor Bruno Muñoz, paradista habitual del mercat de l’Horta de Benimaclet i iniciador del projecte agroecològic Mastika l’Horta de producció i venda de verdures de proximitat situat a Castellar-l’Oliveral, explica que la majoria de les persones assistents este dissabte a l’edició especial ja sabien de la problemàtica i van rebre la convocatòria per xarxes socials.

A més a més, Per l’Horta, el col·lectiu agrarista el qual va presentar la petició de permís denegada per al mercat de Preus Justos, va col·locar cartells informatius a les parades del mercat de Benimaclet. En ells s’indicava la situació dels preus d'aquests bulbs i una orientació del que seria una aportació justa pel producte conreat. “Hi havia gent que donava més o donava menys”, comenta Muñoz. 

I és que els mercats de Preus Justos s’organitzaven de manera puntual des del 2021 amb el suport d’una quinzena d’entitats agràries, agraristes, ecologistes i de consumidors. En essència, amb una doble funció: denunciar i sensibilitzar a les consumidores sobre els preus abusius que es paguen al camp; i, segona, donar eixida a un preu digne a partides de productes agrícoles de temporada com la taronja o les creïlles per garantir la viabilitat de les explotacions i la sostenibilitat de l’horta com a espai agrari. 

“Els mercats de Preus Justos s’organitzaven de manera puntual des del 2021 amb el suport d’una quinzena d’entitats agràries, agraristes, ecologistes i de consumidors.”

En aquest moment és la venda de cebes la que està patint aquesta tessitura. Entre 4 i 10 cèntims es paga a les llauradores per un quilo de les liliàcies, comparat amb el preu de venda final en supermercats d’1,85 € per quilo, resulta una diferència del voltant d’un 1.900% més.

Una situació insostenible per a l’agricultura del País Valencià que se suma a la dificultat per visibilitzar-ho a la societat valenciana, degut en part a la prohibició d’aquest tipus d’actes de sensibilització.

Així i tot, Bruno Muñoz es mostra molt satisfet amb la participació i el suport rebut a aquesta edició especial del mercat de l’Horta de Benimaclet, inclús ressalta el cas d’una dona que, “de forma voluntària, ens va fer de comercial”, dedicant part del seu matí a informar i atraure clientela per a les parades entrant als comerços i restaurants propers.

El llaurador de Castellar-l’Oliveral explica al Salto com es va coordinar amb la resta de companyes mitjançant un grup de missatgeria instantània. On van acordar quina seria la resposta a la denegació del permís per a fer el mercat extraordinari de Preus Justos: deixar el preu a la voluntat de les consumidores per a així proposar un exercici de conscienciació major.

Al mateix temps, Muñoz trasllada la preocupació que existeix entre totes les productores participants sobre el futur dels mercats de l’Horta.

El fundador de Mastika l’Horta denuncia la falta de publicitat que s’està fent d’aquests per part de les institucions competents.  I afirma que “fa uns mesos ens va arribar una notificació que deia que anaven a extingir els quatre mercats”, a la qual van respondre amb una al·legació conjunta i “encara no ens ha arribat resposta”, amplia el productor agroecològic.

“Les agricultores de l'Horta prometen accions futures per a tractar de combatre aquesta onada de prohibicionisme, incertesa i abandó de l'Ajuntament de València”

Paral·lelament, les llauradores i els llauradors dels mercats de l’Horta prometen accions futures per tractar de combatre aquesta onada de prohibicionisme, incertesa i abandonament generada per l’Ajuntament de València. Una alcaldia que està tractant d’anul·lar les concessions que van rebre cadascuna de les 20 parades per un període de 15 anys, després de passar un exhaustiu procediment d’adjudicació.

Els mercats de l’Horta, objectiu de prohibició arbitrària del govern municipal de PP i Vox de València

Els quatre mercats de venda directa amb periodicitat setmanal (dissabtes de 9 a 14H), on es poden comprar fruites, verdures i productes de km 0 directament de les productores, estan localitzats a la plaça de la Figuereta, a Castellar-l’Oliveral; la plaça de Benimaclet, al barri del mateix nom; el carrer de Martínez Ferrando, al Pla del Remei (al costat del Mercat de Colom), i el carrer de Joaquim Benlloch, a Malilla.

La creació dels mateixos va ser una iniciativa del Consell Agrari de València i la regidoria d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta del govern municipal anterior, que forma part del Marc Estratègic València 2030 i s’emmarca en l’Estratègia Agroalimentària Municipal. Per a millor adobar, la proposta va ser aprovada per unanimitat en sessió plenària del consistori en l’any 2018.

Un consens que es trenca amb les accions de bloqueig iniciades per l’actual equip de govern de coalició entre PP i Vox que pretén el tancament dels quatre mercats al·legant, en paraules de l’alcaldessa de València Maria Josep Català, “competència deslleial als mercats tradicionals”.

Acusació que el col·lectiu Per l’Horta desmenteix i considera falsa pel fet que tots els barris que acullen els mercats de l’Horta tenen una mancança de mercats municipals de proximitat. Soles un dels quatre mercats de l’Horta se situa prop d’un mercat, en concret el de Colom (Pla del Remei). 

“El col·lectiu Per l'Horta desmenteix i considera falsa l'acusació de competència deslleial de l'alcaldessa pel fet que els barris que acullen els mercats de l'Horta tenen una manca de mercats municipals.”

Si bé aquest ja no està ni considerat un mercat tradicional ni pertany a la xarxa de mercats municipals de València des de la reforma de 2003, impulsada pel govern del PP de Rita Barberà, que el va transformar en un gastromercat. Sembla que més gastro que mercat perquè, a hores d’ara, roman farcit de negocis d'hostaleria de luxe i a soles conserva tres parades de l’antic mercat situades en el soterrani, on només una és una fruiteria.

En aquest sentit, la Comissió de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana va emetre l’any passat un informe on també rebat l’afirmació de l’actual alcaldessa en comparar l’efecte que mercats ambulants de fruites i verdures de km 0 poden tenir, enfront del que comporten les grans superfícies i el comerç electrònic, per exemple.

Així mateix, l'informe, tot al contrari de l'alcaldessa Català, afirma que els mercats de l'Horta “suposen un incentiu per a la competència tant pel costat de l'oferta, en augmentar el nombre d'operadors als quals el consumidor pot dirigir-se com pel costat de la demanda, a causa del potencial increment de la demanda que suposa la celebració periòdica de mercats de venda no sedentària”.