El nou vell model a la radiotelevisió pública

Partint de la inestabilitat, el Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades

Concentración canal 9
Concentració de treballadores acomiadades contra el tancament de Canal 9 Gabriel Rodríguez
Valencia

publicado
2017-09-13 09:00:00

El PSOE, Compromís, Podem i EU van signar un acord pel que, si guanyaven les eleccions, reobririen la televisió pública. Van dir que seria el 9 d’octubre de 2015 i respectant els drets de les extreballadores. Aquestes, però, denuncien que no ha estat així, i que l’executiu està practicant argúcies per tal de no acomplir el que van prometre. En lloc d’acceptar la proposta de les extreballadores de reobrir la antiga Radio Televisió Valenciana (RTVV), han decidit crear una nova societat. Reis Juan, presidenta de la plataforma de extreballadores Mil de Nou, acusa a l’actual Generalitat de perpetuar el model del PP i externalitzar el servei públic.

La proposta de les treballadores va ser rebutjada perquè, segons Reis, determinades persones —no tots els membres del Consell— “tenien molt clar que volien un model absolutament privat”. L’única cosa que no serà externalitzada seran els informatius amb la condició que una empresa no acumule més del 20% de la producció. Malgrat que la proposta d’Empar Marco li pareix la millor direcció des del 1989 i confia en algunes persones que estan arrancant la televisió, Reis Juan considera que el model que resulta de la Llei 6/2016 és de tall “mes neoliberal que el model que proposava Zaplana en 2002” i no garantitza el servei públic a llarg termini.

S’ha produït un frau tancant RTVV per obrir la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC)? Segons Andrés Boix, professor de Dret Administratiu i Processal en la Universitat de València, hi ha elements per dir que sí, com ara portar a terme la mateixa activitat pel mateix propietari, la Generalitat, probablement utilitzant part de l’equip tècnic i les instal·lacions de l’antiga empresa.

L’expert explica que, si la nova societat aplicara les clàusules de l’ERO d’extinció que donen preferència a les extreballadores, estaria reconeixent, d’alguna forma, que hi ha una successió d’empreses. Aquest terme es refereix a un frau realitzat per una empresa en fer fora les treballadores, tancar i reobrir-la poc temps després —abans de quatre anys segons s’estableix jurisprudencialment— amb els mateixos actius, el mateix propietari, els mateixos proveïdors i dirigida als mateixos clients.

En canvi, Boix troba que Alberto Fabra “no va tancar amb la intenció de reobrir-la lliurant-se de les treballadores”. És a dir, que també hi ha altres elements per entendre que no hi ha frau. Són, principalment, el fet que tancarla va ser una decisió política presa per un partit polític distint al que ara fa la reobertura de la radiotelevisió pública, amb intencions diferents; i d’altra banda el transcurs del temps. La clàusula d’acomiadament signada per les treballadores caduca al juny d’aquest any, el que li donaria més seguretat jurídica a la Generalitat per posar el projecte en marxa. Per a Boix, “que comencen a contractar treballadors ara, és jugar-se- la”, i ho estan fent.

Acceptar l’ERO improcedent, readmitir a les extreballadores e indemnitzar les acomiadades era “l’opció mes barata”, segons Rafa Xambó
Rafa Xambó, membre del Consell Rector d’Àpunt proposat per Compromís, apunta que “les extreballadores han estat molt maltractades i se’ls ha tirat tota la merda del que havia sigut RTVV”. Xambó ha estat als despatxos on es prenien les decisions del nou ens, i explica que acceptar l’ERO improcedent com a mecanisme per a la readmissió de les treballadores necessàries i la indemnització de les acomiadades, era “la millor opció i la més barata per reobrir la televisió”. Però, les autoritats van decidir rebutjar-la. La improcedència haguera costat al voltant d’un milió d’euros. El conseller de la CVMC pensa que “la Generalitat actual ha estat defensant la posició del PP”, la contrària a quan estaven en l’oposició.

El nou model operarà sota la matriu Sociedad Anónima de Medios de Comunicación de la Comunitat Valenciana, S.A., que té quatre órgans de presa de decisions. Al cap es troba el Consell Rector, que es composa de deu membres. El president, elegit per les Corts, és Enrique Soriano, lletrat del Parlament Valencià. Altres dos membres elegits pel recentment creat Consell Valencià del Audiovisual; un altre membre proposat pel Consell de la Ciutadania, òrgan integrat per representants d’organitzacions socials i acadèmiques com ara l’AVL o colectius LGTBI; un membre proposat pels treballadors i els cinc restants pels grups polítics amb representació en Les Corts. Al front de la Direcció General, Empar Marco. I per últim el mencionat Consell de la Ciutadanía i el Consell d’Informatius, composat pels treballadors.

D’altra banda, l’ús del valencià a la radiotelevisió pública no està assegurat completament a la llei ja que, tot i que promou la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, no estableix uns percentatges concrets de continguts en la llengua pròpia. Amb l’excepció de l’article 29: “La Corporació ha de reservar, almenys, el 35 % del seu temps d’emissió anual a la difusió d’obres audiovisuals i cinematogràfiques de productores valencianes independents i producció original en valencià”. La llei és interpretable: la programació en valencià dependrà de la voluntat de les autoritats amb competències sobre els continguts. No obstant la norma, Rafa Xambó assegura que la producció serà tota en valencià sempre. I renega de “l’absurd monolingüe del castellà que tant mal resultat ha donat”.

L’associació de treballadors de l’audiovisual ATRAU considera que el disseny de plantilla “dirigeix l’ens” cap a una externalització “major que mai”
L’Associació de treballadors de l’audiovisual (ATRAU) critica l’escassa dotació pressupostària —55 milions— assignada a la CVMC, que obligarà a dissenyar una plantilla que consideren insuficient, sobretot pel que fa a l’equip tècnic i administratiu “enfront d’una abundant dotació de periodistes”. En total, Empar Marco ha xifrat en unes 500 les treballadores amb que contarà la nova radiotelevisió. ATRAU afirma amb contundència que “és evident que aquest disseny de plantilla dirigeix a la CVMC cap a l’externalització i privatització de molts dels seus serveis, i a un nivell molt major del que s’ha produït mai”. Aquest procés, segons l’associació,“tindria dos efectes greus: l’extensió de la comuna precarització laboral del sector audiovisual, i la dependència d’empreses privades”.

Una d’eixes empreses presumiblement serà la mercantil València Imagina Televisió (VIT), participada majoritàriament per  Mediapro, de Jaume Roures. En novembre de 2015, Roures i els liquidadors de RTVV arribaren a un acord per posar fi als litigis creuats que mantenien des de 2010 pels drets del fútbol i la Fórmula 1 en els que l’ens i l’empresari es reclamaven indemnitzacions mútuament. Poc després, a l’agost del 2016, VIT es va constituir, va ocupar les instalacions de Plató València en Riba-roja i presentà propostes de ficció per a quan comencen les emissions. Per a Reis Juan, que no acusa de res per falta de proves, l’assumpte “fa molta pudor venint d’on venim”. 

Relacionadas

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Àpunt
Les lleailtats del periodisme amb el poder
Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig.
0 Comentarios

Destacadas

Feminismos
Miles de personas se concentran frente al Parlamento de Andalucía en defensa de los derechos de las mujeres

En el mismo momento que Juan Manuel Moreno leía su discurso de investidura, más de ciento cincuenta colectivos feministas provenientes de todas las provincias andaluzas se han movilizado a las 12 horas frente a la sede parlamentaria en Sevilla. 

Masculinidades
Gillette y la mercantilización de las masculinidades

El anuncio de Gillette sobre las masculinidades tóxicas ha levantado airadas críticas y pasiones, pero la campaña abre también el debate sobre la cooptación y mercantilización del feminismo y las nuevas masculinidades por parte de grandes empresas.

Feminismos
Movilizaciones en todo el Estado tras la primera sesión de investidura

Los lemas #NiUnPasoAtrásenIgualdad y #NuestrosDerechosNoSeNegocian se han trasladado de Andalucía a un centenar de ciudades en todo el Estado para mostrar el rechazo al acuerdo del PP con Vox para investir a su candidato en Andalucía.

Derechos Humanos
321 activistas de los derechos humanos fueron asesinados en 2018

Los asesinatos tuvieron lugar en 27 países y el 77% de ellos se perpetraron contra activistas ambientales, según Front Line Defenders. La organización destaca que el uso de la violencia contra defensores de los derechos humanos es generalizado, al igual que la tendencia hacia legislaciones restrictivas que entorpecen y limitan el trabajo activista

Últimas

Feminismos
Un siglo después del asesinato de Rosa Luxemburgo, ¿vuelven los Freikorps?

En el centenario de la muerte de la teórica revolucionaria sale a la luz un escándalo en el ejército alemán que recuerda a las unidades paramilitares de voluntarios que acabaron con su vida.

América Latina
Bolsonaro y López Obrador, dos estilos para gobernar las grandes potencias de América Latina
1
Con pocas semanas de diferencia Jair Bolsonaro y Andrés Manuel López Obrador asumieron la presidencia de sus países, Brasil y México, las dos mayores economías latinoamericanas.
Minería
Contra la megaminería, el pueblo iluminado

Surge poco a poco, sin hacer ruido, pero cuando una minera pone el pie en tu municipio, ya no hay vuelta atrás. O estás con ellos o estás contra ellos.

Agricultura
Falta de mano de obra en el campo: un cuento más viejo que un arao
2

La alerta sobre la falta de mano de obra local es una campaña de marketing pagada por una parte de la patronal agraria para penetrar en la opinión pública y reducir su resistencia mental a la precarización del trabajo en el campo.