El nou vell model a la radiotelevisió pública

Partint de la inestabilitat, el Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades

Concentración canal 9
Concentració de treballadores acomiadades contra el tancament de Canal 9 Gabriel Rodríguez
Valencia

publicado
2017-09-13 09:00:00

El PSOE, Compromís, Podem i EU van signar un acord pel que, si guanyaven les eleccions, reobririen la televisió pública. Van dir que seria el 9 d’octubre de 2015 i respectant els drets de les extreballadores. Aquestes, però, denuncien que no ha estat així, i que l’executiu està practicant argúcies per tal de no acomplir el que van prometre. En lloc d’acceptar la proposta de les extreballadores de reobrir la antiga Radio Televisió Valenciana (RTVV), han decidit crear una nova societat. Reis Juan, presidenta de la plataforma de extreballadores Mil de Nou, acusa a l’actual Generalitat de perpetuar el model del PP i externalitzar el servei públic.

La proposta de les treballadores va ser rebutjada perquè, segons Reis, determinades persones —no tots els membres del Consell— “tenien molt clar que volien un model absolutament privat”. L’única cosa que no serà externalitzada seran els informatius amb la condició que una empresa no acumule més del 20% de la producció. Malgrat que la proposta d’Empar Marco li pareix la millor direcció des del 1989 i confia en algunes persones que estan arrancant la televisió, Reis Juan considera que el model que resulta de la Llei 6/2016 és de tall “mes neoliberal que el model que proposava Zaplana en 2002” i no garantitza el servei públic a llarg termini.

S’ha produït un frau tancant RTVV per obrir la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC)? Segons Andrés Boix, professor de Dret Administratiu i Processal en la Universitat de València, hi ha elements per dir que sí, com ara portar a terme la mateixa activitat pel mateix propietari, la Generalitat, probablement utilitzant part de l’equip tècnic i les instal·lacions de l’antiga empresa.

L’expert explica que, si la nova societat aplicara les clàusules de l’ERO d’extinció que donen preferència a les extreballadores, estaria reconeixent, d’alguna forma, que hi ha una successió d’empreses. Aquest terme es refereix a un frau realitzat per una empresa en fer fora les treballadores, tancar i reobrir-la poc temps després —abans de quatre anys segons s’estableix jurisprudencialment— amb els mateixos actius, el mateix propietari, els mateixos proveïdors i dirigida als mateixos clients.

En canvi, Boix troba que Alberto Fabra “no va tancar amb la intenció de reobrir-la lliurant-se de les treballadores”. És a dir, que també hi ha altres elements per entendre que no hi ha frau. Són, principalment, el fet que tancarla va ser una decisió política presa per un partit polític distint al que ara fa la reobertura de la radiotelevisió pública, amb intencions diferents; i d’altra banda el transcurs del temps. La clàusula d’acomiadament signada per les treballadores caduca al juny d’aquest any, el que li donaria més seguretat jurídica a la Generalitat per posar el projecte en marxa. Per a Boix, “que comencen a contractar treballadors ara, és jugar-se- la”, i ho estan fent.

Acceptar l’ERO improcedent, readmitir a les extreballadores e indemnitzar les acomiadades era “l’opció mes barata”, segons Rafa Xambó
Rafa Xambó, membre del Consell Rector d’Àpunt proposat per Compromís, apunta que “les extreballadores han estat molt maltractades i se’ls ha tirat tota la merda del que havia sigut RTVV”. Xambó ha estat als despatxos on es prenien les decisions del nou ens, i explica que acceptar l’ERO improcedent com a mecanisme per a la readmissió de les treballadores necessàries i la indemnització de les acomiadades, era “la millor opció i la més barata per reobrir la televisió”. Però, les autoritats van decidir rebutjar-la. La improcedència haguera costat al voltant d’un milió d’euros. El conseller de la CVMC pensa que “la Generalitat actual ha estat defensant la posició del PP”, la contrària a quan estaven en l’oposició.

El nou model operarà sota la matriu Sociedad Anónima de Medios de Comunicación de la Comunitat Valenciana, S.A., que té quatre órgans de presa de decisions. Al cap es troba el Consell Rector, que es composa de deu membres. El president, elegit per les Corts, és Enrique Soriano, lletrat del Parlament Valencià. Altres dos membres elegits pel recentment creat Consell Valencià del Audiovisual; un altre membre proposat pel Consell de la Ciutadania, òrgan integrat per representants d’organitzacions socials i acadèmiques com ara l’AVL o colectius LGTBI; un membre proposat pels treballadors i els cinc restants pels grups polítics amb representació en Les Corts. Al front de la Direcció General, Empar Marco. I per últim el mencionat Consell de la Ciutadanía i el Consell d’Informatius, composat pels treballadors.

D’altra banda, l’ús del valencià a la radiotelevisió pública no està assegurat completament a la llei ja que, tot i que promou la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, no estableix uns percentatges concrets de continguts en la llengua pròpia. Amb l’excepció de l’article 29: “La Corporació ha de reservar, almenys, el 35 % del seu temps d’emissió anual a la difusió d’obres audiovisuals i cinematogràfiques de productores valencianes independents i producció original en valencià”. La llei és interpretable: la programació en valencià dependrà de la voluntat de les autoritats amb competències sobre els continguts. No obstant la norma, Rafa Xambó assegura que la producció serà tota en valencià sempre. I renega de “l’absurd monolingüe del castellà que tant mal resultat ha donat”.

L’associació de treballadors de l’audiovisual ATRAU considera que el disseny de plantilla “dirigeix l’ens” cap a una externalització “major que mai”
L’Associació de treballadors de l’audiovisual (ATRAU) critica l’escassa dotació pressupostària —55 milions— assignada a la CVMC, que obligarà a dissenyar una plantilla que consideren insuficient, sobretot pel que fa a l’equip tècnic i administratiu “enfront d’una abundant dotació de periodistes”. En total, Empar Marco ha xifrat en unes 500 les treballadores amb que contarà la nova radiotelevisió. ATRAU afirma amb contundència que “és evident que aquest disseny de plantilla dirigeix a la CVMC cap a l’externalització i privatització de molts dels seus serveis, i a un nivell molt major del que s’ha produït mai”. Aquest procés, segons l’associació,“tindria dos efectes greus: l’extensió de la comuna precarització laboral del sector audiovisual, i la dependència d’empreses privades”.

Una d’eixes empreses presumiblement serà la mercantil València Imagina Televisió (VIT), participada majoritàriament per  Mediapro, de Jaume Roures. En novembre de 2015, Roures i els liquidadors de RTVV arribaren a un acord per posar fi als litigis creuats que mantenien des de 2010 pels drets del fútbol i la Fórmula 1 en els que l’ens i l’empresari es reclamaven indemnitzacions mútuament. Poc després, a l’agost del 2016, VIT es va constituir, va ocupar les instalacions de Plató València en Riba-roja i presentà propostes de ficció per a quan comencen les emissions. Per a Reis Juan, que no acusa de res per falta de proves, l’assumpte “fa molta pudor venint d’on venim”. 

0 Comentarios

Destacadas

Big data
Comercian con tus datos y no pagan impuestos

Las multinacionales de la llamada “economía digital” utilizan paraísos fiscales para reducir su factura fiscal, al tiempo que utilizan tus datos para hacer negocio. La Comisión Europea quiere acabar con ello, pero primero tendrá que definir por qué y dónde los tienen que pagar.

Salud mental
Shirley McNicholas: “Las casas de crisis son un buen espacio para explicar los enfoques feministas de salud mental”
La activista feminista Shirley McNicholas lleva más de 20 años coordinando casas de crisis en Reino Unido, una alternativa a la hospitalización en situaciones de crisis.
Derecho al agua
Un juez del Supremo vinculado a Agbar rechaza un recurso sobre el precio del agua
Joaquín Huelín participó en un convenio entre Agbar y el CGPJ entre 2012 y 2015 para formar sobre derecho de aguas.
Historia
Mary Nash: “Es un error tratar de interpretar los movimientos actuales comparándolos con los del pasado”

La historiadora irlandesa afincada en Barcelona ha investigado la “bella revolución imaginaria” de Mayo del 68 y sus evocaciones en el duro contexto español.

Últimas

Multinacionales
Desterrada de Gabón, Veolia acude nuevamente al arbitraje internacional

Después de 20 años de privatización del agua y la electricidad en beneficio de Veolia, Gabón acaba de decidir deshacerse de dicha multinacional francesa. En respuesta, el grupo francés ha recurrido de nuevo a un tribunal de arbitraje internacional, una estructura opaca que, dentro del marco de los tratados de inversión, se encarga de defender los intereses de las multinacionales frente a los Estados.

Actualidad
El ecologismo llora al activista Mariano González
Consternación y shock en los movimientos sociales madrileños tras conocerse la noticia del fallecimiento el sábado mientras practicaba la escalada del activista Mariano González, de Ecologistas en Acción.
Memoria histórica
Historias del exilio después de Guernica

4.000 niños vascos fueron refugiados en el Reino Unido en la Guerra Civil. Algunos de ellos, y sus descendientes, reconstruyen hoy lo sucedido.