Referéndum del 1 de octubre
Solidaritat enfront de la repressió a Catalunya arreu del País Valencià

Milers de persones van mostrar el seu rebuig a les pràctiques repressives de l'Estat espanyol a Catalunya, així com la seua solidaritat amb l'exercici democràtic de desobediència i mobilització, organitzat amb l'objectiu de defensar la celebració d'un referèndum el pròxim 1 d'Octubre.

Pancarta Valencia Paisos Catalans
Pancarta de apoyo a Catalunya en la concentració de Valencia Gabriel Rodríguez

Les detencions dels 14 càrrecs polítics i, sobretot, el setge policial sense ordre judicial a la seu de la CUP van ser la flama que va posar en marxa una mobilització de solidaritat arreu del País Valencià. Encara que no foren les manifestacions més multitudinàries dels últims cicles, en sis ciutats es trobaren per a mostrar la seua disconformitat amb l’actuació de l’estat i el seu suport a l'estratègia de desobediència a Catalunya.

La més massiva de les concentracions va tenir lloc a València, on milers de persones van omplir el carrer Colom i van interrompre el trànsit de vehicles una llarga estona. Amb el ritme de les dolçaines i fins i tot amb alguna muixeranga improvisada, armats amb clavells i molts somriures, els assistents pretenien visibilitzar a la capital del Túria la solidaritat amb els fets que van tenir lloc a Barcelona.

pancarta ACPV apoyo Catalunya
Pancarta de ACPV, convocante de las concentraciones valencianas en apoyo a Catalunya Gabriel Rodríguez


Entre les persones que ahir van assistir a les concentracions hi havia una àmplia varietat social, però cridava l'atenció veure dues generacions majoritàries. Aquelles que van patir els últims anys de la dictadura i la van enfrontar als carrers i una altra, nascuda ja a la democràcia, que està trencant, si és que no ha trencat ja, amb el consens plasmat en la constitució del 78. "Solidaritzar-nos amb Catalunya és també solidaritzar-nos amb la gent que es vol separar d'un règim que naix sota el franquisme i la repressió", exposava Nerea, membre del Casal del tio Cuc a Alacant.

Vídeo de la concentració d'ahir a Alacant // Sacacorchos

A València es van deixar veure nombrosos càrrecs institucionals i representants dels partits polítics. Els rostres més coneguts van ser el síndic de Compromís, Fran Ferri, i el de Podem, Antonio Estany, però també hi van assistir altres com els diputats de Compromís Josep Nadal i Jordi Juan, el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, i la Coordinadora Nacional del Bloc, Àgueda Micó, a més de la diputada de Podem Fabiola Meco.

Castelló també pren el carrer 

Les organitzacions independentistes Endavant i Arran La Plana, així com els sindicats d’estudiants nacionalistes, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SPEC) i Gatzara; els Iai@flautes, diversos col·lectius socials de Castelló i alguns partits polítics (Compromís i Castelló en Moviment) es van adherir a la concentració convocada per l’entitat valenciana Acció Cultural del País Valencià, ahir a la capital de La plana. Així doncs, la plaça Mª Agustina, situada davant de la Subdelegació de Govern, es va convertir en el punt de trobada d’unes 700 persones.
Concentracion Castellón apoyo Catalunya
Concentració en Castelló en suport al dret a decidir de Catalunya Ester Fayos


La ciutadania, molesta per l’actuació repressiva de l’Estat espanyol, va iniciar els càntics sota els lemes Castelló pel dret a decidir, Democràcia i No ens aturaran, ni per la llei ni per la força: independència. Les senyeres i insígnies feministes es barrejaven amb els cartells i les pancartes, on es podien llegir missatges com Sense por, Castelló amb Catalunya o Hola, dictadura. Francesc Pallàs, membre del col·lectiu Iai@flautes de Castelló no es considera independentista, però assegura estar indignat amb aquesta situació. L’activista va opinar que s’ha de trobar una eixida pactada entre ambdues parts, la qual “únicament s’aconseguirà amb diàleg”. Així mateix, afegeix que la confiscació de paperetes i cartells “no impedirà que la gent vulga votar l’1 d’Octubre”.

En aquesta línea, Sergi Menero, membre de l’organització independentista Arran La Plana, va reivindicar que l’Estat espanyol, amb la seua violència, “està demostrant que la Transició ha sigut un procés fingit, per tant, encara continuem en un estat dictatorial”. Carme, membre de la CUP Barcelona, defensant la tesi dels manifests, va donar suport al propòsit d’aconseguir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes. En quant a les possibles solucions, va apuntar a la desobediència com a única resposta. “Desobediència, votar i guanyar”, exclamà.
Pancarta Castelló apoyo Catalunya
Castelló contra la repressió i a favor del dret a decidir de Catalunya Ester Fayos


Alguns regidors de l’Ajuntament de Castelló també van participar en la jornada de protesta. D’una banda, el portaveu de la Coalició Compromís, Ignasi Garcia, va manifestar el seu rebuig als actes repressius que han tingut lloc a la capital catalana. “La voluntat de dos milions de persones que es manifesten pacíficament al carrer no pot ser ignorada”, defenia el portaveu. D’altra banda, Xavi del Senyor, representant de Castelló en Moviment, va deixar clara la seua postura respecte a l’actuació del govern central. Va qualificar l’ús de la força i les maniobres de l’executiva de Mariano Rajoy com a “autoritàries” i “interessades”. També assegurà que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment i que la solució “només passa pel diàleg”. La concentració va concloure amb l’alçament d’una figura per part de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i el cant de L’Estaca, de Lluís Llach.

A totes les concentracions es va llegir un manifest signat per les entitats convocants, Acció Cultural del País Valencià i altres com ara la xarxa d´Escola Valenciana. Els portaveus van dir que "l'Estat espanyol ha ultrapassat hui totes les línies vermelles imaginables, trencant, de fet, la legalitat i les normes més bàsiques de convivència democràtica a Catalunya. Perquè açò no va de votar a favor o en contra en un referèndum legítim, perquè açò no va d'estar a favor o en contra d'un govern triat a les urnes en les eleccions més participatives de la història democràtica de Catalunya. Açò va de democràcia". El text es lamenta d'uns fets que fan "reviure els pitjors temps del totalitarisme patit fa dècades". També es van preguntar "quina serà la pròxima i contra qui", i en concret quan els "tocarà als valencians".

0 Comentarios

Destacadas

Crisis climática
España ya está oficialmente en “estado de emergencia climática”

El Congreso aprueba la declaración de estado de emergencia climática. El movimiento por el clima, que venía reclamando la medida, se muestra escéptico y reclama que la iniciativa no se quede en una mera declaración institucional, sino que suponga un giro drástico en las política energética, industrial y de transporte para una disminución real y radical de las emisiones de gases de efecto invernadero.

Elecciones generales del 28 de abril
Iglesias rechaza darle la investidura gratis a Pedro Sánchez

El rey considera buena opción esperar hasta proponer un candidato a la investidura y Albert Rivera rechaza el compromiso por escrito de Pedro Sánchez para abstenerse.

Opinión
Las victorias de Ascensión Mendieta
El presidente de la Comuna de Presos del franquismo recuerda cómo conoció a Ascensión Mendieta: en un avión a Argentina, donde iban a reclamar justicia.
Venezuela
Estados Unidos saca del juego a Europa en Venezuela

¿Obedeció el levantamiento de Guaidó a un plan estratégico a largo plazo para tomar las reservas de petróleo o fue una imprudencia nacida del deseo ideológico de los halcones?

Urbanismo
Libertad con minúscula

Cuando tienes un hijo, la ciudad te da la espalda, te mira con recochineo antes de enseñarte el culo y reírse de ti.

Últimas

Opinión
UDC. Destrozo. ¿Abolicionismo?

Desde una defensa firme de la libertad de cátedra y de la autonomía universitaria, el autor señala algunos intereses que se pueden ocultar detrás de la campaña por la supresión de las Jornadas sobre trabajo sexual que se iban a celebrar en la Universidade da Coruña (UDC).

Presos vascos
Entre uno y tres años y medio de cárcel por apoyar a presos vascos

Fiscalía, AVT y las defensas de las 47 personas acusadas en el sumario 11/13, por dar apoyo a presos de ETA, acuerdan penas de prisión de entre uno y tres años y medio de cárcel.