Palestina
La València dels checkpoints

Un dia em vaig dirigir al centre caminant des de Benimaclet, com de costum, i em vaig topar amb una barrera a l'altura de l'antic llit del riu Túria.

valencia checkpoints
Carrers d'Hebron Raquel Andrés Durà

He viscut una altra València, una que no creuríeu que existeix. Un dia em vaig dirigir al centre caminant des de Benimaclet, com de costum, i em vaig topar amb una barrera a l'altura de l'antic llit del riu Túria. Concretament, al pont de l'Alameda. Per creuar a la Glorieta, hi havia un pas militaritzat. "Què estrany —vaig pensar— què estarà passant?". Contrariada, vaig arribar a una barrera giratòria d'eixes que només et deixen accedir si se li dóna l'ordre. En pocs segons, una llum verda em va avisar que podia passar. Dins, un militar armat fins a les dents em va preguntar pel motiu de la meua visita al centre de València. Sorpresa, vaig dir de manera innocent: "He quedat amb uns amics per prendre alguna cosa...". Aleshores, va amollar un reguitzell de preguntes: "Per què? Amb quina intenció? Amb quina freqüència ho fa? Done'm la bossa i buide's les butxaques".

Per descomptat, vaig fer tot el que em demanava i fins i tot vaig sentir un poc de por pel tracte i perquè no deixava d'estar davant d'una persona que empunyava una arma. Va buidar la meua bossa de forma brusca, sense cura, i va anar revisant els pocs objectes que duia, un per un. El moneder, el mòbil, un paquet de mocadors, les claus de casa. Es va detenir en aquestes últimes i es va fixar en un clauer de la ciutat d'Alacant. Va arrufar les celles i va tornar a guardar els objectes amb la mateixa brusquedat. Va repetir les preguntes inicials. Que a què anava al centre. Jo, cada cop més nerviosa i desesperada, vaig insistir a dir que havia quedat amb uns amics i que no entenia res. A la fi, va accedir i em va deixar passar. Em vaig girar i vaig advertir que el soldat em seguia amb la mirada, amb cara de pocs amics.

Vaig continuar caminant cap al carrer Colom. De sobte, em vaig trobar una caseta —aquesta vegada molt més xicoteta i oberta— amb dos militars, un home i una dona, que em feien un gest negatiu amb les mans. "Què passa?", vaig preguntar. "No pot passar". "Per què?". "Fora d'ací!", van cridar.

Al·lucinada, vaig avançar pel carrer de la Pau; havia de trobar als meus col·legues a un bar del carrer dels Cavallers. Vaig creuar la plaça de la Reina en direcció a la plaça de la Verge. Nou control amb barreres, càmeres i militars al carrer de Corretgeria. Ja m'estava acostumant a eixa bogeria sobtada de murs i dificultats per caminar per la ciutat on residisc des de fa anys, així que, amb naturalitat, vaig creuar el pas de ferro i vaig entrar al passadís interior d'això que anomenaven checkpoint. Tornen a registrar la meua bossa, fan llevar-me la jaqueta i em demanen el DNI. "Valenciana". "Sí...", responc, contrariada, i pense: "Què té això d'estrany si estem a València?". Només ho pense, clar, a hores d'ara preferisc callar i arribar al meu destí com més aviat millor. "No pots passar". "Per què?". "Per ser valenciana i perquè ara la plaça de la Verge és un lloc sagrat per a nosaltres, que som els pobladors històrics d'aquesta terra". "Però qui sou vosaltres?", vaig gosar a preguntar davant de tanta falta de trellat. "No pot fer preguntes, fora d'ací!". "I no podem compartir els carrers i les places vosaltres i nosaltres?", vaig arriscar-me a preguntar. "Li he dit que no pot passar. Fora!".

La situació em superava per moments i vaig advertir un detall que no havia vist abans, capficada en la meua abstracció: el carrer de Corretgeria, per a vianants, adés tan colorit i bulliciós, ara tenia un batec molt diferent, més pausat, quasi mort: havien tancat els comerços i pareixia un carrer fantasma. Vaig girar sobre els meus passos, impotent. Què estava passant a la meua ciutat? Va sonar el telèfon. La meua mare.

—Filla, que han muntat un control uns soldats davant l'església del barri i ja no deixen passar a ningú que no siga com ells. Diuen que passa a ser un espai sagrat o no sé quina història... I que ara els valencians i les valencianes tenim restringit el moviment—em va deixar anar sanglotant, i va afegir, un cop va agafar aire—. I al teu germà l'han detingut mentre feia classes. No sabem res més, ni el perquè...

—No et preocupes, mamà, tot eixirà bé –vaig respondre, absenta.

Vaig caminar sense rumb i em vaig asseure en un banc qualsevol. Vaig enfonsar el cap entre els genolls i em vaig posar a plorar. No entenia res. Per què unes persones que no sabíem qui eren ni d'on venien ens robaven d'un cop de ploma el dret a moure'ns lliurement per la nostra ciutat, per València?

Potser penseu que estic escrivint un relat distòpic. No. Tampoc és un malson. És una realitat que he viscut fa uns dies i on l'única cosa que canvia és el nom de la ciutat i els seus carrers. És el dia a dia dels milers de palestins que viuen a Hebron, una ciutat ofegada pel Govern d'Israel, militaritzada, on cal passar controls —checkpoints— en doblegar la cantonada; on han tancat comerços per la força; on hi ha restriccions parcials i totals en certs carrers en funció del teu origen, de la teua religió; on l'única pregunta que et fan per deixar-te travessar un carrer és: "Religió?" (se m'ocorren poques preguntes més sectàries i discriminatòries que eixa); on es limita l'accés de les persones que entren en la mesquita d'Ibrahim, profeta d'importància per a les tres religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme).

Una ciutat en la qual els seus habitants passen a ser estranys i on cada xicotet gest del dia a dia (anar a comprar el pa o anar a l'estació d'autobusos per a anar a treballar o a la universitat) es topa amb dificultats, amb obstacles afegits. Això s'anomena apartheid.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Palestina
Palestina Albanese presenta su informe ante la ONU: “Gaza es el escenario de un crimen”
El Consejo de Derechos Humanos atiende al reporte sobre el lucro de empresas y bancos en el actual genocidio de Gaza. The Guardian califica de “posible crimen de guerra” el ataque contra una cafetería en la que murieron 39 personas.
China
Pulsos bajo el cielo Gum Bleed: bésame, soy punk
El cantante de Gum Bleed nos habla sobre ser musulmán en China, internacionalismo y apoyo a Palestina, el fútbol en China y las tensiones que existen entre el Partido y las minorías étnicas
Extrema derecha
Extrema derecha Estados Unidos declara la guerra contra los pobres con la ley “grande y bella” de Trump
VV.AA.
La norma presupuestaria, que contempla más de un centenar de disposiciones, convierte a ICE en el cuerpo de seguridad del Estado más financiado y es un cheque en blanco para las grandes contaminantes.
Comunidad de Madrid
Comunidad de Madrid Una “victoria moral” da alas a la Plataforma STOP Planta de Biogás en Colmenar y Tres Cantos
La aprobación en el último pleno de una moción para revertir la declaración de utilidad pública del proyecto infunde ánimos a la plataforma, que ya ha denunciado el procedimiento ante los tribunales.

Últimas

Palestina
Palestina Albanese presenta su informe ante la ONU: “Gaza es el escenario de un crimen”
El Consejo de Derechos Humanos atiende al reporte sobre el lucro de empresas y bancos en el actual genocidio de Gaza. The Guardian califica de “posible crimen de guerra” el ataque contra una cafetería en la que murieron 39 personas.
Opinión
Opinión Sirat y las zonas temporalmente autónomas
En la película de Olivier Laxe prevalece el relato sobre la deserción del mundo que una mirada a la propia creación de la comunidad que surge en torno a las raves.
Política
Política Feijóo radicaliza al Partido Popular en medio del terremoto Cerdán con la vista puesta en las elecciones
Miguel Tellado será el nuevo secretario general del partido. Un movimiento con el que Feijóo consigue el control casi absoluto del PP y le come espacio del discurso ultra a Vox, pero que lo aleja de eventuales pactos con PNV y Junts.
Galicia
Galicia Galicia elige el rumbo de la lucha contra Altri en las elecciones a la directiva de la plataforma Ulloa Viva
Vecinos y vecinas de la comarca más afectada presentan dos listas separadas tras no llegar a una propuesta de consenso. Por un lado concurre una candidatura continuista y, por el otro, una alternativa que se acerca más al nacionalismo institucional.
Madrid
Madrid Vecinas de Tribulete 7 presentan demanda colectiva por acoso inmobiliario contra Elix Rental Housing
Es la primera demanda colectiva que se presenta en España contra una socimi. El inquilinato quiere conservar sus hogares e impedir que se desarrolle el plan de pisos turísticos que pretende el propietario.
Más noticias
Comunidad de Madrid
Sanidad Pública Cae el techo de la entrada principal del Hospital Isabel Zendal
El hospital de pandemias, inaugurado por Isabel Díaz Ayuso en 2020 y que generó unos sobrecostes del triple de lo presupuestado en su construcción, ha visto cómo se desplomaba el techo de entrada.
El Salto Radio
EL SALTO RADIO Podcast familiar Caleidoscopio, episodio 26: Y... ¡Acción! (Segunda parte)
Los pequeños colaboradores y colaboradoras nos cuentan cómo sería su película ideal, cuánto creen que tardarían en grabarla... y cómo imaginan que sería su estreno.
Tribuna
Regadíos Regar con un agua que no tenemos ni tendremos
Se encona la lucha por el control de un agua de la que somos deficitarios, exponiendo amplios territorios a la desertificación y el abandono.

Recomendadas

En el margen
En el margen Aisetou Kajakeh: “Nosotras no estamos rompiendo techos de cristal, sino sorteando muros”
Esta socióloga española asegura que las asociaciones gambianas en España mantienen un vínculo directo con el lugar de origen, lo que hace que nunca pierdan la conexión con las raíces.
Salud mental
Laura Martín López-Andrade “La psiquiatría es una profesión potencialmente muy peligrosa”
La psiquiatra granadina defiende desde Málaga otro tipo de psiquiatría que huye de los diagnósticos y de la jerarquía y cambia la palabra tratamiento por acompañamiento.
Alquiler
Racismo y alquileres Siete de cada diez migrantes se ve en la necesidad de vivir de alquiler frente al 14% de los hogares españoles
“El precio del prejuicio” es el título del más reciente estudio del Instituto de Investigación Urbana de Barcelona, IDRA, en el que disecciona la relación entre las personas migrantes y su acceso a la vivienda.