Palestina
La València dels checkpoints

Un dia em vaig dirigir al centre caminant des de Benimaclet, com de costum, i em vaig topar amb una barrera a l'altura de l'antic llit del riu Túria.

valencia checkpoints
Carrers d'Hebron Raquel Andrés Durà

He viscut una altra València, una que no creuríeu que existeix. Un dia em vaig dirigir al centre caminant des de Benimaclet, com de costum, i em vaig topar amb una barrera a l'altura de l'antic llit del riu Túria. Concretament, al pont de l'Alameda. Per creuar a la Glorieta, hi havia un pas militaritzat. "Què estrany —vaig pensar— què estarà passant?". Contrariada, vaig arribar a una barrera giratòria d'eixes que només et deixen accedir si se li dóna l'ordre. En pocs segons, una llum verda em va avisar que podia passar. Dins, un militar armat fins a les dents em va preguntar pel motiu de la meua visita al centre de València. Sorpresa, vaig dir de manera innocent: "He quedat amb uns amics per prendre alguna cosa...". Aleshores, va amollar un reguitzell de preguntes: "Per què? Amb quina intenció? Amb quina freqüència ho fa? Done'm la bossa i buide's les butxaques".

Per descomptat, vaig fer tot el que em demanava i fins i tot vaig sentir un poc de por pel tracte i perquè no deixava d'estar davant d'una persona que empunyava una arma. Va buidar la meua bossa de forma brusca, sense cura, i va anar revisant els pocs objectes que duia, un per un. El moneder, el mòbil, un paquet de mocadors, les claus de casa. Es va detenir en aquestes últimes i es va fixar en un clauer de la ciutat d'Alacant. Va arrufar les celles i va tornar a guardar els objectes amb la mateixa brusquedat. Va repetir les preguntes inicials. Que a què anava al centre. Jo, cada cop més nerviosa i desesperada, vaig insistir a dir que havia quedat amb uns amics i que no entenia res. A la fi, va accedir i em va deixar passar. Em vaig girar i vaig advertir que el soldat em seguia amb la mirada, amb cara de pocs amics.

Vaig continuar caminant cap al carrer Colom. De sobte, em vaig trobar una caseta —aquesta vegada molt més xicoteta i oberta— amb dos militars, un home i una dona, que em feien un gest negatiu amb les mans. "Què passa?", vaig preguntar. "No pot passar". "Per què?". "Fora d'ací!", van cridar.

Al·lucinada, vaig avançar pel carrer de la Pau; havia de trobar als meus col·legues a un bar del carrer dels Cavallers. Vaig creuar la plaça de la Reina en direcció a la plaça de la Verge. Nou control amb barreres, càmeres i militars al carrer de Corretgeria. Ja m'estava acostumant a eixa bogeria sobtada de murs i dificultats per caminar per la ciutat on residisc des de fa anys, així que, amb naturalitat, vaig creuar el pas de ferro i vaig entrar al passadís interior d'això que anomenaven checkpoint. Tornen a registrar la meua bossa, fan llevar-me la jaqueta i em demanen el DNI. "Valenciana". "Sí...", responc, contrariada, i pense: "Què té això d'estrany si estem a València?". Només ho pense, clar, a hores d'ara preferisc callar i arribar al meu destí com més aviat millor. "No pots passar". "Per què?". "Per ser valenciana i perquè ara la plaça de la Verge és un lloc sagrat per a nosaltres, que som els pobladors històrics d'aquesta terra". "Però qui sou vosaltres?", vaig gosar a preguntar davant de tanta falta de trellat. "No pot fer preguntes, fora d'ací!". "I no podem compartir els carrers i les places vosaltres i nosaltres?", vaig arriscar-me a preguntar. "Li he dit que no pot passar. Fora!".

La situació em superava per moments i vaig advertir un detall que no havia vist abans, capficada en la meua abstracció: el carrer de Corretgeria, per a vianants, adés tan colorit i bulliciós, ara tenia un batec molt diferent, més pausat, quasi mort: havien tancat els comerços i pareixia un carrer fantasma. Vaig girar sobre els meus passos, impotent. Què estava passant a la meua ciutat? Va sonar el telèfon. La meua mare.

—Filla, que han muntat un control uns soldats davant l'església del barri i ja no deixen passar a ningú que no siga com ells. Diuen que passa a ser un espai sagrat o no sé quina història... I que ara els valencians i les valencianes tenim restringit el moviment—em va deixar anar sanglotant, i va afegir, un cop va agafar aire—. I al teu germà l'han detingut mentre feia classes. No sabem res més, ni el perquè...

—No et preocupes, mamà, tot eixirà bé –vaig respondre, absenta.

Vaig caminar sense rumb i em vaig asseure en un banc qualsevol. Vaig enfonsar el cap entre els genolls i em vaig posar a plorar. No entenia res. Per què unes persones que no sabíem qui eren ni d'on venien ens robaven d'un cop de ploma el dret a moure'ns lliurement per la nostra ciutat, per València?

Potser penseu que estic escrivint un relat distòpic. No. Tampoc és un malson. És una realitat que he viscut fa uns dies i on l'única cosa que canvia és el nom de la ciutat i els seus carrers. És el dia a dia dels milers de palestins que viuen a Hebron, una ciutat ofegada pel Govern d'Israel, militaritzada, on cal passar controls —checkpoints— en doblegar la cantonada; on han tancat comerços per la força; on hi ha restriccions parcials i totals en certs carrers en funció del teu origen, de la teua religió; on l'única pregunta que et fan per deixar-te travessar un carrer és: "Religió?" (se m'ocorren poques preguntes més sectàries i discriminatòries que eixa); on es limita l'accés de les persones que entren en la mesquita d'Ibrahim, profeta d'importància per a les tres religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme).

Una ciutat en la qual els seus habitants passen a ser estranys i on cada xicotet gest del dia a dia (anar a comprar el pa o anar a l'estació d'autobusos per a anar a treballar o a la universitat) es topa amb dificultats, amb obstacles afegits. Això s'anomena apartheid.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Genocidio
Ayman Qwaider “A la gente se le pide una cantidad excesiva de dinero para poder salir de este campo de exterminio de Gaza”
Profesor especializado en educación en emergencia y educación inclusiva, Ayman Qwaider vive en Australia. Desde allí, intenta ayudar a su familia a salir de Gaza, mientras denuncia la ocupación israelí y la complicidad de la comunidad internacional.
Ocupación israelí
Opinión Las palestinas también existen
La morbilidad femenina, el conjunto de enfermedades, factores de riesgo y motivos de consulta recurrentes en las mujeres que merecen una atención específica, tiene múltiples ejes de discriminación: no es lo mismo en Suecia que en Palestina.
Palestina
Palestina Viaje al fondo del horror
El fotoperiodista Javier Bauluz cubrió la primera Intifada, la primera gran rebelión del pueblo palestino desde la creación del estado israelí.
Economía
En primera persona Instrucciones por si encuentras muerta a tu suegra
Todo el que está en el mundillo sabe que el sector funerario vive casi un duopolio de facto y lo máximo que se está dispuesto a hacer es poner una multa de vez en cuando. Cuando alguien llama a una, ni se imagina al entramado que está llamando.
Educación pública
Iglesia Semana Santa: negocios, procesiones en colegios, inmatriculaciones y fervor
Más allá de la expresión cultural, la Semana Santa tiene una esfera económica que genera millones de euros y otra social que le sirve a la Iglesia Católica para legitimar sus privilegios dentro del Estado español.
Genocidio
Ayman Qwaider “A la gente se le pide una cantidad excesiva de dinero para poder salir de este campo de exterminio de Gaza”
Profesor especializado en educación en emergencia y educación inclusiva, Ayman Qwaider vive en Australia. Desde allí, intenta ayudar a su familia a salir de Gaza, mientras denuncia la ocupación israelí y la complicidad de la comunidad internacional.
Industria
Transición industrial Mecaner, un cierre injusto o cuatro alternativas con mirada ecosocial para mantener la fábrica de Urduliz
ESK y LAB han presentado el ‘Plan de Transición Ecosocial’ que ha elaborado la cooperativa Garúa como una herramienta para la búsqueda de soluciones al ERE propuesto por la multinacional Stellantis.
Venga, circula
Venga, circula Un paso, luego otro
Llega un día en el que vemos con claridad algo que solíamos observar en los demás pero que nunca —prometíamos— nos sucedería a nosotros.
Sexualidad
Consultorio de sexualidad ¿Qué tengo si me diagnostican Síndrome de Ovario Poliquístico?
Afecta a entre un 7 y un 13% de las mujeres en edad reproductiva, y el 70% están sin diagnosticar. Pero, ¿qué es el SOP y como podemos apaciguar sus síntomas?
Palestina
Palestina Viaje al fondo del horror
El fotoperiodista Javier Bauluz cubrió la primera Intifada, la primera gran rebelión del pueblo palestino desde la creación del estado israelí.
Ocupación israelí
Opinión Las palestinas también existen
La morbilidad femenina, el conjunto de enfermedades, factores de riesgo y motivos de consulta recurrentes en las mujeres que merecen una atención específica, tiene múltiples ejes de discriminación: no es lo mismo en Suecia que en Palestina.

Últimas

Ocupación israelí
Palestina El Salto te ofrece una camiseta para apoyar económicamente a la UNRWA
No cesamos de buscar nuevas vías para visibilizar un mayoritario clamor social que pide un alto el fuego al que apenas se da cabida en el discurso mediático convencional. Todos los beneficios de esta campaña irán destinados a la UNRWA.
Maternidad
Maternidades Reaprender la espera
El tiempo de gestación es largo y va a un ritmo distinto al que acostumbras: el ritmo natural al que desarrolla una playa, un monte, un océano. Y no estamos ya habituados a darle la mano a la pausa.
Momus Operandi
Momus operandi Todo es una narración
Nos dicen que las mentiras son la única realidad. Que aprendamos a mentirnos, que nos engañemos, que no nos importa la salud, ni los derechos laborales, ni las violencias estructurales.
Accidentes laborales
Accidentes laborales Detenidos tres empresarios en Galicia tras la muerte de un migrante que trabajaba sin equipo de protección
El joven de 28 años, que estaba empleado con un contrato irregular, falleció el 26 de febrero tras precipitarse desde una carretilla elevadora sin la protección necesaria para esa labor.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda La PAH València clama por el derecho a una vivienda digna: “¿Duermen tranquilos?”
Centenares de personas protestan frente al palacio de la Generalitat para exigir que se haga efectivo el derecho a la vivienda ante la insoportable alza de los precios.
Sidecar
Sidecar Crisis intratable en la República Democrática del Congo
Una y otra vez los actores externos han fracasado a la hora de contener la escalada de violencia en la República Democrática del Congo.
Deportes
Rugby femenino +35 Las Milnoh Granada, un club de rugby femenino +35 creado y gestionado por mujeres
32 mujeres nacidas en mil novecientos y pico, federadas en un equipo que les ha dado un espacio propio, sentido de pertenencia, una tribu donde “yo soy porque somos”

Recomendadas

Argentina
Argentina Myriam Bregman: “El de Milei es un típico gobierno neoliberal con recetas ortodoxas clásicas”
Quien fuera candidata de la izquierda a la presidencia en las elecciones en las que Milei salió victorioso, evalúa las consecuencias del gobierno de La Libertad Avanza y las respuestas que están dando los distintos actores políticos.
Ríos
Radiografía fluvial de España La tierra que no amaba sus ríos
Los ríos ibéricos agonizan. Casi la mitad de las masas de agua está en mal estado. Presas, sobreexplotación, contaminación y crisis climática son sus principales amenazas, con la agroindustria como mayor agresora.
Memoria histórica
Marc Solanes “Mi bisabuela luchó en el frente y fue considerada una mala madre, pero lo hizo por sus hijas”
En ‘Las niñas de Elna’ (Pollen, 2024) el periodista reconstruye la historia de las mujeres de su familia resolviendo enigmas para resignificar la imagen de la mujer en la historia.
Euskal Herria
Korrika Correr a favor del euskera cruzando fronteras
La Korrika es el mayor evento de Euskal Herria. En la última edición de esta carrera de más de 2.500 kilómetros ha participado un tercio de la población vasca.