País Valenciano
El País Valencià assumeix “la veu d’un poble” pel 25 d’abril

“La meua esperança és compartida pel meu poble”, assegurava  Estellés sense equivocar-se. Milers de valencians i valencianes “assumien la veu d’un poble” en la manifestació d'aquest 25 d'abril, que enguany s’ha celebrat el 27 d’abril, sota el lema “País Valencià: Llengua, Cultura i Futur”. 

Les veus dels valencians i valencianes van ressonar per a recordar la lluita constant per preservar la llengua i la cultura de la terra, després de les darreres polítiques anunciades. Una jornada que, de manera excepcional, va incloure actes d'homenatge al centenari del poeta Vicent Andrés Estellés, com a símbol de defensa de la identitat cultural i lingüística del País Valencià.

El decret de nova planta va prohibir la llengua valenciana, històricament perseguida i blanc habitual d'atacs feixistes. El 25 d'abril, els valencians i valencianes recorden aquestes agressions i lluiten per preservar la seua llengua, cultura i la democràcia

La commemoració del 25 d'abril en el País Valencià rememora la Batalla d'Almansa, que va tenir lloc el mateix dia de l'any 1707. Un acte bèl·lic que va marcar l’ocupació de l’Antic Regne de València i la imposició dels decrets de nova planta. Una llei que va suprimir els furs valencians i les institucions pròpies. Basant-se en l’argument del “dret de conquesta”, Felip V el Borbó va eliminar l'autogovern valencià i va considerar el territori com assimilat.

Aquesta ocupació també va suposar un atac a la llengua valenciana. El decret de nova planta va prohibir la llengua valenciana, històricament perseguida i blanc habitual d'atacs feixistes. El 25 d'abril, els valencians i valencianes recorden aquestes agressions i lluiten per preservar la seua llengua, cultura i la democràcia. Una democràcia que pareix perdre força però que demostra alçar-se forta i resistir els intents de soscavar-la.

Més de tres segles més tard la situació sembla un símil. El rebuig a l'any de Vicent Andrés Estellés per part de la Generalitat, la persecució a revistes i artistes valencians, l'atac a Vicent Torrent o l'anul·lació del premi Guillem Agulló contrasten amb el suport a entitats com Lo Rat Penat, La Reyal Acadèmia de la Llengua Valenciana o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Continus intents d’aniquilar la nostra llengua i cultura passen impunement per les institucions valencianes. Malgrat això, Laura Vilagrà ho recordava: “juntes som més fortes que la censura”, perquè com deia Estellés “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.

L’odi a la llengua i a la cultura pròpia ha guanyat les eleccions però els fills i les filles d’Estellés han eixit al carrer un any més per a demostrar que tal com deia el mateix poeta “no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”. Malgrat els constants atacs a la llengua i cultura valencianes, la societat demostra la seua resistència. La força de les paraules i la unitat del poble valencià es fan paleses un any més en manifestacions com aquesta. Águeda Micó assegurava positiva a l’homenatge a Estellés: “estem acostumades a perdre batalles però també sabem guanyar-les”.

Emergència democràtica

La manifestació representa una crida per a la defensa dels drets lingüístics, la memòria democràtica i la cultura del País Valencià en una conjuntura marcada per polítiques que amenacen la identitat valenciana. Uns dels eixos que s’han abordat son la lluita pels drets lingüístics i la preservació i promoció de la llengua valenciana en tots els àmbits de la vida pública i privada. Aquest reclam inclou la protecció del patrimoni lingüístic i la garantia del seu ús en l'educació i els mitjans de comunicació.

A més, s'exigeix la retirada de la “Llei de llibertat educativa”que s'ha percebut com una amenaça per a l'ensenyament en valencià, així com es demana que tot l'alumnat acabe els estudis obligatoris amb un domini del valencià, com a element identitari fonamental. Un altre punt crucial del manifest és la reivindicació de la memòria democràtica i l'antifeixisme, davant el recent anunci de la nova “Llei de concòrdia” que, segons les entitats socials, distorsiona la història i amaga la repressió patida pel poble valencià durant la dictadura.

Els reclams també aborden la necessitat d'uns mitjans de comunicació públics, independents i en valencià, així com la cooperació amb altres mitjans de Catalunya i les Illes Balears

Els reclams també aborden la necessitat d'uns mitjans de comunicació públics, independents i en valencià, així com la cooperació amb altres mitjans de Catalunya i les Illes Balears per tal de garantir una informació plural i lliure que reflectisca la diversitat cultural i lingüística dels territoris que parlen la nostra llengua.

Finalment, s'exigeix el reconeixement i la valoració de la figura del poeta Vicent Andrés Estellés com a símbol cultural del País Valencià. A més, es reclama el cessament de la persecució i censura a la cultura valenciana, reafirmant la necessitat de preservar i promoure la riquesa cultural de la regió.

Homenatge a Estellés

En el marc de la jornada reivindicativa del 25 d’abril, la veu de Vicent Andrés Estellés va tornar a ressonar al teatre Olympia 100 anys després de la seua mort. El 27 d’abril pel matí, el teatre de València va acollir un acte homenatge en commemoració del centenari de la mort del poeta burjassotense, Vicent Andrés Estellés, que no ha sigut declarat any oficial pel rebuig de la Generalitat. L'esdeveniment,  titulat “País Valencià, la mirada d’Estellés” i organitzat per Acció Cultural del País Valencià, buscava ressaltar el caràcter polític del poeta i posar de manifest la seua influència i llegat en la cultura i consciència social dels valencians i valencianes. 

L'acte, conduït per la periodista Oriana Brunoni, va comptar amb la presència de destacades representants polítics i del món de la cultura, com ara Laura Vilagrà, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya; Patricia Gómez, presidenta de la Federació Socialista de Mallorca, i Àgueda Micó, diputada al congrés i secretària general de Més-Compromís. A més, van participar en les ponències Dolors Pedrós Company, presidenta del Consell Valencià de Cultura; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Àngels Gregori, comissària de l'Any Estellés i poeta.

Durant la jornada—en què la vida d’Estellés va ser el fil conductor de la narració de la lluita del poble valencià— Francesc Anyó i Borja Puchol van recitar els seus poemes, mentre que Andreu Valor va interpretar algunes cançons del seu últim disc, “A mamar tots els versos”, en un emotiu homenatge al poeta.

“La meua veu s’extingirà entre la pols”, creia el poeta, qui no esperava que tot un poble es mobilitzara per a recordar el seu legat. L'homenatge va reflectir la profunditat de l'impacte de la paraula d'Estellés en la consciència col·lectiva del poble valencià. A través dels seus versos, va recordar el seu passat marcat per veus silenciades, injustícies i censura. Ara és el poble qui ha assumit la seua veu. “No callaran a Estellés i no callaran als seus fills”, ha assegurat Dolors Pedròs, qui ha afegit, “en som molts, més dels que volen i diuen que som”.