País Valenciano
Moments poca-soltes de la humanitat

Un nou globus sonda amenaça les butxaques de tothom, independentment de la seua renda. Tornen els peatges a les autopistes i les autovies. I no només tornen, sinó que a més, s’insereixen en la narrativa de la sostenibilitat ecològica. Aquest no ens l’esperàvem. Trens de rodalia per a què, comunicacions no radials per a què, si podem recaptar de la classe treballadora.
16 may 2021 06:00

Prendre el te a les cinc de la vesprada, en una tasseta de porcellana Spode i el dit menut alçat cap al sostre, sembla que fou una de les exportacions més estimades per la metròpoli arreu de les seues colònies. Tant és així que fins i tot quan aquestes van prendre el camí de la independència, en tota reunió de conxorxats, es plantejava la qüestió: què han fet per nosaltres els anglesos? I la resposta unànime era: “El te, el te”. 

Així que més val no tocar-li les fulles als colons, perquè si ho fas, de retruc et trobaràs amb un centenar llarg de celtes blanquinosos abillats amb parracs mohawk que, tot s’ha de dir, els devien quedar com les joies de la corona en el coll de King Kong, fent xivarri pels carrerons que desembocaven en el moll de Griffin, al port de Boston, Massachusetts, carregats d’alguna cosa més forta que la infusió de les fulles emmagatzemades en les bodegues del Dartmouth, el Beaver i el Eleanour, vaixells de la Companyia de les Índies Orientals que, arran de la Tea Act que els concedia vendre el seu te a les Tretze Colònies d'Amèrica del Nord sense pagar impostos, havia esdevingut el primer enemic número ú de les terres d’ultramar. El resultat: la Guerra de la Independència nord americana i la consegüent Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica el 4 de juliol de 1776. Jimmy Hendrix no estava encara allí per a desbarrar el seu Star Spangled Banner.

Poc més tard, a penes 13 anys, a França, la ja poc estimada Maria Antonieta amollava la poca-soltada apòcrifa Qu’ils mangent de la brioche, puix que mengen pastissets, davant la turba amuntegada a les portes de Versalles, afamada per l’escassetat de farina i blat per fer pa. Que sí, que segur que l’austríaca Maria Antonia Josepha Johanna von Habsburg-Lothringen  no va dir això exactament, que fonts fiables com Rousseau i Zweig van fer de maldita faula sincrònica i diacrònica, desmentint la maledicència. Però què importa això, si el resultat, tanmateix, va ser una empipada monumental que va deixar com a resultat el cap de la reina en una cistella, a poc més d’un metre del seu cos encara calent, la caiguda de l’Ancien Régime i la dictadura republicana del futur emperador Napoleó Bonaparte?

Fem un bot d’a penes un gra de sorra en el temps geològic, 116 anys per a l’espècie humana. Un hipnotitzador siberià de cabells greixosos i esclarissada barba kilomètrica entra al servei del tsar de totes les Rússies, Nicolau II. L’hereu, Aleix, pateix hemofília, però les arts obscures d’aquell monjo segons sembla extraordinàriament ben dotat, guareix el jovenet i la família Romanov al complet, i per extensió gran part de l’altra societat femenina russa cau sota l’encanteri de Grigori Iefímovitx Rasputin. Mentre la pagesia, vora el 85% de la població russa, mor de fam, el tsar i la seua colla juguen, i juguen malament, a la guerra, mentre es peguen la gran festa i deixen campar a ple a la bèstia, picant de flor en flor i menjant-li l’orella a la tsarina Alexandra.

L’enveja, o potser un gran sentit d’estat, espenta el príncep Fèliks Iussúpov i el cosí del tsar, el gran duc Demetri de Rússia, a enverinar, disparar, embolicar en cordes i llançar al riu Neva el cos de l’intrús. Però la bestiola sobreviu a l’atac dels homes i només la natura, en forma d’hipotèrmia, acaba amb ell. Tard, massa tard, la fama dels seus ulls malaltissos s’ha escampat i el poble famolenc, cada vegada més polititzat per la faena liderada per personatges no menys carismàtics que el monjo, com Lenin i Trotski, no està per històries de bruixes i dimonis. El resultat: la Revolució de 1905, la Revolució de Febrer, la Revolució d’Octubre, l’assalt al Palau d’Hivern, l’extermini de la família Romanov i l’adveniment de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

El següent salt és encara més minso, un parell de decennis, entre els fets de la Revolució Russa i l’Espanya que s’acomiada, una vegada més, del rei Alfons XVIII i la seua conxorxa amb el dictador Primo de Rivera. La terra per a qui la treballa, és la remor de fons d’una societat que s’industrialitza a marxes forçades, sense aconseguir que els obrers i els menestrals guanyen qualitat de vida respecte dels treballadors de la terra, anorreats pel latifundisme emparat en el beneplàcit d’una Església que pateix per perdre els seus privilegis. Sempre s’ha dit que paguen justos per pecadors, però ningú no és capaç de fer una taxonomía exacta d’aquestes dues categories.

Una vegada més tirem de faules, que algú mira d’esmenar, per al bé de la ciència històrica, però què més dóna si les paraules foren “venceréis pero no convenceréis” o “vencer no es convencer y hay que convencer, sobre todo, y no puede convencer el odio que no deja lugar para la compasión”, “¡muera la inteligencia!” o “¡mueran los intelectuales!”, com en el cas de Maria Antonieta, no és l’exactitud en el registre de les paraules el que importa, sinò el resultat: alçament militar contra la República, cop d’Estat, Guerra Civil, Dictadura...

La nit del 31 de desembre de 2023 gran part dels valencians fan poca festa de Cap d’Any, en unes poques hores, la història es repetirà i les autovies que connecten la llarga llonganissa del territori tornaran a tallar-se per trams encapçalats de garites: el peatge per la utilització de les vies de comunicació que la gent fa servir per traslladar-se al seu treball, per anar a vore als amics i la família, per agafar un cotxe, una moto, un vehicle qualsevol i fer seu el “gran somni americà de la llibertat” agafa el caire d’impost indirecte, no progressiu, gravant per igual les rendes més minses i les més altes, una manera com un altra de dir: “Inops, potentem dum vult imitari, perit”, el pobre està perdut quan vol imitar el ric. Tothom comença a treure brillantor de les targetes bancàries, quasi desaparegudes els darrers anys, bescanviades per apps telefòniques; a regirar caixons buscant monedetes amagades. A Andalucia, Murcia, Catalunya, les Castelles, fins i tot a la Villa y Corte més lliure des que Boccherini feia el seu pizzicato pels Jardins de Madrid, el nus en l’estómac és compartit.

El resultat: esclatarà una revolució popular i es cremaran contenidors innocents, alguns territoris demanaran la independència amb un concert de violoncels a l’ONU, el hashtag #putacarretera serà trènding tòpic mundial durant 4 hores, i Ana Rosa Quintana fundarà un partit polític amb el lema “Para la libertad… acelera, acelera”.

Archivado en: País Valenciano
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Palestina
Universidades Estudiantes de la Universidad de Alicante acampan para pedir el final del genocidio
Comienzan la acampada con una jornada en la que han realizado charlas, asambleas y un taller de pancartas en el campus de San Vicent del Raspeig.
Valencià
Literatura Mallorca, el refugio de Vicent Andrés Estellés
El poeta encontró en la isla la serenidad necesaria para enfrentarse al entorno siempre tenso de València, a la vez que publicó allí varios volúmenes y trabó sólidas amistades.
Pelusa
18/5/2021 18:17

M'he perdut pels camins de la cronologia revolucionària. Que ja no és temps de fer rodar caps? Això sembla, sí, mai se sap.

Pense que, això de les carreteres, no és cosa tan greu. Una púa per a qui encara es pot permetre un cotxe en propietat, sí. Un motiu per tornar-se a indignar.

Mirem al nostre voltant i tot trontolla i s'esmicola. Els centres de salut no agafen les trucades. Una banda de neonazis professionals es dedica a treure la gente de les seues cases, i després d'això en fa un reportatge que es retuita per les xarxes. L'atur i la misèria s'estenen com el no-res entre coneguts i familiars sense cap Bastian que li pose nom a la cap Emperadriu revolucionària.

Els peatges sí, també.

1
0
Palestina
Palestina Salamanca y La Rioja se suman a las más de 300 acampadas universitarias contra el genocidio
Estudiantes de ambos centros universitarios instalarán hoy las tiendas, cerca de sus respectivas bibliotecas, impulsados por la chispa que ha prendido alrededor del mundo y coincidiendo con el 76 aniversario de la Nakba.
Videovigilancia
Derechos y libertades Videovigilancia algorítmica en nombre de la seguridad de los Juegos Olímpicos de París
Aunque las autoridades francesas aseguran que no se utilizará el reconocimiento facial durante los Juegos Olímpicos de París, existe el temor de que el uso de la videovigilancia algorítmica se convierta en permanente.
Palestina
Palestina Françoise Vergès: “La liberación de Palestina sería una verdadera sacudida para el mundo”
La politóloga antirracista Françoise Vergès radiografía el momento de quiebre en el que se encuentra el relato del excepcionalismo occidental que abandera Israel, y analiza los movimientos que le plantan cara desde las acampadas o el Sur global.
Industria armamentística
Industria armamentística La Junta de Andalucía reúne en Sevilla a 250 empresas armamentísticas cómplices con el genocidio en Palestina
La Junta de Andalucía organiza la Aerospace and Defense Meetings ADM 2024 en Sevilla que congregará a cientos de empresas armamentísticas en pleno genocidio de Israel contra el pueblo palestino y en un contexto de rearme en la UE
Análisis
Análisis Israel nunca tuvo derecho a existir
Sobre Israel hay quienes se sobresaltan al escuchar que no tiene derecho a existir. Inmediatamente le atenazan décadas de falsos axiomas y propaganda de occidente para sostener su colonia en Palestina.
Agroecología
Día de la Persona Agricultora Milikua: “Las tareas del campo cobran valor cuando las hacen los hombres"
La autora del libro 'Sobre la tierra, bajo la sombra' (Consonni, 2023) reflexiona en el Día de la Persona Agricultora sobre el papel que ha tenido y tiene la mujer en el campo, su representación en los espacios de poder o sobre el Estatuto Vasco de las Mujeres Agricultoras
Sanidad pública
Sanidad a la madrileña Vecinas de Madrid escenifican la tragedia de la sanidad pública en una acción sorpresa en el Metro
El próximo domingo 19 de mayo a las 12:00 horas cuatro columnas desde Nuevos Ministerio, Plaza España, Hospital de La Princesa y Atocha partirán hacia Cibeles en la que se espera otra masiva marcha en defensa de la sanidad pública.

Últimas

Opinión
Opinión Infiltrados en la democracia
Un nuevo caso de infiltración policial subraya la permanencia de una serie de prácticas que amenazan derechos fundamentales y tienen potencial delictivo.
Catalunya
Catalunya El Senado veta la Amnistía y la Audiencia Nacional intenta que los imputados de Tsunami abandonen el exilio
El juez de la Audiencia Nacional, Manuel García-Castellón, les ha llamado a declarar desde Barcelona el 22 de mayo, antes de que se apruebe la ley. Les imputa terrorismo, un delito por el que no podrían ser amnistiados.
Genocidio
Human Rights Watch Israel ha lanzado al menos ocho ataques sin aviso previo contra organizaciones humanitarias
La organización no gubernamental Human Rights Watch acusa a Israel de atacar centros y convoys de ayuda humanitaria y advierte a los países que suministran armas a las FDI que eso contraviene el derecho internacional.
Palestina
Movimiento BDS Archivada la denuncia por una acción de boicot a McDonald's
Un juzgado de Madrid considera que en el despliegue de la pancarta “Ahora sí, boicot McDonald's. Llámame McGenocidio” no existió delito.
Más noticias
Sidecar
Sidecar Un régimen de guerra global
Los conflictos armados están atrayendo a algunos de los actores más poderosos de la escena internacional, lo cual invoca el espectro de la escalada nuclear.
Formación El Salto
Formación El Salto Fotoperiodismo y movimientos sociales: una mirada a las luchas desde abajo a través de un objetivo
La Escuela de Periodismo Crítico de El Salto ofrece su primer curso presencial, en el que abordaremos, de la mano de nuestros fotógrafos, cómo plasmar a través de la imagen movilizaciones y resistencias.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda El Gobierno amplía la moratoria hipotecaria unas horas antes de su vencimiento
Cuando faltaban unas horas para el fin de la moratoria hipotecaria que beneficia a 30.000 familias, el Consejo de Ministros aprueba su prórroga hasta 2028. La PAH anuncia que seguirá luchando por una “solución definitiva”.
Sidecar
Sidecar Problema Trump
Los críticos siempre han tratado a Trump como un desgracia que hay que deplorar, más que como un problema que hay que resolver.
Crisis climática
Industria y crisis climática La transición de la industria del acero choca con los límites del hidrógeno verde
La industria siderúrgica debe reducir en un 93% sus emisiones para que el aumento de la temperatura global se mantenga un 1,5º C por debajo de los niveles preindustriales. Y el hidrógeno verde no es suficiente para transformar la industria del acero.

Recomendadas

Genocidio
Movilizaciones Estudiantes por Palestina, el “no en nuestro nombre” global
Las acampadas se extienden por todo el mundo. La represión de algunas de ellas no consiguen limitar el alcance de una forma de protesta que desafía a los Estados y que Israel considera una amenaza que pone en riesgo su impunidad.
Ocupación israelí
Guerra contra Gaza Crece el debate en EE UU por su responsabilidad en la masacre de Gaza
Un informe del Departamento de Estado admite por primera vez que las bombas de 900 kg suministradas por EE UU se han podido utilizar de forma indiscriminada contra civiles.
Salud
Salud perinatal Susana Carmona: “No encuentro nada más feminista que estudiar lo que pasa en nuestros cuerpos”
La psicóloga clínica Susana Carmona recoge en ‘Neuromaternal’ casi todo lo que la neurociencia puede enseñar sobre las madres. Por ejemplo que la maternidad, como la adolescencia, es una época de neuroplasticidad y de adaptación.
Palestina
Noura Erakat “Nuestra lucha por salvarnos como palestinos es también una lucha para salvar el mundo”
La organizadora y abogada defensora de la Campaña en Estados Unidos por el fin de la ocupación israelí Noura Erakat respondió a las preguntas de Olga Rodríguez para la entrevista de la revista trimestral de primavera de El Salto.