Opinión
M'he comprat un funcionari multiús

^{Quan van venir a buscar-me a mi,ja no hi havia ningú més que pogués protestar. 
(Martin Niemöller, 1946)}

Hui és dimecres. Són les 8:01 i estic posant en marxa tota la maquinària cibernètica del meu despatx a la universitat. De colp, comença la Suite en re menor:

8:15 Falta
8:17 Sense falta
8:19 Retard
8:30 Sense retard

He rebut quatre notificacions del mateix professor del meu fill, el que va a l’institut, el xiquet, també el professor hi va, és clar, tot i que aquesta setmana no sé qui va i qui no, per la vaga docent. Faig el primer pensament: si el profe ha de fer això per cadascun dels seus 29 alumnes de l’assignatura de Taller d’Economia, quin temps li queda per a ensenyar-los que els milionaris de Silicon Valley ho són per meritocràcia, resiliència i la col·laboració d’algun exemplar d’aquesta espècie mítica anomenada “business angel”? Bé, deixem-ho estar. Prou en tinc amb els mil informes damunt la taula per posar-me al dia després de la baixa.

8:45 No fa els deures… Caguen la mar.

És el primer dia, des que vaig tornar a treballar després d’una baixa laboral que quasi em mata en què tindré mitja hora per a poder fer-me un cafè a la vesprada amb el meu amic R. Li envie un whatsapp. Triga una hora i quart a respondre, “hui no puc, tinc tres-cents exàmens per corregir i he de preparar tot el material de classe per a la setmana que ve”. “Però tu no estàs de vaga?” “Estic de vaga en l’horari ‘lectiu’. En totes les hores que cada dia li dediquem als xiquets, onze mesos a l’any, no puc fer vaga, qui se n’adonaria?”. La seua resposta m’agafa mirant una nova notificació:

9:45 Ha fet els deures
Només faltava, per a això va a l’institut.
10:10 No porta el material a classe.

La darrera vegada que li vaig preguntar al nano per aquesta mena de notificació em va respondre: “Són les fotocòpies que s’han de comprar a consergeria, però com que només hi ha una conserge, ha de fer les fotocòpies quan li les demanem, un per un, ni en els descansos puc (per això les notificacions de retards entre classes), ni al pati, ni… Bé, que ja ho faré, deixa’m tranquil!”

11:15 Falta

Passa el temps, 11:30, 11:45, 12:00… A les 12:30 decidisc telefonar l’institut per veure on para el pardal. És bon xiquet, però mai se sap què pot haver passat. No m’agafen el telèfon a consergeria, no m’agafen el telèfon a secretaria. Li ho dic al meu company de despatx mentre comprove que la clau del cotxe encara la porte a la butxaca dreta dels pantalons. No, no hi és. Collons, on són les claus. A la motxilla no, damunt la taula no, butxaca de la jaqueta, no… M’encenc per moments, maldant per l’institut i tota la seua corrua de gent. Com que soc maldestre, em fot un colp contra la taula del meu company i la clau del cotxe se’m clava en la cuixa esquerra. És clar, al matí, quan he arribat, he saludat un parell de companyes del personal de jardineria, que marxaven ja. El seu torn comença a les 4:00. Sí, companyes, tot i que és una subcontracta, no deixen de ser empleades públiques. Tot aquell que té cura de la cosa pública és empleat públic, funcionari, paraula que d’aquí a poc els diccionaris normatius acceptaran com a primera accepció: “Insult a aquell que passa el temps badant, esmorzant, tocant els ous i la figa dels contribuents (metafòricament parlant, és clar), pispant-los una pasta dels imposts que paguen per mantenir aquesta manta de ganduls”.

Arribe a l’institut.

12:40 Sense falta.
12:42 Retard.

Estic encés i això m’ho nota la conserge, m’ho nota el personal de secretaria, m’ho noten tres professors, dos alumnes, l’encarregada de fer els entrepans de la cafeteria que no obrirà fins demà perquè el plec de la contracta no es va poder enviar a temps i m’ho nota el director quan m’adrece a ell amb la vena del coll que m’esclata. Sort que no tinc antecedents familiars de problemes cardiovasculars.

12:45 Reconeixement positiu

La notificació m’arriba mentre el director de l’institut m’adreça una de les mirades més tendres a l’estil del gos és el millor amic de l’home que he rebut mai. No m’agraden els gossos, però això no li ho dic. Com que ja de normal tinc tendència a escopir quan parle, en estat d’ebullició mire de girar el cap i mantenir una distància social una mica rara. Si el Director se n’ha adonat, no ho fa veure. Sembla bona persona.

Tot ha estat un error fruit de la falta de personal i del caos del començament de curs. El meu fill ha estat “desaparegut” del sistema aproximadament 45 minuts per culpa de la falta de personal… i del caos, també del caos.

De colp em ve al cap que en la pandèmia de Covid-19 i el temps de confinament, ningú no va estar “desaparegut del sistema”. Per què? Perquè la infraestructura hi va ser. No només el personal sanitari (funcionari o en mode funcionari en la sanitat privada). No només el personal de seguretat pública (policies, protecció civil, bombers, funcionaris). No només el personal de neteja (funcionaris). També el personal administratiu, el personal tècnic, el personal auxiliar, fins i tot l’electricista de l’Ajuntament que va arribar a les 6:47 del matí a canviar un llum d’un semàfor perquè el camió que ve a assortir el supermercat no s’estavellara contra la furgoneta de repartiment. També la dona, l’única del seu departament, que ha baixat per la tapa de la claveguera a les 3:16 de la matinada perquè tu pogueres cagar a gust a ta casa, sense que la merda inundara el pàrquing.

No fan vaga pels seus sous. No fan vaga perquè han de fer més paperassa. Fan vaga perquè cada vegada tenen menys temps per ser el que són: professors

Els professors de secundària fan vaga indefinida. Com si volen fer-la a la japonesa (quin mite, això). No fan vaga pels seus sous. No fan vaga perquè han de fer més paperassa. Fan vaga perquè cada vegada tenen menys temps per ser el que són: professors. Fan vaga perquè a la resta d’empleats públics, que hauríem, que haurien, de fer les tasques d’això que es diu “infraestructura” en Antropologia, ens escupen a la cara un “funcionari” com qui diu un malparit. “Sense infraestructura, no hi ha estructura”, deia el mestre Marvin Harris. Materialisme cultural, en deien. Això ja ho farà la IA, diu ara qualsevol dels youtubers que eduquen la nostra canalla.

13:10 Parla, interromp, molesta els companys.

Una altra vegada!