Música
"En els grups amb més anys de trajectòria és estrany trobar una dona"

Vera i Bárbara, components de la banda valenciana Mafalda, ens expliquen que amb la realització del documental Las que faltaban no només han visibilitzat la situació de les dones en la música, sinó que també han establert un vincle de complicitat entre elles.

Bárbara i Vera Mafalda
Bárbara i Vera, components de Mafalda. Marta Navarro
5 mar 2018 10:15

‘Alguna vegada s’heu preguntat per què no hi ha dones sobre els escenaris, o per què els seus espais estan relegats a determinats rols? Decidirem llençar-nos a la carretera i descobrir-ho per nosaltres mateixes, us convide a que m’acompanyeu en este viatge per escoltar-les a elles’. Així comença el documental que les components de Mafalda han portat a terme de forma amateur durant la seua gira. Li donen veu diverses dones del món de la música, que conten les seues experiències dins d’un panorama excloent per a elles. El grup valencià que ha inventat el seu propi estil de la fusió de reggae, ska, funk i hardcore, no es conforma amb fer música. També fa política d’una manera activa i conscient. Esta vegada ha decidit plasmar la realitat social que viuen les que treballen en la música mitjançant el documental Las que faltaban. Parlem amb dues de les components de la banda, Vera, que s’ha encarregat de la coordinació de la peça audiovisual i de la direcció de les entrevistes, i Bárbara, que ha col·laborat en el guió i contactant a les entrevistades.

Com va sorgir la idea del documental Las que faltaban?
V: Va ser en la furgoneta de Mafalda, on passem moltes hores. Parlàrem de que ens molaria vincular el que estem dient en les lletres i les coses que defensem en una cosa més tangible. En realitat, se’ns va ocórrer arran d’un videoclip d’Aspencat, que incorpora unes entrevistes, i ens paregué super interessant. Parlàrem sobre possibles temàtiques, com ara l’autogestió o les dones en els escenaris, i al final col·lectivament decidirem fer açò.

Quin era l’objectiu de fer este documental?
B: el primer era visibilitzar el que estava passant, perquè ho sabem però no se’n parla prou.
V: evidentment l’objectiu era visibilitzar que hi ha dones, les problemàtiques que viuen en els escenaris, ja que no només és complicat estar-hi, sinó també les coses que es viuen. I arran d’això, va sorgir també la problemàtica de les dones trans, que està totalment invisibilitzada en el nostre panorama. A més, hem assolit un objectiu que no ens havíem ni tan sols proposat, el fet de crear una xarxa de dones per tot el territori, i ara tenim contacte amb dones per tot arreu.

Ens hem adonat que hi ha molta desinformació entorn al tema trans dins del propi feminisme
Extragueu alguna conclusió general del panorama musical després de fer el documental?
V: Allò obvi ja estava clar, perduren les discriminacions, el masclisme, i la transmisogínia. Però hi ha coses que encara així m’han cridat l’atenció, com les preguntes sobre les dones trans que estaven plantejades per a les dones cis. Es feren, però no s’han tret perquè ens n’adonarem que no ens interessava el que havíem de dir les dones cis sobre este assumpte. En general ens hem adonat que hi ha molta desinformació entorn al tema dins del propi feminisme. En esta qüestió encara ens queda molt de camí per fer. Una altra cosa cridanera sobre el documental és el fet que moltes de les integrants dels grups que hem entrevistat són membres de grups relativament joves que ja s’han format amb dones i homes des de l’inici. En els grups amb més anys de trajectòria és estrany trobar una dona, i si la trobes, com és el cas d’altres de les entrevistades, moltes vegades són les líders dels seus projectes, és a dir, muntaren la banda elles. Vull ser positiva i, encara que el masclisme i el patriarcat estiguen tan vius encara i ens facen tant de mal, potser això vol dir que comença a normalitzar-se la presència de dones en els grups de música. 
Som moltes dones i ho anem a petar

B: Jo he vist que estem molt més apoderades del que pensàvem. Fent les entrevistes me n’he adonat que hi ha coses que no ens parem a parlar, però en juntar tot eixe material, que ho diu tot, veig que hi ha moltíssima gent, que som moltes dones i ho anem a petar.

V: Hi ha una connexió, encara que tu no coneixes a una dona, parleu d’eixe tema i llavors es genera el vincle. És brutal, s’establix un altre tipus de relació. I qualsevol pot parlar de la seua experiència, vinga d’una assemblea, d’un grup, o d’on siga.

Pense que la màgia està en saber renovar-se i estar en contacte continu amb els agents socials

Este documental deixa entreveure que dedicar-se a la música i a l'activisme alhora és possible. Com porteu esta doble funció?
V: Tampoc és una doble funció… Moltes vegades pot ser contradictori perquè el temps que invertixes en el projecte musical et resta temps que podries dedicar a un altre tipus de projectes polítics. Parlant amb altres companys i companyes del panorama, sabem que ens passa a totes les músiques que tenim interessos d’este tipus. Al final cadascuna fa el que pot. El que pense és que no hi ha que desvincular-se dels moviments socials, perquè en estos anys hem aprés que Mafalda no és més que un altaveu, un acompanyant del procés històric i/o polític que estiga tenint lloc. I pense que la màgia està en saber renovar-se i estar en contacte continu amb els agents socials, perquè és el que fa que el discurs seguisca viu i et manté en els peus en terra. 
B: sí, encara que no estigues físicament, és important saber què estan fent, quins projectes hi ha, i si es pot ajudar d’alguna manera des del nostre projecte musical.

Pel fet d’estar en la indústria musical, s'enfronteu a contradiccions en l'exercici de la vostra professió?
V: Per a mi és una contradicció continua, perquè estem en un món capitalista, masclista, competitiu al màxim, on les prioritats, els llenguatges i els codis la major part de les voltes no ens representen en absolut, però és el que hi ha. Fem balança i volem estar ahi perquè el nostre projecte ens motiva, perquè paga la pena i connectem amb la gent que l’escolta, que li agrada la nostra música i amb la que també compartim idees. Per això seguim, és molt bonic poder viure-ho. 
B: Jo crec que cal destruir des de dins, i si no ens haguérem clavat en la boca del llop, no podríem.

Podeu ser un altaveu per a determinades lluites, com ho és Las que faltaban, de quines altres formes aprofiteu eixa capacitat en Mafalda?
V: Sempre tractem d’informar-nos del que passa en els llocs on toquem i transmetre-ho. Per exemple preguntem si tenen protocol d’agressions o si hi ha detinguts polítics o manifestacions, i tractem de donar difusió en l’escenari i per xarxes. És a dir, visibilitzar certes problemàtiques “aprofitant” la nostra capacitat d’arribar a la gent...
B:També contribuïm amb les samarretes i les bosses, que hem fet gràcies al documental. Tota la pasta va per a projectes feministes o caixes de resistència per a causes repressives.

Hem canviat alguns trossos de lletra que parlava sobre les prostitutes i els seus drets

I també a través de les lletres, no?
B: Clar, el projecte en si és un altaveu. No fem una altra cosa que queixar-nos de tot.
V: I les lletres estan en continua transformació, en plan este any hem aprés açò, molaria incorporar-ho al següent disc.
B: Durant l’última gira, hi ha gent que ens ha dit ‘aneu amb compte amb esta lletra, reflexioneu sobre el que heu escrit’. I hem pensat, ostres...sí. I hem canviat alguns trossos de lletra que parlava sobre les prostitutes i els seus drets. Al final és un aprenentatge continu, fins i tot de les lletres que ja estan fetes, però van canviant. Anem creixent, l’any passat no haguérem escrit les lletres que anem a escriure ara per al següent disc.

I parlant de ser un altaveu de lluites, també heu participat en l'himne de la vaga feminista del 8 de març. Com arribareu fins a perrea hacia la huelga, i com ha sigut l'elaboració del tema?
V: Una de Tremenda Jauría ens contactà i ens digué si volíem participar, que ho estaven organitzant en Madrid.
B: No podíem dir que no, era impossible. Crearem un grup de Whatsapp i parlàrem per a no repetir-nos en les lletres, perquè érem cadascuna d’una punta.Hem gravat cadascuna en la nostra ciutat i després s’ha unit tot.
V: I ha quedat molt bé. La base l’han fet les de Tremenda Jauría, i la mescla i la coordinació també. Nosaltres hem aportat la nostra part. Ha sigut curro sobretot de gent de Madrid.

Aneu a fer vaga laboral, de consum, de cures i/o estudiantil, el 8 de març?
B: Ens han convidat a un acte i no pense anar. Jo de vegades faig la vaga de cures, però no només el 8 de març, quan toca.
V: Home és que el nostre treball és Mafalda, no anem a tocar segur. Ja fa molt de temps que vull fer vaga de cures. Estic pensant de fer-la, però per a sempre! [riu]. No, però no faré res, aniré a la mani i ja està. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Entrevista La Poderío
Entrevista La Poderío “Desde fuera se romantiza la maternidad, y aunque es bonita, siempre hay millones de dudas”
Escuchar a Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999) es verdad, belleza, elegancia y emoción; un culto a la música que trasciende a la herencia o a la tradición. La música de Rita es disfrute y amor sincero hacia el cuarto arte. Un regalo.
Música
Kaparrak “Runba abstraktua egiten dugu eta norberak interpreta dezala”
Aretxabaletako Kaparrak taldeak euskarazko abestiak egitea finkatu du bere helburuen artean eta “harriduraz” hartu du Alex Sarduiren parean jarri dituen polemikak
Música
Madame Birrots “Emakumeok ez dugu izan beharrik super onak musika sortzeko"
Baztango taldea emakumez bakarrik eta euskaraz osatuta dago, eta gizonek ez dituzten agertokietan eskakizun bat dagoela dio. Landa eremutik eta ikuspegi feministatik mintzo dira.
Ibex 35
Ibex 35 Las retribuciones de los grandes empresarios multiplican por 118 lo que ganan sus trabajadores
Los directores y ejecutivos de Inditex, Banco Santander, Iberdrola, Indra, CIE Automotive y otras empresas del Ibex 35 multiplican por cientos de veces los sueldos medios de sus empleados.
Que no te cuenten películas
Comunidad El Salto Suscríbete a El Salto y llévate seis meses de regalo a Filmin
Estas navidades, haz posible que El Salto llegue más lejos con sus contenidos críticos y llévate de regalo medio año de Filmin. Y si ya tienes Filmin, suscríbete a El Salto y regala el acceso a esta plataforma a quien quieras.
Catalunya
Derecho a la vivienda La “revuelta de las llaves” echa a andar con tres huelgas de alquileres en Catalunya
Tres promociones de vivienda deciden ir a la huelga de inquilinos, una de las medidas defendidas por las manifestaciones del 13 de octubre y el 23 de noviembre en Madrid y Barcelona para hacer frente a los alquileres impagables.
Galicia
Economía ¿Quién lidera el negocio del eucalipto en Galicia al que Altri quiere sumarse?
El estallido social que ha producido el intento de la multinacional Altri y la Xunta de instalar una nueva celulosa en Galicia abre la necesidad de poner el foco en el sector forestal, donde se encuentran algunas de las mayores fortunas del Estado.
Inteligencia artificial
Inteligencia artificial Los creadores rechazan las licencias ampliadas para el uso de sus obras en la IA: “Es un genocidio cultural”
El Real Decreto para regular la concesión de licencias colectivas ampliadas para la explotación masiva de obras protegidas por derechos de propiedad intelectual para el desarrollo de modelos de Inteligencia Artificial recibe un rechazo generalizado.

Últimas

Personas sin hogar
Personas sin hogar Encierro en el Ayuntamiento de Granada para reclamar albergues para las personas sin hogar
Decenas de activistas exigen tratar, en el Día Internacional de los Derechos Humanos, con la alcaldesa de la ciudad sobre la necesidad de medidas urgentes ante la gravísima situación de las personas sin hogar en plena ola de frío.
Opinión
Tratados UE-Mercosur, el acuerdo que acabará con el modelo de agricultura europeo
Toda la producción agroalimentaria familiar, de pequeña escala y que desarrollan la economía local va a salir perdiendo, sea en Europa o los cuatro países latinoamericanos.
Siria
Siria Israel bombardea la transición siria
Mientras el nuevo gobierno del país intenta proyectar legitimidad dentro y fuera de sus fronteras, el ejército sionista expande su control del territorio en los Altos del Golán, y Europa congela miles de solicitudes de asilo de personas sirias.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda La moratoria del ‘escudo social’ no ha servido para impedir tres de cada cuatro desahucios
Un redactado poco claro, que deja libertad a los jueces para saltarse la moratoria, limita su alcance. A pocas semanas de su fin, organizaciones de vivienda piden que sea mejorada, ampliada y convertida en permanente.
Baleares
Memoria histórica Acuerdo en Baleares entre la izquierda y el PP para no derogar la ley de memoria histórica
El Govern ya no buscará los apoyos de la ultraderecha en los presupuestos ni cumplirá con uno de los puntos más calientes del programa, como era la derogación de la ley de memoria democrática.
Más noticias
Tribuna
Tribuna El día después del derrocamiento de Al Asad en Siria
El pueblo sirio ha sufrido lo indecible en los últimos años en sus aspiraciones de soberanía y de liberación. La pregunta ahora es ¿cómo se va a reconfigurar el reparto de poder en Siria y en la región?
Tren de alta velocidad
Explotación laboral Huelga en Iryo para los días clave de Navidad: “Solo queremos que respeten el Estatuto de los Trabajadores”
CGT convoca paros los días fuertes de estas vacaciones para, antes de comenzar a negociar un convenio propio, conseguir el abono de dietas a la plantilla de tripulación y el cobro del plus de nocturnidad.
Estados Unidos
Estados Unidos Detenido el presunto autor del asesinato de un CEO: “Parece que tiene mala voluntad hacia las corporaciones”
El presunto asesino del director ejecutivo de UnitedHealth, Brian Thompson, ha elogiado en un manifiesto a Unabomber, el terrorista de la derecha estadounidense que en los 80 cometió varios atentados con fines políticos.

Recomendadas

Siria
Rojava El rompecabezas sirio que estalló en Alepo
El nuevo escenario sirio se ha gestado bajo la intervención implacable de Turquía, patrocinadora del Ejercito Nacional Sirio y otros grupos yihadistas que libran la guerra de Erdogan contra el pueblo kurdo.
Cine
Ramón Lluis Bande “Asturies tiene sin construir el relato de su tiempo revolucionario”
El cineasta Ramón Lluis Bande entiende la memoria histórica como un “camino de exploración formal infinito” y de reflexión sobre el propio lenguaje cinematográfico “en relación con la realidad, la historia, el arte y la política”.
Fondos buitre
Madrid Ecosol, la cooperativa agroecológica que lucha por sobrevivir al desalojo del fondo buitre Élix Rent
Este gigante inmobiliario, que ya ha logrado hacerse con la práctica totalidad del edificio que alberga el proyecto, se niega a renovar su contrato de alquiler ya que busca rehabilitar el inmueble y alquilarlo a precios desorbitados.
Siria
Siria Cuando el miedo a la deportación es real: obligados a volver a Siria
Turquía lleva mucho tiempo deportando a los refugiados sirios. Aunque intenta justificar sus prácticas ante la comunidad mundial, estas vulneran el derecho internacional.