El Diluvi llança un video feminista pel 25N, en primícia a La Directa i El Salto

El grup de l'Alcoià presenta en un breu documental la campanya #iTuSolsTu, on dones músiques han versionat la seua popular cançó feminista en vuit llengües diferents. 

El Diluvi 1
Foto: Pau Anmorsigol
Aquesta peça s'ha treballat en col·laboració amb La Directa País Valencià

publicado
2018-11-25 12:00:00

El Diluvi, el grup de reggae, cúmbia i mestissatge mediterrani alacantí s'ha acomboiat amb vuit grups de dones o liderats per dones per llançar una campanya de reivindicació feminista en diverses llengües a les xarxes i als mitjans de comunicació. La Directa i El Salto llencem en exclusiva un mini documental de la campanya #iTuSolsTu que a comptat amb les vuit veus de Clàudia "Key Day", les Sey Sisters, Ses, Huntza, Núria Jaouen, Herbamora, Alidé Sans i Eixam, reservat per publicar arran del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere. Flora Sempere, vocalista del grup, explica que: “si la campanya serveix per a empoderar, donar valor o ajudar a lluitar a cap dona, nosaltres feliços”.

Les artistes han versionat, sobre la base original, la popular cançó feminista dels de l'Alcoià "I tu, sols tu", inspirada en versos de Maria Mercè Marçal, i des de mitjans d'octubre han anat llançant setmanalment a les xarxes i a diversos mitjans de comunicació de l'estat les versions en aranès, castellà, gallec, basc, asturià, aragonès —pendent—, anglès i francès, fins arribar a aquesta versió documental, reservada pel 25 de novembre.

La campanya vol reivindicar les dones als escenaris, però no només: "L'objectiu és buscar la sororitat entre dones diferents, de territoris diferents i sensibilitats diferents, i reivindicar-les sobre tots els escenaris (de la vida)", expliquen des d’El Diluvi, que volen subratllar també la col·laboració no monetària entre els diversos grups per ajudar a donar a conèixer formacions femenines arreu de l'Estat, que a més canten en diverses llengües.

De fet, la idea va nàixer quan el grup va descobrir que un centre ocupacional havia versionat la seua cançó en llengua de signes: “Ens va agradar molt i vam pensar que podíem fer una campanya a gran escala utilitzant les llengües de l’estat que estan minoritzades, a les quals volíem donar protagonisme, i el castellà”, explica Flora Sempere. Després va sorgir la oportunitat de fer-ho també en anglès i francès: “No és un projecte tancat, la idea és que a poc a poc es vaja completant en més llengues”, declara Andreu Ferre, membre del grup. “Trobe que ha sigut molt bonic i pense que indirectament hem creat una sororitat entre les companyes que estan damunt els escenaris”, diu Flora Sempere.

En aquest sentit, la vocalista de Huntza, Uxue Amonarriz, que n'han fet la versió en basc, explica que de seguida van voler participar en el projecte perquè «serveix com a eina per conèixer-nos entre companyes i reforçar l'agermanament. Al final, crec que ha estat una una experiència enriquidora per a totes i esperem que sigui un altre gra de sorra en el procés d'empoderament de les dones» de la que tant parla la cançó. D'altres com, Alidé Sans, cantautora de la vall d'Aran, i qui n'ha fet la versió en aranès, en destaca que, a més, les versions posem de manifest la riquesa de les nostres llengües.

En les diferentes versions, el videoclip original de la cançó també ha sigut modificat per a incloure imatges més actuals i adaptades al territori de la versió en qüestió: “Pensem que es una forma de reflexir que el feminisme està en tots els llocs, que les coses segueixen avançant, que cada vegada hi ha més presència d’aquesta consciència feminista”, diu Sempere. No obstant això, el grup té clar que la música és un vehicle, un acompanyament, però que el moviment feminista necessite molt més: “Fa falta també una deconstrucció real per part dels homes i un empoderament real per part de les dones”, defén Andreu Ferre, “fins que això no passe, no n’hi hagen unes bases polítiques reales i individualment no facem coses que repercuteixen col·lectivament, la societat feminista és una proposta que encara està en camí”.

Versión original:
Versió en castellà:
Versió gallec:
Versió aranès:

Versió basc:

Versió asturià:

Versió francès:
Versió anglès:

Nou disc més reivindicatiu que mai, a la primavera

Amb el mateix esperit de revolta, El Diluvi llençarà un treball nou a la primavera que promet ser una revolució del seu ja conegut folk festiu, ara més arriscat, amb lletres que apel·len a la construcció de la col·lectivitat, a ajudar-se mútuament i al "junteu-vos" de Joan Salvat Papasseit i musicat per Ovidi Montllor. Seguint amb l'Ànima (2017 CC), i l'Alegria (2015 CC) que tant els caracteritza, i títols del seu darrers discos, El Diluvi explica que ha madurat i que aniran un pas més enllà també en sonoritats. Segons avancen, el nou treball juga amb nous llenguatges musicals, i inclou influències del folk anglosaxó i mexicà, tot flirtejant amb l'electrònica.

0 Comentarios

Destacadas

Crímenes del franquismo
El Caso Cipriano Martos: la verdad de un hombre bueno

Cipriano Martos habría cumplido hoy 76 años. Murió cuando no había llegado a los 30 en el Cuartel de Reus, donde estuvo retenido durante 21 días. La versión oficial dijo que él mismo ingirió el contenido de un cóctel Molotov. Es uno de los crímenes del franquismo sobre los que la Ley de Amnistía desplegó un velo de impunidad.

Deportes
Ángel Cappa: “El fútbol sigue perteneciendo a la clase obrera”

El entrenador argentino Ángel Cappa analiza el contexto político que rodea al partido más importante y extraño del fútbol argentino de clubes en las últimas décadas. Un River Plate-Boca Juniors que se juega esta tarde en Madrid.

Vox
Enfadados con todo: Vox y la masculinidad
18

¿Qué pasa con los hombres para que encuentren en la derecha radical un nicho de confianza? ¿Qué dice o hace la ultraderecha para conectar con un votante masculino?

Últimas

Arte
Arte contra la nueva autoridad democrática

Difícil de encasillar, la propuesta artística de Democracia combina la acción directa, el lenguaje publicitario y herramientas de variadas disciplinas para poner en solfa el poder y las relaciones de dominación.

Minería
Crónica de una ecologista en la junta de una multinacional minera
Una activista contra la megaminería se introduce en la junta de accionistas de Atalaya Mining y se ven obligados a escuchar sus reivindicaciones.