Memoria histórica
Trencar el silenci, desmuntar el mite, dignificar Florencio

Elena Solanas recupera la història robada del seu oncle, Florencio Pla Meseguer, l'últim maqui del País Valencià, popularment conegut com La Pastora, qui va ser víctima del relat criminalitzador del franquisme que va utilitzar la seua malformació genital congènita per convertir-lo en un monstre
 Florencio Pla
Florencio Pla, foto cedida por Elena Solanas
30 abr 2023 06:00

Elena Solanas ve d'un silenci antic i molt llarg; d'una família a la qual la por va portar a alçar murs de mutisme, secrets i només algun murmuri al voltant de la misteriosa figura d'un germà de la seua àvia; de la resignació com a única opció que durant anys va condemnar a tres generacions a no saber, a callar, a no preguntar. Al silenci, sempre el maleït silenci.

Han passat 19 anys des que, en 2004, farta de desconéixer la seua història familiar, Elena Solanas va dir ‘basta’ i va començar a picar portes, a buscar, a preguntar. La seua lluita ha anat «prenent forma», però no cessarà fins a poder trencar el silenci que li va robar part de la seua història. Aqueixa és la seua batalla: “Desxifrar l'enigma familiar”, al mateix temps que visibilitza la veritat, fa justícia i situa la figura del seu oncle en el lloc que mereix perquè “la seua memòria perdure per sempre en aquest tros de món”.

Solanas no perd ocasió per a pronunciar el nom complet del seu oncle: Florencio Pla Meseguer. En el seu honor va començar a referir-se a ella mateixa com una “guerrillera de la història, de la veritat, de la memòria” i, com a mostra de no desmereixer en absolut el càrrec autoatorgat i, per descomptat, en honor a Florencio, va escriure Florencio Pla “La Pastora”. La dignitat robada (Sembra Llibres, 2023).

“Florencio es mereixia ser posat al lloc que li pertoca, ser tractat com una persona i no com un mite”, escriu la seua neboda

“Florencio es mereixia ser posat al lloc que li pertoca, ser tractat com una persona i no com un mite”, escriu la seua neboda, que assegura que la seua voluntat no és una altra que “llançar una mica de llum sobre l'ocorregut, enviar el missatge de que no podem callar, projectar per fi que Florencio Pla Meseguer era una persona; una persona que es va veure involucrada en ser maqui, ser mite, ser personatge, ser l'home del sac”.

Florencio Pla Meseguer és un entre tants amb una història silenciada per contar. Últim maqui del País Valencià, popularment conegut com “La Pastora”, va ser una entre tantes víctimes del franquisme; un entre tants supervivents de l'Espanya “més negra i fosca”. No va ser un criminal. Encara que tampoc va ser un heroi. Va ser, en paraules de l'historiador Raül González Devís, “un veritable supervivent, una persona que resistí a la incomprensió, a l'aparell repressiu, als anys de soledat, a la presó i, fins i tot, al relat oficial i mediàtic”.

Reconeix Elena Solanas que, quan va començar a investigar sobre la biografia del seu oncle, estava “súper preparada” per descobrir la vida d'un criminal. Al cap i a la fi, així ho havien descrit els pocs que presumien de ser portadors d'una veritat que, amb els anys, s'ha demostrat absurdament falsa. “No m'he trobat ningú que me’n digui una paraula lletja”, insisteix una vegada i una altra la seua neboda, que somriu en contar que els qui ho van conéixer coincideixen en recordar-ho com una “bona persona, noble, treballador, una mica tímid”, que en alguns moments de la seua vida es va veure atrapat en una profunda soledat.

A Solanas li feia “por” que les generacions que la succeïren oblidaren la seua lluita per reconstruir els passos de Florencio. Que el seu esforç s'esvaïra en un “vam tindre una tieta que buscava alguna cosa d'un avantpassat”. Que, de nou, la vertadera cara del seu oncle quedés relegada a la negror. La seua idea, conta, era “deixar un testimoniatge escrit a la família del recorregut i què s'havia aconseguit”.

Tan sols unes pàgines que donaren compte del seu llegat familiar. La seua participació en el documental No s’apaguen els estreles i la intervenció de Xavi Sarrià van convertir una desena de pàgines en un llibre: “Elena, crec que aquesta història hauria de veure la llum, crec que és molt important el que estàs fent”, la va animar el cantant i escriptor. Uns deu dies després, va acabar el manuscrit en el qual encaixaven gran part de les peces del seu particular “puzle”, que va haver de “reconstruir peça a peça amb retalls de records i converses” que guardava en el cor des que era xicoteta. Sembra Llibre va donar l’”ok” i Florencio Pla “La Pastora”. La dignitat robada va començar a convertir-se en realitat.

“La memòria històrica necessita dignitat”, defensa l'autora de Florencio Pla “La Pastora”. La dignitat robada. I, després de posar negre sobre blanc la història robada de la seua família, el triomf aconseguit és digne de celebració: “Quan a casa s’espolsin els àlbums de fotografies antigues i tornin a veure la llum aquelles fotos envellides o es tornin a llegir aquelles cartes escrites a mà, es podran afegir comentaris carregats d'orgull i enyorança als protagonistes d'aquells documents”.

La història

Al febrer de 1949, la Guàrdia Civil va detindre, va torturar i posteriorment va executar a Francesc Gisbert Prades, marit d'una de les propietàries de la masia de la Pastora –a quatre quilòmetres de la Pobla de Benifassà–, després de descobrir la seua vinculació amb els maquis de la zona. Florencio, que des de 1943 treballava per a Gisbert i havia intercedit perquè els guerrillers entraren en contacte amb ell, no va tindre alternativa. Es va convertir en un més dels 600 integrants de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó.

“Jo preferia morir d'un tir que no de tortures, perquè a l'amo que tenia jo el mataren i li arrancaren els testicles la Guàrdia Civil i conforme altres que, enclavant amb canyes davall les ungles, els van deixar desfets, jo per quedar-me així preferia morir d'un tir, per això em vaig ficar en guerrilles”, explicava anys més tard el propi Florencio a un documental.

La història de Florencio Pla Meseguer és, en paraules d'Elena Solanas, la “història de la Pastora que hi ha en totes les cases”. “Aquest llibre és de mils de Pastores que estan a tot arreu. De mil silencis. Vull que serveixi de mirall per moltes històries, per encoratjar a aquella gent que té ganes de parlar, però els fa por, no saben per on anar, pensen que lo seu és ridícul o els fa vergonya”, reivindica.

Quasi diàriament, rep telefonades de persones que, després de saludar-la, li passen el telèfon als seus pares. Solanas s'emociona en relatar que molts d'ells només són capaços de donar-li les gràcies. Aquells que troben les paraules li demanen que continue lluitant: “Em diuen que soc la seua veu; que no em deixi acovardir; que si algú em diu que el que conte és mentida, no és veritat perquè ells ho han viscut”.

Solanas esmenta un cas concret. El dia anterior en què atén El Salto per videotrucada, li va cridar una dona. “Segueix endavant –li va animar–. Jo havia deixat de buscar al meu avi, perquè veia que era inútil, i m'has donat forces per no defallir”. Per a ella, “aquesta és la fita d'aquest llibre: que aquesta noia seguirà buscant al seu avi”, que, tots aquells familiars de víctimes de la multitud d'eines repressives del franquisme, “seran retornats al lloc que els pertoca”. La mateixa història que els va convertir en monstres els tornarà la condició de “persones que es van enfrontar a un moment dur i extraordinari del nostre passat recent”. “Que no guanyi el silenci i la por”, sentencia.

Un monstre fabricat

Florencio Pla Meseguer va nàixer l'1 de febrer de 1917 al mas de la Pallisa, al terme municipal de Vallibona, amb el nom de Teresa. Una malformació genital congènita i el desig dels seus pares d'evitar-li el servei militar, pel temor instaurat després de les tragèdies de les guerres de Cuba i el Marroc, determinaren que fora batejat com a dona. Condemnat a una identitat de gènere que no era la seua, Florencio va aprofitar la seua adhesió a la guerrilla per a tallar-se els cabells, adoptar vestimenta masculina i fer-se anomenar amb el sobrenom de Durruti.

No obstant això, poc abans de convertir-se en maqui, va ser víctima de la crueltat d'un grup de guàrdies civils, amb el tinent Mangas al capdavant. Després d'acorralar-ho al mas de la Pastora, l’obligaren a mostrar-los els seus genitals. “Tenien curiositat per saber com una pastora era meitat home i meitat dona. Jo els havia venut tords, als sometents, i ells van comptar la meua anomalia a la guàrdia civil. El tinent Mangas va fer cas omís de totes les regles i em van fer despullar, fins que van assaciar la seua curiositat. I quan van acabar, em van dir: ‘Bueno, a hacer bondad’. I vaig sentir molta ràbia, molta impotència”, relatava Florencio la humiliació a una entrevista a El Temps.

Des dels seus inicis, la lluita d'Elena Solanas va sobrepassar la mera investigació històrica per convertir-se en una batalla a ultrança per “curar una ferida oberta” i dignificar la figura de Florencio Pla Meseguer. Per humanitzar-ho. Per contrarestar el relat que, amb el setmanari Per què i El Caso com a insignes propagadors de falsedats, va construir el personatge de la cruel, criminal i monstruosa Pastora, “con rasgos hombrunos” i dona amb una “patológica sed de crímenes”. Per callar, d'una vegada per sempre, a tots aquells que van cridar “¡Viva la Guardia Civil, que ha atrapado a la Pastora, mujer de bajos instintos, fea, mala y pecadora!”.

Solanas pugna per erradicar el discurs que “el tractà despòticament com a hermafrodita” i “posar fi a la morbositat que això comporta”. “S'han dit moltes mentides sobre ell. No pot ser que de les fal·làcies en facin una realitat que no és. És mentida que la família el va rebutjar o que la mare el va fer treballar amb les ovelles per evitar que fos apallissat per les seves dues germanes. No es pot quedar el relat franquista sobre ell que es va amplificar durant els anys seixanta en mitjans com El Caso i Interviú en què el descrivien com una dona lèsbica cruel, monstruosa. Com un criminal (…). Quina crueltat i quantes mentides que ha imposat el poder. Ni Teresa, ni Teresot, ni Tereseta, ni el terror del Caro. Ja n’hi ha prou”, denuncia.

Recuperar la seua figura

L’any 1960, Florencio va ser detingut a Andorra, on sobrevivia des de 1956 com a pastor i dedicat a la compravenda de tabac. Va ser traslladat per la Guàrdia Civil a la Seu d'Urgell per ser interrogat i, vint dies després, va ingressar a la presó de Lleida i, posteriorment, a la de Tarragona. Finalment, el 30 de maig d'aqueix mateix any, el van tancar a la presó cel·lular de dones de València.

Després de ser sotmés a dos consells de guerra, a Tarragona i València, va ser condemnat a dues penes de 25 anys de presó pels atracaments de l’Ametleral de Paüls i els Reguers, en el primer, i a pena de mort en el segon, acusat sense proves de 29 assassinats a les províncies de Castelló i Terol. Aquesta última sentència va ser commutada per 30 anys de presó.

Les arpes de la persecució i la repressió de què va ser víctima Florencio van atrapar sense remei la seua família. Una de les seues germanes, Vicenta Pla Meseguer, va ser acusada al costat del seu marit, Juan José Roig Nadal, de rebre i ocultar al seu domicili “en tres ocasions diferents” durant desembre de 1948 a uns bandolers acompanyats per Florencio. Malgrat que anys després es va demostrar la falsedat d'aquestes acusacions, la falta de proves no va impedir que foren condemnats a dos anys, tres mesos  i quinze dies de presó.

La mateixa nit que van detindre a la germana de Florencio, la Guàrdia Civil va interrogar la seua filla de 10 anys, que no és una altra que la mare d'Elena Solanas. Asseguda durant tota la nit a una cadira al menjador de casa de l'alcalde de Castell, per qui havien estat denunciats els seus pares, les úniques paraules que els agents van obtindre d'aquella xiqueta van ser un valent “no ho sé” repetit fins a quedar-se sense alé.

“S'ha dit que la família no volíem saber res d'ell, que ho havíem repudiat”, s'entristeix Solanas, però no tarda a corregir que aquestes afirmacions són “absolutament falses” i han sigut formulades per persones “amb poques ganes de conèixer-ne la veritable història”, “ànsies de protagonisme” i una particular obsessió per “continuar usant les fal·làcies per interès propi”.

Quan la neboda de Florencio va començar la seua lluita per dignificar als protagonistes del seu arbre genealògic, mai abans s'havia escoltat la seua versió. Ningú s'havia preocupat per conèixer la família de Florencio. Lamenta que estan “acostumats a rebre”, a sentir-se “molt atacats i agredits”, però la publicació del llibre ha servit per a “començar a viure amb una mica més de tranquil·litat”. “Ja ningú em qüestiona”, celebra la seua victòria.

Florencio va passar 17 anys de la seua vida a la presó, fins que al juliol de 1977 li va ser concedit l'indult. Va fixar la seua residència a Olocau, a la casa d'un funcionari de presons amb qui havia forjat una gran amistat. L'1 de gener de 2004 la seua mort va ser inscrita amb el nom de Florencio Pla Meseguer, perquè en la dècada dels 70 va realitzar els tràmits pertinents per a canviar el seu nom i que se'l reconeguera legalment la seua identitat masculina.

Diuen que va morir feliç, seré, tranquil.

Després d'abandonar la presó, Florencio no va tornar a veure la seua família. Conscient del seu sofriment a causa del relat criminalitzador construït per la premsa de l'època i, per intentar protegir-los, va prendre la decisió d'evitar qualsevol tipus de contacte i passar desapercebut.

Elena Solanas mai va conéixer el seu oncle. Va començar a buscar retalls de la seua biografia pensant que havia mort a 1990. La ràbia i la tristesa s'apoderen d'ella quan explica que la primera pista de la seua investigació la va portar a descobrir que Florencio havia mort al 2004, precisament el mateix any que va començar a treballar per revelar la seua història. “Quan vaig saber que ens havien mentit, que ens havien fet creure que mon tio estava mort, vaig sentir, molt metafòricament, que em van arrancar el meu cor. Se'm va quedar un dolor. Saps quan et donin una cop de puny en l'estómac?”, rememora.

Li havien furtat la seua història. Part de la seua identitat. Havia de recuperar-la. I, encara que Elena Solanas mai va conéixer personalment a Florencio Pla Meseguer, no dubta ni un instant què li diria si el tinguera davant: “Que l’estimo i que estic molt orgullosa d'ell, per com era, per bona persona, per lluitador. Que soc qui soc perquè vinc d'on vinc”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Memoria histórica
¿Quien dijo miedo? Las mujeres de la red Ponzán
Una vez más, el protagonismo es para los hombres de la red. Hoy seguimos a todas aquellas mujeres, que haciendo lo mismo no aparecen en las crónicas.
Portugal
Portugal Cuando los campesinos portugueses tomaron la tierra… y la contrarrevolución se la despojó a tiros
Tras el 25 de abril de 1974 una ola de ocupaciones agrícolas impulsó en Portugal una profunda reforma agraria que los gobiernos socialistas y conservadores tardarían más de una década en desmontar.
Portugal
Memoria histórica 50 años del 25 de abril: la reforma agraria
Cuando se cumple medio siglo de la Revolución de los Claveles este catedrático y corresponsal de prensa en Portugal entre 1974 y 1975 relata una de las caras menos conocidas de este proceso histórico: la reforma agraria.
Represión
Represión La Policía detiene por segunda vez en 2024 al portavoz del SAT, Óscar Reina
La Policía Nacional ha detenido al Portavoz del Sindicato Andaluz de Trabajadores, Óscar Reina, durante la mañana del jueves en Navarra. El líder del SAT es uno de los sindicalistas que más detenciones acumula dentro del Estado español.
Sindicatos
1 de mayo Cargas policiales mandan a una persona de 70 años al hospital en el 1 de mayo de Castelló
Desde CGT Castelló anuncian que tomarán medidas legales por las provocaciones y agresiones sufridas por los diferentes cuerpos policiales que han actuado en las cargas.
Francia
1 de mayo La policía carga violentamente contra la manifestación de CGT en París y detiene a 45 personas
Las cargas policiales extremadamente violentas, de la unidad BRV-M, dejaron decenas de heridos. Según CGT en la manifestación participaron más de 50.000 personas.
Derecho a la vivienda
Elecciones catalanas El futuro de la regulación de los alquileres en Catalunya se juega el 12M
El decreto que regula los alquileres de temporada que lanzó el Govern era la pieza que faltaba para que funcionen los topes de los precios. Pero la norma debe ser revalidada con los votos socialistas y convergentes, que se han opuesto a la medida
PNV
CLIENTELISMO El Ayuntamiento de Bilbao coloca como interventor al cuñado de Josu Erkoreka por libre designación
Juan Mari Aburto explicó que Mikel Astorkiza, pareja de una hermana del vicelehendakari, “es el único candidato que cumple con los requisitos del puesto” para el control y fiscalización interna de la gestión económico-financiera.
Arte contemporáneo
Artivismo Lara Ge: “A través de la práctica creativa nutrimos el espacio comunitario”
Ideadestronyingmuros desarrolla temas sobre feminismo, alternativas de vida al capitalismo y también sobre movimientos migratorios, con una fuerte posición transfronteriza.
En el margen
Francisco Godoy Vega “El ojo del blanco es como el ojo de Dios: es abstracto, es superior y puede verlo todo”
Doctor en Historia del Arte, Francisco Godoy Vega forma parte del colectivo de arte colaborativo Ayllu. Este activista antirracista aborda las consecuencias del supremacismo blanco. En 2023 publicó el libro ‘Usos y costumbres de los blancos’.

Últimas

El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Eventos
Evento Un Salto al periodismo del futuro: súmate a nuestro primer evento para estudiantes y jóvenes profesionales
El viernes 10 de mayo, El Salto organiza una jornada de periodismo joven para profundizar en temas clave, nuevos lenguajes y formatos, desde un enfoque eminentemente práctico.
Formación El Salto
Formación El Salto Fotoperiodismo y movimientos sociales: Una mirada a las luchas desde abajo a través de un objetivo
La Escuela de Periodismo Crítico de El Salto ofrece su primer curso presencial, en el que abordaremos, de la mano de nuestros fotógrafos, cómo plasmar a través de la imagen movilizaciones y resistencias.
Opinión
Opinión El debate europeo… contaminado
Hoy más que nunca necesitamos abrir un debate europeo que supere los lugares comunes y el regate corto porque es mucho lo que nos jugamos.
Opinión
OPINIÓN Snt from my ihpone
Sobre la serie de Richard Gadd se han dicho muchas cosas desde que se estrenó hace apenas tres semanas, ya ha recibido elogios, pero sobre todo críticas. Muchas con ánimo de cancelación.
Más noticias
Opinión
OPINIÓN Snt from my ihpone
Sobre la serie de Richard Gadd se han dicho muchas cosas desde que se estrenó hace apenas tres semanas, ya ha recibido elogios, pero sobre todo críticas. Muchas con ánimo de cancelación.
Reducción de jornada
Laboral Los convenios colectivos del País Vasco tienen la jornada anual más baja y los de Canarias, la más alta
La jornada anual varía muy lentamente desde que el Ministerio de Trabajo tiene una serie histórica, apenas 22 horas desde 2001. El País Vasco aventaja en 49 horas a esa media estatal en los convenios colectivos firmados.
1 de mayo
1 de mayo La transición ecosocial y frenar el genocidio de Palestina, ejes de la clase trabajadora de Bilbao
En una ciudad acostumbrada a buscar consensos y apartar las siglas abrazando un eslogan común y caminar detrás de una sola pancarta, hoy es el día de sacar pulso, ondear bandera propia y tomar la Gran Vía, el Arenal y la plaza Santiago.
1 de mayo
1 de mayo “Nuestro mundo, en el que cabemos todas, es la única alternativa”, reivindican desde el 1M Interseccional
Por cuarto año consecutivo marchan, de manera festiva y sin incidentes, colectivos del sindicalismo social de toda la región madrileña en el Día Internacional de las y los trabajadores.

Recomendadas

Laboral
Laboral Xavier Minguez: “Ni la rabia contra la empresa ni el orgullo de éxito de una huelga son solo tuyos”
Xavier Minguez es profesor de psicología social y análisis de resolución de conflictos en la UPV/EHU y ha realizado para el sindicato ELA la investigación ‘Un acercamiento psicosocial a la huelga’.
Genocidio
Fairouz Qasrawi “En Alemania, si eres pro-palestino, harán todo lo posible por intimidarte”
Aliada incondicional de Israel, Alemania es uno de los países donde más se están persiguiendo las protestas contra el genocidio en Gaza. La palestina Fairouz Qasrawi, aporta una panorámica de cómo se vive la represión y la censura en el país.