Infraestructuras
La Molt Alta Tensió: Necessitat o especulació?

Una cicatriu de 86 kilòmetres de cablejats cus 16 municipis del nord de Castelló, des de Morella fins a Almassora. Es tracta del nou projecte de Xarxa Elèctrica per a consolidar l'autopista elèctrica a l'Estat espanyol que interconnecte els mercats europeus

Linea molt alta tensió
El cablejat està a menys de vint metres de construccions en alguns trams Ester Fayos María Mora

Clara Ros i Ricardo Pérez són advocats a València. Part del seu temps lliure el passen a una masia als Ibarsos, poble situat en el terme municipal de la Serra d’en Galceran, en la comarca de la Plana Alta. Els pins i les roselles són alguns encants que van captivar a aquests dos valencians. El murmuri de la natura es confon amb les vibracions d’unes torres elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT) que poden assolir els 70 metres d’altura. Una cicatriu de 86 kilòmetres de cablejats cus 16 municipis del nord de Castelló, des de Morella fins a Almassora. Es tracta del nou projecte de Xarxa Elèctrica Espanyola per a consolidar l’autopista elèctrica a l’Estat espanyol.

La línia de Molt Alta Tensió forma part dels projectes d’inversió del Pla Junker de la Unió Europea, entrat en vigor l’any 2015. Aquest pretén reduir el deute públic generat durant la darrera crisi econòmica. Una de les vies per a aconseguir l’objectiu és millorar la sostenibilitat energètica europea, mitjançant la construcció de línies de 400 kV i interconnectant els mercats energètics europeus. «La idea és unir Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim amb una autopista elèctrica», assegura Asier Merino, membre de la plataforma No a la MAT Comarques Castelló i veí de Vilafamés. La finalitat és produir energia renovable amb aerogeneradors i plaques solars al nord d’Àfrica i a l’Orient Pròxim i distribuir-la a Europa. Tanmateix, Merino critica la inexistència de cap organisme que assegure que no es genere energia nuclear, una energia popular a alguns països europeus com França.

A la interconnexió d’Europa i Àfrica, s’afegeix el propòsit de transportar els excedents d’energia europeus. Antonio Turiel, científic titular en l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i autor de diversos articles sobre la MAT, explica: «El propòsit era que França, amb el seu gran potencial elèctric basat en l’energia nuclear, pogués exportar els seus excedents energètics no tant a Espanya, com a Portugal i el Marroc». La MAT serveix ara per a distribuir també els excedents espanyols al nord d’Europa i a Àfrica. «Per a això, necessita que les seues branques arriben per tot arreu de l’Estat», matisa Turiel.

La tensió pot arribar fins als 420 kV. No obstant això, es tracta d’un cablejat de doble circuit, per tant la xifra de kilovolts s’apropa a 800.

Almassora, Castelló de la Plana, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Vall d'Alba, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Culla, La Torre d'En Besora, Benassal, Vilafranca, Ares del Maestrat, Castellfort, Cinctorres i Morella són els setze territoris castellonencs per on passa una part de la construcció de l’autopista elèctrica, segons el Butlletí Oficial de l’Estat. La línia de Molt Alta Tensió té una potència de 400 kV, el doble que la línia d’alta tensió (220 kV). A causa de la complexitat de la xarxa, «és normal que es produeixen variacions de tensió, tot i que això es controla molt estrictament per a evitar-lo. Però són inevitables variacions significatives de la tensió, que en moments puntals poden ser grans». Per tant, la tensió pot arribar fins als 420 kV. No obstant això, es tracta d’un cablejat de doble circuit, per tant la xifra de kilovolts s’apropa a 800.

En l’àmbit de la legalitat, segons l’informe Camps electromagnètics i salut pública, elaborat per experts i amb la participació del Ministeri de Sanitat i Consum, els camps elèctrics han de respectar la mitjana d’1 kV/m en habitatges situats a pocs metres de les línies d’alta i mitjana tensió. «En llars construïdes a unes desenes de metres del cablejat, els valors registrats presenten nivells de menys de 30 V/m», segons s’indica. Per a les línies de Molt Alta Tensió no existeix cap llei que determine el principi de precaució, és a dir, la quantitat mínima de metres que s’ha de respectar entre les torres i les vivendes.

La cicatriu de les linies de molt alta tensió travessa setze municipis castellonecs.

No obstant això, els informes de les plataformes contràries a l’autopista recomanen que una línia de Molt Alta Tensió ha de construir-se, com a mínim, a 400 metres de distància d’una població i a 200 metres quan es tracta d’una casa rural, respectant així la legislació de les línies d’alta i mitjana tensió. Asier Merino adverteix: «La línia em cau a 50 metres de la meua casa, però ningú m’ha comunicat res, perquè no es troba en el meu terreny». Xarxa Elèctrica Espanyola no ha volgut pronunciar-se al respecte, malgrat les insistències a través de cridades telefòniques i dels correus electrònics enviats. 

La MAT a Brussel·les

La línia de Molt Alta Tensió no respecta algunes de les directives de la Unió Europea, com la relativa a «l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient». Aquesta iniciativa en construcció de Xarxa Elèctrica Espanyola conviu amb les línies de mitjana i alta tensió preexistents. Així doncs, «el projecte presentat no contempla l’acumulació d’impactes derivats d’ambdues línies que discorren en paral·lel i s’entrellacen en alguns punts», segons l’informe que ha presentat Clara Ros a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les.

La construcció de la MAT comença en les zones més despoblades i s’erigeix tram a tram. L’objectiu és aconseguir una ciutadania desmobilitzada i desinformada

L’advocada critica els interessos especulatius d’aquesta empresa, ja que la construcció de la MAT comença en les zones més despoblades i s’erigeix tram a tram. «L’objectiu és aconseguir una ciutadania desmobilitzada i desinformada». Així mateix, s’incompleix la Directiva 2011/927UE, referida a la possibilitat dels afectats a participar en la presa de decisions abans d’aprovar l’autorització del projecte. «En cap moment de la seua tramitació s’ha sol·licitat la participació ni s’ha efectuat una consulta directa als afectats ni als veïns dels municipis perjudicats», es descriu a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La Plataforma va presentar aquestes queixes el 16 de novembre de 2016.

Conseqüències medi ambientals i per a la salut

Els estudis de Xarxa Elèctrica Espanyola conclouen que els camps elèctrics i magnètics generats per les línies d’alta tensió no suposen un risc per a la salut pública, en particular no incrementen el risc de cap tipus de càncer. Josep Vicent Martí, director general de Salut Pública a la Generalitat Valenciana i coordinador de Sanitat Ambiental, explica que els camps radiomagnètics procedents dels cables d’alta tensió es classifiquen en el grup 2B, el qual «és possible que siga cancerigen, però no és probable ni segur, per tant encara hi ha dubtes».

Tanmateix, «les anàlisis combinats dels estudis epidemiològics sobre l’associació entre exposició a freqüències extremadament baixes (d’alta tensió) i la leucèmia infantil han reforçat l’evidència d’una associació», tal com dedueix l’informe Possibles efectes dels CEM, Radiofreqüències i Microones sobre la salut humana, del Comité Científic de la Unió Europea. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer exposa a l’informe Non-ionizingradiation, part 1, que existeix una relació directa entre exposició a camps electromagnètics i diverses afeccions a la salut com el càncer infantil, la leucèmia, els tumors cerebrals, l’Alzheimer, l’escleroses lateral amiotròfica, danys a l’esperma i a la cadena d’ADN.

Tanmateix, hi ha incongruències en la determinació de les malalties. L’investigador Antonio Turiel senyala que els problemes per a la salut de les línies de MAT semblen estar associats més aviat amb la tendència a la concentració a l’aire d’aerosols i partícules en suspensió, que acaben afectant els pulmons de les persones que viuen a pocs centenars de metres de les línies de MAT. Hi ha relativament poca evidència mèdica a aquest aspecte, i aparentment poc interés per a aprofundir més en la qüestió.

El traçat de la línia MAT afecta espais de la Xarxa Natura 2000, la xarxa ecològica més gran del món, segons el Consell Europeu

Turiel considera l’impacte paisatgístic «important». Malgrat que per a la construcció de la MAT, es desforesta una zona al voltant de la línia, «el risc d’incendi creix considerablement, en part per què el manteniment de les veredes ha de ser molt estricte però moltes vegades no ho és tant per qüestions econòmiques. La flora es veu afectada directament per la desforestació requerida per la vereda, i la fauna podria patir els efectes associats a l’acumulació d’aerosols i partícules en suspensió, però sent honests, l’impacte ambiental d’una línia de MAT és més petit que el d’una autopista».

El col·lectiu Ecologistes en Acció descriu que el traçat «afecta espais de la Xarxa Natura 2000», la xarxa ecològica més gran del món, segons el Consell Europeu, com els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) de l’Alt Maestrat i Serra d’en Garceran. Els LIC’s són zones que contribueixen a restaurar l’hàbitat natural, els ecosistemes i la biodiversitat. A més a més, són recollides per la directiva 92/43 de la Unió Europea, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Les torres de Molt Alta Tensió, juntament amb el seu cablejat, també perjudiquen una Zona d’Especial Protecció per a les Aus, la ZEPA de l’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana. En aquesta zona es protegeixen diversos amfibis, aus, invertebrats, mamífers, peces continentals i rèptils.

Per a les línies de Molt Alta Tensió, no existeix cap llei que determine el principi de precaució, és a dir, la quantitat mínima de metres que s’ha de respectar entre les torres i les vivendes

Cal destacar que el poble de Vilafamés està declarat Bé d’Interés Cultural i «la construcció de la línia tindrà un enorme impacte negatiu sobre el patrimoni i l’entorn medi ambiental», segons el col·lectiu ecologista. Asier Merino comenta que malgrat que el transport pot ser d’energies renovables generades al nord d’Àfrica i a l’Orient Pròxim, «el que guanyes produint aquesta energia, es perd amb els efectes contaminants del transport». En aquesta línea, Xavi del Senyor recorda que la seua força política, en companyia de Compromís, va presentar una Proposició no de Llei (PNL) per a paralitzar la iniciativa elèctrica. Aquesta va ser aprovada en maig en la Comissió d'Energia, Turisme i Agenda Digital celebrada al Congrés, encara que va comptar amb els vots en contra del PP, així com de l'abstenció de Ciutadans. La proposta va ser presentada per Marta Sorlí, diputada al Congrés per Compromís, i Ángela Ballester, de Podem, el 27 de juliol de 2016, per tal d'instar a la paralització, a obrir un nou període d'al·legacions i a exigir al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient que avalue l'impacte ambiental. 

En quant a possibles solucions, Alfons Pérez, enginyer tècnic en electricitat, que ha participat en l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) com a investigador activista, defensa la remunicipalització de la distribució elèctrica i la recuperació del control de l’energia per part de la ciutadania. Així doncs, en el cas de les línies de Molt Alta Tensió, “cal centrar-se en les xarxes de distribució locals, que passen pels pobles afectats, així com millorar-les i avaluar qui les governa”, com una solució per a aconseguir el projecte energètic que li convé a l’Estat. Aquesta distribució local suposaria un model de transformació energètic que disputaria l’hegemonia de les grans empreses elèctriques. L’enginyer tècnic assegura que aquesta proposta podria generar més autonomia. En efecte, ja existeixen diversos projectes que propugnen per la remunicipalització energètica, com Xarxa per la Sobirania Energètica, que està formada per associacions, col·lectius i ciutadans i ciutadanes del territori català. La xarxa treballa mitjançant trobades presencials que se celebren de forma periòdica i també a distància.

LA MAT ÉS NECESSÀRIA?
Aquest projecte genera opinions molt diverses. Segons Antonio Turiel, «l’objectiu d’aquestes xarxes no és tant afavorir la distribució domèstica d’electricitat, sinó el transport internacional. El benefici, doncs, pels espanyols és tènue».

El portaveu i regidor de Castelló en Moviment a l’Ajuntament de Castelló coincideix amb Turiel. Xavi del Senyor apunta que no existeix una demanda que faça necessària la construcció d’aquesta autopista elèctrica. En canvi, el portaveu de Ciudadanos a Castelló, Vicente Vidal, considera que la MAT és un projecte favorable i útil per a la ciutadania, «però s’han de tindre en compte les al·legacions de la població».

La MAT de les comarques del nord de Castelló no és un projecte aïllat, sinó que forma part de tota una autopista elèctrica que vol recórrer tot l’Estat espanyol. Asier Merino prediu que la línia de Molt Alta Tensió continuarà per tot el Mediterrani. No obstant això, assegura: «la mobilització serà un impediment per als interessos especulatius de Xarxa Elèctrica Espanyola». Xavi del Senyor afegeix que per a frenar el projecte és «fonamental que la gent tinga la informació, perquè la gent tinga el poder». Així mateix, defensa que la solució «implica valorar l’energia solar, les renovables i l’autoconsum, penat amb impostos i taxes amb l’objectiu de mantenir el sistema». Clara Ros conclou: «Clar que volem llum, però no a qualsevol preu. És un atemptat contra el patrimoni de Castelló, que és la natura». 


 


Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Infraestructuras
Infraestructuras La lucha contra el TAV emerge en la jornada de reflexión vasca por la unión entre Iruñea y Gasteiz
Más de 3.000 personas reclaman en Altsasu una alternativa que es dos mil millones de euros más barata, aprovecha las vías existentes y permitiría mejorar la circulación de trenes de mercancías y de Cercanías
Infraestructuras
Infraestructuras públicas La Junta y el Gobierno se enfrentan por el mérito del metro de Sevilla borrando el legado de la lucha vecinal
Pedro Sánchez y Juanma Moreno inauguran la nueva infraestructura buscando anotarse el tanto de un proyecto elaborado entre ambas administraciones mientras borran de golpe los años de lucha vecinal para que esta infraestructura se hiciese realidad.
Ecología
OPINIÓN Operación Urdaibai: pagar con dinero público algo que ya lo es
El Diputado Foral de Infraestructuras, Carlos Alzaga, explica la intención de comprar las parcelas de Astilleros de Murueta SA y costear la descontaminación de las instalaciones
Lawfare
Justicia a la derecha Pedro Sánchez no está solo: estos son los precedentes a su caso de ‘lawfare’
El presidente del Gobierno aseguraba en su carta que el suyo era un caso de lawfare “sin precedentes”. Lo cierto es que esta estrategia de judicializar la vida política se ha enraizado durante los últimos años.
Lawfare
Guerra judicial Las izquierdas brindan el apoyo unánime a Sánchez que él les negó durante la era del ‘lawfare’
Todos los partidos con representación en el Parlamento y ubicados a la izquierda del PSOE, también los soberanismos, han mostrado sus posiciones públicas en solidaridad con el acoso mediático y judicial contra el presidente del Gobierno.
Política
Lawfare ¿Qué decisiones puede tomar Pedro Sánchez tras amagar con dimitir?
Tras el anuncio del presidente, se abren varias posibilidades que no se resolverán hasta el lunes: ¿Una moción de confianza? ¿La convocatoria de elecciones? ¿Un cambio de marco? ¿Dimitir y dar el salto a la presidencia del Consejo Europeo?
Opinión
Opinión Cuando la mierda nos come
El panorama mediático se ha convertido en una amalgama de espacios a cada cual más insano. Basura fabricada por gabinetes ultras, aceptada por jueces afines y amplificada por pseudomedios de propaganda regados con dinero público. Hay que pararlo.
Medios de comunicación
Opinión ¿Y qué esperabas, Pedro?
Los gobiernos de derechas llevan años alimentando con dinero público a sus medios afines que esparcen bulos y manipulan sin que el Gobierno haya hecho nada para evitarlo.
Sanidad pública
Ribera Salud Hospital del Vinalopó: el último rehén de la privatización del PP valenciano
La vuelta del PP al gobierno valenciano ha supuesto un balón de oxígeno para la principal beneficiaria de la privatización sanitaria, que mantendrá la concesión de Elx-Crevillent a pesar del malestar social.

Últimas

El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Eventos
Evento Un Salto al periodismo del futuro: súmate a nuestro primer evento para estudiantes y jóvenes profesionales
El viernes 10 de mayo, El Salto organiza una jornada de periodismo joven para profundizar en temas clave, nuevos lenguajes y formatos, desde un enfoque eminentemente práctico.
Antifascismo
Antifascismo en Roma 25 de Abril, día de ‘La Liberazione’
El movimiento antifascista celebra el fin de la ocupación nazi con una demostración de poder en las calles de Roma.
Más noticias
Portugal
Portugal Cuando los campesinos portugueses tomaron la tierra… y la contrarrevolución se la despojó a tiros
Tras el 25 de abril de 1974 una ola de ocupaciones agrícolas impulsó en Portugal una profunda reforma agraria que los gobiernos socialistas y conservadores tardarían más de una década en desmontar.
El Salto Twitch
El Salto Twitch La Catana 2x06, comunicación política y campaña
Nos preguntamos cómo la carta de Pedro Sánchez atraviesa un momento político y electoral que se estira desde las generales, pasando por elecciones gallegas y vascas, para cristalizar en unas catalanas y europeas que van a marcar nuestro imaginario.
Derechos Humanos
Libertades y derechos Amnistía Internacional acusa al Estado de no investigar casos graves de violación de los derechos humanos
El informe anual de esta organización de derechos humanos denuncia “la persistente falta de rendición de cuentas por las violaciones de derechos humanos cometidas por el Estado español”.
Portugal
Memoria histórica 50 años del 25 de abril: la reforma agraria
Cuando se cumple medio siglo de la Revolución de los Claveles este catedrático y corresponsal de prensa en Portugal entre 1974 y 1975 relata una de las caras menos conocidas de este proceso histórico: la reforma agraria.
Medio ambiente
Minas en Andalucía La sinrazón de los vertidos mineros al Guadalquivir
Se cumplen 26 años del vertido minero desde la Mina de Aznalcollar al Río Guadiamar en abril de 1998. Ahora, los nuevos proyectos de vertidos mineros desde las minas Cobre-Las Cruces y Aznalcóllar-Los Frailes vuelven a poner en peligro la zona al no haber tenido en cuenta las características del lugar.

Recomendadas

Derechos reproductivos
Luciana Peker y Cristina Fallarás “El aborto se ha apartado del relato feminista porque genera consenso”
Las periodistas Cristina Fallarás y Luciana Peker forman parte del grupo motor de una campaña europea que quiere blindar el derecho al aborto mediante una iniciativa ciudadana que necesita un millón de firmas para llegar a ser debatida.
Música
Música Aprendiendo filosofía con el punk patatero de La Polla Records
Los cáusticos esputos lanzados por Evaristo en las canciones de La Polla Records contenían materia adecuada para hablar de filosofía política en el instituto. Así lo entiende el profesor Tomás García Azkonobieta, autor de ‘La filosofía es La Polla’.
Pensamiento
Kristen Ghodsee “Necesitamos soluciones que podamos llevar a cabo sin la ayuda del Estado”
Esta escritora y etnógrafa estadounidense explora experiencias utópicas del pasado y del presente en su último libro ‘Utopías cotidianas’ (Capitán Swing, 2024).