“Volem saber ‘on estem’ per acabar de definir com anem i cap on volem anar”

"Construïm feminismes des de la cultura popular" va ser el lema baix el qual la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València va coordinar l'espectacle de torres humanes, a la manifestació del passat 8 de març a València. Mar, Amaya i Anna, ens expliquen la necessitat d'analitzar des d'una perspectiva feminista la realitat que es viu dins del context muixeranguer per, si cal, transformar-la.


Comissió Feminista Jover Muixeranga 3
Entrevista a algunes de les integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga, a la seu de la colla. Gabriel Rodríguez

publicado
2018-03-29 09:01:00

L'espenta feminista de l'últim any no ha passat inadvertida en el si de les tradicions populars, on l'esforç per a combatre els masclismes s'està traduint, a poc a poc, en formes més horitzontals i igualitàries d'entendre i disfrutar de les festes i expressions culturals. El reviscolament de les colles muixerangueres al País Valencià també s'ha vist marcat per aquest esperit transformador, que es va començar a cristal·litzar a principis d'any amb la configuració de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València.

Anna, Amaya i Mar són tres de les 16 dones que formen part d'aquest nou projecte i ens han explicat en què consisteix per a elles introduir la perspectiva de gènere en el context muixeranguer. La Comissió va coordinar l'alçament de la torre humana durant la manifestació del passat 8 de març a València; però, més que establir-se com un òrgan de representació de les dones que fan muixeranga, les seues integrants volen començar analitzant i actuant entorn de les realitats que es donen dins la seua pròpia colla.

La Jove Muixeranga de València [que va nàixer al 2014] començà l’any 2018 creant la primera Comissió Feminista dins d’una colla muixeranguera. Qui ho fa i d’on parteix la idea d’encetar aquest nou projecte?
Anna: Dins la colla ja hi havia moltes inquietuds i estava eixa llavor. Per exemple, es van fer tallers d’autodefensa feminista i diguem que hi havia un moviment amb sensibilitat feminista. En la festa que vam fer per a la inauguració de la nostra seu, es va proposar fer un protocol contra agressions masclistes. Arran d’això va eixir la idea de la comissió i un grup de persones vam començar a donar-li un poc de contingut i a llançar-ho en forma de Comissió Feminista. El que volíem era promoure i difondre el feminisme i les tasques feministes dins la colla.

Quines tasques pretén desenvolupar la Comissió en la quotidianitat de la colla? Quins són els seus objectius a curt i a llarg termini?
Amaya: Ens hem configurat fa molt poc temps, aleshores, el primer de tot és crear un poc de xarxa entre nosaltres -que existia de manera informal amb els tallers d'autodefensa feminista-, però donant-li un cos més formal, com una comissió i un espai de treball. Des d'eixe espai de treball el que es vol és elaborar un protocol contra les agressions sexistes, en el cas de que es donen dins de la colla, és a dir: En el nostre esdevenir de colla, què hauríem de fer.

Un altre dels objectius que tenim molt prioritari és fer una anàlisi de la realitat. Potser és del que més ens interessa, perquè volem saber ‘on estem’ per acabar de definir com anem i cap on volem anar. Hem tingut només 3 o 4 reunions de la Comissió, però sí que hem demanat assessorament extern per a veure com encaminar els nostres objectius. Ens volem posar a treballar en acabar aquest protocol i en fer eixa anàlisi de la realitat de veure si dins del nostre propi col·lectiu n'hi ha pràctiques que no ens agraden i com aportar eixe element transformador des de la perspectiva feminista. Però per a poder fer-ho, hem de saber on estem. Per tant, el nostre treball és molt intern i el nostre objectiu és formar-nos per a poder situar-nos, no només nosaltres de manera autònoma, sinó també comptant amb les altres companyes i companys de la colla. Volem treballar en una formació continuada i generar eixos espais de treball i de debat, interns en la comissió i amb la colla en general.

No ens plantegem una colla només de dones o només d’homes; som una colla mixta i tot el món tenim un paper dins d’ella.

Les muixerangues són una expressió popular tradicionalment practicada per homes, però on, en termes generals, les dones s’han anat introduint des de la creació de la Nova Muixeranga d’Algemesí. Quins punts de referència heu pres d’esta colla?
Mar: Un any abans, el Ball dels Locos -de l’Olleria- ja havia introduït a la dona en la seua colla i en el 97’ la Nova (Nova Muixeranga d’Algemesí) va fer el pas de seccionar-se de la Blava (Muixeranga d’Algemesí, la tradicional) per tal de generar una altra colla amb uns altres objectius, una altra manera d’organitzar-se i introduint a la dona com a peça fonamental. Nosaltres hem arribat assumint aquest fet com una cosa normalitzada. No ens plantegem una colla només de dones o només d’homes; som una colla mixta i tot el món tenim un paper dins d’ella.

Amaya: Seria estrany, potser, en el moment en què va nàixer la Nova -i per això és tan important-, [perquè] les dones no estàvem molt presents en la muixeranga. Però a partir de què ho feren amb eixa valentia, a partir d’eixe moment: ara ja és un fet normal. Cap de nosaltres podríem imaginar una muixeranga només d’homes per la societat en què vivim en aquests moments, però fins i tot a nivell tècnic muixeranguer per la complementarietat que això suposa, que et permet arribar molt més enllà conjugant els valors de cadascú i les aptituds de cadascuna. Però sense dubte és referencial la Nova en eixa qüestió.

Comissió Feminista Jover Muixeranga 1
Algunes de les integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València durant una jornada d'assaig. Gabriel Rodríguez

Per a la creació de la vostra comissió, us heu fixat en algun altre moviment o associació amb cert recorregut en la vessant feminista que siga propera a altra festa popular?
Anna: Realment no ens hem fixat molt en festes populars, ni en la figura de la dona dins de les festes populars. Més bé ens hem fixat en la feina que han fet els col·lectius en introduir comissions feministes per tal de transformar la realitat. Crec que ens entenem més com una feina interna dins d’un col·lectiu, que com a la figura de la dona dins de la cultura popular.

Amaya: És el nostre punt de partida perquè és l’àmbit en el qual treballem -nosaltres fem muixerangues i és el nostre col·lectiu-, però en cap cas nosaltres hem nascut d’un conflicte o ens trobem en una situació similar a la dels muixeranguers de la Blava, en el moment en què es va fundar la Nova. [...] És una feina que naix des d’un col·lectiu d’afinitat que vol sumar eixa perspectiva feminista i transformadora. En principi, pensem que el que voldrem no és que la dona tinga més protagonisme, però això ens ho hauràs de preguntar d’ací a uns anys, quan hagem fet l’anàlisi de la realitat que vivim i ens posem a treballar. Tenim moltes ganes de fer això perquè sí que tenim unes intuïcions i unes expectatives, però no sabem si la realitat ens dirà el mateix que nosaltres intuïm.

Per què heu decidit crear la Comissió com a espai no-mixt? Per què una Comissió Feminista i no una colla feminista o “de dones”?
Amaya: La nostra manera de fer no serà crear una colla “de dones”, perquè ni hem nascut per això, ni pensem que hàgem de fer això. Sí que vam eixir juntes moltes dones de moltes muixerangues el dia 8 de març per una qüestió de visibilització, i va ser un repte molt concret i molt puntual. Però la nostra manera d’entendre la muixeranga i el perquè hem creat la Comissió no és eixa visibilització separada. El fet que siga una comissió no-mixta no és tant per a visibilitzar-ho cap a l’exterior, sinó pel tipus de feina que volem fer internament.

Mar: Per a nosaltres el fet muixeranguer es fa amb tot el món que vulga participar i nosaltres no volem fer una diferenciació per sexes a l’hora de fer muixeranga. [El que volem] és el treball intern de revisió i d’anàlisi dels nostres comportaments: Intentar veure com ens estem comportant, tant en l’estructura organitzativa, com a les festes i als combois, és a dir, com ens comportem per tal de portar a la pràctica les teories feministes i conviure totes juntes dins d’eixe marc.

Amaya: Després igual la realitat ens diu una altra cosa [...], com que cal que fem un esforç de visibilització molt més fort. Una peculiaritat -de més colles, però especialment de la nostra- és que en el tronc de la figura la gran majoria som dones. Sense contar la base i les primeres mans, si mires les fotografies de les nostres actuacions o dels nostres assajos, del primer pis cap a dalt, la majoria són dones. Però nosaltres volem anar més enllà. No és només la participació física, sinó [també] com ens situem, quins rols tenim, com ens repartim el poder, com participem, com convivim…

No és només la participació física, sinó com ens situem, quins rols tenim, com ens repartim el poder, com participem i com convivim

Molts dels col·lectius feministes de l’actualitat coincideixen en la necessitat de visibilitzar la situació de les dones i fan tasques per evidenciar el problema recolzant l’aplicació de taxes de ‘discriminació positiva’ o amb l’obertura d’espais no-mixts. En el context de les festes i tradicions populars, a vegades no s’entenen o no s’accepten aquestes reivindicacions que es fan des dels moviments feministes. Com cregueu vosaltres que es pot avançar en aquest sentit -de conscienciació- en el context de les tradicions populars? Quina tasca hauria de dur a terme una colla muixeranguera en particular?
Amaya: Nosaltres ens sentíem súper còmodes amb l’eslògan que van triar per a la pancarta de la manifestació: “Construïm feminismes des de la cultura popular”. I això com es fa? Doncs es fa, fent. No predicant, no només teoritzant; sinó aplicant. Nosaltres tenim assumit que una muixeranga és d’homes i dones, i no hem decidit que pujaran més dones i que més homes estaran abaix. Ho fem així perquè creiem que ho hem de fer així. Hi ha altres exemples que mostren que per a poder avançar, s’ha d’aplicar.

Mar: I també pense que analitzant-nos. Fent una anàlisi de com ens comportem i no assumint els comportaments hegemònics com una cosa normal, sinó qüestionant-nos-la constantment per saber si estem deixant un col·lectiu fora o estem fent-ho d’una manera que no ens està beneficiant com a comunitat.

Comissió Feminista Jover Muixeranga 2
Integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València. Gabriel Rodríguez

Pel que fa a la tècnica, per a la formació i l’equilibri de les torres humanes, la força suposa un element essencial. Quines altres aptituds, potser no tan adscrites generalment a la masculinitat i al ‘rol d’home’, són importants a l’hora de fer les acrobàcies?

Mar: Hi ha moltes habilitats que es necessiten, però per a mi una de les més importants és la confiança. Estem pujant a altures de quatre o cinc [pisos] i és fonamental la confiança de tota la colla per tal de permetre’ns poder pujar amb seguretat. I també perquè estem pujant a xiquetes i xiquets de cinc anys a eixes altures. Òbviament, l’equilibri i l’agilitat són fonamentals i després està el que suposa gestionar tota la colla: Capacitats de gestió, coordinació… i habilitats de treball en equip, sobretot.

Anna: També fem treball de cures amb la xicalla.

Amaya: Però, tècnicament, és el que deia Mar. No és una percepció tant de gènere, sinó que som complementaris. Aleshores, sí que hi ha posicions que, tradicionalment -o generalment-, per la complexió física han fet -o fan- més els homes, perquè en general reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho; però no vol dir que no puga haver-hi dones fent de base o de primeres mans. El mateix que en el tronc: Nosaltres pugem sobretot dones perquè treballem molt [tota la colla] en reduir el pes de les figures per a poder pujar-les més cap a dalt per com som nosaltres i pel tipus de gent que tenim. Però això no vol dir que no puga pujar un home d’alçador.

Mar: És una qüestió de la complexió física que tu tingues, que és allò que et va a condicionar on et vas a situar. Si eres baixet, o estaràs agafant peus o seràs alçador o alçadora; si ets més alt, seràs primeres mans… És habitual que hi haja poques dones altes, però en el nostre cas, per exemple, tenim una dona que és primeres mans i està fent la mateixa funció que un home, i si hi haguera més també les col·locaríem en eixe lloc.

Per a finalitzar, podríeu comentar un poc com va ser l’experiència del 8 de març. Repetiríeu?
Totes: Sí [risses]. Repetiríem més i millor.

Mar: Va ser molta faena, però també una experiència molt emocionant i que crec que ha generat uns vincles molt bonics entre les diferents colles. Ens ha apoderat moltíssim a totes, perquè moltes de nosaltres hem estat en posicions en què mai havíem estat i ens hem explicat unes a altres que és el que fem i com ho fem. Ha generat un espai de relació que esperem que continue.

Nosaltres dúiem eixa idea que ens havíem proposat, però després es va anar nodrint de les propostes de les altres dones

Com es va organitzar, concretament?
Anna: Se'ns va demanar des de l’organització de la vaga i la manifestació [Assemblea de la Vaga Feminista] si podíem fer una figura no-mixta en acabar la manifestació. Nosaltres vam dir que la faríem, però que la faríem amb més dones de més muixerangues i, a més, vam voler fer un bloc. Aleshores vam fer el bloc de dones muixerangueres, tabaleteres i dolçaineres -que és el que duia el lema “Construïm feminismes des de la cultura popular”- i des d’ahí ja vam fer la figura final. Abans vam fer un assaig, per al qual demanàvem omplir un formulari per veure quines eren les posicions que normalment es feien…

Mar: Clar. Si a nivell organitzatiu ja ens costa muntar les figures nostres, doncs és una tasca complicada, quan damunt no coneixes com són les altres persones, ni com ho fan, ni quina pràctica tenen, imagina. Per a nosaltres era important saber un poc d’on venien. Així montàrem l’assaig i estiguérem provant la figura del Remat de l’Alta de Cinc. La veritat és que van eixir molt bé les proves des del primer moment. Al final sí que plantejàrem fer una figura més participativa -que fou una Senieta amb ‘molts’ braços [la figura original es diu Senieta amb vuit braços] i el que volíem era, per una part, fer participar a la nostra xicalla i, per altra, que participaren quantes més muixerangueres millor.

Amaya: Va ser molt bonic perquè nosaltres dúiem eixa idea que ens havíem proposat, però després es va anar nodrint de les propostes de les altres dones. La veritat és que també van fer un gran esforç, perquè van vindre dones de la Marina Alta, dones de l’Olleria…Ens vam ajuntar moltes. I també ens va generar molts vincles amb les músiques, perquè la muixeranga, realment, no seria res sense la música i en aquest cas vam estar totes unides en això. S’ha creat eixe espai i eixe espai perdurarà; no per a treballar d’una manera continuada, però sí sabem que estem en contacte i que puntualment quan vulguem fer coses ja ens hem conegut.

0 Comentarios

Destacadas

Ganadería
Pastores de lobos

El lobo es el archienemigo histórico de la ganadería, pero existen formas de coexistir pacíficamente con este amenazado depredador. Es más, algunos ganaderos afirman que puede ofrecer beneficios económicos.

Guinea Ecuatorial
La vida en las fauces de la muerte
El autor hace una revisión histórica de los 50 años de independencia de Guinea Ecuatorial, a través de los regímenes de Macías y Obiang
Cine
La peste que nadie quiere oler
1

Menos mal que existe este cine que señala y hunde el dedo en la ranura para abrir una auténtica brecha en la verdad instituida, para desmontar el imaginario dominante.

El Salto TV
‘Cadenas globales de cuidados’, tercer programa de Periferias
El tercer episodio de Periferias se propone explicar cómo funciona una cadena en la que los trabajos de cuidados forman parte la parte invisible de la cadena de producción.
Migración
El Defensor del Pueblo investiga el “colapso” del sistema de citas para solicitar protección

El Defensor del Pueblo quiere conocer las medidas previstas para acabar con las largas esperas y condiciones que han de soportar los ciudadanos extranjeros que quieren iniciar los trámites para solicitar protección internacional en Madrid.

Últimas

Feminismos
Xenofeminismo: que florezcan un centenar de sexos

Cualquier teoría que haga de la “lo natural” una norma o un principio moral o político debe ser destruida. Llega el xenofeminismo, y va tomando fuerza. 

El Salto
El Salto gana cuatro galardones en los premios ÑH2018 a las revistas mejor diseñadas
El Salto es seleccionado entre las mejores revistas diseñadas de 2018 en los premios ÑH2018 obteniendo cuatro galardones