Les "noves masculinitats" perpetuen les desigualtats de gènere

Jokin Azpiazu, autor de Masculinidades y feminismo, reflexiona en la presentació del seu llibre al País Valencià sobre la caducitat de la masculinitat tradicional i els privilegis que continuen vigents.

Jokin Azpiazu en La Repartidora
Jokin Azpiazu presentant 'Masculinidades y Feminismo' en La Repartidora. Marta Navarro

Parlar d’homes sempre està de moda. Portem segles fent-ho. Però com ho fem? Alguna d’eixes formes ha permés anar cap a la millora social? És la masculinitat, per ella mateixa, un problema? Una cosa que és precís abolir, o transformar? Tenim clar, ni tan sols, què és? Parlem d’una masculinitat hegemònica o de moltes masculinitats? Des d’on hem de llegir-la? Quins efectes té la seua posada en pràctica?

Jokin Azpiazu és sociòleg i activista, i fa pocs dies va visitar el País Valencià per presentar el seu llibre Masculinidades y feminismo (Virus, 2017). Va estar en La Repartidora, al barri de Benimaclet, i també en la sisena Mostra del Llibre Anarquista de Castelló. Algunes de les preguntes anteriors trobaren resposta durant l'acte, altres, Azpiazu les deixa obertes per tal que troben resposta a través dels debats.

Ara sembla que el feminisme també està de moda. No portem segles, però, parlant-ne com un tema central. Potser per això ens costa esbrinar com ajuntar homes i feminisme dins d’una societat androcèntrica. Han de crear ells els seus propis moviments transformadors? estar sota el paraigua dels col·lectius feministes? o estar en contacte permanent amb ells?

Si el feminisme està de moda, el creixement dels nous relats masculins és espectacular. Prova d'açò és la pròpia història de Jokin, producte d'una adolescència a Ermua rica en col·lectius activistes feministes. El creixement de col·lectius i moviments que parlen de masculinitats és positiu però Azpiazu considera que pot tenir lectures contraproduents. En primer lloc, no són degudes a un esgotament de les lectures feministes sinó més aviat a la pressió dels col·lectius feministes i a la conseqüent necessitat dels homes de pensar-se a si mateixos.

Si les noves mirades parteixen de preceptes autocomplaents o victimistes, com moltes han vingut fent, no generen debat. És més, no trenquen amb els privilegis que posen als homes en una situació de poder i a la resta en una d’opressió. No hem d'oblidar que, en aquesta mirada cap a si mateixos, molts col·lectius s'han desconnectat dels debats i aportacions dels col·lectius feministes, fet que empobreix la perspectiva.

La pressió del moviment feminista ha aconseguit produir el rebuig social cap a la violència masclista més explícita, i així desprestigiar la masculinitat tradicional.

Jokin explicava que l’estereotip de masculinitat hegèmonica ja no és ”el premium”, perquè aquest és “massa caricaturesc: és un tipus violent, possessiu, que no plora ni expressa emocions marcades com a femenines, amb iniciativa”. En resumides comptes, és “un feixista, un Tejero”, bromejava el sociòleg. Precisament l’ideal de masculinitat més desitjat i el que es converteix en hegemònic és aquell que està invisibilitzat, perquè és el que permet perpetuar les quotes de poder.

La pressió del moviment feminista ha aconseguit produir el rebuig social cap a la violència masclista més explícita, i així desprestigiar la masculinitat tradicional. Encara que aquesta continua existint, la majoria de gent jove la rebutja, es sent més reflexada amb esterotips de masculinitat més complexes, més refinats, metrosexuals, com ara els futbolistes. Per tant, el canvi existeix, però de poc farà si només és estètic i manté el corpus d’actituds, valors, privilegis i costums de l’heteropatriarcat.

“És més fàcil i més còmode estar ‘en contra de’ que plantejar-se realment què fem”, diu Azpiazu. Si el discurs canvia però les pràctiques quotidianes es mantenen intactes, la capacitat transformadora dels col·lectius d’homes és mínima i, sovint, regressiva. Tracta d’esborrar la idea de que l’heteropatriarcat és un sistema sense cossos ni cares: potser els homes siguen també víctimes en tant que socialitzades amb aquest sistema, però també són culpables, corresponsables, perpetuadors, consentidors, etc.

Azpiazi recalca la necessitat de mesures dures, de repartiment de les tasques pràctiques, de pèrdua de privilegis -sempre seran les vertaderes fonts de disputes i desigualtats, però és on troba el canvi real. Sinó, es perpetuarà la situació de privilegi tant en l’esfera pública com en la privada, al mercat laboral i en les relacions sexo-afectives.

“Que tremole tot el cos”: amb aquesta metàfora del ball del twerking, Azpiazu expressa la constatació de diverses observacions que va trobar al llarg de la seua vida d’activista i investigador social. Els espais d’homes han de ser de confort (“per a ballar”), però també per a patir i fer-ne autocrítica, i no només patir en algunes parts còmodes pel nostre cos. Sovint els homes exposen de forma constant el seu rebuig explícit al masclisme, però són incapaços de prendre actituds i canviar els seus valors, i per descomptat estan lluny d'eliminar els seus privilegis.

Per al sociòleg, s’ha de fer una tasca per part dels col·lectius d’homes de dinàmiques d’humilitat i autocrítica a les anàlisis. Aquest treball, segons Azpiazu, només podrà realitzar-se mantenint comunicació constant amb els col·lectius feministes, sense pretendre que els donen les respostes. Del contrari, obligarien a les companyes a fer-se càrrec de trencar les seues cadenes i assumir les dels seus opressors.

Relacionadas

Feminismos
Feminismo andaluz sin domesticar
Desde una multitud de pueblos y ciudades se movilizaron buses, microbuses, coches y demás transportes para cantarle las cuarenta a quienes se adentraban en el Parlamento.
Masculinidades
Gillette y la mercantilización de las masculinidades
3

El anuncio de Gillette sobre las masculinidades tóxicas ha levantado airadas críticas y pasiones, pero la campaña abre también el debate sobre la cooptación y mercantilización del feminismo y las nuevas masculinidades por parte de grandes empresas.

Feminismos
Movilizaciones en todo el Estado tras la primera sesión de investidura

Los lemas “Ni un paso atrás en igualdad” y “Nuestros derechos no se negocian” se han trasladado de Andalucía a un centenar de ciudades en todo el Estado para mostrar el rechazo al acuerdo del PP con Vox para investir a su candidato en Andalucía.

Feminismos
Miles de personas se concentran frente al Parlamento de Andalucía en defensa de los derechos de las mujeres

En el mismo momento que Juan Manuel Moreno leía su discurso de investidura, más de ciento cincuenta colectivos feministas provenientes de todas las provincias andaluzas se han movilizado a las 12 horas frente a la sede parlamentaria en Sevilla. 

0 Comentarios

Destacadas

Empresas autonómicas de capital riesgo
CRM destinó 1,5 millones de euros a una empresa cuando un primo de Esperanza Aguirre entró en su accionariado

La empresa de capital riesgo madrileña Capital Riesgo Madrid perdió 1,3 de los 1,5 millones de euros que invirtió en la empresa textil Suprasport coincidiendo con la entrada de Esperanza Aguirre en el Gobierno de la Comunidad de Madrid.

Chalecos amarillos
“La protesta de los chalecos amarillos tiene que ver con la vida, la gente dice: ‘No conseguimos vivir así’”

Conversamos con la filósofa francesa Judith Revel sobre los chalecos amarillos franceses, los movimientos sociales que les precedieron durante esta década y cómo Foucault puede ayudarnos a entender estos tiempos.

Brexit
La propuesta de Theresa May fracasa, su gobierno sobrevive, y el Brexit sigue siendo un enigma

En la práctica, hay un motivo muy sencillo para que May haya sobrevivido la moción: Jeremy Corbyn es el líder de la oposición. La moción fallida de censura alimenta las posibilidades de un segundo referéndum sobre el Brexit.

Opinión
Cómo deshacerse de Vox rápidamente
2

A pesar de todas las diferencias entre el panorama político de España y Alemania, parece que ahora se ha encontrado un nuevo rasgo común: el surgimiento de un partido de extrema derecha.

Balcanes
Ha empezado: la protesta de Uno entre Cinco Millones en Serbia
1

Cuando el presidente ultranacionalista serbio Aleksandar Vucic dijo que no cedería ante las demandas de los manifestantes “incluso si hubiera cinco millones de personas en la calle” [Serbia tiene una población de siete millones], prendió la mecha.

Últimas

México
El perdón del Gobierno de Mexico a la periodista Lydia Cacho llega con 14 años de retraso

El Gobierno de México pide perdón a la periodista Lydia Cacho por la persecución, detención y tortura que sufrió en 2005 tras la publicación de su libro Los demonios del Edén, una investigación sobre las mafias de la trata y la explotación infantil en el sur del país.

Pueblos recuperados
La Audiencia Provincial confirma la sentencia a los pobladores de Fraguas

Los seis jóvenes condenados afirman que no pagarán la demolición del pueblo, por lo que la pena de cárcel podría ampliarse al año y cinco meses.

Refugiados
¿A qué huele un refugiado?
1

Los pabellones que todavía se mantienen en pie en el campo de concentración franquista de Montijo son un monumento (no reconocido) a la memoria de las víctimas de la represión fascista. Estos días, el bloqueo en el puerto de Barcelona del barco de Open Arms devuelve al presente la indignidad del trato degradante a los refugiados.  

Catalunya
Dos alcaldes y ocho activistas detenidos en una operación de la Policía Nacional en Girona

Los arrestos no han sido ordenados por el Juzgado de Primera Instancia número 4 de Girona, que lleva la causa, sino directamente por las fuerzas de seguridad españolas. Las acusaciones de desórdenes públicos están relacionadas con la ocupación de las vías del AVE durante el aniversario del 1 de octubre.