Feminismos
Els feminismes valencians han compartit avanços i reptes en el seu 40 aniversari

Els col·lectius feministes han celebrat el quaranta aniversari de les primeres jornades al País Valencià amb una setmana d'activitats que ha suposat la trobada de les diferents sensibilitats i alternatives generades en l'àmbit feminista. Tallers, debats, cicles de cinema, poesia i teatre han fomentat un entorn de reconeixement, visibilització i necessària sororitat entre diferents lluites, expressions i militàncies al llarg del feminisme.

Jornades Feminisme Valencia
Col•loqui sobre el documental 'Amanecerá y veremos'. Marc Chàfer García

publicado
2017-11-04 17:32

El moviment feminista s’ha retrobat en les Jornades Feministes del País Valencià celebrant el seu 40 aniversari amb multitud de xerrades, tallers, performances, cine i altres activitats. Les organitzadores desitgen que “vaja creixent i es celebre tots els anys”. El programa de les jornades ha acollit distintes problemàtiques al camp del feminisme (precarietat, grossor, polítiques públiques, ecologisme, economia, comunicació, veganisme, acció feminista, etc.). Ha constat d’una setmana sencera, des del dilluns 23 fins al diumenge 29 d’octubre, amb moltes i molt diverses activitats que han tingut molt bona acollida.

Un exemple ha estat el documental “Amanecerá y veremos. Mujeres protagonistas de paz en Colombia”, que rep el nom d’un proverbi colombià. Este emotiu llargmetratge revaloritza l'aportació de les dones al procés de pau a Colòmbia. Sota el lema “La pau sense dones no va” els col·lectius feministes van pressionar al president Juan Manuel Santos quan va iniciar els diàlegs amb les FARC per introduir l'enfocament de gènere com a principi transversal de l'acord de pau final.

I ho van aconseguir, no sense sacrificis: més de 140 líders socials han sigut assassinades des de principis d'any, fruit de les pressions dels grups paramilitars que han copat el terreny deixat per les FARC i pugnen per ocupar les economies il·legals i el control de les terres.

En aquestes jornades s’han reunit diverses generacions de dones, així com diferents perspectives feministes. Les activistes consideren positivament aquest fet, ja que ha permés aportar una major riquesa al debat i ajuntar l’experiència amb les noves formes de fer de col·lectius joves independents. Els ha servit per aprendre en la resolució de conflictes, coneixer-se i unificar el moviment.

Putes i feminisme

Un exemple d’això ha estat incorporar veus, com ara les de Belén Ledesma i Miel Guernika, que són treballadores sexuals. Elles mateixa s’han fet càrrec de construir el relat sobre la seua experiència laboral en la ponència ‘Putes i feminisme’, un fet que no és tan comú com els agradaria. Les dos han trobat en esta alternativa laboral la via per escapar de la precarietat dels treballs on els exigien moltes hores per un sou ínfim. Han hagut d’alliberar-se de treballar per a proxenetes i madames, sota les seues condicions i cedint una part dels diners que produïen.

Miel assegura que “hi ha masclisme en la prostitució i en tots els llocs”, però que elles són “part de la solució”. I remarca que “contradiccions tenen tots els treballs i tot el món ven el seu cos”. La clau, pensa ella, és amb quines condicions. En este cas, tant Belén com Miel han aconseguit funcionar d’una manera semblant a una cooperativa, autogestionant el pis on treballen i destinant un percentatge del seu sou a les despeses que requereix.

La seua relació amb alguns sectors del feminisme ha sigut complicada. Per a Belén l’abolicionisme és un dels moviments que més les reprimixen com a treballadores sexuals, i alhora un moviment que defensa valors amb els que coincideix, com acabar amb la trata. Finalment han trobat que el feminisme és un interlocutor per a què s’escolte la seua veu i Miel apel·la a la necessitat d’acabar “amb la trata i i l’explotació, sense pietat”, però en tots els àmbits, no només en la prostitució.

Sinèrgies per la no-normalitat

Donar veu a la diversitat de sentirs, col·lectius i lluites així com buscar sinèrgies van ser punts recurrents a les Jornades. Sota el paraigües del feminisme hi caben molts debats i punts de vista, no sempre confluents. Mariana Urueña, del Col·lectiu Lambda, tractà de recalcar aquesta mateixa idea: “El carrer es ample, el sistema ens prefereix desestructurades i fragmentades. Hem de trobar espais on conèixer-nos i reconèixer-nos”.

Obrir la sexualitat, flexibilitzar el gènere, generar i acceptar nous tipus de criança, en definiva abastir, no solament a totes les persones diverses, sinó també a les dissidents amb les normes coercitives. En paraules d’Alicia Tamarit, “açò és una lluita per defensar la no-normalitat, la unicitat de cadascuna de nosaltres”.

En les jornades també s’han tractat altres temes com ara el feminisme als mitjans de comunicació. La ràdio ha estat la protagonista en FemiMitjans, la taula que acollia les ponents del col·lectiu Dones i Prou i Enredadas de Ràdio Malva, Dones lliures i Futur és Hui de Ràdio Klara, i el fanzine Zorras Peligrosas. Totes elles fan activisme per a que el feminisme, marginat als mitjans convencionals, ocupe una part de l’espai comunicatiu. No tot van ser xerrades, també es celebraren tallers, rutes i concerts com els que protagonitzaren Leo Goikoetxea, Bárbara López i Vera Carrión, Marina en flames, la Clika Pika, i Làuder DJ al CSOA l’horta el dijous 26.

Relacionadas

Masculinidades
Porque otro hombre es posible

Es imprescindible nuestro cambio, el de los hombres, abandonar al ser agresivo y dominante que nos habita y dar paso a nuestro lado femenino, ese que llevamos dentro y que tanto reprimimos.

Brasil
Miles de mujeres indígenas marchan en Brasil por la defensa de la Amazonia

Mujeres de más de 130 pueblos originarios se unieron en Brasilia en la Primera Marcha de Mujeres Indígenas. Alertan sobre la amenaza para el medio ambiente que suponen las políticas desarrollistas del gobierno de Bolsonaro.

Franquismo
As dúas Marías na loucura franquista
As dúas irmás de Compostela retaron o Franquismo con cor e alegría. Chamáronas “tolas”, pero a tolería estaba ao seu redor.
0 Comentarios

Destacadas

Derecho a la ciudad
Seguridad y urbanismo, el relato perdido de las izquierdas

Un reciente estudio ha puesto de manifiesto las diferencias de criterio a la hora de medir los efectos de la gentrificación. En esta divergencia subyace un debate ideológico. La existencia de alternativas o límites a la gentrificación no se ha traducido en políticas concretas en ciudades como Madrid. La derecha y las promotoras siguen teniendo la sartén por el mango.

Portugal
Costa se arriesga a nuevas huelgas a poco más de un mes de las elecciones generales de Portugal

El Sindicato Nacional de Motoristas de Matérias Peligrosas, que puso en jaque al país durante la huelga que convocó a mediados de agosto no cuenta con el apoyo de los partidos de izquierda ni los sindicatos. Sus transportistas, no obstante, amenazan con parar el país y tienen mecanismos para hacer escuchar sus reivindicaciones.

Ciencia
De aquellos datos, estas conclusiones

Entre científicos, la controversia sobre qué estadística es la “correcta” sigue a día de hoy. Cuál se usa en distintos campos tiene mucho que ver con la costumbre.

Residuos
El verano agrava los problemas con la basura de las ciudades españolas

La temporada estival supone un pico en la generación de residuos. A los peligros asociados a los incendios que generan los vertederos se une la saturación de las plantas a la hora de tratar la basura.

Sexualidad
De conjugaciones relacionales

Tres personas conversan sobre cómo entienden los vínculos, la atracción o la confianza. No son expertas ni teóricas, pero tienen mucho que decir.

Últimas

Ecofeminismo
¿Por qué molesta Greta Thunberg?
Asististimos una virulenta reacción contra Greta Thunberg que ignora deliberadamente el espacio Fridays for Future, niega el cambio climático y tiene su buena dosis de machismo
Accesibilidad
No, Badajoz no es una ciudad accesible
Cualquier salida por pequeña que sea desde su domicilio es, para las personas con discapacidad motora, una auténtica prueba de obstáculos
Vivienda
La zona cero de la gentrificación en València

La gentrificación que sufren barrios del centro de la ciudad como Russafa y Ciutat Vella supone una violencia económica que amenaza y expulsa al vecindario de toda la vida y lo sustituye por nuevas clases sociales.

Menores migrantes
Salima: “Ahora yo estoy decidiendo mi futuro”

Salima, de Nador (Marruecos), cruzó sola la frontera con Melilla cuando tenía 16 años. Dos años después llegó a Málaga, también sola. Es una de las niñas que ha dejado atrás su país y su familia en busca de un futuro mejor.