Feminismos
La cultura de fer-ho tu mateixa, música des de la resistència
En els marges de la indústria musical trobem la possibilitat de l’autogestió de la cultura, del Doityourself

Dins de la creació de música i esdeveniments culturals hi ha la indústria i els marges que esta deixa per a les pràctiques alternatives. Andrea Corral, rapera amb estudis de comunicació i gènere, conta que “d’un costat estan la cultura popular i la underground, que continua produïnt continguts al marge del sistema, d’un altre estan els macrofestivals”. Una part s’absorbeix per la indústria, “però sempre va a haver cultura underground resistint des dels límits”.
La rapera apel·la al “poder de carnavalització que deia Bajtin”. Es refereix a “disfressar-nos i contestar amb ironia des dels espais que el sistema deixa per poder contestar-li”. I que en el mateix sentit és inevitable la comercialització d’alguns festivals que van perdent els valors i es converteixen en un “despropòsit”.
El feminisme s’està mercantilitzant, en moltes ocasions el missatge no té contingut i es torna dolç
No obstant que el feminisme estiga de moda li sembla estupend perquè creu “que la lluita es fa des del carrer, des de l’acció, des del dia a dia, que no ha d’estar reservat a unes poques intel·lectuals que parlen des d’un pedestal”. També troba una part negativa perquè “s’està mercantilitzant, en moltes ocasions el missatge no té contingut i es torna dolç”.
Andrea va participar a la xerrada “Música i activisme” que es donà dins del festival Truenorayofest 2017, celebrat a València, junt amb Lucía Morales (Ladyfest), Francina Ribes (Fanzine Bulbasaur), Carmen Pérez (Furor Uterí), Sara Brik (Furor Uterí), i Aurora García (productora audiovisual) com a moderadora. Este és un festival que naix amb la bandera del “doityourself” o “fes-ho tu mateixa”, vinculat a l’escena undreground i independent, i que tracta de donar visibilitat a les dones.
És possible pensar en l’avanç feminista vestint marques blanques o només des de la militància activa?
En este cas l’eix vinculant de la xerrada era “és possible pensar en l’avanç feminista vestint marques blanques o només des de la militància activa?”. Per esta mateixa qüestió preguntava la moderadora “què penseu dels festivals que donen protagonisme a la dona però obliden l’activisme per no molestar a ningú? Totes sabem quins són”. S’escoltava de fons la referència a un altre festival celebrat en València un poc abans, el She’s The Fest, que es defineix com “el festival per al talent femení” i ompli amb dones el seu cartell.
No és només que hi haja dones, sinó com construïm els espais i en quins volem estar, espais de trobada, respectuosos i diversos
En eixe sentit Sara deia que “està de moda, està guai, però molaria no conformar-se, seguir treballant per transgredir més, queda molt de camí”. Carmen afegia que per a elles no posicionar-se és una forma de fer-ho, i no és “només que hi haja dones, sinó com construïm els espais i en quins volem estar, espais de trobada, respectuosos i diversos”. Malgrat les dificultats, Andrea troba que “estan avançant en el bon camí”. Davant els obstacles a que s’enfronten les dones en la música, Sara aposta per construir alternatives i no abandonar l’espai públic per “posar exemples per a poder fer-ho”. És a dir, per servir de referents a altres dones.
“La comparació entre homes i dones jerarquitza i és capitalista
Pel que fa a les qüotes, pensa que “la comparació entre homes i dones jerarquitza i és capitalista”. Al que la seua companya de Furor Uterí afegeix que “no està bé que ens donen més punts, ni menys, per ser dones”. Francina en un sentit pràctic remarca que les qüotes “no haurien d’existir en un món ideal, però són necessàries i poden ser útils”.
En els marges de la indústria trobem la possibilitat de l’autogestió, del Doityourself, que per a Carmen és ara mateix “la ferramenta més potent” i per a Lucía “són projectes importants per trascendir l’imaginari, i poder arribar fins i tot a la gent que té més dificultats d’arribar a la cultura, crear xarxes i apoderar”. Ho considera també una forma d’estendre la sororitat i de “no caure en les mans dels productors i de la producció androcèntrica”.
Francina remarca la diferència de l’oci que es produeix en un espai feminista i en un androcèntric: “quan estàs ahí ballant te n’adones de com de diferent és eixe espai, fins a eixe moment no te n’adones de la dificultat que això passe en el món real, ja m’enteneu”. No obstant, pensa que allò més problemàtic ocorre quan la música “es professionalitza o s’introdueix en la indústria musical normativa”. Valora positivament el Doityourself, però pensa que més enllà del underground, cal canviar les estructures. Això genera contradiccions per a les ponents.
Lucía veu que els mitjans de producció són androcèntrics, controlats per hòmens i que invisibilitzen les dones, pel que es pregunta: “hauríem de prendre els mitjans per prendre una postura masculina i basar-nos en l’estructura capitalista?”. Carmen aposta per “crear els nostres propis mitjans de producció, no vull participar d’eixes institucions perquè per a mi són l’enemic”.
Es troben entre dos aigües, en els marges de la indústria i la necessitat d’incidir en les estructures
Es troben entre dos aigües, en els marges de la indústria i la necessitat d’incidir en les estructures per estendre valors feministes, no només als espais no mixtes, sinó a tota la societat. Francina explica la dificultat de fugir de l’estructura amb la seua experiència al Ladyfest, per la remuneració a les artistes i els deutes que va generar el festival. Davant això el problema que exposava Sara que “allò comercial, sempre et va a vendre”. I una conclusió oberta de Carmen sobre estendre el feminisme, que “és un treball educatiu, pedagògic”.
Relacionadas
Málaga
Málaga, el punto de inversión para los fondos israelíes a pie de playa
Región de Murcia
Belinda Ntutumu
“La violencia racista no parará mientras Vox pueda presentarse a elecciones”
Palestina
La coordinadora europea contra el antisemitismo dice que los informes sobre la hambruna en Gaza “son rumores”
Palestina
Más de mil caras conocidas de la cultura exigen al Gobierno que cese la venta de armas a Israel
El Salto n.79
La celulosa o la vida: periodismo situado y lucha social para frenar un ecocidio
Castellón
El BDS Castelló pide al FIB que facilite la devolución de entradas por su vinculación con KKR
Opinión
Torre Pacheco: el síntoma de un sistema agroexportador podrido
Comunidad El Salto
El Salto estrena nueva página: una web como una casa
Violencia machista
El 30% de los feminicidios íntimos se producen en verano pero no es el calor, es el patriarcado
Últimas
Opinión
Cuando una huertana llora: saquen sus racistas manos de nuestra región
Análisis
La crisis por el ‘caso Cerdán’ empuja al PP y Vox por encima de los 200 escaños
Cómic
Gotham como estado mental
Opinión
Día Internacional de las Personas No Binarias: no pedimos nuevos derechos, exigimos los que tenemos
Palestina
La masacre se intensifica en Gaza, donde 800 personas han sido asesinadas mientras esperaban alimento
Estados Unidos
Donald Trump amenaza a la Unión Europea con aranceles del 30% a sus productos a partir de agosto
Murcia
Colectivos antirracistas denuncian la impunidad de la ultraderecha en Torre Pacheco, donde sigue la violencia
Economía social y solidaria
¿Dónde está la juventud en la Economía Social y Solidaria? Un relevo que se teje entre retos y oportunidades
Río Arriba
Javier Guzmán: “Desde la izquierda falta la visión de que el derecho a la alimentación es un tema básico”
Recomendadas
Feminismos
Patricia Reguero
“Mis relatos están escritos al lado de otras, arropada por la escucha de otras”
LGTBIAQ+
Mana Muscarsel
“La amistad da más juego para salir de la lógica de la familia porque tiene menos reglas"
Barcelona
El reciclaje invisible: la relación entre la chatarra y la ciudad de Barcelona
Medios de comunicación
El futuro del periodismo no lo está escribiendo una máquina
Para comentar en este artículo tienes que estar registrado. Si ya tienes una cuenta, inicia sesión. Si todavía no la tienes, puedes crear una aquí en dos minutos sin coste ni números de cuenta.
Si eres socio/a puedes comentar sin moderación previa y valorar comentarios. El resto de comentarios son moderados y aprobados por la Redacción de El Salto. Para comentar sin moderación, ¡suscríbete!