El moviment feminista valencià celebra 40 anys amb una setmana plena d'activitats

El dilluns 23 d’octubre començaran les Jornades feministes del País Valencià, que són autogestionades i vénen carregades d’activitats per celebrar el 40 aniversari del moviment feminista en este territori. Esta setmana va tindre lloc la roda de premsa de presentació en el centre cultural Octubre de València, de la mà dels múltiples col·lectius que han portat a terme l’organització de les jornades.

En l’any 1977, en un context previ a la Constitució, un grup de dones feministes va considerar que era necessari reunir-se en unes jornades per a reflexionar sobre els problemes que els afectaven, i per buscar una certa organització com a activistes afins dins el País Valencià. Quatre dècades més tard, el moviment feminista continua viu i ha recuperat eixa reunió de col·lectius per debatre i posar en comú les problemàtiques actuals. Ho fan amb una programació molt completa que convida a totes les interessades, també a títol personal.

Dins el programa es pot trobar des de xerrades de distintes problemàtiques al camp del feminisme (precarietat, grossor, polítiques públiques, ecologisme, economia, comunicació, veganisme, acció feminista, etc.), fins a performances, tallers o cine. Una setmana sencera, des del dilluns 23 fins al diumenge 29, amb moltes i molt diverses activitats. Potser per això s’estan esgotant les places. Les inscripcions han tingut molt bona acollida per part del públic, no tant per part dels mitjans de comunicació que, exceptuant El Salto País Valencià, no van acudir a la roda de premsa.

Les organitzadores asseguren que “la nostra societat ha canviat, i amb ella també s’han modificat els reptes”. És per això que volen celebrar els avanços al 40 aniversari del moviment feminista del País Valencià, però també analitzar conjuntament els problemes als que s’enfronten ara en la societat heteropatriarcal.

Un d’eixos reptes és l’aliança del patriarcat amb el capitalisme. Per combatre-la s’ha decidit que les jornades feministes siguen autogestionades, així ho afirmava Àfrica, l’encarregada de premsa. I afegia que “ha eixit perfectament així, amb la col·laboració de molta gent treballant desinteressadament, perquè la causa pagava la pena”.

El moviment feminista valencià s’ha retrobat en la preparació d’aquest acte, si bé encara falten molts col·lectius d’arreu del país que no han participat. S’han sumat alguns de Castelló, no obstant, la majoria són de València. El territori va molt més enllà de la capital, i les jornades no han pogut abarcar-lo tot. Les organitzadores desitgen que “vaja creixent i es celebre tots els anys”.

Una de les fites aconseguides ha sigut reunir diverses generacions de dones. Les joves i les majors han pogut participar per enriquir-se mútuament. Conten que “ací hi ha un grup de gent jove movent-se, col·lectius independents que no tenen res a vore amb partits polítics, i que tenen molt que oferir” i, d’altra banda “hi ha determinats hàbits que es queden encallats”.

Per a l’avanç del feminisme, ha estat molt important incorporar les visions renovadores a la saviesa dels col·lectius amb experiència. A més, també han pogut confluir diferents perspectives feministes. La diversitat d’edats i d’opinions ha sigut, segons les feministes valencianes, “molt enriquidora”. I gràcies a aquestes jornades han donat “un primer pas”, i han de continuar formant “eixa unió de totes”.

No s’han salvat dels conflictes, però els veuen com una cosa positiva si s’enfronten correctament. Quan n’han tingut, els han plantat cara “amb molta sororitat, escolta i empatia”, perquè entenen que si volen tindre cabuda totes han de “afluixar un poc”. Confessen que en alguns temes conflictius han arribat a estar hores i hores discutint en una reunió, per tal que “ningú es sentira fora de lloc o pensara que la seua opinió no es valorava”. 

S’han organitzat en comissions per realitzar el 40 Aniversari de les Jornades Feministes del País Valencià, entre les que hi havia, per exemple, la comissió de disseny, la de comunicació, i la de cures. Aquesta última la consideren “vital” i els ha ajudat a solventar els casos més conflictius, basant-se en l’autocura i la cura a la resta de companyes.