Elecciones autonómicas
El neofeixisme que retronarà en l'oposició

Cal no banalitzar ni subestimar el neofeixisme. Ara toca mantindre el pols i l'alerta per a que no cobren més protagonisme en les municipals i europees del 26 de maig.

Bandera franquista en el 9 d'Octubre
Bandera franquista exhibida frente a la manifestación Gabriel Rodríguez

El més semblant que teníem a Europa al Govern progressista de Portugal era el Govern del Botànic. El primer territori on el Partit Popular va pagar els seus excessos va ser el País Valencià, on fa quatre anys l'electorat va castigar la corrupció sistèmica dels populars. Ara, eixos excessos i molts més els han pagat a nivell nacional, i al País Valencià es podrà repetir l'experiència del Botànic. La decisió de Ximo Puig de jugar-s’ho tot a l’‘ona’ socialista de Pedro Sánchez permet —pels pèls— la reedició del pacte valencià, a costa del desgast de Compromís i Unides-Podem-EUPV.

I en estes eleccions ‘interconnectades’, podem dir que hui el País Valencià i el conjunt d'Espanya s'assemblen més a Portugal que a Itàlia i això és una molt bona notícia, encara que amb arestes (una primera aresta pot ser la fi de la confiança perquè l'estratègia de Ximo Puig, com era previsible, ha desgastat Mónica Oltra). Seguint amb la interconnexió, amb la ‘glocalitat’ d'estos comicis, cal destacar que, este 3 de maig, els periodistes celebrem el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i que en l'informe anual que acaba de publicar Reporters Sense Fronteres (RSF) s'alerta sobre els dèficits del país transalpí enfront dels nivells d'excel·lència que està aconseguint Portugal.

Fa pocs mesos, durant una conferència en la Universitat de Sonora, en Hermosillo (Mèxic), una estudiant de primer curs de Periodisme m'alertava sobre el descens d'estudiants matriculats en esta carrera en les universitats mexicanes... per por. Mèxic ocupa els últims llocs en eixe llistat de RSF sobre Llibertat d'Expressió pels assassinats de periodistes, segrestos, extorsions, amenaces, etc. 

La por en estat pur. Es tracta d'un exemple extrem de pèrdua de llibertats fonamentals, de la involució en drets. Durant la campanya electoral, l'extrema dreta espanyola (i la menys extrema) ha oferit tot un mostrari d'atacs a llibertats bàsiques, a drets adquirits; per descomptat, també a la llibertat de premsa, amb vergonyosos episodis que s'han anat reproduint fins al mateix dia de les votacions. Tots eixos excessos, tot eixe histrionisme, totes eixes exageracions, tot eixe abús, tot eixe llenguatge tavernari, ha provocat la reacció del vot progressista. L'extrema dreta ha mobilitzat l'esquerra i ha dinamitat l'espai del centredreta, a l'Estat i al País Valencià.

La ciutatania espanyola farta de tensió i confrontació ha acudit massivament a les urnes per a frenar la involució i impedir que el neofeixisme es fera amb el control de les institucions. Esta històrica mobilització ha aconseguit que l'extrema dreta no tinga el protagonisme adquirit a Andalusia, però entren en les institucions amb 24 diputats a Madrid i amb deu a València. El discurs neofeixista, com en molts altres parlaments europeus, ja té espai propi en Les Corts, i cal saber gestionar amb habilitat i intel·ligència la seua presència en l'oposició perquè la bèstia no continue creixent. I eixa gestió no solament depén del Govern i dels grups parlamentaris que ho sustentaran, també Partit Popular i Ciutadans haurien de reflexionar sobre per què un agent tan tòxic s'ha colat en institucions com Les Corts, que ells directament suprimirien. Això sí, cobraran religiosament totes les subvencions imaginables per formar grup parlamentari a València. Però eixes són les regles democràtiques.

Cal no banalitzar ni subestimar el neofeixisme. Ara toca mantindre el pols i l'alerta per a que no cobren més protagonisme en les municipals i europees del 26 de maig. El pacte del Botànic manté l'alé després d'una llarga nit electoral plena d'incerteses, en la qual l'única certesa és que l’esclafit neofeixista ressonarà en Les Corts gràcies als deu escons atorgats pels seus votants a Alacant (4), València (4) i Castelló (2).

Relacionadas

Migración
Denunciar un delito sin miedo a la orden de expulsión

El Defensor del Pueblo urge al Ministerio de Interior para que se garantice el derecho de las personas migrantes a denunciar un delito sin que ello conlleve la apertura de un expediente de expulsión por estar en situación administrativa irregular.

Centros de Internamiento de Extranjeros
Se retoman las concentraciones frente al CIE Zapadores para exigir su cierre

Decenas de personas se concentran frente a la puerta azul del CIE Zapadores, en València, para exigir el cierre inmediato de ese y los otros centros de internamiento para extranjeros del Estado.

Pobreza
Carta de una madre: “Las personas en riesgo de exclusión social no somos ciudadanas de segunda”

Escribo desde la individualidad de mi caso y el de mi hija, pero también desde un grito colectivo que ha de empezar a emerger porque, como yo, estoy segura que muchas mujeres están atravesando esta situación y necesitan soluciones. 


0 Comentarios

Destacadas

Monarquía
EH Bildu y ERC piden la comparecencia de Carmen Calvo por las negociaciones con la Casa Real

Los partidos republicanos exigen que la vicepresidenta aclare cuál fue el papel del Gobierno ante la partida del rey emérito, investigado por corrupción, blanqueo de capitales y evasión fiscal.

Régimen del 78
El retrato de Juan Carlos Rey

Al verdadero rey lo empezamos a ver en abril de 2012. El azar del calendario nos regaló una pequeña justicia poética: 14 de abril. Ese día nos despertamos con la noticia de la operación de cadera del rey.

Infancia
La Ley Rhodes avala las retiradas de tutela sin orden judicial como la del caso de Irune Costumero

El 4 agosto se cumplen tres años de la “encerrona” en la que los Servicios Sociales de Bizkaia separaron de su hija a Irune Costumero. El anteproyecto de ley que aborda las violencias contra la infancia da el visto bueno a esta práctica que varias organizaciones piden revisar.

Industria armamentística
Disparando dólares: cuando la paz no sale a cuenta

En 2001, después de descubrir la corrupción en la compraventa de armas en Sudáfrica, Andrew Feinstein dimitió. Ahora vive en el Reino Unido. Autor de 'The Shadow World', donde entrevista a varias traficantes de armas, este ex político se ha dedicado a seguir el rastro de los señores de la guerra y los estados que les cobijan.

Racismo
La artista Daniela Ortiz huye de España tras denunciar el racismo de los monumentos coloniales

Ortiz, defensora de los derechos humanos, ha sido víctima de una campaña de ataques xenófobos, con amenazas de ataques físicos, a través de las redes sociales y también de forma privada.


Plano Maestro
De Jujuy a Chengdu. Otro ladrillo en el muro

Un resumen visual de la actualidad mundial. Todo imagen, sin comentarios.