Les amenaces feixistes no impedeixen els debats sobre el referèndum a València

No va ser tranquil·la la visita d'ahir, dimecres 13 de setembre, de les parlamentàries de la CUP Maria Vehí i Anna Gabriel a València. Al matí la Facultat d'Història de la Universitat de València va claretjar amb unes pintades amenaçants per a la Gabriel, on explícitament es demanava que fóra assassinada. Unes hores després, a la plaça de la Verge la policia va identificar a les parlamentàries per participar en un acte a favor del referèndum.

acto anna gabriel UV
Acte organitzat pel sindicat Acontracorrent a la UV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-09-14 12:22:00

El primer esdeveniment que tenia la diputada Anna Gabriel a València pel matí va a ser a La Plaça de la Verge. L’objectiu de l'acte era defensar que la consulta de l’1 d’octubre es puga fer en el conjunt dels Països Catalans, però en la convocatòria les ponents van haver de limitar-se a la lectura del manifest ‘El nostre horitzó, Països Catalans’, perquè van interrompre tant la Policia Local, com la Unitat d’Intervenció Policial de València. El fonament per a la suspensió de l'esdeveniment va ser que no s’havia comunicat a la Delegació del Govern de l'Estat Espanyol. L'acte es va convocar a la mateixa hora en altres ciutats, Barcelona, Palma, Perpinyà; on sí que es va dur a terme. Tan sols van impedir-ho les autoritats a la mateixa ciutat on s'alçaren amb les amenaces a la parlamentària Anna Gabriel.

A la vesprada, l'agenda de la diputada del Parlament Català a la capital valenciana passava per participar en una conferència organitzada pel sindicat Acontracorrent, junt amb dos ponents més: Joan Josep Nuet, diputat de Catalunya Sí Que es Pot, i el periodista i documentalista David Segarra. Segarra explica que "l'acte es va realitzar en el marc d´amenaces de grupuscles neonazis. Les que van vindre ho feien desafiant la por, fins i tot ens van preguntar per les xarxes si anaven a suspendre l'acte".

"Una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant bé què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans", explica David Segarra
Aquestes amenaces van suscitar una ràpida reacció per part dels moviments socials antifeixistes de la ciutat. Una centena de persones van acudir a les intermediacions de la Facultat al voltant de les 18 h de la vesprada, arran de la convocatòria de concentració que es va difondre a través de les xarxes com a resposta a l'atac dels neonazis.

Va ser precisament a la sala Joan Fuster, escriptor i activista valencià que tant va patir la violència feixista en l'anomenada Batalla de València, on es va congregar una multitud que va omplir les 300 butaques i, vora 100 persones més, van quedar-se a la porta, perquè la seguretat de la Universitat no va permetre sobrepassar l'aforament de la sala. En paraules de Segarra, "una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans".

A més, el periodista assenyala com els mitjans que han cobert aquest esdeveniment han centrat l'atenció en l'incident de les pintades i no han profunditzat ni en el tema que es va tractar al debat, ni en les possibles inquietuds que van atraure eixa quantitat de gent. "L'acte anava més enllà d'enfrontar al feixisme. Es tractava de poder escoltar, de poder debatre i va haver-hi un torn de preguntes amplíssim. Un èxit molt gran". Segarra defensa que "això també és una manera de fer periodisme, d'obrir el debat. En una societat on els mitjans foren més lliures,això no s'hauria d'haver fet en una sala, això hauria d'haver estat a una televisió pública, als grans periòdics valencians".

Per altra banda, a l'esdeveniment va destacar que la mitjana d'edat era prou jove. "Hi havia gent de partits, que eren els veterans, però tres quarts del públic eren estudiants. Eixos joves que ja no lligen diaris, que no veuen les notícies i que semblen despolititzats, sí que tenen interès i a través de les seues xarxes saben què passa, volen informar-se, i necessiten alternatives". Segarra assenyala que una d'eixes alternatives, que té més valor afegit, és el cara a cara, i que va ser molt interessant confrontar les visions de Nuet, pro dret a decidir, però no independentista, i la Gabriel, que aposta per una república catalana que supere el marc actual.
Segarra creu que "la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista al País Valencià, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol, quan eren uns dels més forts".

També explica Segarra que es va fer referència a l'acte a l'amenaça feixista. "Fa 20 o 10 anys sabies que tot acte, tota mobilització estava sempre sota amenaça real, perquè hi havia agressions de grups extremistes de dretes permanentment, contra persones que pensàvem diferent. Eixa és la imatge que va quedar de València per als mateixos valencians i la gent de fora, però la realitat és que la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol".

De fet, un dels referents del feixisme valencià, l'advocat Juan García Sentandreu, qui fora president del Grup d'Acció Valencianista (GAV), organització que en nom de la ultradreta blavera va perpetrar nombrosos actes violents des de l'any 78, com els atemptats contra Joan Fuster i Sanchis Guarner, ara ha canviat la trinxera del terrorisme per la dels tribunals i ha anunciat que presentarà una denúncia contra Anna Gabriel i el rector de la UV pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per l'acte organitzat a la facultat d'Història.

Segarra explica que, per a la gent de la seua generació o majors ("30, 40, 50"), en un principi, el recel a causa de les amenaces va ser major. "Els més veterans anàvem amb més tensió, pensàvem que potser això que havíem viscut durant tants anys es tornara a repetir. Que vingueren desenes de persones a atacar, pegar pallisses, impedir l'acte, etc. Els joves estaven més tranquils, perquè han crescut en un ambient en qual els ultres no són un factor rellevant. Ni tan sols aparegueren ahir. La desfeta, la divisió i la desil·lusió de l'extrema dreta valenciana és enorme".

0 Comentarios

Destacadas

Derecho al agua
Un juez del Supremo vinculado a Agbar rechaza un recurso sobre el precio del agua
Joaquín Huelín participó en un convenio entre Agbar y el CGPJ entre 2012 y 2015 para formar sobre derecho de aguas.
Historia
Mary Nash: “Es un error tratar de interpretar los movimientos actuales comparándolos con los del pasado”

La historiadora irlandesa afincada en Barcelona ha investigado la “bella revolución imaginaria” de Mayo del 68 y sus evocaciones en el duro contexto español.

Últimas

Actualidad
El ecologismo llora al activista Mariano González
Consternación y shock en los movimientos sociales madrileños tras conocerse la noticia del fallecimiento el sábado mientras practicaba la escalada del activista Mariano González, de Ecologistas en Acción.
Memoria histórica
Historias del exilio después de Guernica

4.000 niños vascos fueron refugiados en el Reino Unido en la Guerra Civil. Algunos de ellos, y sus descendientes, reconstruyen hoy lo sucedido.

Tren de alta velocidad
25 años de una lucha que la Ertzaintza ordenó tratar como “terrorismo”

Se cumple un cuarto de siglo del nacimiento de la Asamblea AntiTAV de Euskal Herria, un colectivo que aglutinó a quienes trataban de frenar el proyecto de Alta Velocidad y que fue criminalizado por la Policía vasca.