Les amenaces feixistes no impedeixen els debats sobre el referèndum a València

No va ser tranquil·la la visita d'ahir, dimecres 13 de setembre, de les parlamentàries de la CUP Maria Vehí i Anna Gabriel a València. Al matí la Facultat d'Història de la Universitat de València va claretjar amb unes pintades amenaçants per a la Gabriel, on explícitament es demanava que fóra assassinada. Unes hores després, a la plaça de la Verge la policia va identificar a les parlamentàries per participar en un acte a favor del referèndum.

acto anna gabriel UV
Acte organitzat pel sindicat Acontracorrent a la UV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-09-14 12:22:00

El primer esdeveniment que tenia la diputada Anna Gabriel a València pel matí va a ser a La Plaça de la Verge. L’objectiu de l'acte era defensar que la consulta de l’1 d’octubre es puga fer en el conjunt dels Països Catalans, però en la convocatòria les ponents van haver de limitar-se a la lectura del manifest ‘El nostre horitzó, Països Catalans’, perquè van interrompre tant la Policia Local, com la Unitat d’Intervenció Policial de València. El fonament per a la suspensió de l'esdeveniment va ser que no s’havia comunicat a la Delegació del Govern de l'Estat Espanyol. L'acte es va convocar a la mateixa hora en altres ciutats, Barcelona, Palma, Perpinyà; on sí que es va dur a terme. Tan sols van impedir-ho les autoritats a la mateixa ciutat on s'alçaren amb les amenaces a la parlamentària Anna Gabriel.

A la vesprada, l'agenda de la diputada del Parlament Català a la capital valenciana passava per participar en una conferència organitzada pel sindicat Acontracorrent, junt amb dos ponents més: Joan Josep Nuet, diputat de Catalunya Sí Que es Pot, i el periodista i documentalista David Segarra. Segarra explica que "l'acte es va realitzar en el marc d´amenaces de grupuscles neonazis. Les que van vindre ho feien desafiant la por, fins i tot ens van preguntar per les xarxes si anaven a suspendre l'acte".

"Una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant bé què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans", explica David Segarra
Aquestes amenaces van suscitar una ràpida reacció per part dels moviments socials antifeixistes de la ciutat. Una centena de persones van acudir a les intermediacions de la Facultat al voltant de les 18 h de la vesprada, arran de la convocatòria de concentració que es va difondre a través de les xarxes com a resposta a l'atac dels neonazis.

Va ser precisament a la sala Joan Fuster, escriptor i activista valencià que tant va patir la violència feixista en l'anomenada Batalla de València, on es va congregar una multitud que va omplir les 300 butaques i, vora 100 persones més, van quedar-se a la porta, perquè la seguretat de la Universitat no va permetre sobrepassar l'aforament de la sala. En paraules de Segarra, "una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans".

A més, el periodista assenyala com els mitjans que han cobert aquest esdeveniment han centrat l'atenció en l'incident de les pintades i no han profunditzat ni en el tema que es va tractar al debat, ni en les possibles inquietuds que van atraure eixa quantitat de gent. "L'acte anava més enllà d'enfrontar al feixisme. Es tractava de poder escoltar, de poder debatre i va haver-hi un torn de preguntes amplíssim. Un èxit molt gran". Segarra defensa que "això també és una manera de fer periodisme, d'obrir el debat. En una societat on els mitjans foren més lliures,això no s'hauria d'haver fet en una sala, això hauria d'haver estat a una televisió pública, als grans periòdics valencians".

Per altra banda, a l'esdeveniment va destacar que la mitjana d'edat era prou jove. "Hi havia gent de partits, que eren els veterans, però tres quarts del públic eren estudiants. Eixos joves que ja no lligen diaris, que no veuen les notícies i que semblen despolititzats, sí que tenen interès i a través de les seues xarxes saben què passa, volen informar-se, i necessiten alternatives". Segarra assenyala que una d'eixes alternatives, que té més valor afegit, és el cara a cara, i que va ser molt interessant confrontar les visions de Nuet, pro dret a decidir, però no independentista, i la Gabriel, que aposta per una república catalana que supere el marc actual.
Segarra creu que "la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista al País Valencià, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol, quan eren uns dels més forts".

També explica Segarra que es va fer referència a l'acte a l'amenaça feixista. "Fa 20 o 10 anys sabies que tot acte, tota mobilització estava sempre sota amenaça real, perquè hi havia agressions de grups extremistes de dretes permanentment, contra persones que pensàvem diferent. Eixa és la imatge que va quedar de València per als mateixos valencians i la gent de fora, però la realitat és que la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol".

De fet, un dels referents del feixisme valencià, l'advocat Juan García Sentandreu, qui fora president del Grup d'Acció Valencianista (GAV), organització que en nom de la ultradreta blavera va perpetrar nombrosos actes violents des de l'any 78, com els atemptats contra Joan Fuster i Sanchis Guarner, ara ha canviat la trinxera del terrorisme per la dels tribunals i ha anunciat que presentarà una denúncia contra Anna Gabriel i el rector de la UV pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per l'acte organitzat a la facultat d'Història.

Segarra explica que, per a la gent de la seua generació o majors ("30, 40, 50"), en un principi, el recel a causa de les amenaces va ser major. "Els més veterans anàvem amb més tensió, pensàvem que potser això que havíem viscut durant tants anys es tornara a repetir. Que vingueren desenes de persones a atacar, pegar pallisses, impedir l'acte, etc. Els joves estaven més tranquils, perquè han crescut en un ambient en qual els ultres no són un factor rellevant. Ni tan sols aparegueren ahir. La desfeta, la divisió i la desil·lusió de l'extrema dreta valenciana és enorme".

0 Comentarios

Destacadas

Palestina
Seis muertos y 25 heridos en la última ofensiva del ejército israelí contra Gaza

Los bombardeos israelíes contra Gaza y el lanzamiento de proyectiles palestinos contra Israel son el resultado de un pico crítico que se alcanzó cuando la unidad especial israelí Mista’arvim penetró tres kilómetros dentro del sur de la franja el domingo 11 de noviembre.

Cambio climático
Los ecologistas aprueban el veto en 2040 a los coches impulsados por hidrocarburos pero ven insuficiente el borrador de ley

El primer borrador de trabajo de la Ley de Cambio Climático y Transición Energética hecho público recoge la prohibición de la venta de coches diésel, gasolina e híbridos en 2040 y una cota total de renovables del 35% en 2030. 

Huelga feminista
Una campaña denuncia la criminalización de la huelga feminista y llama a desobedecer ante las sanciones
El Espai Feminista de Sants pide el respaldo de las organizaciones que apoyaron la huelga feminista para hacer visibles las sanciones a las activistas.
Historia
Un atentado en busca de autor: engaños sobre la bomba en la calle del Correo

La semana pasada, ETA asumió en su último boletín interno la autoría del atentado de la calle Correo. Una bomba que atentó contra civiles y —eso se supo más tarde— contra varios miembros de la Brigada Social del Franquismo. El régimen intentó involucrar al PCE en esa explosión.

Biodiversidad
Oreo, las galletas vinculadas a la extinción del orangután

Una investigación señala que los proveedores de aceite de palma de la multinacional Mondelez han destruido casi 25.000 hectáreas de hábitat del orangután en dos años. En total, 22 suministradores de la marca han acabado con 70.000 hectáreas de selva.

Opinión
Que se pare el mundo: otro cisma en la izquierda madrileña
1

Si a estas alturas no sabe quién va con quién en la crisis de Podemos —y de los últimos meses de Ahora Madrid y de gobierno de Manuela Carmena—, no tenga miedo: hay muchos que están igual. 

Últimas

Cine
Festival L’Alternativa: 25 años de hermanamiento entre vanguardia formal y sensibilidad política

Los responsables del certamen de cine L’Alternativa, en Barcelona, llevan más de dos décadas abriendo ventanas a un cine aventurero y agitador de conciencias. A lo largo del camino han resistido a unos duros recortes presupuestarios que la presunta recuperación económica no ha revertido.