Candidatures d'Unitat Popular (CUP)
Les amenaces feixistes no impedeixen els debats sobre el referèndum a València

No va ser tranquil·la la visita d'ahir, dimecres 13 de setembre, de les parlamentàries de la CUP Maria Vehí i Anna Gabriel a València. Al matí la Facultat d'Història de la Universitat de València va claretjar amb unes pintades amenaçants per a la Gabriel, on explícitament es demanava que fóra assassinada. Unes hores després, a la plaça de la Verge la policia va identificar a les parlamentàries per participar en un acte a favor del referèndum.

acto anna gabriel UV
Acte organitzat pel sindicat Acontracorrent a la UV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-09-14 12:22:00

El primer esdeveniment que tenia la diputada Anna Gabriel a València pel matí va a ser a La Plaça de la Verge. L’objectiu de l'acte era defensar que la consulta de l’1 d’octubre es puga fer en el conjunt dels Països Catalans, però en la convocatòria les ponents van haver de limitar-se a la lectura del manifest ‘El nostre horitzó, Països Catalans’, perquè van interrompre tant la Policia Local, com la Unitat d’Intervenció Policial de València. El fonament per a la suspensió de l'esdeveniment va ser que no s’havia comunicat a la Delegació del Govern de l'Estat Espanyol. L'acte es va convocar a la mateixa hora en altres ciutats, Barcelona, Palma, Perpinyà; on sí que es va dur a terme. Tan sols van impedir-ho les autoritats a la mateixa ciutat on s'alçaren amb les amenaces a la parlamentària Anna Gabriel.

A la vesprada, l'agenda de la diputada del Parlament Català a la capital valenciana passava per participar en una conferència organitzada pel sindicat Acontracorrent, junt amb dos ponents més: Joan Josep Nuet, diputat de Catalunya Sí Que es Pot, i el periodista i documentalista David Segarra. Segarra explica que "l'acte es va realitzar en el marc d´amenaces de grupuscles neonazis. Les que van vindre ho feien desafiant la por, fins i tot ens van preguntar per les xarxes si anaven a suspendre l'acte".

"Una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant bé què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans", explica David Segarra
Aquestes amenaces van suscitar una ràpida reacció per part dels moviments socials antifeixistes de la ciutat. Una centena de persones van acudir a les intermediacions de la Facultat al voltant de les 18 h de la vesprada, arran de la convocatòria de concentració que es va difondre a través de les xarxes com a resposta a l'atac dels neonazis.

Va ser precisament a la sala Joan Fuster, escriptor i activista valencià que tant va patir la violència feixista en l'anomenada Batalla de València, on es va congregar una multitud que va omplir les 300 butaques i, vora 100 persones més, van quedar-se a la porta, perquè la seguretat de la Universitat no va permetre sobrepassar l'aforament de la sala. En paraules de Segarra, "una gran part de la societat valenciana vol saber què està passant a Catalunya. Veu que els mitjans de comunicació no estan explicant què passa i, per açò, eixa set de coneixement de voler escoltar què havien de dir els diputats catalans".

A més, el periodista assenyala com els mitjans que han cobert aquest esdeveniment han centrat l'atenció en l'incident de les pintades i no han profunditzat ni en el tema que es va tractar al debat, ni en les possibles inquietuds que van atraure eixa quantitat de gent. "L'acte anava més enllà d'enfrontar al feixisme. Es tractava de poder escoltar, de poder debatre i va haver-hi un torn de preguntes amplíssim. Un èxit molt gran". Segarra defensa que "això també és una manera de fer periodisme, d'obrir el debat. En una societat on els mitjans foren més lliures,això no s'hauria d'haver fet en una sala, això hauria d'haver estat a una televisió pública, als grans periòdics valencians".

Per altra banda, a l'esdeveniment va destacar que la mitjana d'edat era prou jove. "Hi havia gent de partits, que eren els veterans, però tres quarts del públic eren estudiants. Eixos joves que ja no lligen diaris, que no veuen les notícies i que semblen despolititzats, sí que tenen interès i a través de les seues xarxes saben què passa, volen informar-se, i necessiten alternatives". Segarra assenyala que una d'eixes alternatives, que té més valor afegit, és el cara a cara, i que va ser molt interessant confrontar les visions de Nuet, pro dret a decidir, però no independentista, i la Gabriel, que aposta per una república catalana que supere el marc actual.
Segarra creu que "la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista al País Valencià, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol, quan eren uns dels més forts".

També explica Segarra que es va fer referència a l'acte a l'amenaça feixista. "Fa 20 o 10 anys sabies que tot acte, tota mobilització estava sempre sota amenaça real, perquè hi havia agressions de grups extremistes de dretes permanentment, contra persones que pensàvem diferent. Eixa és la imatge que va quedar de València per als mateixos valencians i la gent de fora, però la realitat és que la tasca silenciosa i continuada dels moviments populars i específicament de l'antifeixista, amb una feina de formiga, ha aconseguit que hui els moviments feixistes valencians siguen dels més febles de l'estat Espanyol".

De fet, un dels referents del feixisme valencià, l'advocat Juan García Sentandreu, qui fora president del Grup d'Acció Valencianista (GAV), organització que en nom de la ultradreta blavera va perpetrar nombrosos actes violents des de l'any 78, com els atemptats contra Joan Fuster i Sanchis Guarner, ara ha canviat la trinxera del terrorisme per la dels tribunals i ha anunciat que presentarà una denúncia contra Anna Gabriel i el rector de la UV pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per l'acte organitzat a la facultat d'Història.

Segarra explica que, per a la gent de la seua generació o majors ("30, 40, 50"), en un principi, el recel a causa de les amenaces va ser major. "Els més veterans anàvem amb més tensió, pensàvem que potser això que havíem viscut durant tants anys es tornara a repetir. Que vingueren desenes de persones a atacar, pegar pallisses, impedir l'acte, etc. Els joves estaven més tranquils, perquè han crescut en un ambient en qual els ultres no són un factor rellevant. Ni tan sols aparegueren ahir. La desfeta, la divisió i la desil·lusió de l'extrema dreta valenciana és enorme".

Relacionadas

Referéndum del 1 de octubre
La Brigada de Información de la Policía Nacional intentó poner un topo en la dirección de la CUP

El objetivo de la infiltración durante la primavera y el verano de 2017 era conseguir datos concretos sobre la organización del referéndum del 1 de octubre. El agente que intentó la infiltración es conocido con el apodo de ‘Jordi’, quien investigó los movimientos sociales en la década de los 90 y los primeros 2000, también implicado en el intento de captación de un activista de Gràcia en el caso Estado Infiltrado destapado por la Directa. Durante el 1-O fue el responsable de liderar a los “funcionarios intervinientes de investigación”, que se encargaron de “la aproximación, entrada, recogida de efectos, identificación de personas y levantamiento de actas en los espacios públicos utilizados para la votación”.

Independencia de Catalunya
Olivier Peter: “El delito político es el delito de la gente honesta”

Entrevistamos al abogado de la exdiputada de la CUP-Crida Constituent Anna Gabriel Sabaté en su exilio en Ginebra (Suiza). Olivier Peter es un jurista especialista en derechos humanos, derecho penal internacional y extradiciones.

Machismo
Netflix, el inesperado aliado contra el ‘manspreading’
16

La plataforma Netflix se suma a la campaña de colectivos feministas y partidos para que el transporte público sensibilice sobre los hombres que se sientan con las piernas abiertas e invaden el espacio vital de las pasajeras.

0 Comentarios

Destacadas

Elecciones generales del 28 de abril
Elecciones y violencia machista: qué dicen y qué hacen los principales partidos
Prisión permanente, cambios en la tipificación de los delitos contra la libertad sexual, una ley que garantice autonomía a las víctimas y feminismo liberal son algunas de las propuestas.
Elecciones generales del 28 de abril
Pablo Iglesias: “Si gobernamos, la derecha política y mediática va a continuar en modo guerra”

El cabeza de lista de Unidas Podemos en las elecciones del domingo 28 de abril apuesta por un Gobierno de coalición del PSOE que reestablezca derechos sociales y civiles como respuesta a una crisis que se ha extendido en todo el continente europeo y ha abierto la puerta al fascismo.

Cambio climático
No quiero más razones para emigrar

Una vez más, los movimientos sociales son los que presionan para poder decidir acerca de su propio futuro.

Municipalismo
Tumban la Directiva Bolkestein

El Parlamento Europeo guarda en el cajón la directiva que pretendía que la Comisión Europea pudiera vetar las decisiones de las administraciones locales en temas como el suministro de agua, la electricidad o la gestión de residuos.

Últimas

Elecciones generales del 28 de abril
Señores candidatos, ¿y la deuda quién la paga?

Entre los dos debates solo se dedicaron unas pocas palabras a uno de los temas más importantes a los que nos enfrentamos: la deuda.

Masculinidades
La masculinidad de las élites y la ceguera de la izquierda

El concepto de masculinidad se encuentra directamente relacionado con ser élite o aspirar a serlo. La falta de visión de conjunto de la izquierda es un obstáculo para elaborar estrategias globales.

Tribuna
¿Políticas gitanas?
Las políticas que se han dirigido a la población gitana no son políticas gitanas, son políticas totalmente payas.