Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Fachada Canal 9
Les antigues instal.lacions de RTVV a Alacant

 

14 sep 2017 07:07

Aguanyar diners, on estan? On estan?’, cantaven les hostesses del Show de Joan Monleón amb una vidriola en cada mamella, avantguarda d’aquella corrent televisiva de les Mamachichos. En el 9 d’octubre de 1989 el programa inaugurava les emissions de la televisió pública valenciana i la tonadeta de les hostesses de Monleón es veu a aquesta distància com un preludi burlesc del que visqué l’ens en els seus 24 anys de recorregut. En la seua primera etapa, amb Joan Lerma en la Generalitat i Amadeu Fabregat en la direcció general de l’ens, les 800 treballadores que hi havia aleshores entraren per oposició i la tele pecava de cert oficialisme.

Va ser a partir del triomf d’Eduardo Zaplana en les eleccions de 1995 quan començà de veritat el desastre. Eixe any també desembarcava en la direcció de l’ens Vicente Sanz, apartat de la presidència del PP de València i amagat en Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per pronunciar l’arxiconeguda frase “yo me he metido en política para forrarme”, recollida en una gravació en el marc del cas Naseiro. En la primera legislatura de l’exalcalde de Benidorm es torna en “Conselleria de propaganda del PPCV”, en paraules del periodista Julià Álvaro, qui estigué 23 anys en els informatius de Canal 9 i va ser membre del Comité de Redacció de la cadena. Efectivament, hi va haver un Comité de Redacció en Canal 9 que va denunciar públicament arbitrarietats informatives detectades en els seus sis anys de vida, de 1996 a 2002, amb escassa repercussió mediàtica i social.

ELS DESOBEDIENTS

Perquè sí va haver contestació de moltes treballadores de RTVV als abusos de poder que arribaven dels despatxos. I per suposat represàlies. El periodista Ramón Enric Cánovas, adscrit des del 90 i fins el tancament a la delegació d’Alacant de la cadena, recorda que el Comité de Redacció de Canal 9 sigué “el primer de totes les televisions públiques de l’Estat espanyol en anar a les Corts a presentar els informes de la manipulació”. Va ser en 1998 i en la seua compareixença en la Càmera, el director general de l’ens, José Vicente Villaescusa, va acusar al Comité de “fer política”. Tres anys després, en 2002, el Comité va desaparèixer per falta de representativitat, ja que “es dedicaren a pressionar amb la gent que havien ficat per a què [les treballadores] no votaren i així deslegitimar el Comité”, recorda l’exreporter alacantí. “En el dia a dia hi havia molta gent que es negava a fer moltes coses”, assegura Reis Juan, locutora de Ràdio 9 des de 1992 i presidenta de la plataforma Mil de Nou de treballadores afectades per l’ERO.

Juan posava veu a l’informatiu “i quan venia una mentira jo deia: mira és que la meua religió m’impedeix dir mentires. És més, l’editor sabia que hi havia notícies que no anava a llegir”. Davant aquests amotinaments, des de la direcció de RTVV no es dubtava en utilitzar diferents mètodes de mobbing laboral contra les treballadores díscoles. Cánovas, que sempre fou un treballador crític, rememora que “podia estar setmanes senceres sense fer res perquè no se m’assignava treball, o tenint que fer el que les becàries me deien que fera”. Pel que fa a la posada en marxa del segon canal, Punt2, per a la periodista Pura Requena, en la casa des de 1997 fins al tancament, “ha resultat una evidència que va servir en part per a justificar la creació de dos redaccions en paral·lel”. Requena és coguionista del documental 12.19 Temps de Silenci i autora del llibre 12.19 Manipulació, saqueig i mort de RTVV. Un dels entrevistats en el seu documental és Vicent Misfud, qui va estar al front del comitè d’empresa per CCOO des de 2011. Misfud és clar al referir-se a la política laboral: “La contractació, sobretot, en l’època de Vicente Sanz, va servir per a col·locar a gent en àrees administratives i de gestió que realment no estaven vinculades a la faena de ràdio i televisió. En eixos departaments és on s’unflà la plantilla”.

LES ENXUFADES

El representant de CGT en el comitè d’empresa, Manolo Camarasa, dona una explicació més detallada del procedir de Vicente Sanz, responsable de Recursos Humans i abusador sexual declarat: “Hi havia contractes de lliure designació que en principi no podien passar del 3% de les contractacions però es sobrepassà eixe percentatge”. A eixa modalitat de contractació discrecional s’afegia una altra: el mal ús dels contractes de guionista, concebuts fora del conveni i vinculats a obra i servei, que s’utilitzaven per cobrir llocs “d’auxiliar administratiu, productor, operador d’equips... totes persones properes a Vicente Sanz o recomanades”, assegura Camarasa, qui eleva les xifres a unes 200 d’aquestes falses guionistes “segons l’informe que ens passà l’empresa”.

Per a Salut Alcover, extreballadora i líder sindical, “hi havia molta incompetència en els directius de la casa, però crec que hi havia voluntat deliberada de fer-li mal a l’empresa”. Pura Requena considera que “no hi havia voluntat de gestionar res sinó de repartir el botí”. Per al representant de CGT, “quan el PP volia ficar a una periodista, li feia un contracte de guionista i així tenia un periodista fidel a qui poder donar-li instruccions sobre el que tenia o no que traure”. Algunes d’elles limitaven el seu treball al comissariat polític. Misfud menciona el cas de José Ramón Varó, regidor del PP en el municipi alacantí d’Aigües. Varó estava “en el grup salarial més elevat i en 2012 només anà dos dies a treballar, els de les dos vagues generals convocades pels sindicats”, puntualitza Misfud. Un altre dels que feien llistes negres però a la llum dels focus era Lluís Motes, un dels responsables de la manipulació dels informatius en els episodis interconnectats de l’accident del metro i la visita del Papa.

"Vicente Sanz unflà la plantilla col.locant gent en àrees administratives i de gestió", diu el cap de CCOO Vicent Misfud

El 3 de juliol de 2006 descarrilà un vagó de metro València que va deixar 43 mortes i 47 ferides. L’accident va ser dilluns i el Papa arribava a la ciutat dissabte. Les ordres de la Generalitat per a la seua ‘Conselleria de Propaganda’ van ser deixar les informacions sobre la investigació del succés en segon plànol i centrar-se en les lloances al pontífex. Alhora, milers de catòliques felices lloaven la imatge del Papa que transmetien les pantalles de l’esdeveniment mentre els voltors espletaven entre bastidors les arques de RTVV a costa de la instal·lació de les pantalles esmentades. Perquè la contractació de les pantalles i la sonorització de l’esdeveniment costà a les arques públiques de l’ens 7,4 milions d’euros, quasi el doble del preu del mercat, pagat a la constructora lleonesa Teconsa, empresa sense experiència en el sector que amb certa ironia servia de pantalla a la trama. Julià Álvaro va dir al seu article “RTVV: Fumar hasta morir”, publicat en gener de 2012, que “no n’hi ha empresa capaç d’aguantar tants anys de mala gent al seu pont de comandament”. A vore què fan ara que tenen la cosa à punt.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Canal 9
El Tribunal Suprem avala l’ERO de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Àpunt
Les lleailtats del periodisme amb el poder
Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig.
Ocupación israelí
Israel Netanyahu viaja a Washington para reunirse con Trump y valorar una posible tregua en Gaza
Hamás ha dado el visto bueno al acuerdo; pero los israelíes quieren peinar algunos flecos pendientes. El grupo islamista pide garantías y la retirada de las FDI del enclave.
Francia
Francia ¿Unas primarias de la izquierda francesa? La idea seduce a socialistas y verdes pero Mélenchon la rechaza
El PS, los Ecologistas y sectores disidentes de la Francia Insumisa defienden recuperar el espíritu de la coalición unitaria del Frente Popular y presentar a un solo candidato en las elecciones presidenciales de 2027.
Fútbol
Fútbol El equipo de fútbol femenino decidido a construir un nuevo Sudán desde el exilio
Un equipo de fútbol de desplazadas sudanesas en El Cairo lucha por continuar con el sueño de jugar. En el exilio, continúan entrenando.
Obituario
Obituario Jane Lazarre (1943-2025)
La escritora neoyorquina, autora de ‘El nudo materno’, falleció el pasado mes de junio. Su obra conectó enseguida con entorno feministas por ofrecer un relato de la experiencia materna más allá de las estrechas paredes del hogar
Extrema derecha
Extrema derecha Estados Unidos declara la guerra contra los pobres con la ley “grande y bella” de Trump
VV.AA.
La norma presupuestaria, que contempla más de un centenar de disposiciones, convierte a ICE en el cuerpo de seguridad del Estado más financiado y es un cheque en blanco para las grandes contaminantes.
La vida y ya
La vida y ya Calma
Pienso en la cotidianidad en una ciudad grande. En la ausencia de calma que cubre casi todos los espacios.
Notas a pie de página
Notas a pie de página ¡Parecían tan buenos!
La desaparición de niñas y niños de las calles tuvo lugar a la vez que se construía un relato idílico sobre la infancia. En ‘República luminosa’, Andrés Barba retrata su vuelta como grupo inquietante.

Últimas

Laboral
Laboral Yolanda Díaz asegura que el Gobierno tramitará el indulto a las Seis de la Suiza
La ministra de Trabajo reconoce sentirse “escandalizada” tras la reunión con las sindicalistas condenadas y asegura que no va a “aceptar retrocesos” en los derechos laborales
Palestina
Palestina Albanese presenta su informe ante la ONU: “Gaza es el escenario de un crimen”
El Consejo de Derechos Humanos atiende al reporte sobre el lucro de empresas y bancos en el actual genocidio de Gaza. The Guardian califica de “posible crimen de guerra” el ataque contra una cafetería en la que murieron 39 personas.
Más noticias
Opinión
Opinión Sirat y las zonas temporalmente autónomas
En la película de Olivier Laxe prevalece el relato sobre la deserción del mundo que una mirada a la propia creación de la comunidad que surge en torno a las raves.
Política
Política Feijóo radicaliza al Partido Popular en medio del terremoto Cerdán con la vista puesta en las elecciones
Miguel Tellado será el nuevo secretario general del partido. Un movimiento con el que Feijóo consigue el control casi absoluto del PP y le come espacio del discurso ultra a Vox, pero que lo aleja de eventuales pactos con PNV y Junts.
Galicia
Galicia Galicia elige el rumbo de la lucha contra Altri en las elecciones a la directiva de la plataforma Ulloa Viva
Vecinos y vecinas de la comarca más afectada presentan dos listas separadas tras no llegar a una propuesta de consenso. Por un lado concurre una candidatura continuista y, por el otro, una alternativa que se acerca más al nacionalismo institucional.

Recomendadas

Laboral
Laboral Reivindicar los derechos laborales en microempresas, el reto de los sindicatos
Nuevas estrategias hacen frente a realidades como las de los falsos autónomos o los puestos en remoto, mientras el PP quiere restringir aún más los comités de empresa.
En el margen
En el margen Aisetou Kajakeh: “Nosotras no estamos rompiendo techos de cristal, sino sorteando muros”
Esta socióloga española asegura que las asociaciones gambianas en España mantienen un vínculo directo con el lugar de origen, lo que hace que nunca pierdan la conexión con las raíces.
Salud mental
Laura Martín López-Andrade “La psiquiatría es una profesión potencialmente muy peligrosa”
La psiquiatra granadina defiende desde Málaga otro tipo de psiquiatría que huye de los diagnósticos y de la jerarquía y cambia la palabra tratamiento por acompañamiento.