La Mostra Anarquista de Castelló rememora la lluita anticapitalista i feminista

Els diners recaptats durant la iniciativa es destinaran a sufragar una condemna de 900 euros, imposada a un ciutadà castellonenc per negar-se a participar com a segon vocal en les passades eleccions.

llibre anarca castello
Xerrada en la Mostra del Llibre Anarquista de Castelló Paula Lorenzino

L’espai autogestionat La Verduleria, de Castelló, s’ha convertit en el punt de trobada de la 6a Mostra del Llibre Anarquista. La iniciativa, que finalitza aquest diumenge, pretén transmetre i generar debat sobre diverses temàtiques des d’un punt de vista llibertari. Les jornades permetran recapitular molts dels moviments socials que han lluitat per enderrocar el patriarcat i el capitalisme, així com explicar noves estratègies per a les protestes futures. Participar en les xerrades, fullejar fanzins i familiaritzar-se amb el món de l’anarquisme conformen l’essència d’aquest projecte.

La jornada de hui, dissabte 23, serà la més intensa amb la presentació del llibre Estètiques grotesques com a eina de subversió al cànon heteropatriarcal, d’Adriana García i Mireia Donat. A les 11.00 hores, les dues autores explicaran la seua tesi sobre el sistema de l’heteropatriarcat. A les 13.00 hores, serà el torn del recital Mundos curvos. El col·lectiu La rabera eclèctica llegirà els versos de Jesús Lizano i, a més a més, els assistents podran intercanviar les seues idees i sentiments. Després del dinar popular, l’escriptor Jokin Azpiazu presentarà la seua obra Masculinades y feminismo que, segons l’organització de la Mostra, “qüestionarà la noció de noves masculinitats” i es debatrà la creació dels grups d’hòmens, integrats per adults heterosexuals, de classe mitjana i blanca i pertanyents a famílies heteronormatives. A continuació, Mateólika,  un músic i show-man barceloní, oferirà un concert acústic, on les connotacions polítiques i crítiques al sistema actual de les seues lletres, juntament amb la combinació de rumba, ska i punk, faran vibrar al públic.

llibre anarca castello 2
Assistents a la Mostra del Llibre Anarquista de Castelló Paula Lorenzino

Cal destacar que els diners recaptats durant la sisena edició, a més d’ajudar a la celebració de la Mostra, també es destinaran al sufragi d’una multa de 900 euros, imposada a un ciutadà castellonenc per negar-se a participar com a segon vocal en una taula electoral, en les eleccions del 26 de juny de 2016. L’organització va defensar, durant l’acte d’inauguració del passat dijous, que aquesta oposició “és legítima, perquè el conjunt de lleis de l’Estat no contempla la figura d’objector o objectora de consciència i, per tant, obliga a totes les persones a participar sense tenir en compte la seua llibertat individual i/o ideològica”. Així doncs, mitjançant una rifa amb la qual se sortejaran 23 llibres, la Mostra buscarà compensar els costos de la condemna.

El diumenge, a les 12.00 hores, el professor de Ciencia Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid i autor de diversos llibres sobre les transicions europees, Carlos Taibo Arias, presentarà l’obra Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo. Les conseqüències del canvi climàtic, la crisi social i econòmica, els problemes demogràfics o el possible col·lapse del sistema capitalista global seran alguns dels aspectes que s’explicaran i es debatran. En aquestes dues últimes sessions, també se celebrarà una trobada de distribuïdores i editorials, per tal de donar a conèixer l’ampli ventall d’obres sobre el moviment anarquista.

la repressió del transformisme

El dijous 21, els dissidents sexuals van ser els protagonistes d’una xerrada-tertúlia. L’escriptor castellonenc Juan Carlos Usó va presentar el seu llibre Orgullo travestido. El transformismo en la España del primer tercio de siglo XX. A través de les experiències de l’artista Edmond de Bries i la recopilació dels articles periodístics del passat segle, Usó relatà les coaccions que van sofrir els transformistes d’aquesta època. En concret, “a partir de l’any 1901, ja que se’ls va prohibir vestir-se amb la roba i els accessoris del sexe contrari”, explicà l’autor. En l’etapa de la Segona República, aquesta repressió va continuar existint, amb la Ley de vagos y maleantes. Aquesta legislació, en un primer moment, afectà els rodamons i proxenetes, però després, “es va convertir en una ferramenta per a desenvolupar una autèntica batuda contra homosexuals i travestis”, va criticar. Així doncs, el travestisme va quedar relegat al món de l’espectacle i en prostíbuls. No obstant això, des de principis del segle XX, la publicació de novel·les sobre aquesta temàtica va constituir els primers passos cap a la normalització d'aquestes persones, “malgrat que, les obres pioneres tractaven aquesta identitat com una malaltia”, va matisar Usó. Al finalitzar la presentació, el públic va fer referència a una constant en la història: l’absència de suport i visibilitat dels travestis i homosexuals, tant en espais polítics de dretes, com d’esquerres.

En la sessió d’ahir, divendres 22, va ser el torn de Carolina León, periodista titulada en Ciències de la Imatge i el So i col·laboradora en diversos mitjans de comunicació com, per exemple, Calle 20, Periodismo Humano o La Vanguardia. León presentà l’obra Trincheras permanentes. Intersecciones entre política y cuidados, un estudi sobre la fusió de la política, la militància i l’activisme amb la reproducció, la vida, l’afecte o la cura. Per a concloure, els assistents van poder gaudir del visionament del documental El govern de la por, així com d’un col·loqui amb el seu autor, Gonzalo Mateos, i un membre de la campanya Colze a colze, que visibilitza i denuncia la repressió actual a l’Estat espanyol. El filme analitzà l’evolució jurídic-social del concepte de terrorisme, a través de les preguntes realitzades a periodistes, advocades, activistes anticapitalistes o persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes.

0 Comentarios

Destacadas

Audiencia Nacional
La Audiencia Nacional declara nulos los estatutos de OTRAS
Las demandas de la Comisión para la Investigación de Malos Tratos a Mujeres y la Plataforma 8 de Marzo de Sevilla argumentaban que contar con un sindicato supondría reconocer como lícita la actividad del proxenetismo.
Refugiados
El duro invierno de las personas solicitantes de asilo
Los solicitantes de asilo dependen de las redes de solidaridad ante una administración que dificulta cada vez más su acceso a derechos
Violencia machista
Mapa: todas las concentraciones contra la violencia machista para este 25N
Cerca de 100 marchas recorrerán este domingo las calles con motivo del Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.
Cambio climático
Eléctricas e industrias extractivas lideran el aumento de emisiones en España

La economía española aumentó un 2,6% sus emisiones de gases de efecto invernadero en 2017 respecto al año anterior, con 344 millones de toneladas.

Opinión
Quemar los Objetivos de Desarrollo Sostenible para abonar una nueva agenda común global
5

Una minoría creciente de los movimientos sociales creemos que estamos frente a una auténtica crisis sistémica y global o, para ser más exactos, ante una civilización fallida en fase de colapso. ¿Cómo debe ser la agenda para afrontar el futuro?

Últimas

África
África: el ascenso del imperialismo de las fronteras

Más de un siglo después del originario Reparto de África, los líderes europeos están imponiendo hoy nuevas formas de colonialismo en el continente, en forma de controles fronterizos militarizados.

Pobreza
La Renta Mínima como Campo de Batalla
Los cambios en los criterios en la tramitación de los procedimientos relacionados con la RMI se traducen en mayores barreras burocráticas
Libertad de expresión
España indemnizará con 8.000 euros a un activista del centro social Casas Viejas que denunció torturas
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos condena a España por vulnerar la libertad de expresión del activista, que fue condenado al denunciar en rueda de prensa que sufrió torturas durante el desalojo del centro social de Sevilla.