Àpunt
Periodistes i zoologia

La vida quasi sempre sol ser com la poesia social de Blas de Otero: humana, ferament humana. I si el periòdic Levante-EMC  és una corretja (de transmissió, per descomptat) de moltes i molt variades aventures presidencials, ho és a canvi d’incentius molt més exclusius dels que farien salivar qualsevol gos, bé siga el de Puig o el de Paulov. Llicències de canal televisiu.

rtvv tornarà
Rtvv va deixar de emetre al novembre de 2013. Gabriel Rodríguez
Sergi Tarín

publicado
2017-09-14 07:02:00

Hi ha imatges d’una aparent innocència, però carregades d’intenció i també d’instint. D’un instint irrefrenable i molt sublimat. El passat desembre la revista Urban, la fulla social del diari Levante-EMV, publicà un ampli reportatge fotogràfic de Ximo Puig i el seu gos Panxo amb el Palau de la Generalitat de fons. Per les tedioses cròniques de vespra electoral sabem que Panxo és més que una mascota per al president. En realitat un ‘gos-amic’ que bota cap al televisor en sentir la veu de l’amo fent declaracions a la premsa. Un acte reflex, pur instint, que sempre serà un misteri per molt que ens entestem a humanitzar els comportaments zoològics.

En canvi, a l’inrevés, tot té una explicació, fins i tot senzilla, si és que apostem per zoologitzar els comportaments humans. Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig. No sabem si tot això inclou el bot irremeiable, i molt ludita, cap al televisor, però sí una necessitat metòdica per parlar a diari per telèfon i per certes estades transoceàniques com ara la que li pagàrem els valencians l’octubre passat a l’únic director de diari que acompanyà Puig i una comitiva empresarial a Cuba. Monreal apenes publicà res sobre la fita. Anava, vostès li ho perdonaran, per resoldre els instints. També els turístics. I qui sap si els futbolístics quan president i director es citen al Palau de la Generalitat per vore el Real Madrid. Per cert, s’olorarà Panxo totes estes infidelitats domèstiques?

Potser siga tot conseqüència d’esta València encara un poc tardofranquista i d’un renovat lermisme. Monreal és tant de Puig com en el seu temps ho va ser de Rita Barberá.

La vida quasi sempre sol ser com la poesia social de Blas de Otero: humana, ferament humana. I si el periòdic és una corretja (de transmissió, per descomptat) de moltes i molt variades aventures presidencials, ho és a canvi d’incentius molt més exclusius dels que farien salivar qualsevol gos, bé siga el de Puig o el de Paulov. Llicències de canal televisiu. Ajudes milionàries per traduir la web al valencià i amb errades tan flagrants que no sols provoquen ridícul aliè, sinó una aspra sensació de frau i d’injustícia cap als no pocs i magnífics professionals que treballen al diari. Això sense oblidar aquella impúdica metamorfosi de Lydia del Canto: de cap de premsa de Puig a secretària autonòmica de Comunicació i, al poc, subdirectora de Levante-EMV i mà dreta de Monreal.

Potser siga tot conseqüència d’esta València encara un poc tardofranquista i d’un renovat lermisme. Monreal és tant de Puig com en el seu temps ho va ser de Rita Barberá. Aquells acumulaven el poder i ell, abans, tota una subdirecció i, ara, el diari sencer. I un bon fragment de marca de l’esquerra mediàtica. Un altre frau, en este cas repartit amb Bernardo Guzmán, el director de la cadena Ser a València. Tots dos compartixen generació, gust pel senderisme de catifa i per la diplomàcia, diguem-ne, dorsal. Dins d’una habitació a fosques podrien dir el nom dels càrrecs públics que l’habiten amb només passar-los la mà per l’esquena.

Un codi periodístic comú i que consistix en ser molt amic dels socialistes, gens enemic del PP i irremeiablement crític amb Compromís, partit més jove, que no controlen (almenys encara)
També hi ha una certa propensió a conrear companyies, de vegades, no del tot edificants. Monreal reconegué que havia dinat amb Álvaro Pérez, el Bigotes, cap de la Gürtel a València, però que no era veritat que este li haguera proposat inserir publicitat a canvi de què el diari suavitzara les crítiques sobre un cas de corrupció tan purulent.

I al sumari del cas Taula hi ha transcrites una sèrie de converses, intervingudes per la Guàrdia Civil dies abans de les eleccions de maig de 2015, entre Bernardo Guzmán i Adolfo Vedri, de malnom Sadol, cap de l’empresa Engloba i imputat, entre d’altres qüestions, pel pelotazo al centre cultural de la Rambleta. La Ser comptava amb diàlegs que implicaven Vedri i, aleshores, Guzmán el telefonà per prevenir-lo i aconsellar-lo tot confirmant-li que l’ajudaria encara que no faria desistiment de les seues funcions suposadament periodístiques. Com si una cosa i l’altra, informar i assessorar alhora, no foren absolutament contradictòries en este cas en concret. A més, el que diu i com ho diu mostra la parcialitat de Guzmán: “Caldrà estar atents a la roda de premsa d’IU [Esquerra Unida, qui destapà el cas], que segur que claven més merda”.

Uns fets que fan comprendre les tèbies editorials de Guzmán quan parla del Partit Popular i la llarga factoria corrupta. Les mateixes de Monreal en temps de Barberá i encara hui. Un codi periodístic comú i que consistix en ser molt amic dels socialistes, gens enemic del PP i irremeiablement crític amb Compromís, partit més jove, que no controlen (almenys encara) i del qual desconfien per un pur atavisme de supervivència transversal. És esta la suposada esquerra que ens informa. Amb ells la contrareforma, fins i tot abans de la reforma, és i serà eterna.

Relacionadas

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Àpunt
ÀPUNT: El nou vell model
El Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades
0 Comentarios

Destacadas

Infancia
Ana María Bayo: “Servicios Sociales te dice que denuncies; lo que venga detrás ya te lo comes sola”
La tercera de las mujeres a las que se ha intentado relacionar con una presunta “trama” para secuestrar niños a través de la asociación Infancia Libre no ha sido acusada por sustracción de menores. Tampoco se ocultó con su hija ni pasó por la consulta de la pediatra de Granada.
Partidos políticos
A la portuguesa o a la turca
1

La táctica del presidente en funciones está definida ya. Su plan puede funcionar a corto plazo, pero eliminar la política de su programa de Gobierno acarrea importantes riesgos.

Refugiados
La nueva estrategia de rescate en el mar del Gobierno de Pedro Sánchez provoca más muertes en el Mediterráneo

Desde APDHA e Irídia advierten que la limitación de la actuación de Salvamento Marítimo ordenada en enero por el Gobierno de Pedro Sánchez fue la causante de la muerte, el pasado 18 de junio, de 22 personas en el Mar de Alborán.

Fiscalidad
Los países en los que se paga por ver la televisión

Este impuesto, un fijo mensual en algunos lugares y en función del número de aparatos en otros, sirve para financiar los medios de comunicación públicos de algunos países de Europa.

Música
Fatoumata Diawara quiso ser la primera mujer africana en tocar la guitarra eléctrica

La cantante maliense Fatoumata Diawara desplegó en su concierto en Madrid sonidos cercanos al wah wah de Jimi Hendrix y un final de fiesta total con “Bonya”, una de las canciones que mejor describe lo que es el pop en 2019. Asimismo se presentó como embajadora de todo el continente africano, una posición controvertida para un músico.

Burkina Faso
“En Burkina Faso ganar elecciones no da necesariamente legitimidad para gobernar”

Boureima Ouedraogo es periodista de investigación y director del diario burkinabés Le reporter, un medio incómodo con el poder. Partícipe en la insurrección popular que acabó con el regimen de Compaoré en 2014, este comunicador ha indagado profundamente en el caso Thomas Sankara. Las pesquisas para aclarar el asesinato de este referente o el rol de los grupos terroristas con base en el país centran esta conversación con Ouedraogo.

Últimas

Sanidad
Cuando una imagen vale más que 100.000 palabras

A la geriatría no la humillan los trabajadores, no señores míos, la humillan los grupos empresariales que sin tener ni idea de servicios sociales juntan en su cartera de negocios gasolineras, cadenas de supermercados, activos inmobiliarios y ahora la nueva moda, centros geriátricos.

Fronteras
“Si no hubiésemos estado ahogándonos en la frontera, hubiesen venido a salvarnos”

El colectivo Caminando Fronteras publica su informe Vida en la Necrofrontera, una denuncia contra las políticas fronterizas que recupera la memoria de más de un millar de personas muertas o desaparecidas en su intento de llegar al Estado español por la Frontera Sur.

Antiespecismo
La historia de River
2
River es un cerdo rescatado por personas voluntarias del Santuario El Hogar. Su cuerpo está marcado por una vida de explotación. Esta es su historia.
Extrema derecha
Abascal, aliado del Likud israelí y a su vez del presidenciable pinochetista, hijo de un oficial de Hitler

Santiago Abascal niega una y otra vez que él y su partido sean de ultraderecha. Defiende posiciones de ultraderecha día tras día, sus aliados internacionales son de ultraderecha, pero teme que un reconocimiento explícito de su ideología alerte a electores ingenuos y haga repensar ciertos apoyos.

Polución
Madrid Central: nuevo récord de aire limpio en los 22 primeros días de junio

Con los datos de junio, Madrid Central habría conseguido por tercer mes consecutivo reducir los niveles de dióxido de nitrógeno a mínimos históricos.

Polución
45 millones de personas respiraron aire contaminado en España en 2018

El informe La calidad del aire en el Estado español 2018 señala que, pese a que la inestabilidad atmosférica alivió la polución, el 97% de la población y el 92% del territorio estuvieron expuestos a niveles superiores a los recomendados por la OMS.