Muixeranga por el 9 d'octubre
Muixeranga realizada durante el recorrido de la manifestación vespertina el 9 d'Octubre de 2018 Gabriel Rodríguez

9 d'octubre
9 d'Octubre, entre el “café per a tots” i l'“això ho pague jo”

Ni País Valencià, ni Comunitat Valenciana, ni res que se li assemble, els valencians només saben que no són res.

9 oct 2020 05:00

La distància social és un dels eufemismes adoptats pel nou llenguatge en boca dels prescriptors, des dels representants polítics fins al darrer instagramer arribat a la plèiade d’influencers, un concepte que a poc a poc va perdent la seua càrrega originària, encunyada en l’àmbit de la Psicologia Ambiental, manllevat de la conceptualització que de la territorialitat i els comportaments en comunitat van fer les diferents escoles de la Sociologia i l’Antropologia. Corre des de fa mesos un acudit segons el qual bona part dels noruecs estaven desesperats perquè acabara l’obligatorietat del distanciament social de dos metres entre persones i poder tornar al seu habitual… de cinc metres.

Aquesta distància social serà la protagonista de les celebracions de la Diada dels valencians d’enguany, 2020, un any que quedarà marcat en la Història a virus i mucosa per culpa del Sars-Cov-2, que s’afegirà a la distància que el marcava anys passat, la distància institucional, un efecte ben enquistat en la ciutadania, malgrat els intents d’una part important de la classe política autòctona.

La ciutadania valenciana sempre s’ha vist situada entre el 'café per a tots' i 'això ho pague jo', entre un ‘9 d’Octubre Dia dels valencians’ i el dèficit en la balança fiscal valenciana amb l’Estat central, de vegades centralitzador

Tirant d’expressions populars, la ciutadania valenciana sempre s’ha vist situada entre el café per a tots i l'això ho pague jo, entre un ‘9 d’Octubre Dia dels valencians’, igual que deuen tenir un dia de celebració Beszel o Ul Qoma, les Ciutats Estat de les distopies de China Miéville, i el dèficit en la balança fiscal valenciana amb l’Estat central (de vegades centralitzador, perquè amb això dels diners sí que sembla que València és una valència dins Espanya i Espanya és alguna València a València, i el bucle i Ayuso, etc.), amagat massa sovint per un gran monument que es crema (Falla, Foguera, circuit de F1, estudis de cinema...).

En aquests moments es troba en plena pujada tot un moviment de revisionisme històric que qüestiona alguns relats que s’havien donat ja per validats, validats amb fonts fiables i contrastables, que és el mètode científic aplicat a les ciències humanes, validat des de la historiografia oficial i això que s’anomena l’Acadèmia. Compte, des de la historiografia, no des de la ‘història oficial’, que ja se sap que l’escriuen els vencedors, aquells a qui apel·len permanentment els pseudorevisionistes.

Com que tot és susceptible d’esdevenir tendència, València també té els seus reescriptors de la Història, gent que oblitera de manera perversa tres quarts del Cantar del Mío Cid per tal de fer del personatge un primer per davant de Jaume The First, o la ignorància absoluta respecte de la ciutat de l’antiga Corona d’Aragó, Comtat de Catalunya, Corts Generals del Regne de València... que té més quadribarrades públiques: Oriola. Poca cosa comparada amb la reconstrucció de la història recent.

No fotem amb la innovació i dediquem-nos a anar repetint de tant en tant el que ens ha fet guanyar duros, encara que els duros després se'n vagen pel camí de Castilla

De vegades fa la sensació que la societat valenciana aposta permanentment per la teoria de l’etern retorn i d’aquí el seu estoïcisme menfotista. Nietzsche, al Gai Saber i a Així parlà Zaratustra, desenvolupà aquesta concepció filosòfica circular i finita del temps, en la qual hi ha un nombre determinat d’accions possibles a realitzar que, una vegada gastades, s’han de tornar a fer servir. És a dir, no hi ha un nombre infinit de paelles possibles al món, ni de desenvolupaments possibles del territori, ni de maneres de pelar una taronja, així que no fotem amb la innovació i dediquem-nos a anar repetint de tant en tant el que ens ha fet guanyar duros. Encara que els duros després se'n vagen pel camí de Castilla. Una altra vegada café per a tots o això ho pague jo.

Del mite a la Història, fer de la Història mite i de tornada a la casella d’eixida o, directament, marcar-se un reductio ad nietzscherum. La poca permeabilitat social de les celebracions nouoctobrines ha fet que durant molt de temps —enguany, covid pel mig, no ho serà— al sud d’Alacant el dia fóra assenyalat com el dia d’IKEA, el gran èxode cap a la veïna Múrcia, llar del monstre dels mobles suec, dels espaguetis amb tarongetes, de les galetes de gingebre, de les pastes de canyella.

La poca permeabilitat social de les celebracions nouoctobrines ha fet que durant molt de temps —enguany, covid pel mig, no ho serà— al sud d’Alacant el dia fóra assenyalat com el dia d’IKEA, el gran èxode cap a la veïna Múrcia

Ja des del gener, molts alacantins anaven marcant en l’agenda d’aquest dia els productes desitjats, més tard, als calendaris, anaven obrint esdeveniments i emplenant l’espai de descripció amb exòtics noms com Nissafors, Malm, Ekoln o Havsta, junt amb esotèrics càlculs matemàtics que havien de definir la necessitat de demanar o no la furgoneta als cunyats. Mai Múrcia i Alacant havien estat tan a prop un 9 d’octubre des que Jaume I va penjar el seu penó a la ciutat el 1266. Sense saber-ho (i, en molts casos, sense voler-ho), fent la seua litúrgia consumista a la recerca d’una vaixella, un Fjällbräcka 4 estacions i unes cortines de bany, molts alacantins estaven celebrant la seua valenciania més pregonament que en un acte institucional.

Però no tothom pot anar a IKEA Múrcia per celebrar la seua valenciania, ni anar de compres per celebrar que està viu i és valencià, o valencià i viu. Toca repensar quina mena de celebració col·lectiva toca fer que siga tan inclusiva com siga possible. Si escudellem prou, com a mínim comú denominador ens queda l’escepticisme estoic, el menfotisme nietzscheà.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

9 d'octubre
Diada valenciana València clama por la defensa de la lengua y cultura propias
La manifestación ha reivindicado el término País Valencià y ha denunciado las políticas lingüísticas del gobierno de Mazón
9 d'octubre
Diada valenciana Las luchas por la lengua y la defensa del territorio protagonizan la diada valenciana
Bajo el gobierno de Mazón han repuntado las luchas contra el retroceso de los derechos lingüísticos, la emergencia climática, la especulación sobre el territorio o los recortes.
Extrema derecha
Juicio contra extrema derecha Éxito histórico en los juzgados de València: condenan a los ultras agresores del 9 d’Octubre
Toni Gisbert, portavoz Comisión 9 d´ Octubre, valora la condena como “histórica” al ser la primera vez que se gana un juicio de estas características y que las penas corresponden al delito.
Oriente Próximo
Oriente próximo La diáspora kurda ante la caída de Bashar al-Assad
Siria enfrenta el fin de un régimen que durante décadas pareció inquebrantable. Desde la diáspora, la esperanza contenida de quien ha vivido demasiadas traiciones y promesas incumplidas.
Amazonía
Caso Chevron Pablo Fajardo: “Sacrificaron la Amazonía y la vida de la gente por racismo y por la ganancia económica”
El activista y abogado Pablo Fajardo fue elegido hace casi 20 años por la Unión de Afectados por Texaco para el juicio más importante contra la petrolera Chevron. Dos décadas después sigue luchando por la justicia ambiental y social en Ecuador.
Ley de Seguridad Ciudadana
Congreso de los diputados Reforma de la Ley Mordaza: ¿esta vez sí se puede?
Una de las mayores deudas de toda la izquierda del Estado español parece que está a punto de saldarse.
La vida y ya
La vida y ya Ya no sé quién vive en el primero
El barrio se ha transformado tanto que pueden pasar semanas sin ver por la calle una sola cara conocida porque los vecinos han sido sustituidos por turistas.
Análisis
Análisis El independentismo se reorganiza, pero ¿sigue siendo independentista?
Los partidos independentistas han sufrido la crisis del procés y el posprocés, y todavía no la han resuelto, sino, a lo sumo, la han aplazado. El PSC aparece como el ganador de una carrera con corredores agotados.
Que no te cuenten películas
Comunidad El Salto Suscríbete a El Salto y llévate seis meses de regalo a Filmin
Estas navidades, haz posible que El Salto llegue más lejos con sus contenidos críticos y llévate de regalo medio año de Filmin. Y si ya tienes Filmin, suscríbete a El Salto y regala el acceso a esta plataforma a quien quieras.
Análisis
Análisis Rojava en peligro
Las intenciones de Turquía en Siria ponen en peligro no solo la Administración Democrática Autónoma del Norte y Este de Siria (AADNES) sino también la convivencia del resto de minorías presentes en el país.
Literatura
Gustavo Faverón Patriau “Quizá la novela sea ahora mismo más relevante que nunca”
El escritor peruano Gustavo Faverón Patriau quería narrar en su nueva novela la historia de un boxeador que no sabía boxear pero tumbaba a sus rivales recitándoles al oído versos de César Vallejo. ‘Minimosca’ acabó siendo un cuentacuentos inagotable.
Galicia
Memoria histórica Así fue como el Patronato de Protección a la Mujer transformó Galicia en un convento de clausura
Las mujeres que cayeron en las redes del Patronato iniciaron un periplo de encierro, humillaciones, abusos y explotación que es desconocido para la mayor parte de la población. Queda hoy en la impunidad de un silencio que tenemos el deber de romper.

Últimas

Opinión
Tribuna Todas las razones para decir ‘Altri non’
Aquí van unos cuantos motivos para juntarnos este domingo en Compostela y dejar clara nuestra postura frente a un expolio que nos están tratando de imponer disfrazado de progreso, pero que sólo trae beneficio económico a unos cuantos indeseables.
Relato
Relato Descubrirse las manos
Descubres tus manos: el palmar y el dorso, la posibilidad futura de la pinza atrapacosas, dos miembros que te vinculan al chimpancé y al lémur. Aprendes su mecanismo.
Música
Música Un coro para homenajear las luchas obreras: “La canción protesta del pasado es historia viva”
El coro de canción protesta de Madrid nació para rescatar del pasado las tonadas de la lucha obrera y ponerlas al servicio de distintos activismos en el presente.

Recomendadas

Palestina
Eyad Yousef “No cuentes lo que queremos ser, cuenta lo que nunca hemos dejado de ser: un pueblo que quiere la paz"
Eyad Yousef es profesor en la Universidad de Birzeit, Cisjordania, y comparte su experiencia en una universidad que “representa el pluralismo y la libertad que tanto anhela la sociedad palestina”
Pensamiento
Sarah Jaffe “En realidad tenemos que hacer menos. E impedir que algunas cosas sucedan”
La escritora y periodista Sarah Jaffe aborda el desengaño cotidiano al que nos aboca el mundo laboral e investiga cómo, a pesar de todo, las personas se organizan colectivamente en sus empleos para que “trabajar apeste menos”.
Ocupación israelí
Palestina Vivir en alerta: la resistencia palestina frente la ocupación israelí
La cruda realidad de las feministas palestinas que, ante la represión y las detenciones arbitrarias, continúan su lucha por la libertad, la justicia y los derechos humanos.
Madrid
Ciudades Fake Madrid, un paseo por los hitos del simulacro
Un recorrido por los grandes éxitos de la conversión de Madrid en una ciudad irreal.