Pista de aterrizaje
María Briones: “La copla forma part de la meua memòria cel·lular”

María Briones és vocalista i líder de Reina Roja, un grup valencià que beu del flamenc, la copla i la tradició musical de diferents parts del món.


publicado
2019-05-10 07:00

María Briones, natural del barri de Marxalenes, València, és vocalista i líder de Reina Roja, un grup valencià que beu del flamenc, la copla i la tradició musical de diferents parts del món. Reina Roja va traure el seu segon disc, Sankara, a principis de 2018, marcat per les seues lletres compromeses i reivindicatives.

La inspiració existeix o ha de trobar-te treballant?
Quan eres artista estàs contínuament vivint i buscant un estímul que puga portar-te a una creació. És cert que hi ha moments en els quals estàs en un estat creatiu. Però també podem veure a algú o alguna cosa que t’evoca crear. No estaves en l’estat creatiu, però l’estímul ha sigut tan fort que ha connectat amb tu i et dóna el fil per a crear. Estàs contínuament buscant aquests estímuls per a encaixar-los en el que vols dir. Per exemple, una realitat social amb la qual et sents tan compromesa que necessites abordar-la, intentes ficar-te dins d’aquest mode creatiu buscant què et pot inspirar.

Quina és la inspiració del segon disc de Reina Roja, Sankara?
En Sankara volíem plasmar determinades problemàtiques i sensacions personals que creiem que s’han de comentar. En “Ellos y Ellas” volem deixar clar que tots estem fets del mateix material i cal promoure valors com el respecte, la solidaritat i la tolerància cap a tots els éssers humans. En “Desperté”, en la qual parlem del ressorgiment personal cap a una opressió, la lectura pot ser individual i també col·lectiva. Pot referir-se a un poble, que ha de despertar però no l’estan deixant. Sempre intentem que les cançons siguen llavors i que cada persona les interprete dins del seu moment vital. El títol de l’àlbum ve de Thomas Sankara, un revolucionari de Burkina Faso, una figura que ens va semblar molt poderosa.

“Encara que la música també està al servei dels diners, pots parlar des del cor”

Es va creuar la música en la teua vida o sempre va ser el teu camí?
Sempre m’ha agradat cantar i he tingut la sort que em va ser concedit el do de tindre la veu bonica i transmetre. Però quan vaig haver de prendre una decisió sobre què estudiar, no vaig tindre cap influència artística pròxima. A més, ser músic no és una cosa que se t’oferisca des del col·legi, és vist com una afició. Així que vaig estudiar enginyeria i ací estic. Vaig començar professionalment en la música en 2005, quan vaig conéixer a un guitarrista que em va ajudar a professionalitzar-me. Mentrestant, vaig seguir amb la meua carrera, encara sabent que no em volia dedicar a això, no m’agradava. De fet el meu treball de fi de carrera el vaig fer a Àfrica, intentant buscar un altre camí dins del que havia estudiat. Vaig viure quatre mesos a Guinea i vaig fer un projecte relacionat amb la cooperació al desenvolupament, però tampoc em va agradar. Al final, tot està al servei dels diners. Encara que la música també ho està, pots parlar des del cor.

Què t’atrau de gèneres com el flamenc i la copla?
Respecte a la copla, no sé com explicar-ho, però forma part de la meua memòria cel·lular. Forma part de la identitat del lloc on he viscut. La meua àvia sempre ha cantat copla i ha estat en les pel·lícules que veia. El flamenc m’arribà més tard, sols coneixia les rumbes. Niña Pastori em va obrir aquest gènere i vaig començar a tirar del fil. Em va marcar una frase que vaig llegir: “El flamenc és la música del drama encadenat de la humanitat”. Passa una mica com amb les músiques negres, tenen arrels tradicionals i s’han anat forjant des de la mescla de cultures. Són músiques que aconsegueixen atrapar-te emocionalment.

Què penses que el flamenc estiga en auge actualment per músiques com Rosalía?
Sempre que s’òbriguen noves vies perquè la gent s’aproxime al flamenc, em sembla una bona oportunitat. Crec que si hi ha algú que, de sobte, posa el flamenc en boca de tots, això és positiu. Tanmateix, tampoc podem etiquetar a Rosalía d’una manera que puga ferir a gent que fa anys que lluita per trobar un lloc en el flamenc. Fa mal quan un crític diu que Rosalía és la revolució del flamenc, sobretot a gent que de debò està intentant fer una arqueologia del flamenc. A mi el que fa ella m’agrada, però la necessitat d’etiquetar-ho tot és el que pot acabar per ferir sensibilitats.

Veus la teua carrera sempre lligada al món de la música?
No només la meua carrera, també la meua vida. Al meu parer, l’univers m’ha donat la possibilitat de cantar i la gent em diu que li arriba a l’ànima el que jo faig. Així que he de seguir.
Recorde les crisis existencials que tenia amb 25 anys, quan no sabia què fer amb la meua vida. Però ara ho sé, ja he trobat la resposta a la pregunta. Així que com no seguir endavant?

Relacionadas

Música
Buscando el hechizo de la música negra
“Sin swing y sin baile, la música tiene poco aliciente”, asegura el periodista Jaime Bajo, quien ha recopilado en un libro 20 entrevistas a músicos que tratan de descifrar el hechizo del ‘groove’.
Flamenco
Pedro Lópeh: “Es esta una época de mucho sufrimiento, de odio y al final el flamenco habla de eso”
Este viernes Pedro Lópeh lleva a Mérida ‘Ramo de coplas y caminos’, una introducción sentimental al cante, un mapa con indicaciones llanas para todos los que quieren acercarse al flamenco.
0 Comentarios

Destacadas

Salud
Las víctimas de la talidomida en España se sienten estafadas por el Estado

Es un caso histórico inédito globalmente que se ha arrastrado desde el franquismo a los sucesivos gobiernos democráticos. Los afectados que aún viven, siguen reclamando justicia mientras muchos fallecen sin resarcimiento, con graves malformaciones, tras una existencia condenada a la dependencia y a la invisibilidad.

Kurdistán
“Así como acabamos con el Daesh vamos a acabar con Erdogan”

Integrantes del Movimiento de Mujeres Libres del Kurdistán, Gülcihan Simsek y Besime Konca, consideran que la ofensiva del Gobierno turco contra el pueblo kurdo no va de fronteras ni de nacionalismo, sino de atacar un modelo radicalmente alternativo al sistema capitalista.

Corrupción
El juez pide juzgar a Ignacio González por desviar 1,6 millones de euros

El ex presidente de la Comunidad de Madrid podría sentarse próximamente en el banquillo por el caso Lezo, debido a una posible malversación y fraude a las arcas públicas en la compra de la empresa brasileña Emissao por el Canal de Isabel II en la que supuestamente hizo desaparecer 1,6 millones de euros.

Bolivia
“Hay negociaciones entre el MAS y los golpistas”
Ha sido ministro durante los últimos once años. Vive en la clandestinidad desde el golpe de Estado y habla desde su escondite con ARGIA y Hala Bedi sobre las “complejas” negociaciones entre el MAS y los golpistas que acaban de comenzar.
Bolivia
Del golpe a la dictadura: las balas del ejército provocan decenas de muertos en Bolivia

La presidenta de facto, Jeanine Áñez, decreta la impunidad de los militares que usen armas de fuego contra la población civil mientras la respuesta al golpe de Estado se generaliza en todo el país.

Pensamiento
William Davies: “La mentalidad de la guerra se ha convertido en una forma habitual de organizar la sociedad”

El autor de Estados nerviosos, William Davies, estuvo en Madrid presentando un libro que explica cómo las redes sociales se están convirtiendo en un campo de batalla de emociones y sentimientos antes que de ideas o hechos.

Últimas

Humor
Banalizando

Vigésimo tercera entrega de las colaboraciones especiales de Mauro Entrialgo para El Salto.

Chalecos amarillos
El legado imborrable de los chalecos amarillos

Un año después de la irrupción explosiva del malestar, el número de manifestantes ha decaído de forma significativa en Francia. Pero la solidaridad y la construcción de lo común persisten como herencia de las protestas.

Senegal
Encontrar ‘El Dorado’ sin salir de Senegal

La asociación Hahatay, sonrisas de Gandiol, es una entidad 100% senegalesa creada por Mamadou Dia, un senegalés que hizo el camino hasta España en cayuco y decidió retornar a su tierra para informar a sus compatriotas de lo que hay tras la dura travesía. El objetivo es fomentar migraciones conscientes y seguras, así como alternativas de futuro en su entorno.

Laboral
Los veterinarios toman las calles de Madrid para exigir ser considerados profesionales sanitarios

En torno a 2.200 personas procedentes de todos los puntos del Estado se han unido para llevar al Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad una larga lista de demandas para dignificar su profesión.

Refugiados
El Estado español incumple sus compromisos en materia de protección internacional

Una plataforma integrada por 16 organizaciones que participan en el sistema de acogida señala en un informe falencias en todas las fases de los procedimientos de protección internacional.

Sanidad
Multirresistencia en la compra y en el medio ambiente
Más vale prevenir que curar, por lo que evitar las infecciones supondría una contención de la proliferación de cepas resistentes a los antibióticos.
Sanidad
Antibióticos, armas de doble filo
Los antibióticos insuflan enormes dosis de esperanza diaria. Si bien, la paradoja se adueña de un nuevo paradigma. Su eficacia queda entre las cuerdas por la proliferación de bacterias invulnerables a sus efectos.