Flora Sempere: “Necessitem més sororitat, punts d’unió i tolerància”

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Són els versos de “Divisa”, el poema de Maria Mercè Marçal que va inspirar la lletra de “I tu, sols tu” del grup valencià Diluvi, una cançó “dirigida directament a les dones” i que ha sigut utilitzada en diversos esdeveniments i entorns feministes per la claredat del seu missatge. Ara, tres anys després del llançament del tema, els de l’Alcoià celebren l’èxit de la campanya #iTuSolsTu, amb la qual s’ha aconseguit que la cançó siga versionada per dones en huit llengües diferents.

Com va nàixer la campanya #iTuSolsTu?
La idea va sorgir quan vam vore que, amb motiu del 8M, un centre ocupacional de Madrid havia versionat la cançó al llenguatge de signes. Ens va agradar moltíssim i vam pensar com era possible que no haguérem considerat abans versionar-la en altres llengües. Així que vam decidir fer una campanya a gran escala on companyes que estan damunt de l’escenari interpretaren la cançó utilitzant les llengües minoritzades de l’Estat, a les quals volíem donar protagonisme. Però també es va versionar al castellà, l’anglés i el francés, per fer-la arribar a més gent.

Com vau elegir les artistes que hi participaren?
La selecció la vam fer dins del mateix grup. S’ajunten dos vessants: l’artística —pensem que són magnífiques vocalment— i la ideològica, ja que defensen la mateixa causa que nosaltres, tenen un ideari feminista.

Creus que se seguirà interpretant en altres llengües?
La nostra idea és fer-ho, com més llengües millor, trobe que és molt enriquidor per partida doble. Si podem ampliar, per descomptat que ho farem. De fet, l’àrab és una de les primeres traduccions que vam considerar, però la persona que ho havia de fer és de Palestina... I ja sabem quina és la situació, ha tingut moltes dificultats. Però sí, em pareixeria súper bonic escoltar “I tu, sols tu” també en una llengua africana, per exemple.

“Cada vegada n’hi ha més presència femenina als escenaris, però l’avanç és molt lent”

La llengua és un vehicle. Quina és la importància de transmetre el missatge d’esta cançó?
Per a mi una de les coses més importants és que arribe a qualsevol dona o a qualsevol persona que vulga fer-la seua. Si esta cançó servix per a donar-li valor a algú, per a donar-li empoderament i força o ajudar-la a lluitar, nosaltres estarem felices perquè eixe és el nostre ideari. Haver actualitzat el videoclip amb noves imatges demostra que el feminisme no s’atura, seguix avançant i ho fa pertot arreu. També trobe que el procés ha sigut molt bonic perquè hem creat un espai on les companyes s’hi han pogut expressar, ja que pareix que les dones estem sempre una mica —o molt— més oblidades als escenaris.

En este sentit, com trobes l’evolució de les dones a l’escenari? Veus avanços?
Jo veig intenció d’avançar, hi ha moltíssima gent que té consciència de la desigualtat tan brutal que hi ha als escenaris, però va molt lent. Crec que el tema és continuar fent, fent i fent, i arribar al punt de normalitzar la situació. Però costa molt. Potser les coses no poden avançar a la velocitat que ens agradaria... No obstant això, sí que veig una millora en este sentit. Per exemple, hi ha aproximadament 50 festivals del món que s’han compromés a assolir, abans del 2022, almenys un 50% de presència femenina. S’aconseguirà, però el camí encara és llarg. Encara de vegades qui programa els festivals no s’informa del que contracta, o paga molt menys a grups femenins que masculins… Hi ha cosetes d’eixes que evidentment cal canviar, però almenys existixen programadors i programadores que prenen consciència i actuen.

Andreu, company del Diluvi, va dir en una entrevista, en referència a “I tu, sols tu”, que “la lluita feminista necessita molt més que imatge i música, tot i que és un petit pas més”. Què penses que necessita?
El que he observat és que necessitem fomentar la sororitat. Sé que la paraula està de moda i em sap greu gastar-la així, però moltes voltes m’he adonat que encara fa falta crear eixa germanor entre les companyes. M’ha passat moltes vegades que entre col·lectius feministes no s’arriben a entendre i dius… “Però, veiem, si voleu el mateix!”. M’agradaria que poguera haver diferències entre nosaltres i al mateix temps arribar a un punt de nexe, de tolerància, per a fomentar eixa sororitat. D’una altra banda, més enllà d’això, el meu somni seria aconseguir que deixem de vore eixa diferència de gèneres i que no calguera estar sempre reivindicant coses que haurien de ser normals. Que tots som persones.