Medio ambiente
València, una Capital Verda Europea ennegrida per PP i Vox

El passat 11 de gener es va celebrar oficialment l'obertura de “València Capital Verda Europea 2024”, un reconeixement de la Comissió Europea dotat amb 600.000 euros a ciutats d'almenys 100.000 habitants que s'encaminen “cap a una transició ecològica exemplar per a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i visitants”. En paraules del Consell de la UE, la premiada és la “ciutat europea abanderada de la sostenibilitat, de les polítiques mediambientals i de la millora de l'entorn urbà”.

Es va saber que València rebia este prestigiós guardó en octubre de 2022, sota l'alcaldia de Joan Ribó i amb unes polítiques dirigides per Compromís i PSOE. No era casual: responia al canvi de model que van iniciar en 2015 i que es va prolongar fins a 2023. Ara, la ciutat es troba  en mans de María José Catalá (PP), que governa al costat d'un partit, Vox, que directament nega el canvi climàtic. La presidenta ultradretana de les Corts Valencianes, Llanos Massó, és un exemple d'això: el passat estiu va dir que l'augment de les temperatures no té relació amb l'acció humana. Amb ells al poder, continuarà sent València una capital europea realment verda?

Per què és València la Capital Verda Europea 2024?

Per a la concessió del distintiu de la Capitalitat Verda Europea, la Comissió Europea va valorar positivament 12 indicadors a València: la qualitat de l'aire, el mesurament del soroll, la gestió dels residus, la qualitat de l'aigua, la natura i la biodiversitat, els usos sostenibles del sòl, l'ecoinnovació, la mitigació del canvi climàtic, l'adaptació al canvi climàtic, la mobilitat, el rendiment energètic i la governança.

Un portaveu de la Comissió Europea explica que València va ser reconeguda en 2022 com a Capital Verda Europea per a 2024 pels seus “assoliments passats ​​en l'àmbit del turisme sostenible, en la neutralitat climàtica, així com en la transició verda justa i inclusiva”. “La ciutat també ha demostrat el seu compromís amb la millora de la qualitat de l'aire i la restauració d'ecosistemes naturals, com ara els ecosistemes dunars i d'aiguamolls de la Devesa, i també estimula una producció alimentària més saludable, sostenible i inclusiva a través del seu ‘Programa Barri i Alimentació’”, afig. Així mateix, es va valorar el compromís amb la mobilitat sostenible o que el 97% dels habitants visquera a menys de 300 metres de zones verdes urbanes.

Per aspirar al premi, el consistori va presentar un llistat de sis bones pràctiques, a l'elaboració del qual va tindre un paper fonamental el llavors vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo: la Missió Climàtica València 2030, una proposta amb la qual la ciutat es compromet a reduir les emissions climàtiques en un 55% per a eixe any i aspira a la neutralitat en 2050; la contractació pública d'innovació orientada a la descarbonització de la ciutat; l'impuls a la mobilitat a peu i amb bicicleta, on destacava la recuperació de més de 150.000 m² per a vianants entre 2015 i 2021 (amb nous carrers per a vianants, ampliació de voreres i conversions en zona de vianants clau, per exemple, al centre o les zones de l'entorn de La Llotja i el Mercat Central, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament); la transformació del sòl urbà en infraestructura verda, amb projectes entre els quals citaven el gran corredor València Sud o l'obertura a la ciutadania de La Marina; la gestió municipal del Parc Natural de l’Albufera; i la confluència d'horta urbana i horta periurbana, on destacava la Llei de l'Horta aprovada a les Corts Valencianes per a la seua protecció davant l'especulació urbanística i el Pla d'Acció Territorial per al seu desenvolupament i revitalització, així com la creació de l'Observatori Ciutadà de l'Horta i el projecte Mans a l'Horta, per a reforçar el teixit productiu, professional i social del sector agrari.

En la candidatura no van oblidar el paper essencial que va tindre la ciutadania en la configuració actual de la ciutat, amb mencions a lluites com ara “El llit del Túria és nostre i el volem verd”, que va aconseguir aturar la construcció d'una gran autopista urbana a l'antic llit del Túria i, gràcies a això, hui és el jardí urbà més gran d'Espanya; o “El Saler per al poble” que, en l'ocàs de la dictadura franquista, va frenar part dels plans urbanitzadors megalòmans a la Devesa, al costat de l’Albufera. També van mostrar fotos d'horts urbans de Benimaclet: uns de l'Associació Veïnal que van guanyar després de lluitar contra el BBVA —que era propietari dels terrenys— i uns altres gestionats per una altra banda del veïnat del barri.

Així mateix, van citar uns altres projectes com ara Rèquiem in Power, la major planta solar urbana d'Espanya, sobre els nínxols dels cementeris municipals; la instal·lació de 18 fonts d'aigua filtrada i refrigerada; o haver sigut la primera ciutat a calcular la petjada hídrica del seu turisme.

Sergi Campillo (Compromís) critica que Catalá (PP) empre la Capitalitat Verda com a reclam turístic i no per a millorar la qualitat de vida del veïnat

Des de juny de 2023, la gestió de la Capitalitat Verda Europea i de la neutralitat climàtica per a 2030 es troba en mans de PP i Vox. Per al regidor Sergi Campillo (Compromís), “s'ha fet una capitalitat de molt baixa intensitat, a porta tancada, no s'ha obert a la participació, perquè este govern no comparteix l'esperit de les capitals verdes”. Així mateix, critica que al programa d'actes —quasi tots tenien lloc abans de rebre el guardó— com ara la Setmana Europea de la Mobilitat o el Dia Mundial de les Abelles: “S'ha fet un programa de mínims per passar l'any i que no tinga massa transcendència, perquè a la ciutat pràcticament ningú s'està assabentant”.

D'altra banda, l'edil de Compromís lamenta la insistència de María José Catalá a emprar este reconeixement com a impuls turístic per a València: “No és un guardó per a la posició de marca de la ciutat i per a atraure encara més turistes o inversions, sinó que representa un model de ciutat, amb què et compromets a ser un far per a la resta de ciutats europees. Nosaltres creiem que València ja està rebent moltíssims turistes que afecten la vida dels barris. L'objectiu principal de la capitalitat és millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns de la ciutat, no posicionar-nos perquè vinguen encara més visitants. Però tot ho fan amb eixe discurs i és esgotador”.

Campillo recorda que València té aprovada una Estratègia Urbana 2030, amb molta participació d’agents socials, que esdevé el marc estratègic que marca la direcció cap a la qual ha d'avançar la ciutat de cara al futur. No obstant això, lamenta que “no ho deroguen”, però tampoc “ho desenvolupen”: “Ara tenim un model de ciutat que va cap enrere o que està frenant els projectes més ambiciosos per fer la ciutat més verda o sostenible. Encara no sabem quin model volen més enllà de turisme, turisme i turisme, i aturar totes les polítiques ambientals ambicioses”, lamenta Campillo. És així? Estan les polítiques de PP i Vox alineades amb el model de ciutat que va premiar Europa en 2022?

Vox “no creu” en la Capitalitat Verda Europea

Per a començar, Vox mai s'ha mostrat còmode amb tot el que es relaciona amb la lluita contra el canvi climàtic. A la celebració del premi a l'Ajuntament de València en 2022, quan tenia dos regidors, va ser l'únic partit absent. Estant al poder, cap dels seus regidors es va presentar a la inauguració dels actes; tan sols van acudir dos (dels quatre que en té) a la nit, a la cerimònia oficial d'inauguració: Juanma Badenas i José Gosálvez. El primer va deixar clar, en tot cas, que no li venia de gust estar-hi: “Ideològicament no crec en la Capitalitat Verda Europea”. Fins i tot va qüestionar la seua idoneïtat: “M'han dit des de Vitòria que realment no té un gran benefici això i que, al contrari, el que suposa són bastants despeses”. D'altra banda, Vox va ser l'únic partit que va votar en contra de demanar al govern espanyol que declare l'esdeveniment com a “Esdeveniment Excepcional d'Interés Públic”, com va ocórrer amb Vitòria-Gasteiz, al ple municipal, i que atorga exempcions fiscals a les empreses que hi col·laboren.

Este partit d'ultradreta ha fet gala en diferents ocasions del seu negacionisme climàtic. A un acte a Jaén, membres de la formació van valorar l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com “una imposició de forma de vida que busca acabar amb l'actual” i “una clara eina d'adoctrinament”. A una lona gegant que van instal·lar al carrer Alcalá de Madrid l'any passat, directament apareixia una mà tirant al fem l'Agenda 2030. Per a la concessió de la Capital Verda Europea, la Comissió Europea valora els esforços de les ciutats per desenvolupar mesures recollides, precisament, als ODS i al Pacte Verd Europeu.

El PP rebutja projectes de renaturalització i noves conversions en zona de vianants

El PP no nega directament el canvi climàtic, però la veritat és que defensa i aplica polítiques que van en la direcció contrària a la seua mitigació i adaptació, promovent, sobretot, el trànsit rodat en detriment de vianants i ciclistes. En el mig any que porten al poder, han aplicat una Zona de Baixes Emissions (ZBE) només al centre i d’una forma més que descafeïnada: es vetarà l'accés als cotxes més contaminants, però únicament en dies de màxima contaminació (una possibilitat que els experts consideren remota) i han descartat emprar els mesuraments de qualitat de l'aire de la Universitat Politècnica de València perquè això implicaria majors restriccions.

La decisió de remodelar de línies de l'EMT del govern de Catalá s’ha pres contra el criteri dels propis conductors dels autobusos i d'informes tècnics del consistori, així com de taxistes i col·lectius socials

A més a més, el govern local de María José Catalá ha remodelat les línies de l'EMT, de manera que tornen a passar cinc línies i 600 autobusos diaris per vies semiconvertides en zona de vianants com ara el carrer de la Pau, la plaça de la Reina, el carrer Sant Vicent i la plaça de l'Ajuntament, i que inclou la reducció de voreres per a vianants. Esta mesura s'ha pres contra el criteri dels propis conductors dels autobusos i d'informes tècnics del consistori, així com de taxistes i col·lectius socials. De fet, el costum ja adoptat per la ciutadania d'ocupar la calçada ha obligat a desviar algunes línies per alta concentració de vianants.

Altrament, les polítiques de renaturalització que són aplaudides a Europa, tampoc acaben d'agradar al govern de PP i Vox. Així, han donat carpetada a la reforma de l'eix Guillem de Castro-Xàtiva (l'entorn de l’Estació del Nord de València), l'anomenat “bulevard cultural”. La zona anava a passar del 28% al 60% d'espai per als vianants, amb la qual cosa s'anaven a guanyar 18.000 m2 per als vianants; també s'eliminava el túnel d'Àngel Guimerà.

Catalá ha renunciat també al projecte de renaturalització de l'Avinguda del Port. En este cas, anava a passar de quatre a dos carrils per a trànsit rodat i l'augment del 35% de l'espai per als vianants, que anava a guanyar 25.000 m2. Així mateix, han modificat el pla de reordenació de l'avinguda de Pérez Galdós i Giorgeta per finalment deixar dos carrils al trànsit privat, com havia estat fins ara, i no reduir-lo a un, com volia el govern de Compromís i PSOE. Segons Catalá, amb eixe projecte “la ciutat col·lapsaria”, obviant que, normalment, el que ocorre és que com més carrils, més trànsit. Això implica més emissions, soroll i menys espai per a la mobilitat sostenible, un còctel que allunya a València de les reduccions d'emissions a les quals es va comprometre per a 2030.

Quant a la infraestructura ciclista, que es va incrementar i va millorar àmpliament amb el govern d'esquerres, de moment, María José Catalá ha desmantellat el carril bici que unia el barri de Sant Isidre amb la Fuensanta a través del polígon industrial de Vara de Quart per a transformar-lo en un ciclocarrer amb velocitat limitada. Va advertir que “vindran més actuacions” similars per “guanyar espai per al vehicle i seguretat per al vianant”. A més, el PP ha encarregat a dit una auditoria de seguretat viària dels carrils bici a l'empresa madrilenya CPS. Tant Compromís com PSPV han criticat esta contractació perquè “el principal problema de seguretat de València és conseqüència de les infraccions del trànsit motoritzat” (més del 70% dels sinistres vials de la ciutat són de cotxes i motos). L'auditoria privada qüestionarà, per tant, el treball dels tècnics municipals que van elaborar i van signar els projectes.

És important esmentar, així mateix, l'ampliació nord del Port de València, aprovada el passat 19 de desembre al Consell de Ministres conformat per PSOE i Sumar (encara que estos van votar-ne en contra). Este no és un projecte de PP i Vox únicament, ja que ho han impulsat juntament amb el PSOE, com va quedar retratat amb el brindis amb el ministre Óscar Puente. És tot un paradigma de macroinfraestructura contra l'Agenda 2030 i que qüestiona la Capitalitat Verda Europea de València, amb un fort impacte contra la biodiversitat i el medi ambient, contra la salut de les persones (per la seua contaminació atmosfèrica i acústica), que incrementa el trànsit rodat, que promou un sistema de comerç global insostenible (amb mercaderies que viatgen d'una punta a una altra del planeta i megavaixells que es mouen amb petroli de baixa qualitat), etc.

Un model de ciutat que promou l'ús del cotxe

El govern local de PP i Vox, en estos sis mesos, ha deixant pistes del seu model de ciutat, pensat només per a facilitar la mobilitat amb cotxe. Si l'anterior govern va descongestionar el centre i va limitar el seu ús com a drecera per a travessar la ciutat, per exemple, ara la dreta està tornant a incentivar-ne l’ús. Ho veiem amb la reobertura al trànsit privat del cèntric i comercial carrer Colón des de la plaça Porta de la Mar a costa d'eliminar un carril per al transport públic (busos i taxis). Amb esta mesura s'han tornat a generar embossos i s'ha incrementat la contaminació acústica i atmosfèrica: segons les dades d'Intensitat Mitjana Diària (IMD) de vehicles de València analitzats per l'Associació Mesura i València per l’Aire, la mitjana de tots els indicadors de la ciutat va començar a pujar des de juny de 2023, quan la dreta va aconseguir el poder. Una tendència que s'ha consolidat amb el pas dels mesos.

En juny encara no havien posat en marxa mesures per fomentar l'ús del transport privat a València, però l'enginyer José Manuel Felisi ho explica com una cosa “psicològica”: “Més que per les polítiques, s'agafa més el cotxe pel discurs. El canvi de discurs fomenta un canvi d'hàbits”. A més, assenyala que és la primera vegada des de 2019 que “l’Anell 0” (que passa pel carrer Colón) ha registrat un augment del trànsit (en desembre de 2023, coincidint amb la reobertura als cotxes des de Porta de la Mar).

La Comissió Europea recorda que la Capitalitat Verda “comporta la responsabilitat de complir les ambicions declarades i promoure-les activament”

Este mitjà s'ha posat en contacte amb la Comissió Europea per conéixer el seu punt de vista sobre les polítiques de mobilitat que està portant a terme el nou govern local de València, a la qual cosa s'han limitat a respondre que “l'objectiu de la Capital Verda no és trobar una ciutat sense defectes, sinó apreciar el progrés existent a àrees seleccionades i inspirar i incentivar noves accions mitjançant finançament, reconeixement i sensibilització”. Sobre la negació de Vox dels premis i del canvi climàtic, no han fet declaracions.

Encara que diu que María José Catalá “va renovar el compromís de València” amb la Capitalitat en 2023, subratlla que “el premi comporta la responsabilitat de complir les ambicions declarades i promoure-les activament”. “La comissió i la secretaria de l’European Green Capital Award estan en contacte permanent amb la ciutat de València i fan un seguiment del desenvolupament de les actuacions i de l'execució de les activitats previstes”, afig el portaveu.

Des de la CE expliquen que es requerirà a València un informe ex post que avalue l'impacte del premi a la ciutat, que es completarà i estarà a punt per a la seua publicació sis mesos després del final de l'any d'adjudicació. També es demanarà un informe d'actualització als dos anys. Finalment, la ciutat serà convidada a presentar els seus assoliments cinc anys després a les trobades i esdeveniments de la Capital Verda Europea.

Crítiques des de l'ecologisme

La plataforma ciutadana Comissió Ciutat-Port, integrada per diferents organitzacions ecologistes, no ha vist amb bons ulls la celebració de la Capitalitat Verda Europea 2024 de María José Catalá. Després de l'obertura dels actes, va acusar durament l'alcaldessa per “prendre el pèl a la ciutadania” en “aprofitar-se de rebre un títol” que “no va guanyar ni guanyaria ella amb les seues polítiques depredadores del medi ambient”.

Van recordar que “avala i promou la major agressió ambiental que patirà esta ciutat”, que és l'ampliació del Port de València. Açò “suposa construir un descomunal i contaminant polígon industrial/aparcament de contenidors” a la façana marítima, amb afeccions a les platges, Albufera i horta i “amenaça” la “salut i qualitat de vida” de la ciutadania.

“Els mateixos que van pretendre convertir el llit del Túria en autopista o que van defensar la urbanització de la Devesa del Saler són els qui defensen l'ampliació del Port, però de nou s'enfrontaran amb la ciutadania conscient: els desemmascararem ara, com ho vam fer llavors”, adverteixen des de la Comissió Ciutat-Port. De fet, la destrucció de més de 700.000 m2 d'horta productiva a La Punta per construir una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) portuària —que hui és un polígon fantasma— va  ser obra del govern del PP de Rita Barberá.