El Suprem considera ajustat a Dret l’acomiadament col·lectiu pel tancament de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

trabajadores RTVV ERE despidos
Protesta de treballadors en l'antiga seu de RTVV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-10-19 15:49:00

El Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència de l'Audiència Nacional que avalava l'acomiadament col·lectiu de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) de 2014 que va afectar a més de 1.600 treballadores de l'ens, acomiadament que es va produir després que les Corts valencianes promulgaren la llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV. Eixa llei va ser promulgada perquè el TSJ valencià va declarar nul l'ERO de 2012, un ERO que volia fer fora a més de mil treballadors d'una plantilla sobredimensionada per la política nepotista i de balafiament portada durant vint anys a l'ens de ràdio televisió.

En la seua deliberació, el Suprem ha acordat per unanimitat desestimar els recursos presentats pel sindicat CGT contra la sentència de l'Audiència Nacional. Així mateix, afirma que la Llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV és compatible amb la Constitució i per tant no cal plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, que ja va rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament i que com la qüestió ja va ser plantejada ara el Suprem diu que no fa falta tornar a elevar-la al TC.

Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus
Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus.

A més a més, el Suprem considera que la Llei autonòmica de tancament "no pot considerar-se reacció il·lícita enfront de prèvia sentència del TSJ", en referència a l'anul·lació de l'ERO de 2012, sinó que "posseeix causalitat pròpia". Això vol dir que el Govern valencià presidit per Alberto Fabra no va fer la llei de tancament perquè el TSJ li havia tombat l'ERO que volia fer fora a tres quarts de la plantilla, sinó perquè la ruïna econòmica obligava al tancament.

Segons el portaveu de CGT en l'extint Comité d'Empresa de RTVV, Manolo Camarasa, la llei de tancament és "clarament una reacció" a la sentència del TSJCV del primer ERO, i que de fet el tancament va ser inclús "anunciat per Fabra el mateix dia que va conèixer-se eixa sentència". Per a Camarasa, "com els jutges no li van donar la raó" a Fabra, aquest va idear "una forma 'legal' de tancament que va consistir en eixa llei de tancament aprovada per majoria absoluta amb els únics vots del PP".

El Suprem incideix en què l'acomiadament col·lectiu es va basar en l'extinció de RTVV per la seua "deficient situació econòmica negativa", argument que segons el Suprem "allunya l'ombra del frau i constitueix causa vàlida d'acomiadament col·lectiu". Des de CGT han avançat, a falta de què es faça públic el contingut íntegre de la resolució del Suprem, que l'alt tribunal no ha "entrat al fons de la qüestió", perquè al seu entendre, "la causa econòmica no existeix" perquè l'empresa on es va aplicar l'ERO era la RTVV SAU, "una empresa que es va crear amb Rosa Vidal, que estava sanejada i que inclús tenia beneficis". Els 1.300 milions d'euros de deute "van ser assumits per la Generalitat i corresponien a l'antiga RTVV, la SAU era una societat anònima", recalca Camarasa des de CGT.

Segons Camarasa "els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell"

Així mateix, la sentència del Suprem subratlla que l'acomiadament col·lectiu va ser "fruit de l'acord aconseguit entre l'ocupador i dotze dels tretze representants" sindicals al comité d'empresa, "sense que s'haja acreditat existència de coaccions o vicis de la seua voluntat". Camarasa opina que "el fet que signaren la resta de sindicats, excepte CGT, no pot justificar una il·legalitat. Si la il·legalitat s'ha produït i existeix dona el mateix qui l'avalara. A més a més, els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell".


Per últim, l'alt tribunal creu que "l'esdevingut s'equipare a una 'força major impròpia' no implica que haja de seguir-se el procediment específic de la força major -autorització administrativa- quant la causa real de l'acomiadament -i l'activada- és l'extinció de personalitat jurídica i la greu situació econòmica". Des de CGT també discrepen d'aquest punt, perquè si es reconeix la força major el propi és que es posara en pràctica el procediment i es demanara l'autorització administrativa.

0 Comentarios

Destacadas

Racismo
El antirracismo político y las alianzas contra el fascismo

Los colectivos racializados interpelan a la sociedad y el Estado, a la izquierda y al feminismo, sobre racismo y colonialidad. 

Historia
Juan Gutiérrez, el mediador por la paz que se hizo amigo de un espía del Cesid

Roberto Flórez, un agente del Centro Superior de Información de la Defensa, entró en contacto con el mediador por la paz Juan Gutiérrez para conocer las entretelas del conflicto vasco. Forjaron una amistad. Mudar la piel, el documental de Cristóbal Fernández y Ana Schulz, indaga en esa relación.

Atenas
45 años después, la llama de la Politécnica sigue viva

Como cada 17 de noviembre, Grecia ha vivido este sábado una jornada de movilizaciones en recuerdo y reivindicación de la revuelta de la Universidad Politécnica de Atenas en 1973, hecho que aceleró la caída de la dictadura militar un año después.

Fronteras
Con el Baobab de Roma se abre una nueva temporada de desalojos

Policía étnica. Furgones blindados y excavadoras en el campamento donde dormían 130 migrantes, ahora abandonados a su suerte en las calles de Roma. Salvini: “Hay que acabar con las zonas francas”.

Música
Música de librería: melodías anónimas en busca de sustento y esparcimiento

La música de librería, una biblioteca sonora al servicio de la industria audiovisual mayoritariamente, en la que se pueden rastrear el genio, la aventura o el simple goce de unos autores y ejecutantes sepultados por el tiempo.