Canal 9
El Suprem considera ajustat a Dret l’acomiadament col·lectiu pel tancament de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

trabajadores RTVV ERE despidos
Protesta de treballadors en l'antiga seu de RTVV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-10-19 15:49

El Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència de l'Audiència Nacional que avalava l'acomiadament col·lectiu de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) de 2014 que va afectar a més de 1.600 treballadores de l'ens, acomiadament que es va produir després que les Corts valencianes promulgaren la llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV. Eixa llei va ser promulgada perquè el TSJ valencià va declarar nul l'ERO de 2012, un ERO que volia fer fora a més de mil treballadors d'una plantilla sobredimensionada per la política nepotista i de balafiament portada durant vint anys a l'ens de ràdio televisió.

En la seua deliberació, el Suprem ha acordat per unanimitat desestimar els recursos presentats pel sindicat CGT contra la sentència de l'Audiència Nacional. Així mateix, afirma que la Llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV és compatible amb la Constitució i per tant no cal plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, que ja va rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament i que com la qüestió ja va ser plantejada ara el Suprem diu que no fa falta tornar a elevar-la al TC.

Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus
Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus.

A més a més, el Suprem considera que la Llei autonòmica de tancament "no pot considerar-se reacció il·lícita enfront de prèvia sentència del TSJ", en referència a l'anul·lació de l'ERO de 2012, sinó que "posseeix causalitat pròpia". Això vol dir que el Govern valencià presidit per Alberto Fabra no va fer la llei de tancament perquè el TSJ li havia tombat l'ERO que volia fer fora a tres quarts de la plantilla, sinó perquè la ruïna econòmica obligava al tancament.

Segons el portaveu de CGT en l'extint Comité d'Empresa de RTVV, Manolo Camarasa, la llei de tancament és "clarament una reacció" a la sentència del TSJCV del primer ERO, i que de fet el tancament va ser inclús "anunciat per Fabra el mateix dia que va conèixer-se eixa sentència". Per a Camarasa, "com els jutges no li van donar la raó" a Fabra, aquest va idear "una forma 'legal' de tancament que va consistir en eixa llei de tancament aprovada per majoria absoluta amb els únics vots del PP".

El Suprem incideix en què l'acomiadament col·lectiu es va basar en l'extinció de RTVV per la seua "deficient situació econòmica negativa", argument que segons el Suprem "allunya l'ombra del frau i constitueix causa vàlida d'acomiadament col·lectiu". Des de CGT han avançat, a falta de què es faça públic el contingut íntegre de la resolució del Suprem, que l'alt tribunal no ha "entrat al fons de la qüestió", perquè al seu entendre, "la causa econòmica no existeix" perquè l'empresa on es va aplicar l'ERO era la RTVV SAU, "una empresa que es va crear amb Rosa Vidal, que estava sanejada i que inclús tenia beneficis". Els 1.300 milions d'euros de deute "van ser assumits per la Generalitat i corresponien a l'antiga RTVV, la SAU era una societat anònima", recalca Camarasa des de CGT.

Segons Camarasa "els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell"

Així mateix, la sentència del Suprem subratlla que l'acomiadament col·lectiu va ser "fruit de l'acord aconseguit entre l'ocupador i dotze dels tretze representants" sindicals al comité d'empresa, "sense que s'haja acreditat existència de coaccions o vicis de la seua voluntat". Camarasa opina que "el fet que signaren la resta de sindicats, excepte CGT, no pot justificar una il·legalitat. Si la il·legalitat s'ha produït i existeix dona el mateix qui l'avalara. A més a més, els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell".


Per últim, l'alt tribunal creu que "l'esdevingut s'equipare a una 'força major impròpia' no implica que haja de seguir-se el procediment específic de la força major -autorització administrativa- quant la causa real de l'acomiadament -i l'activada- és l'extinció de personalitat jurídica i la greu situació econòmica". Des de CGT també discrepen d'aquest punt, perquè si es reconeix la força major el propi és que es posara en pràctica el procediment i es demanara l'autorització administrativa.

Relacionadas

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Àpunt
Les lleailtats del periodisme amb el poder
Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig.
0 Comentarios

Destacadas

Educación
Madrid, epicentro de la educación excluyente

Profesorado especializado saturado, sobrerratio de alumnado atendido: la administración madrileña mantiene la atención a la diversidad bajo mínimos. Familias y profesionales se organizan para garantizar el derecho a la educación de niñas y niños con necesidades especiales.

Memoria histórica
La memoria alicantina que escapa de los campos nazis

Al menos 188 alicantinos fueron deportados y más de un centenar murieron en los campos de concentración del nazismo entre 1941 y 1945. Ante la falta de iniciativa de las instituciones, algunos familiares, investigadores y colectivos trabajan para recordar lo que sucedió y para honrar la memoria de quienes fueron represaliados por sus ideales.

Laboral
El salario mínimo subirá a 950 euros en 2020

Satisfacción del Ministerio de Trabajo y los sindicatos CC OO y UGT tras llegar a un acuerdo con la patronal para la subida de un 5,5% del salario mínimo interprofesional.

Plurilingüismo
Una lengua para gobernarlos a todos

El mínimo de un 25% de estudios en valenciano previsto en la Ley de Plurilingüismo ha despertado las alarmas entre quienes lo ven como una amenaza al castellano, una tesis a la cual se han sumado los partidos de la derecha.

Tenemos que hablar
Calladita estás más guapa

No opines sobre feminismo, sobre política, no digas ni mú. Calla que bastante tienes con poder votar, chitón a las risas desmesuradas con tus amigas en una cena irreverente. Histéricas.

Últimas

Promociones
Aún estás a tiempo, ¡suscríbete!
Estás de suerte, nos quedan unas pocas revistas de Pikara. Así que, hasta agotar existencias, si te suscribes a El Salto puedes conseguir tu ejemplar.
Memoria histórica
Contra el pin parental, la vocación democrática de las maestras de la República

Las maestras y los maestros republicanos fueron los funcionarios más represaliados por el franquismo. Parece que debemos seguir insistiendo en que nuestros conciudadanos se pregunten por qué. Sobre todo en Murcia

Derecho a la ciudad
La política de las migajas: San Buda en Cáceres
El Ayuntamiento de Cáceres se suma a la política competitiva entre grandes municipios por atraer una inversión privada cuyos resultados no están claros.
Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.