Canal 9
El Suprem considera ajustat a Dret l’acomiadament col·lectiu pel tancament de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

trabajadores RTVV ERE despidos
Protesta de treballadors en l'antiga seu de RTVV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-10-19 15:49

El Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència de l'Audiència Nacional que avalava l'acomiadament col·lectiu de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) de 2014 que va afectar a més de 1.600 treballadores de l'ens, acomiadament que es va produir després que les Corts valencianes promulgaren la llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV. Eixa llei va ser promulgada perquè el TSJ valencià va declarar nul l'ERO de 2012, un ERO que volia fer fora a més de mil treballadors d'una plantilla sobredimensionada per la política nepotista i de balafiament portada durant vint anys a l'ens de ràdio televisió.

En la seua deliberació, el Suprem ha acordat per unanimitat desestimar els recursos presentats pel sindicat CGT contra la sentència de l'Audiència Nacional. Així mateix, afirma que la Llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV és compatible amb la Constitució i per tant no cal plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, que ja va rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament i que com la qüestió ja va ser plantejada ara el Suprem diu que no fa falta tornar a elevar-la al TC.

Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus
Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus.

A més a més, el Suprem considera que la Llei autonòmica de tancament "no pot considerar-se reacció il·lícita enfront de prèvia sentència del TSJ", en referència a l'anul·lació de l'ERO de 2012, sinó que "posseeix causalitat pròpia". Això vol dir que el Govern valencià presidit per Alberto Fabra no va fer la llei de tancament perquè el TSJ li havia tombat l'ERO que volia fer fora a tres quarts de la plantilla, sinó perquè la ruïna econòmica obligava al tancament.

Segons el portaveu de CGT en l'extint Comité d'Empresa de RTVV, Manolo Camarasa, la llei de tancament és "clarament una reacció" a la sentència del TSJCV del primer ERO, i que de fet el tancament va ser inclús "anunciat per Fabra el mateix dia que va conèixer-se eixa sentència". Per a Camarasa, "com els jutges no li van donar la raó" a Fabra, aquest va idear "una forma 'legal' de tancament que va consistir en eixa llei de tancament aprovada per majoria absoluta amb els únics vots del PP".

El Suprem incideix en què l'acomiadament col·lectiu es va basar en l'extinció de RTVV per la seua "deficient situació econòmica negativa", argument que segons el Suprem "allunya l'ombra del frau i constitueix causa vàlida d'acomiadament col·lectiu". Des de CGT han avançat, a falta de què es faça públic el contingut íntegre de la resolució del Suprem, que l'alt tribunal no ha "entrat al fons de la qüestió", perquè al seu entendre, "la causa econòmica no existeix" perquè l'empresa on es va aplicar l'ERO era la RTVV SAU, "una empresa que es va crear amb Rosa Vidal, que estava sanejada i que inclús tenia beneficis". Els 1.300 milions d'euros de deute "van ser assumits per la Generalitat i corresponien a l'antiga RTVV, la SAU era una societat anònima", recalca Camarasa des de CGT.

Segons Camarasa "els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell"

Així mateix, la sentència del Suprem subratlla que l'acomiadament col·lectiu va ser "fruit de l'acord aconseguit entre l'ocupador i dotze dels tretze representants" sindicals al comité d'empresa, "sense que s'haja acreditat existència de coaccions o vicis de la seua voluntat". Camarasa opina que "el fet que signaren la resta de sindicats, excepte CGT, no pot justificar una il·legalitat. Si la il·legalitat s'ha produït i existeix dona el mateix qui l'avalara. A més a més, els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell".


Per últim, l'alt tribunal creu que "l'esdevingut s'equipare a una 'força major impròpia' no implica que haja de seguir-se el procediment específic de la força major -autorització administrativa- quant la causa real de l'acomiadament -i l'activada- és l'extinció de personalitat jurídica i la greu situació econòmica". Des de CGT també discrepen d'aquest punt, perquè si es reconeix la força major el propi és que es posara en pràctica el procediment i es demanara l'autorització administrativa.

Relacionadas

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Àpunt
Les lleailtats del periodisme amb el poder
Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig.
0 Comentarios

Destacadas

Portugal
Costa se arriesga a nuevas huelgas a poco más de un mes de las elecciones generales de Portugal

El Sindicato Nacional de Motoristas de Matérias Peligrosas, que puso en jaque al país durante la huelga que convocó a mediados de agosto no cuenta con el apoyo de los partidos de izquierda ni los sindicatos. Sus transportistas, no obstante, amenazan con parar el país y tienen mecanismos para hacer escuchar sus reivindicaciones.

Derecho a la ciudad
Seguridad y urbanismo, el relato perdido de las izquierdas

Un reciente estudio ha puesto de manifiesto las diferencias de criterio a la hora de medir los efectos de la gentrificación. En esta divergencia subyace un debate ideológico. La existencia de alternativas o límites a la gentrificación no se ha traducido en políticas concretas en ciudades como Madrid. La derecha y las promotoras siguen teniendo la sartén por el mango.

Ciencia
De aquellos datos, estas conclusiones

Entre científicos, la controversia sobre qué estadística es la “correcta” sigue a día de hoy. Cuál se usa en distintos campos tiene mucho que ver con la costumbre.

Últimas

Ecofeminismo
¿Por qué molesta Greta Thunberg?
Asististimos una virulenta reacción contra Greta Thunberg que ignora deliberadamente el espacio Fridays for Future, niega el cambio climático y tiene su buena dosis de machismo
Junta de Extremadura
Fruta podrida
Atanasio Naranjo es el presidente de Afruex (la patronal de la fruta). La cabeza visible de un emporio económico, Tany Nature, levantado sobre la explotación de los trabajadores, la ruina de miles de pequeños campesinos y el trato de favor constante de la Junta.