El Suprem considera ajustat a Dret l’acomiadament col·lectiu pel tancament de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

trabajadores RTVV ERE despidos
Protesta de treballadors en l'antiga seu de RTVV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-10-19 15:49:00

El Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència de l'Audiència Nacional que avalava l'acomiadament col·lectiu de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) de 2014 que va afectar a més de 1.600 treballadores de l'ens, acomiadament que es va produir després que les Corts valencianes promulgaren la llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV. Eixa llei va ser promulgada perquè el TSJ valencià va declarar nul l'ERO de 2012, un ERO que volia fer fora a més de mil treballadors d'una plantilla sobredimensionada per la política nepotista i de balafiament portada durant vint anys a l'ens de ràdio televisió.

En la seua deliberació, el Suprem ha acordat per unanimitat desestimar els recursos presentats pel sindicat CGT contra la sentència de l'Audiència Nacional. Així mateix, afirma que la Llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV és compatible amb la Constitució i per tant no cal plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, que ja va rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament i que com la qüestió ja va ser plantejada ara el Suprem diu que no fa falta tornar a elevar-la al TC.

Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus
Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus.

A més a més, el Suprem considera que la Llei autonòmica de tancament "no pot considerar-se reacció il·lícita enfront de prèvia sentència del TSJ", en referència a l'anul·lació de l'ERO de 2012, sinó que "posseeix causalitat pròpia". Això vol dir que el Govern valencià presidit per Alberto Fabra no va fer la llei de tancament perquè el TSJ li havia tombat l'ERO que volia fer fora a tres quarts de la plantilla, sinó perquè la ruïna econòmica obligava al tancament.

Segons el portaveu de CGT en l'extint Comité d'Empresa de RTVV, Manolo Camarasa, la llei de tancament és "clarament una reacció" a la sentència del TSJCV del primer ERO, i que de fet el tancament va ser inclús "anunciat per Fabra el mateix dia que va conèixer-se eixa sentència". Per a Camarasa, "com els jutges no li van donar la raó" a Fabra, aquest va idear "una forma 'legal' de tancament que va consistir en eixa llei de tancament aprovada per majoria absoluta amb els únics vots del PP".

El Suprem incideix en què l'acomiadament col·lectiu es va basar en l'extinció de RTVV per la seua "deficient situació econòmica negativa", argument que segons el Suprem "allunya l'ombra del frau i constitueix causa vàlida d'acomiadament col·lectiu". Des de CGT han avançat, a falta de què es faça públic el contingut íntegre de la resolució del Suprem, que l'alt tribunal no ha "entrat al fons de la qüestió", perquè al seu entendre, "la causa econòmica no existeix" perquè l'empresa on es va aplicar l'ERO era la RTVV SAU, "una empresa que es va crear amb Rosa Vidal, que estava sanejada i que inclús tenia beneficis". Els 1.300 milions d'euros de deute "van ser assumits per la Generalitat i corresponien a l'antiga RTVV, la SAU era una societat anònima", recalca Camarasa des de CGT.

Segons Camarasa "els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell"

Així mateix, la sentència del Suprem subratlla que l'acomiadament col·lectiu va ser "fruit de l'acord aconseguit entre l'ocupador i dotze dels tretze representants" sindicals al comité d'empresa, "sense que s'haja acreditat existència de coaccions o vicis de la seua voluntat". Camarasa opina que "el fet que signaren la resta de sindicats, excepte CGT, no pot justificar una il·legalitat. Si la il·legalitat s'ha produït i existeix dona el mateix qui l'avalara. A més a més, els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell".


Per últim, l'alt tribunal creu que "l'esdevingut s'equipare a una 'força major impròpia' no implica que haja de seguir-se el procediment específic de la força major -autorització administrativa- quant la causa real de l'acomiadament -i l'activada- és l'extinció de personalitat jurídica i la greu situació econòmica". Des de CGT també discrepen d'aquest punt, perquè si es reconeix la força major el propi és que es posara en pràctica el procediment i es demanara l'autorització administrativa.

0 Comentarios

Destacadas

Corrupción
Zaplana y el turbocapitalismo de amiguetes

El exministro Eduardo Zaplana ha sido detenido en el marco de la Operación Erial. Tras más de 25 años en primera fila política y empresarial, se pone el cerco a la actividad de un personaje que saltó a la fama en unas grabaciones en las que aseguraba que le hacía “falta mucho dinero para vivir”.

Big data
Comercian con tus datos y no pagan impuestos

Las multinacionales de la llamada “economía digital” utilizan paraísos fiscales para reducir su factura fiscal, al tiempo que utilizan tus datos para hacer negocio. La Comisión Europea quiere acabar con ello, pero primero tendrá que definir por qué y dónde los tienen que pagar.

Salud mental
Shirley McNicholas: “Las casas de crisis son un buen espacio para explicar los enfoques feministas de salud mental”
La activista feminista Shirley McNicholas lleva más de 20 años coordinando casas de crisis en Reino Unido, una alternativa a la hospitalización en situaciones de crisis.
Venezuela
Para comprender el resultado de las elecciones presidenciales en Venezuela
4

El resultado de las elecciones presidenciales en Venezuela sirve a la performatividad de los discursos en juego: al del Gobierno, al de la oposición abstencionista y al de la que sí se presentó.

Últimas

El Salto
Participa en la II Asamblea General de El Salto el 2 de junio
4

El próximo 2 de junio celebramos la II Asamblea General de El Salto con todas nuestras socias. En esta asamblea deberemos tomar decisiones sobre tres temas clave: la inclusión de un nuevo nodo, la estrategia general para el siguiente curso y las principales apuestas del proyecto para 2018-2019.

Libertad de expresión
Willy Toledo: “No he comparecido porque no he cometido ningún delito”

El actor ha explicado en la parroquia San Carlos Borromeo, arropado por compañeros del gremio como Javier Bardem, Leo Bassi o Alberto San Juan, por qué no se ha presentado ante la citación judicial por la causa abierta contra él por ofensa a los sentimientos religiosos.

Documental
Xavier Artigas: “No somos capaces de relatar algo que nos afecta y no intervenir en ello”

El activista y cineasta Xavier Artigas, codirector de Ciutat Morta y cuyo último proyecto es un documental sobre la muerte de Idrissa Diallo en un CIE de Barcelona en 2012, repasa la trayectoria de la cooperativa audiovisual Metromuster y las opciones del cine como herramienta política.

Multinacionales
Desterrada de Gabón, Veolia acude nuevamente al arbitraje internacional

Después de 20 años de privatización del agua y la electricidad en beneficio de Veolia, Gabón acaba de decidir deshacerse de dicha multinacional francesa. En respuesta, el grupo francés ha recurrido de nuevo a un tribunal de arbitraje internacional, una estructura opaca que, dentro del marco de los tratados de inversión, se encarga de defender los intereses de las multinacionales frente a los Estados.

Precariedad laboral
El sindicato CNT denuncia fraude de ley en las contrataciones de la empresa pública Madrid Destino

Los contratos del personal técnico de los teatros municipales gestionados por la empresa Madrid Destino son irregulares puesto que cubren de manera temporal necesidades estructurales del servicio, según la demanda sindical.