Canal 9
El Suprem considera ajustat a Dret l’acomiadament col·lectiu pel tancament de RTVV

L’alt tribunal dona la raó a la Audiencia Nacional enfront els recursos presentats per CGT contra la sentència que avala l’acomiadament col·lectiu que es va produir gràcies a la Llei autonòmica 4/2013, que va permetre el tancament de l’ens de ràdio televisió després de vint anys de saqueig.

trabajadores RTVV ERE despidos
Protesta de treballadors en l'antiga seu de RTVV Gabriel Rodríguez

publicado
2017-10-19 15:49

El Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència de l'Audiència Nacional que avalava l'acomiadament col·lectiu de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) de 2014 que va afectar a més de 1.600 treballadores de l'ens, acomiadament que es va produir després que les Corts valencianes promulgaren la llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV. Eixa llei va ser promulgada perquè el TSJ valencià va declarar nul l'ERO de 2012, un ERO que volia fer fora a més de mil treballadors d'una plantilla sobredimensionada per la política nepotista i de balafiament portada durant vint anys a l'ens de ràdio televisió.

En la seua deliberació, el Suprem ha acordat per unanimitat desestimar els recursos presentats pel sindicat CGT contra la sentència de l'Audiència Nacional. Així mateix, afirma que la Llei autonòmica 4/2013 de tancament de RTVV és compatible amb la Constitució i per tant no cal plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, que ja va rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament i que com la qüestió ja va ser plantejada ara el Suprem diu que no fa falta tornar a elevar-la al TC.

Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus
Des del sindicat recurrent han avançat que esperaran a conèixer el contingut íntegre de la sentència per decidir si continuen amb les accions judicials acudint al Constitucional o als tribunals europeus.

A més a més, el Suprem considera que la Llei autonòmica de tancament "no pot considerar-se reacció il·lícita enfront de prèvia sentència del TSJ", en referència a l'anul·lació de l'ERO de 2012, sinó que "posseeix causalitat pròpia". Això vol dir que el Govern valencià presidit per Alberto Fabra no va fer la llei de tancament perquè el TSJ li havia tombat l'ERO que volia fer fora a tres quarts de la plantilla, sinó perquè la ruïna econòmica obligava al tancament.

Segons el portaveu de CGT en l'extint Comité d'Empresa de RTVV, Manolo Camarasa, la llei de tancament és "clarament una reacció" a la sentència del TSJCV del primer ERO, i que de fet el tancament va ser inclús "anunciat per Fabra el mateix dia que va conèixer-se eixa sentència". Per a Camarasa, "com els jutges no li van donar la raó" a Fabra, aquest va idear "una forma 'legal' de tancament que va consistir en eixa llei de tancament aprovada per majoria absoluta amb els únics vots del PP".

El Suprem incideix en què l'acomiadament col·lectiu es va basar en l'extinció de RTVV per la seua "deficient situació econòmica negativa", argument que segons el Suprem "allunya l'ombra del frau i constitueix causa vàlida d'acomiadament col·lectiu". Des de CGT han avançat, a falta de què es faça públic el contingut íntegre de la resolució del Suprem, que l'alt tribunal no ha "entrat al fons de la qüestió", perquè al seu entendre, "la causa econòmica no existeix" perquè l'empresa on es va aplicar l'ERO era la RTVV SAU, "una empresa que es va crear amb Rosa Vidal, que estava sanejada i que inclús tenia beneficis". Els 1.300 milions d'euros de deute "van ser assumits per la Generalitat i corresponien a l'antiga RTVV, la SAU era una societat anònima", recalca Camarasa des de CGT.

Segons Camarasa "els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell"

Així mateix, la sentència del Suprem subratlla que l'acomiadament col·lectiu va ser "fruit de l'acord aconseguit entre l'ocupador i dotze dels tretze representants" sindicals al comité d'empresa, "sense que s'haja acreditat existència de coaccions o vicis de la seua voluntat". Camarasa opina que "el fet que signaren la resta de sindicats, excepte CGT, no pot justificar una il·legalitat. Si la il·legalitat s'ha produït i existeix dona el mateix qui l'avalara. A més a més, els sindicats signants van acceptar l'ERO perquè segons ells no havia opció per ser un ERO d'extinció, el signar-lo no suposa que estigueren d'acord amb ell".


Per últim, l'alt tribunal creu que "l'esdevingut s'equipare a una 'força major impròpia' no implica que haja de seguir-se el procediment específic de la força major -autorització administrativa- quant la causa real de l'acomiadament -i l'activada- és l'extinció de personalitat jurídica i la greu situació econòmica". Des de CGT també discrepen d'aquest punt, perquè si es reconeix la força major el propi és que es posara en pràctica el procediment i es demanara l'autorització administrativa.

Relacionadas

Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Canal 9
Per què mor un canal de televisió?

En 2002 Zaplana va intentar privatitzar part de la televisió pública. Els tribunals li van parar els peus, però l’ens no va aguantar la rapinya econòmica, la manipulació informativa i la política de personal nepotista del PP

Àpunt
Les lleailtats del periodisme amb el poder
Difícilment trobarem lleialtats més mamíferes que les ofrenades per Julio Monreal, director de Levante-EMV, a Ximo Puig.
0 Comentarios

Destacadas

Juicio del 1 de Octubre
Miles de personas colapsan el Prat en la jornada de protestas contra la sentencia del 1 de octubre

Miles de personas han acudido a la convocatoria para colapsar el aeropuerto de Barcelona con motivo de la sentencia de cien años de cárcel a políticos y activistas del referéndum del 1 de octubre.

Referéndum del 1 de octubre
Catalunya no se va, a Catalunya la empujan

Por si no ha quedado claro, dos líderes civiles han sido condenados a nueve años de cárcel por convocar una manifestación sin heridos, una presidenta del Parlament ha sido condenada a 11 años y seis meses por no vetar un debate parlamentario... Catalunya no se va, a Catalunya la empujan.

Juicio del 1 de Octubre
Penas de entre 9 y 13 años para los acusados del 1-0

Junqueras es condenado por el Supremo a 13 años de prisión por sedición en concurso medial con un delito de malversación. Los exconsellers Romeva, Turull y Bassa a 12 años; Forcadell a 11 años y medio; Forn y Turull a 10 años y medio, y Cuixart y Sànchez a nueve años.


Juicio del 1 de Octubre
Adéu, España

Hoy, después de una sentencia que condena a cien años de cárcel a nueve de los doce acusados por el referéndum del 1 de octubre de 2017, una parte de Cataluña se va para no volver.

Juicio del 1 de Octubre
Un exasesor de la ONU tacha la sentencia del Procés de “aberración jurídica”

El jurista Alfred de Zayas, asesor de la ONU hasta 2018, emplaza al Tribunal Europeo de Justicia de Luxemburgo a decidir si España está violando el artículo 2 del Tratado de Lisboa, en el que se expresa que “la Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de derecho y respeto a los derechos humanos.

Últimas

Consumo
Escanea y asómate al horror: llegan las apps que te dicen la mierda que te metes
Ya no hace falta tener un posgrado en nutrición para entender las etiquetas de los alimentos o los cosméticos. Llegan nuevas aplicaciones para móviles que descifran lo que llevan los productos que consumes, así como sus posibles peligros.
Rojava
Europa decide esta semana su política frente a la invasión de Rojava

Borrell se suma al veto de venta de armas a Turquía, una de las principales receptoras de armamento español, tras la reunión entre ministros de exteriores de la UE celebrada este lunes 14 de octubre en Luxemburgo.  

Ecuador
Lo han vuelto a hacer: el movimiento indígena tumba el ‘paquetazo’ de Lenin Moreno

Doce días de movilización han dado como resultado una nueva gran victoria del movimiento indígena: el presidente de Ecuador Lenin Moreno deroga el polémico decreto 883.

Feminismos
Un Encuentro del feminismo sin fronteras

En Argentina el Encuentro de Mujeres, Lesbianas, Travestis, Trans y No Binaries congregó un año más a miles de personas. La 34 edición de esta cita tuvo lugar en la ciudad de la Plata y fue declarada Encuentro “plurinacional” por primera vez respondiendo al reclamo de las mujeres indígenas.  

Biodiversidad
“No es la DANA”: los ecologistas culpan a la agroindustria y las administraciones del colapso del Mar Menor

Ecologistas en Acción exige al Gobierno de la Región de Murcia que “no tire balones fuera” en la crisis medioambiental y señala al sector agroindustrial del Campo de Cartagena y a las administraciones locales, regional y estatal “por no hacer su trabajo”.

Memoria histórica
El Gobierno exhumará discretamente a Franco el día 21 de octubre

Los detalles del operativo se darán a conocer el viernes anterior, es decir, el 18 de octubre. El Gobierno niega que se trate de una estrategia electoral y recuerda que su intención era hacerlo en junio.

Teatro
La santidad o la hoguera: vida y muerte de las místicas de la Baja Edad Media

Las llamaron locas y herejes, las quemaron, y con el paso de los siglos algunas fueron canonizadas. Son las místicas, figuras ambiguas de la Edad Media que desafiaron el patriarcado y se opusieron al incipiente capitalismo.

Movimiento obrero
Aquella madrugada de primavera
Un acercamiento (empezando por los hechos del 25 de marzo) de lo que supuso la emigración de extremeños al País Vasco en los 60 para el movimiento obrero vasco
Música
La Polla Records en Madrid. Crónicas de una ciudad

En los tiempos políticos de los buenos chicos, de su nueva moral acaramelada, y de la reacción conservadora, que La Polla reventase en Madrid fue un regalo.

Opinión
Putas: ¿de la prostitución a la proletarización?

Las posiciones prohibicionista, regulacionista y abolicionista de la prostitución aspiran, cada una a su manera, a imponer al conjunto de la sociedad un concepto y una práctica de sexualidad y reservan al trabajo un espacio más amplio que a la libertad.