La ILP “No És la Meua Cultura” és un moviment social i legislatiu que busca donar cabuda al canvi de perspectiva social espanyola —amb més consciència cap als drets dels animals i la diversitat cultural—, a través de la derogació de la Llei 18/2013, que declara la tauromàquia com a patrimoni cultural d'Espanya.

La tauromàquia, entesa com el conjunt d'espectacles relacionats amb el bou brau i les tradicions festives al voltant d’aquest, ha sigut considerada per molts com una part integral de la cultura espanyola. El “llegat cultural” és l'argument sota el qual es refugien la majoria de les persones que la defensen. No obstant això, els seus detractors assenyalen que aquesta mesura va en contra de la voluntat de moltes comunitats i municipis que desitgen prohibir o restringir els esdeveniments taurins al seu territori.

La promulgació de la Llei 18/2013 va establir la tauromàquia com a part del patrimoni cultural del país i li va atorgar un estatus especial emparat en la protecció legal.

La promulgació de la Llei 18/2013 va establir la tauromàquia com a part del patrimoni cultural del país i li va atorgar un estatus especial emparat en la protecció legal. No obstant això, un dels punts més polèmics d'aquesta legislació és la forma en què ha afectat les competències autonòmiques i municipals en la regulació dels espectacles taurins. Abans de la seua aprovació, les comunitats autònomes i els ajuntaments tenien una certa autonomia en la celebració de les festivitats taurines. En canvi, aquesta legislació soscava les competències autonòmiques i municipals per a prohibir o regular espectacles taurins i estableix un marc legal a nivell estatal que preval sobre les decisions locals. Exemple d'això són la llei catalana que en 2016 prohibia les corregudes de bous i la llei balear que en 2018 impedia la mort del bou a la plaça, totes dues anul·lades sota l'empara d'aquesta normativa.

La iniciativa legislativa popular (ILP) “No És la Meua Cultura” sorgeix com a resposta a aquesta llei i s’erigeix com a representació d'un moviment social que defensa el respecte animal i la diversitat cultural. La ILP “No És la Meua Cultura” té el seu origen en una comissió promotora formada per activistes i juristes amb una trajectòria destacada en la protecció animal, que s'hi han unit amb un objectiu clar: derogar la Llei 18/2013 i retornar el poder de decisió sobre els espectacles taurins a les autoritats locals.

Si la iniciativa aconsegueix reunir les signatures necessàries, s'obrirà la porta perquè siga debatuda i votada al ple del Congrés en un termini màxim de sis mesos

Registrada el 4 de gener de 2024, la ILP va ser admesa a tràmit per la Mesa del Congrés a principis de febrer. Ara, la tasca consisteix a recol·lectar 500.000 signatures en un termini de nou mesos perquè puga iniciar-se’n la tramitació. Si la iniciativa aconsegueix reunir les signatures necessàries, s'obrirà la porta perquè siga debatuda i votada al ple del Congrés en un termini màxim de sis mesos. Una vegada superada aquesta primera votació, entre els mesos de maig i juny, la ILP podria transformar-se en una proposició de llei, una fita legislativa en l'àmbit cultural espanyol i en la participació popular.

Amb l'ampli suport de nombroses organitzacions dedicades a la protecció animal i del medi ambient, així com d'associacions enfocades en la protecció de la infància i la diversitat cultural, la ILP es proposa uns objectius clars. En primer lloc, el seu objectiu és eliminar la protecció legal de la tauromàquia sota l'esmentada normativa, la qual cosa suposaria l'autonomia de les comunitats i ajuntaments per a prohibir o regular els espectacles taurins als seus territoris, i poder respondre així a les demandes i sensibilitats locals. Amb això, aquells llocs on la tauromàquia genera un fort rebuig social podrien prohibir aquests esdeveniments, mentre que uns altres podrien regular-los d'acord amb les seues necessitats i tradicions locals.

D'altra banda, la ILP “No És la Meua Cultura” també té com a objectiu fomentar el debat i la reflexió en la societat espanyola en un marc social en el qual “s'evidencia més sensibilització”, tal com assegura David Calvo. La iniciativa sorgeix com una crida a l'acció per part d'aquells que consideren que la tauromàquia ja no té cabuda en la societat actual.

La participació ciutadana és el primer pas d'aquest procés. Per a sumar-se a aquesta causa, es requereix ser major d'edat i de nacionalitat espanyola, és a dir, estar inscrit al cens espanyol, per la qual cosa és un requisit indispensable presentar el Document Nacional d'Identitat (DNI) o el passaport. Una recollida de signatures que es durà a terme de manera presencial, en paper i davant un fedatari. Amb el termini fixat fins a novembre de 2024, encara que la seua ampliació no es descarta, s'espera que aquesta mobilització ciutadana siga l'impuls necessari per a transformar les polítiques entorn de la tauromàquia a Espanya.

La meta és recaptar les 500.000 signatures en un termini de nou mesos, un desafiament que supera en un 300% la quantitat de signatures que el sector taurí va aconseguir en 2013

Amb un clar objectiu en ment, la iniciativa legislativa popular (ILP) “No És la Meua Cultura” s'ha proposat “véncer i convéncer”. La meta és recaptar les 500.000 signatures en un termini de nou mesos, un desafiament que supera en un 300% la quantitat de signatures que el sector taurí va aconseguir en 2013. Més enllà de la quantitat, la intenció és sumar-hi els partits polítics perquè aquesta iniciativa arribe a l'hemicicle, la qual cosa ens fa remuntar-nos a l'any 2013, quan el PSOE es va abstindre —en un context en què abstindre's semblava una cosa impensable en un govern. Amb aquesta acció la comissió busca demostrar quina és l'opinió majoritària en un marc legal on el preàmbul de la Constitució espanyola explica que la cultura ha de respectar totes les opinions.

Més sensibilització

Malgrat la seua protecció com a patrimoni cultural, en els últims anys hi ha hagut un marcat declivi de la tauromàquia en el teixit social i cultural espanyol, la qual cosa es veu reflectida en una disminució notable dels festejos taurins. En 2018 tan sols el 8 % de la població va assistir a algun esdeveniment taurí, i encara menys, un 5,8%, va ser present a una correguda a una plaça durant el mateix any.

L’augment de la sensibilització també es manifesta a nivell territorial. Els valencians se situen al capdavant en el sentiment taurí, amb més de 8500 festejos taurins que representen més del 50 % de tots els esdeveniments a Espanya. No obstant això, fins i tot a aquestes regions arrelades en la tradició taurina, s'observa un gir en la percepció pública. L'enquesta de Sociométrica per a El Español, publicada en 2019, revelava un marcat desig de prohibir o limitar les corregudes de bous, amb més del 50 % de la població espanyola a favor d'aquestes mesures. A més, quasi 8 de cada 10 persones es manifesten en contra de l'ús d'animals en la tauromàquia, segons l'estudi de la Fundació BBVA “Visión y Actitudes hacia los Animales en la Sociedad Española” en 2022.

L'enquesta de Sociométrica per a El Español, publicada en 2019, revelava un marcat desig de prohibir o limitar les corregudes de bous, amb més del 50 % de la població espanyola a favor d'aquestes mesures

Dades recolzades pel mateix Ministeri de Cultura, que en la seua enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya va reflectir un escàs interés de la ciutadania pels festejos taurins. “Aquest canvi de percepció en la societat espanyola reflecteix un gir en les tradicions i valors culturals, així com més sensibilitat cap al benestar animal”, explica Calvo. La tauromàquia es troba en un moment d'introspecció, on la veu de la ciutadania i la seua evolució marquen el rumb d'aquesta tradició arrelada en la història espanyola.

La iniciativa legislativa popular (ILP) “No És la Meua Cultura” representa una fita en la lluita per la redefinició de les polítiques entorn de la tauromàquia a España. Si és aprovada a la Cambra del Congrés dels Diputats, s'eliminarà el principal escull que impedeix actualment prohibir la tauromàquia, en qualsevol de les seues formes. No obstant això, durant el procés el col·lectiu planteja com a principal meta la superació de discrepàncies i la unió de forces per a perseguir un objectiu comú. “Al marge que el viatge siga apassionant, el col·lectiu pateix la mancança d’eixe pegament”, conclou Calvo.